| ─────────────────────────────────────────────────────────── NORMALITAT Quan el mal hi és i no es veu, quan creuar-te amb algú fa por, pel què et poden fer i pel què tu els pots fer. Quan enlloc de mirar la gent pel carrer i saludar, ajups el cap i baixes de la vorera. Quan mires malament si et toquen o el del teu costat no porta mascareta. Quan no et deixen veure la família, els amics,… i quan et deixen ho intentes evitar. Quan ja no és normal una abraçada o un petó. Quan està controlat anar a la feina, al gimnàs, passejar, sopar a un restaurant o fer el vermut a la platja. Quan t’ho penses massa per seure a una terrassa i fer una cervesa amb els amics. Quan tot el què fas fa por i per sentit comú t’allunyes del que era la teva vida, quan això passa, no entenc la paraula “normalitat” Buttercup Enviat 30/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── VAQUER VS COVID La brisa càlida envoltava l’oest. Deien que un vaquer havia desafiat al malvat Covid. El vaquer ja en tenia prou de tant confinament. Portava 2 mesos horribles tancat a casa, només podent sortir al carrer un cop al dia i anant tot el dia amb mascareta perquè aquell virus tenia ganes d’infectar a tothom que veia. Això tenia que acabar ja. El combat ja estava a punt de començar. Tots dos participants s’encaraven al carrer principal de l’oest. Preparats per quan toquessin la campana comencés la lluita pel salvament. La campana va sonar i el vaquer va treure el revòlver amb la mà dreta i apuntant al Covid va llençar un atac d’aigua i sabó. Havia trobat el seu punt dèbil. Va repetir el mateix atac contra el Covid, que va quedar eliminat. Tot el poble va córrer cap al vaquer i el van nomenar heroi. KIINGG Enviat 30/06/2020 – menors de 12 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL LLIBRE No m’agrada quan els humans no em llegeixen, però gràcies al confinament aquest, ara ho fan més. Sabeu que els llibres son somnis, emocions que et traspassen a un món fantàstic… Oi, que és divertit? Estic molt feliç del confinament!!! Com m’agradaria que no s’acabés mai. Pili Mico Enviat 30/06/2020 – menors de 12 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── RELAT D’UN CONFINAMENT Mai m’havia parat a pensar en com seria estar tancada a casa durant mesos. Malauradament, ho he pogut comprovar recentment, quan l’humà ha estat vençut per un virus. Estar confinada és sentir solitud tot i estar acompanyada, i tenir por a la pèrdua, generada per la mort que t’envolta. El confinament m’ha dut a una explosió d’emocions que ha causat discussions, donat que els conflictes de la vida diària han cobrat una importància que no tenien. Però aquest temps de reclusió no ha tingut tan sols un impacte negatiu: nous pensaments m’han donat una empenta cap a la reflexió del que és realment important. La meva conclusió ha estat que l’amor, a un mateix i als que t’envolten, és el millor antídot per a una pandèmia. La Ràpita Enviat 30/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL MEU CARRER Sóc tímida però crec que estic millorant això de fer amics. Tot va començar durant el confinament, el primer dia que vaig sortir a aplaudir, el meu tiet és infermer i volia animar-lo. Aquell dia no vaig quedar-me quan van posar la música, tenia vergonya, el dia següent, en canvi, sí. Cada dia em quedava més estona i anava coneixent els veïns, en Pau, és cantant d’òpera i la seva dona, directora d’orquestra, la Laia és pagesa i mai estava a l’hora dels aplaudiments, en canvi la Mar és mestra i sempre estava molt enfeinada amb les classes virtuals, ella i l’ordinador no es porten bé, sort que no es mestra d’informàtica! En Miquel sempre ficava música, la Lluna té dos mesos, va néixer en ple confinament. El meu carrer és genial i ara tot s’ha acabat però igualment sortim al balcó a xerrar una estona. Mat Enviat 30/06/2020 – menors de 12 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── COMPTE ENRERE Amb un bolígraf traço una senzilla creu sobre el calendari i observo amb certa nostàlgia com la tinta negra s’estén al llarg de les setmanes. El meu dia a dia ha adoptat una rutina monòtona i com si m’haguessin programat per a una sola funció, sóc incapaç de sortir-ne d’ella. A poc a poc, he anat creant la meva pròpia bombolla, que m’aïlla de totes les coses nocives i m’acosta a tots aquells moments que en un principi havien sigut insignificants, a totes aquelles persones a les quals no valorava o a aquelles converses que evitava iniciar. Però sé que una bombolla esclata, que la tinta d’un bolígraf cessa i que els records que intentem retenir s’esvaeixen entre les llacunes de la nostra memòria. Res és etern i amb cada creu que traço deixo enrere el passat per apropar-me a un futur incert, però viu. Carla Enviat 30/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── BENVOLGUT Fa temps que estem tancats a casa. Ningú es mou. No circulen cotxes. Ni avions. Ni vaixells. Els mars, sense pol·lució acústica, han recuperat la pau primigènia: Els peixos, poc a poc, han anat ocupant espais que havien abandonat. Els ocells no es poden ni creure poder volar per un aire net. Els senglars passegen per les autopistes. Els conills, però, s’ho miren cautelosos. Les abelles han bastit el seu nou rusc en el dentell, silenciós i tranquil, d’una segona residència solitària. Hem vist un tast del que passarà quan desapareguem els humans. Amb el nostre soroll. Saps què? Doncs que la vida continuarà. Impertèrrita, permanent, adaptable. Què hi ha sota el soroll? El soroll, vull dir, de lluitar per sobreviure, d’aconseguir consums que temperin l’enveja incipient de no