El cens de 1877 reflecteix que en les masies disperses del Montnegre vivien 3.500 persones. Aquesta xifra ja dóna idea de l’activitat que es generava a l’entorn dels boscos i muntanyes de la zona. L’escriptor Daniel Rangil ha entrevistat al llarg de 18 anys 140 persones que han explicat les seves vivències i els seus records. D’aquest recull de cultura oral del Montnegre, s’acaba de publicar el llibre Piles i Súties que presenta el Montnegre més genuí recuperant els oficis de bosc i explicant com s’estructurava aquesta societat.
Piles i súties és el tercer volum del recull de cultura oral del Montnegre. El primer, Històries i Llegendes de l’any vuit (2008) presentava els vincles entre el món imaginari, les llegendes i la realitat. El segon, Vògits, modolons i desfedors (2009), parlava de la vida a les valls i les planes i el darrer, Piles i súties, presenta, en paraules del seu autor, “el Montnegre més genuí de boscos i muntanyes amb els oficis que generava i com una societat composta per masies disperses, sense núcli urbà, estava perfectament estructurada”.
Paranyers, rajolers, carboners, rodellers, peladors, feixinaires, calcinaires…. són alguns dels oficis amb els quals els habitants del Montnegre del segle passat i dels anteriors es guanyaven la vida i dels quals ara només queden alguns vestigis com els forns de calç o de rajoles que encara es conserven a Palafolls o Hortsavinyà, i els records de la gent que els va conèixer.
Piles i súties recupera aquests oficis propis del Montnegre a partir de més de 100 testimonis que expliquen com era la vida en aquestes contrades. De fet, el llibre es divideix en dos blocs. En el primer (anomenat Foc) s’apleguen les activitats que es duien a terme al bosc, l’explotació dels recursos forestals, geològics i animals. En el segon (Aire) es descriuen les característiques d’una societat, més que rural, muntanyenca, sòlidament estructurada gràcies a segles d’experiència.
El llibre, que s’ha presentat avui a la seu del Consell Comarcal del Maresme, es pot adquirir a una quarentena de llibreries de la comarca. En total se n’han fet 1.000 exemplars.