parar quiet ni per pensar. Doncs, ja ho veus, sota el soroll hi ha la vida. Ni més, ni menys. Mussol relaxat Enviat 29/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── ET TROBO A FALTAR… -Que n’ets d’estúpid! Autopersuadir-te de què això passarà ràpidament, només et servirà per augmentar les teves ganes de voler sortir. Jo, l’única fase que segueixo és la de la salut, i tinc ben clar que no sortiré de casa ni per a comprar el pa. Si tu et veus suficient superior a un virus que ha fet la volta al món, endavant, surt i gaudeix del poc temps de vida que pot ser que et quedi! Si de veritat m’estimessis, no voldries posar ni la meva vida ni la teva en mans d’una simple trobada. A la pròxima vegada que em vulguis enviar un missatge pensa millor el què vols dir que depèn de com ho diguis pots fer mal a les persones! Has de pensar més amb el cap i no tant amb els peus! -Vaja, jo només havia dit que et trobo a faltar… Nataraja Enviat 28/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── LA LLAVOR Pressentia que aquell confinament total seria la fi, com una condemna que precipita el que ja es veia a venir: la fi del seu matrimoni que ja no rutllava. Què faria si es divorciaven? amb dos petits i sense ajut familiar seria difícil trobar feina després de la maternitat… Va decidir asserenar-se i prendre’s tot el temps (ara que el tenia) per pensar què volia realment a la vida. Va recordar la seva infància, va reconèixer aquelles motivacions que sempre l’havien acompanyat, va repassar la seva trajectòria professional i personal, i finalment, va apuntar aquells projectes que, ignorant la por al fracàs, li agradaria que veiessin la llum. De sobte, va dibuixar un somriure i li brillaven els ulls. Aquell confinament seria el principi d’una nova normalitat basada en la sostenibilitat, el respecte als altres, i assaborint cada minut del dia com si fos l’últim. Gavernera Enviat 28/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── PREPARADA! No era un dia qualsevol, ja podia sortir al carrer! Feia temps que estava prohibit! Vaig agafar la mascareta i vaig dirigir-me a la porta, quan anava a sortir em vaig aturar, tenia por. I si agafava el virus? Pensava en un moment just del confinament, m’ho havia passat molt bé… Era 27 de març un dia especial, sempre ens reuníem tota la família a casa els meus avis, jo estava trista, no ho podríem celebrar i tocaria esperar molt. El meu germà em volia animar, va crear una gimcana per tota la casa. La primera pista deia: roba còmode portaràs i el tresor trobaràs. Al principi no mostrava interès, però va acabar sent molt divertit. La última pista era un jeroglífic que portava al tresor, un ordinador. Al vespre vam sopar fent una videotrucada amb la família, com si estiguéssim tots junts. Ara estava preparada, carrer, allà vaig! Mat Enviat 26/06/2020 – menors de 12 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── DESPRÉS DE LA TEMPESTA Un silenci insòlit envoltava tota l’estança. Recolzada a l’ampit de la finestra, vaig passar una bona estona intentant albirar algú al carrer, però no ho vaig aconseguir. L’absència del més mínim moviment era absoluta. Gradualment, a aquell estrany silenci se li afegia la incertesa, el desconcert, la impotència, fins i tot, la por, davant d’una situació que mai ningú havia imaginat, que mai ningú podia esperar. En aquell moment, vaig sentir que el món s’esfondrava amb tanta celeritat que era impossible aturar-lo. Totes les meves expectatives a curt termini s’havien esvaït com ho fan els núvols després de la tempesta, empaitats per un fort vent de tramuntana. De sobte, vaig sentir les veus de la meva família i els sons dels missatges dels meus amics. El neguit es va transformar en confort. Els tenia a ells: això era el que veritablement importava. Sibuna Enviat 23/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── MÚSICA DEL 2020 Notava les mans tibants. Havia tancat el saxofon dins un estoig durant anys -potser per sempre-, i ara li feia una mica de por el seu contacte. Va començar a tocar, el carrer es va omplir de música i els veïns van sortir als balcons. Però, faltava fluïdesa, els seus dits estaven desentrenats i necessitaven temps. Només calien dos dies, tres dies, o qui sap, trenta dies. Ara el seu cap estava ple de notes. Samori Enviat 22/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL CONFINAMENT Estava amb els meus amics, i de sobte, ens diuen els professors que no tornarem al col·legi en dues setmanes. Havíem d’estar tancats a casa per culpa de la Covid-19. Em feia molta pena perquè no veia als meus amics i el avis, però hi havia estones que estava content perquè jugava i parlava amb els amics pel micròfon de la PS4. També feia videotrucada amb el meus avis. I de vegades el meu millor amic, en Martí, passejava pel meu carrer -gràcies Martí i família m’heu ajudat a passar el confinament fins ara-. Molts dies després vam arribar a la Fase 2. Ja ens podíem veure tota la família i amics. Aquest virus l’hem passat junts. The Alex Enviat 22/06/2020 – menors de 12 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL CONFINAMENT Al març va començar el confinament i havíem d’estar tancats a casa fins que arribés la Fase 1 per poder sortir. Aquells dies els col·legis estaven tots tancats, els carrers sense ningú, i amb la família ens trucàvem o fèiem videotrucades. A les botigues et donaven guants i et posaves alcohol per poder agafar la compra. I al col·legi no tornaríem fins al proper curs, només uns quants nens per classe i els altres amb videotrucada. Quan va ser la Fase 2 ja vam poder sortir de casa, però amb mascareta i el metro de distància. Tot seria nou, però també tornaríem a ser com sempre. Nancy Enviat 22/06/2020 – menors de 12 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── TERRATS És estranya la percepció de les coses des de les alçades. Quan s’està aïllat, és inevitable entrar en una bombolla d’egocentrisme. Els pensaments més irrellevants deixen de semblar-ho, i s’acaben convertint en el centre de tot. Observar-ho amb perspectiva et posa al teu lloc. Sí; els terrats que sempre són buits, s’han omplert de gent fent exercici i prenent el sol, mentre pel carrer ressona una veu infantil preguntant «Mama, t’has rentat les mans?» Però, què és aquell pensament que havia pres tanta importància, comparat amb els problemes del terrat veí? Les alçades et tornen a la realitat i et fan relativitzar. La dona de l’últim terrat mai hi tornarà a pujar acompanyada de qui ho feia abans, el seu món s’ha ensorrat inesperadament. I tot i així, a altres terrats, les vides segueixen igual; inalterades. I tot i així, les orenetes no han deixat de volar davant meu. L. Enviat 21/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── LES OLORS DEL BOSC Aquí tancada et veig des de la finestra, veig els teus arbres bellugant les branques com si em saludessin. Recordo les estones que passàvem tu i jo sols pels teus camins, pels corriols, pels cims. Estranyo la teva olor al matí, humida quan encara tot és mullat de la nit. L’olor de pi sec i pols, quan a la tarda el sol ja ha escalfat suficient. Tens les olors de les estacions. D’herba fresca a la primavera. D’espígol i romaní a les tardes d’estiu. De fulles seques, de rovellons, quan arriba la tardor. De molsa, de pluja i neu, a vegades fins i tot puc sentir l’olor del fred a l’hivern. Vull sortir, tornar a sentir les olors, perdre’m amb tu. Buttercup Enviat 18/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL CONFINAMENT El coronavirus ens ha portat uns canvis radicals en la nostra vida en un termini molt curt de temps. Els primers dies de confinament obligat la premissa semblava ser aprofitar en positiu l’oportunitat que ens donava estar a casa. Fer tot allò per al que habitualment no es té temps, gaudir de l’experiència. I a vegades semblava gairebé una carrera per veure qui aprofitava millor els dies, qui feia més exercici físic, què receptes provaven … Fins i tot els famosos ensenyaven que feien a casa per distreure’s. No obstant això, a mesura que han anat avançant els dies de confinament. Hem intentat establir unes rutines o intentar seguir amb el ritme habitual d’estudi i treball, les xarxes socials es van omplir de cop i volta d’iniciatives per a romandre actius, ser creatius, cultivar. M’he registrat a diferents webs per veure pel·lícules, programes i musicals. Aleix Enviat 15/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EXPERIÈNCIES A CASA Aquest confinament he pogut fer un munt de coses que normalment no tinc temps per realitzar-les. Cada dia feia una mica d’esport des de casa meva. He cuinat molts pastissos; uns de xocolata i d’altres més saludables. He pogut passar temps amb la família, penso que ha sigut una oportunitat per estar més junts i per descansar. Quan ens van anunciar que ja podíem sortir a fer esport al carrer, vaig decidir anar a córrer pels matins molt aviat (just abans de les meves classes digitals). Setmanes més tard vaig poder quedar amb alguns amics. Vaig passar molt bona estona i em vaig divertir molt. A dia d’avui ja podem anar a entrenar, així que la meva entrenadora ens ha organitzat algunes sessions d’entrenament diàries, d’aquesta forma podrem anar agafant el ritme d’abans. Ara ja s’acaba el curs i amb ell tota l’etapa de l’ESO, espero que també s’acabi. Anii Enviat 14/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── CANVI DE 360 GRAUS Tot això era una simple broma. Amb els companys de classe rèiem i no ens ho preníem seriosament, tots desitjàvem aquelles petites vacances de dues setmanes, però han acabat sent quasi tres mesos i més que unes vacances, han sigut com estar en una petita gàbia. Tot anava bé fins que va arribar aquí, a Catalunya. Primers casos, les primeres morts, el confinament… tinc sort pel fet que de no ha afectat cap familiar mèdicament, però socialment ha afectat a tota la població. Hem passat d’estar dotze hores fora de casa a estar-nos-hi les vint-i-quatre hores del dia. Aquest petit parèntesi de la nostra vida monòtona ha servit per així poder adonar-nos de les petites coses. Gaudir de cada moment i cada instant, ja que com hem pogut veure, ens ho poden treure tot en tan sols un acte. Per aquest confinament hem perdut moltes coses, però també n’hem après. Farners Enviat 14/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── NOTÍCIA PECULIAR Algunes rialles i indiferència, així és com començà. Hom pensava que mai ens tocaria, però així va ser. Finalment va arribar a casa nostra i aleshores fou quan començà la tensió dins la classe, ningú sabia si l’endemà ens tornaríem a veure, si tindríem vacances o què passaria, fins que es va donar la notícia: tothom a casa fins a nou avís. La tarda d’aquell dijous s’ompliren els passadissos de l’escola després del timbre com mai ho havien estat, plens de gom a gom: uns que xisclaven d’alegria, altres tot alterats i d’altres que simplement es dedicaven a recollir els llibres del calaix. Tres mesos més tard ja podem sortir al carrer pràcticament quan vulguem i, tot i algunes complicacions, hem pogut adaptar-nos perfectament a aquest nou sistema. MMBBVV Enviat 13/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL CONFINAMENT El dia 14 de març de 2020, em vaig llevar per anar a l’escola. Era un dia normal com tots els altres i de cop i volta arriba un professor i ens anuncia que no tornarem a classe, que podrem estar a casa tot el dia. Era un somni fet realitat. Vaig anar cap a casa a dinar, eren les 3 quan em disposava a anar a l’escola per fer les classes de la tarda. No vaig recordar que no hi havia d’anar, ja que el Consell d’Educació ho havia ordenat així. El meu somni s’havia fet realitat. Uns dies després em vaig adonar que això no era una broma, havia mort moltíssima gent, gent que tenia família i fills. Uns mesos després ja hem retornat a la normalitat amb alguns canvis. És una normalitat diferent. x_PDG__x Enviat 13/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── LA COVA DE LES PROVES Aquesta història va començar amb un grup d’amics que, tot i que tenien ordres de mantenir-se a casa confinats, van sortir d’excursió a la muntanya. De sobte van arribar a la porta d’una cova, i tot encuriosits, van entrar. Quan ja eren tots a dins, les portes es van tancar darrere seu, i després es va escoltar una veu que els hi va dir que havien de superar unes proves per poder sortir i si ho aconseguien, s’emportarien també la vacuna del Covid-19, però si no ho aconseguien, moririen en l’intent. Van clicar un botó que tenien al costat i va començar el joc. El primer nivell consistia a sortir d’una habitació a on, a poc a poc, anava entrant aigua, a la segona havien de passar una habitació fosca amb trampes i a l’última havien de creuar un laberint. Eren espavilats i van sortir sent uns herois! JMC Enviat 12/06/2020 – de 12 a 17 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── SOM FELIÇOS EN EL NOSTRE DIA A DIA? Tot va començar amb les bromes, riures… Fins que ha arribat al nostre país i ens hem adonat que a nosaltres també ens afecta. Està confinats no és fàcil, quedar-te a casa sense poder sortir a cap lloc. Personalment aquests tres mesos a casa, per una part ens ha anat bé per poder reflexionar sobre nosaltres mateixos. M’he adonat que la felicitat no està en coses físiques com roba, mòbils, cases, diners… La felicitat és una emoció, sentiment, d’una persona que se sent realment feliç, és la sensació del benestar. Precisament els primers dies d’estar en quarantena no sentíem aquesta emoció fins que ens van donar el permís de poder sortir. En el moment que vaig sortir per primer cop per anar a la platja i poder veure el mar és una sensació espectacular. En aquell moment és on m’he adonat que la felicitat la tenim en el present. Xitem Enviat 12/06/2020 – de 12 a 17 anys ──────────────────────────────────────────────────────────── CONFINAMENT En aquests mesos estem en el confinament pel Covid-19 perquè per el problema d’aquest virus moren milers de persones al dia a tot el món i això no està bé, i encara no han trobat la vacuna contra la Covid -19 i en aquest confinament s’han canviat moltes coses, un 70% del què fèiem en la nostra vida normal s’ha canviat, la manera d’estudiar, treballar, viatjar, etc. Els estudis s’han canviat, ara tothom fa classes en línia, perquè hem de donar 1 metre o 2 de distància, i s’han tancat les fronteres, esperem que aquesta setmana sigui l’última setmana de la quarantena i que no hi hagi cap cas més i tornem a la nostra vida normal i que no quedi cap cas en tots els països Ibralef Enviat 11/06/2020 – majors de 18 anys ─────────────────────────────────────────────────────────── EL SISTEMA EDUCATIU DURANT LA PANDÈMIA Hi han moltes coses d’aquest confinament però he volgut centrar-me en aquest tema. Durant aquests tres mesos de confinament els estudiants de secundària ens hem hagut d’adaptar a un nou sistema d’ensenyament. Hem passat d’utilitzar els ordinadors com a videoconsoles a usar-los com el nostre mitjà essencial de treball. Aquesta generació té la sort d’estar molt familiaritzada amb les noves tecnologies i això ha estat de gran ajuda a l’hora de posar en marxa aquest sistema de treball. Ha quedat clar que en els centres educatius que s’havia fet un pas endavant en la informàtica han pogut fer front a aquesta situació amb major facilitat que en els centres que no s’havia fet res sobre aquest tema. Crec que la dificultat més gran l’han trobat els alumnes que a casa no disposaven d’ordinadors i bona connexió a internet, perquè és evident que sense les eines adequades no es pot fer. Miki Enviat 11/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── CONFINAMENT DES DE FORA Qui anava a dir que el nostre major enemic anés a ser invisible i que ens tancaria a casa durant gairebé tres mesos. Que ara tots aquells que tenen animals estiguin desitjant treure’ls al carrer quan abans era un inconvenient perquè els hi donava pal. Jo crec que al final la Terra ha hagut d’inventar-se una pandèmia perquè la deixem respirar una estona. Som molt afortunats de tenir gent que de mentre nosaltres estem a casa tancats, ells lluitin per combatre aquest virus. I ja no parlo només dels metges, les metgesses, infermers i infermeres. També afegeixo als responsables de la neteja, a aquelles persones que mantenen alimentats als malalts, i per descomptat, als malalts, que estan aguantant fins que tot això passi. Així doncs, jo només vull donar les gràcies a tots aquells que estan fent tot el possible perquè podem tirar endavant. Mil gràcies, de veritat. Pipper Enviat 11/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── ESPERA PASSIVA La situació improvisada i espontània que ha aparegut ha estat desmesurada, les mesures han estat directes i fortes, però portar-les a ratlla ha estat impossible i passiu… L’espècie humana és, biològicament, una espècie molt sociable, que necessita el contacte físic i l’escalfor humana constant. Haver de frenar totes aquestes rutines diàries ha estat complicat i ha estat qüestió de temps que algú és disbauxes per la bogeria. Altres han optat per saltar-les creient, amb la seva innocència, que no els hi pot passar. La situació ha estat crítica, la nostra societat mai ha viscut una situació extrema com aquesta, i poder manejar-la ha estat complicat. Durant aquest període s’ha pogut comprovar l’estultícia de l’espècie humana, creient-se més poderosa i sàvia que qualsevol altra. No es pot saber amb certesa quan acabarà tot, però s’ha de agrair el suport, l’ajuda de la gent que ha estat al darrera curant els nostres. Sara Enviat 11/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── EL CONFINAMENT En Marc és un noi de 14 anys molt inquiet que sempre queda amb els seus amics. Però va arribar una pandèmia mundial, i els seus pares i ell, es van haver de quedar en el seu pis de Mataró. Tenien una segona residència a les Terres de l’Ebre i els seus pares volien marxar cap allà, no ho van poder fer perquè el govern ja havia proclamat l’estat d’alarma en tot el país. Al cap d’unes quantes setmanes d’estar confinats i havent de fer les tasques de l’escola per l’ordinador, en Marc s’estava començant a cansar, però va tenir una mica d’esperança i va aguantar un parell de setmanes més. Finalment, va arribar el dia on podien sortir a fer esport, i posteriorment en una altra fase, en Marc va poder tornar a quedar amb els seus amics. Bernat Enviat 11/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── TORNAREM A SER ELS MATEIXOS? 12/03/2020 Aquell dia el qual ens van comunicar que es tancava tot, des de les escoles fins als petits comerços. Recordo que tothom s´ho prenia com una ocurrència que duraria un total de 15 dies. Al cap i a la fi, la cosa no va a anar tal com esperàvem sinó que va anar a pitjor, fins a tal punt de que anar a comprar s’havia convertit en una missió. Però aquí el tema principal i important són les persones, qui ens hagués dit que un virus tan petit podria haver matat a un total de 408.000 éssers humans en tot el món. Poc a poc van començar a procedir les coses, però no d’una manera correcta, la gent es saltava les normes i realment feia el que volia. En aquells moments l’única pregunta que se’m passava pel cap era: Tornarem a ser els mateixos? Maria Enviat 11/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── UN CONFINAMENT VARIAT El meu confinament a la fase cero no el considero molt divertit, la veritat és que el considero bastant avorrit ja que en tots aquest dies només he fet els treballs de l’escola i exercici, encara que alguns dies m’ha donat per cuinar postres o a vegades el dinar però només era per avorriment. El meu confinament a la fase dos també va ser en general, bastant avorrit al principi, però després sobretot al final va ser divertit ja que com era fase u obrien les terrasses i hi havia més ambient però sobretot era més divertit perquè podria veure a les meves amigues. Ara ja estem a la fase dos i és millor perquè ara surto diàriament amb les meves amigues i ara a la fase dos és millor ja puc quedar amb totes les meves amigues perquè som un grup tan gran que abans només podíem quedar algunes. Aina Enviat 10/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── CONFINAMENT A mi una de les coses que més m’agrada fer és jugar a la Play perquè no penso en res i el temps passa ràpid i és una manera de no avorrir-se en aquest confinament. Una altra cosa que també m’ha agradat fer en aquest confinament i el què també faig sovint és mirar a Netflix les sèries que més m’agraden, i a sobre en aquest confinament han sortit moltes sèries i pel·lícules molt divertides. I per acabar una cosa que m’hagués agradat fer en aquest confinament és jugar molt a futbol però per les causes no ha pogut ser, però igualment a mi m’agrada el futbol perquè em sento molt bé, quan jugo només penso en el futbol i les altres coses no penso en elles; quan estic molt enfadat perquè m’ha passat alguna cosa o m’han fet alguna cosa, quan jugo a futbol m’oblido de tot. Karim Enviat 10/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── AQUEST CONFINAMENT… Aquest confinament va començar el Diumenge 15 de Març, amb la resolució PDA/739/2020 de la Generalitat, i ningú sabia el que passaria. Dos mesos més tard, la gent surt de les cases canviades. Moltes coses han passat durant aquest confinament. Velles parelles s’han trencat, i altres han emergit. Vells amics s’han retrobat, noves coses s’han fet, i, de fons, fent nosa, l’institut. A la meva part, he enfortit els vincles familiars i reconnectat amb el Matheus, un amic que tenia a l’institut fins a 3r d’ESO. Els deures de l’institut han seguit sent masses, i noves coses han sortit. Nous jocs que es pensava que no arribarien mai (Mount and Blade 2 i Half Life: Alyx). Personalment, he passat de fer exercici a dins de casa a fer exercici a fora de casa (vaig començar quan és va poder sortir per fer exercici). Aquest confinament ha canviat molta cosa. JJBBSS Enviat 10/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── TANCATS 12/03/2020 Avui han tancat les escoles i han enviat a tothom a casa, ningú sap què passa, únicament que hi ha un virus o bacteri que està atacant a persones innocents arribant així a causar-los la mort. 1ª Pròrroga Ja fa més de dues setmanes confinats, fer la compra es fa una missió i encara que no topés de sorpresa a ningú aquesta pròrroga, hem d’acceptar que ens ha fet mal. 3ª Pròrroga La situació s’ha normalitzat, el menjar segueix escassejant, encara així, no se’ns fa una missió trobar queviures, la nostra alimentació ha canviat posant com a primer aliment els precuinats. 5ª Pròrroga Un mes se’m fa exagerat, això ja no sembla un confinament, sortir a fer esport és l’única excusa que ens donen per a respirar aire fresc, la pandèmia sembla anar-se’n amb els dies, encara així, tots sabem que sempre seguirà estant allà. Saurus900 Enviat 10/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── DES D’AQUÍ DALT (Els humans, simples organismes compostos de matèria orgànica, es veuen tan petits des d’aquí dalt, semblen formiguetes buscant refugi, si no estaven preparats per a una petita pandèmia, què pensaran quan ens llancem a atacar la seva civilització) La pandèmia està afectant a tothom, d’una manera o d’una altra, hi ha diferents possibilitats, que si aquest virus és d’un laboratori, que si l’ha causat un pangolí o un ratpenat, la meva hipòtesi és real, i si algú està llegint aquest text és que s’ha complit, les llums a l’espai és fan cada cop més properes, si ho mires amb un telescopi, pots arribar a apreciar el que semblen naus espacials, són ells, són qui he estat esperant tant de temps, aquesta pandèmia no és casualitat, ens estan debilitant per a poder atacar-nos més fàcilment, volen dominar el planeta per a poder tenir tota la galàxia al seu control. Saurus900 Enviat 10/06/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────── FLAMES ROGES Ja fa quasi vuitanta dies d’ençà que tot va donar una volta per complet. Les mascaretes ja formen part del nostre dia a dia, i les nostres dues boles de cristall ja s’han acostumat a veure les hores passar a través dels finestrals. Els llapis i bolígrafs han esdevingut utensilis secundaris i han donat pas a les pantalles i als teclats. La televisió ha provocat nits de cinema a casa o simplement l’hem feta servir com a un passatemps més. Des del meu sofà, cap a les vuit del vespre, es veu el cel rosat que forma flames roges darrere els edificis de la ciutat, donant lloc a unes postes de sol que fins fa dos mesos no m’havia adonat de la seva existència. Necessito que aquesta nova realitat s’esfumi. D’haver-ho sabut, haguérem gaudit i aprofitat més els darrers mesos abans d’acabar tancats entre quatre parets? AGG Enviat 08/06/2020 – de 12 a 17 anys ──────────────────────────────────────────────────────────────── L’IMPONENT RELLOTGE Finalment el rellotge li ha guanyat la partida al temps. Els mesos disposen de quatre llargues setmanes. L’hivern ha donat pas a la primavera de forma pausada. Els dies tornen a tenir vint-i-quatre hores, amb tots els seus quarts, minuts i segons. Cap centèsima de segon serà regalada a la pressa. Els ocells són els encarregats d’anunciar el nou dia, ja sigui a poble, ciutat o muntanya. L’hora dels àpats ha recuperat la sobretaula, la migdiada, i fins i tot els petits retrobaments entre dos cossos que es desitgen. Les tardes són per gaudir de l’avorriment més absolut, on el temps s’esvaeix a poc a poc, com marca l’imponent rellotge. Mentre, el vespre es deixa intuir entre les cortines, donant la benvinguda a una nit llarga i encisadora. Nit, matinada, dia . El compàs del rellotge segueix el seu pas rítmic i constant. La noia dels passejos Enviat 07/06/2020 – majors de 18 anys ──────────────────────────────────────────────────────────────── DES DE LES FINESTRES Finestres que veuen la vergonya de qui se sent a gust en un confinament obligat, en el qual tothom pateix, però ella viu tranquil·lament en la seva soledat. Finestres que mostren com la soledat envaeix la vida de qui algun dia va tenir un company de vida. Finestres que veuen com cada matí la joventut i l’esperança s’uneixen per ajudar a qui més ho necessita. Finestres que veuen els plors i la tristesa de qui no s’ha pogut acomiadar de qui la va criar i recolzar durant tota una vida. Finestres que veuen com un pare se n’adona de que s’ha perdut els anys més bonics de la vida dels seus fills. Finestres que veuen com qui necessita ser observat i alabat constantment no sap veure’s en cap mirall. Petites vides que ningú recordarà, tot i ser part de la història. La noia dels passejos Enviat 07/06/2020 – majors de 18 anys ──────────────────────────────────────────────────────────────── DIUMENGE DE REIS La Laia estava emocionada, inquieta. Es va passar el dia amunt i avall per la casa, pensant en el matí següent. Li preguntava a la seva mare quina roba es posaria, al seu pare si podria dur aquella joguina que tant volia. S’apropava a la porta de casa, la obria, guaitava a un costat i a l’altre, feia un passet fora, i tornava a entrar corrent esperitada i rient, per anar a abraçar-se als seus pares tot d’un salt. Aquella nit, a la Laia li va costar dormir, pels nervis. I l’endemà, ben d’hora, ja era a l’habitació dels pares per fer-los llevar. La Nuria i el Miquel es van mirar, amb el cor robat per aquella alegria innocent i sincera, tot pensant en com un fet tan simple com sortir al carrer podia esdevenir motiu de tanta joia. Era 26 d’abril, Diumenge de Reis. Spin Doctor Enviat 06/06/2020 – majors de 18 anys ──────────────────────────────────────────────────────────────── DESCONFINAMENT A L’AUTOPISTA I arriba el dia que s’han obert les portes i agafo el cotxe. No sé on anar, només fer quilòmetres, poso la ràdio, sense notícies. Busco música, la trobo i la poso ben alta. Vaig sola al cotxe i estic a gust. Fa calor, poso l’aire condicionat. A la carretera pocs cotxes i no accelero perquè vull veure el paisatge. Aquesta autopista sempre m’ha agradat i ara sembla que han florit totes les plantes silvestres dels marges. A mà dreta, sempre el mar, es veu tranquil, com un mirall, d’un blau mar, el blau mar del mediterrani. Tiraria milles, creuaria la frontera, aniria sense destinació. Canto una cançó que sona i que em sé, tanco l’aire condicionat i baixo les finestres. L’aire entra i m’esvalota els cabells. Stop, els mossos em paren. He creuat la regió sanitària que no em toca. La regió sanitària? Em sancionen. No entenc res. Mar Enviat 05/06/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── ATRAPAT! No me’n sé avenir! Si ja m’ho deia el genoma base que no em relacionés amb desconeguts perquè no em duria res de bo! Hauria d’haver fet cas a l’algoritme de seguretat quan em va avisar del perill imminent! Però la seva bellesa encisadora em va seduir i el seu cant proteic em va embruixar. I aquí estic jo, un fins ara inabastable coronavirus, atrapat per una nanoproteïna robòtica, descodificat i confinat en un xip biònic! Salvagora Enviat 05/06/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── POR Hola -Què tal, podríem quedar per anar a el cinema? et ve de gust? -Oi tant, però tinc una mica de por, per això d’aquesta grip. – Mira germaneta la grip s’ha de passar si o si, no siguis ximple. – Oooh que bé el cinema sense gent, només tres persones, és genial. Poc pensava jo el que estava a punt de succeir … De sobte un dia et lleves i el món s’ha aturat, en els parcs ja no es pot sortir a passejar, no hi ha cotxes, tinc por germaneta. No tinguis por és una grip, els polítics exageren. Tinc por, està morint molta gent, tinc por de no tornar a veure’t. Si alguna cosa he après de tot això és que cada minut s’ha de viure, i som vulnerables. Jo només tinc ganes de tornar-te a abraçar, cuida’t germaneta. Tornarem anar a el cinema juntes. Un petó. Lisbet Enviat 27/05/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── LA POMA Tanquen les escoles a causa d’un virus. El quart dia de confinament, en Biel veu com sa mare plora en silenci. No hi ha res que puguin fer. Viuen a dures penes i amb tot això de la quarantena, acabaran per morir de fam. Pel vespre, corre desesperat per la ciutat. Es dirigeix a un barri ric. Acaba de sortir per la porta d’una casa un nen. -Hola. -Necessito ajuda. Demà s’acaba el menjar que em intentat reservar la meva família i jo. Si algú no ens dona alguna cosa, ni que sigui una poma, no aguantarem. Visc a la mina, al carrer de Venus bloc dos, primer pis. -Àlex?- una senyora allunya al seu fill d’allà.- No parlis amb desconeguts. En Biel torna a casa seva. Pel matí es desperta. En obrir la porta de l’entrada, es troba una poma al replà. Mar Enviat 26/05/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── NO TOTHOM POT PASSAR LA QUARANTENA EN BONES CONDICIONS Portem ja casi tres mesos de confinament, un de llarg i dur. La majoria es queixa de no poder fer vida normal. La cosa és que aquesta gent es queixa de haver-se de quedar a casa seva, on tenen electricitat, llum, gas… On també tenen accés a aparells electrònics, menjar i més. Però molt pocs es preocupen de la gent amb problemes econòmics. Aquestes persones no poden queixar-se de haver-se de quedar a casa, perquè n’hi hi ha que no en tenen. Persones que lluiten per tirar endavant cada dia. Gent que viu en pèssimes condicions i no pot fer res al respecte. Tot i que seria genial donar ajuda, no tothom pot permetre-s’ho o no vol ajudar a necessitats. El que hem de fer és donar les gràcies per les condicions en les que passem la quarantena i seguir lluitant per tots aquells que no tenen la mateixa sort. Laia Enviat 26/05/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── NOUS DESCOBRIMENTS Fa dos mesos que ni tan sols sabia què volia dir confinament i ara ja en soc una experta. De cop i volta el món es va aturar, les hores costaven de passar, el temps s’havia adormit i les notícies parlaven d’una pandèmia global. Durant aquest temps he inventat significats per la paraula confinament. Prové de confiança, de convivència i de connexions. He observat com el món dels adults aprenia el tant necessari treball cooperatiu, confiava en un veí perquè li portés medicaments de la farmàcia i connectava amb els sentiments d’altres persones compartint cassolades cada vespre. He descobert noves pigues del meu cos, m’he distret entre notes i escales de violí i m’he perdut en la fantasia d’un bosc encantat amb la Harper. Per a mi el confinament també inclou Fi de final, de fita. Fi com el de les pel·lícules, un final ple de nous aprenentatges. Violí Enviat 26/05/2020 – menors de 12 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── ENCLAUSTRAMENT Primer mes des de l’estat d’alarma. La meva salut física i mental estan deteriorant-se per moments. Acabat de jubilar i a penes puc moure’m. Jugàvem a futbol. Marc, de set anys, era el porter i Erin, de cinc, intentava llevar-me la pilota. A trenta metres de la porteria, vaig xutar massa fort. L’esfèric va colpejar al Marc en l’estómac i el va fer caure a terra. Vaig córrer a socórrer-li i… Em vaig despertar atemorit. Un espantós dolor en les espatlles va evidenciar que l’artritis seguia aquí, avançant. Vaig ser diagnosticar fa tres setmanes. A més del tractament, el doctor va recomanar caminar i nedar per a mantenir les articulacions amb mobilitat, però no podia, l’enclaustrament m’ho impedia. Ahir Marc em va preguntar si podria tornar a jugar amb ells a futbol quan em curés, però vaig ser incapaç de contestar-li perquè un nus en la gola m’ho va impedir. Pakoart Enviat 26/05/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── ELS TEMPS ENTRE ELS DITS Va arribar la primavera, inundant de flors tots els racons, la vaig veure passar a través de la finestra. El temps no es va aturar, cada nit va dur a un nou dia. Vam tenir dies que el sol escalfava els vidres, dies grisos que fan tenir sensació de fred, dies de pluja que et posen melancòlic, dies de vent que bellugaven els arbres, dies que t’adones que el jardí ha florit i les orenetes dansen pel cel. Els dies passaven a través dels vidres, com si res fos real, i un darrera l’altre va fer que la primavera s’escapés entre els dits. Les orenetes van marxar, i va passar l’estiu sense banyar-nos al mar. Continuo observant darrere els vidres del finestral com les fulles han perdut el color i ja gairebé totes són a terra. Aviat tot estarà gelat, i qui sap la propera primavera quin temps ens durà. Buttercup Enviat 23/05/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── FORÇAR EL SOMRIURE De tantes vegades que he sortit al balcó, ja m’he après els mapes que formen els núvols, em sé de memòria la ruta que segueix el sol als matins i tinc gravada al meu cap la llista de cançons que reprodueix la ciutat amb l’ajuda dels ocells i dels cotxes. Cada nit quan miro el temps que farà l’endemà, desitjo, amb les poques ganes que em queden per somriure, que anunciïn un bon dia. Escoltar com diuen que ho serà, em fa pensar que tenen raó, però quan em llevo, i torno a sortir al balcó, tot segueix igual. No puc permetre’m forçar un somriure, quan qui me’l provoca no està al meu costat. Fer-me el feliç només em posarà més trist, així que amb l’ajuda d’aquells mapes de núvols, la ruta del sol i la música de la ciutat, compto el temps que falta per tornar a la normalitat. Nataraja Enviat 23/05/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── EL COVID-19 I seguim confinats… Primavera… i… no juguen els nens als parcs, no seuen els avis als bancs, no corren els joves pels carrers, l’aire està molt net. On són els humans? piula un ocell. La persona que surt de casa, porta guants i mascareta, va sol, amb una bossa a la mà o un gos al costat. Estem en estat d’alarma, confinament total. Policia, mossos d’esquadra, i l’exèrcit rondant. Què heu fet? gruny un porc senglar. Plou… arriba la solitud, manca d’abraçades, petons, rialles… no podem apropar-nos, mantenim distancies. Els hospitals col·lapsats necessiten reforços, falta material, mor “moltíssima” gent. Què està passant? rauca una granota. El covid-19, un virus, que no es veu, no fa soroll… per tot el món s’ha estès, ens està matant!, en tots els sentits: crisi sanitària, crisi econòmica, crisi social… I quina resposta hi ha? renilla un cavall. I seguim confinats… Farigola Enviat 22/05/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── D’UN DIA PER L’ALTRE Obro els ulls i no pot ser! No m’ho puc creure! És veritat? Què està passant? La realitat s’està fonent!, la humanitat sencera s’està asfixiant! Va tan despresa! les ambulàncies no paren, i el personal sanitari com astronautes, disfressats de dalt a baix. Els hospitals estan col·lapsats, hi falta material. D’un en un… pels carrers, alguns… amb guants i mascareta, la distancia entre nosaltres l’hem de mantenir, si no volem contagiar ni emmalaltir. La solitud no ens deixa, el nostre anhel, ara atrapat, ens l’estan frenant!, confinada la nostra llibertat, és pel covid-19, un virus que ens està matant! Tanco els ulls, vull despertar d’aquest mal son! Farigola Enviat 22/05/2020 – majors de 18 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── EL GRAN CANVI Aquesta pandèmia ens ha afectat a totes i tots, no només en la salut també, per la societat suposarà una crisi econòmica forta i sobretot ha influït psicològicament ja que, mai ens havia succeït una cosa semblant aquesta per tant, està costant molt que la gent entengui el perquè de l’aparició del Covid-19. Ja portem més de 60 dies tancats a casa, encara que sembli que ha passat ràpid hem estat durant molt de temps als nostres domicilis sense poder anar amb amics, família, viatjar… o simplement viure la vida envoltat dels que t’estimen. De vegades, penso que no ha servit de res el fet d’estar en confinament, perquè per molt que tu facis el correcte, hi haurà altres persones que faran el que voldran i no compliran les normes establertes. En definitiva, hem d’estar agraïts del que tenim i viure la vida la màxim perquè no sabem quan s’acabarà. Maria Ferran Enviat 21/05/2020 – de 12 a 17 anys ───────────────────────────────────────────────────────────────── REFLEXIÓ DEL CONFINAMENT És increïble el que estem suportant entre tots. Si fa tan sols un mes, ens haguessin dit que no anàvem a poder sortir al carrer, que anaven a suspendre les classes, tancar bars, restaurants, etc., no ens ho haguéssim cregut… Avui, malgrat les resistències d’alguns i malestar d’altres, la nova forma de vida l’hem acceptat, l’estem acceptant … I, encara que esperem que acabi molt aviat, algunes coses com la forma de treballar, la forma de relacionar-nos, han vingut per quedar-se. Entre tots, estem fem que això acabi ja, i puguem intentar seguir amb una vida normal. Ara mateix només hi ha dues coses que podem fer, mirar enrere i no tornar a cometre els mateixos errors i veure com sortirem d’aquest confinament. No estem sols. Claudiaa Enviat 20/05/2020 – de 12 a 17 anys ──────────────────────────────────────────────────────────────── LA DESIGUALTAT En aquests temps tant durs la desigualtat és un dels reptes més durs per els que tenen menys recursos, com per exemple a l’hora de comprar menjar i no tenir treball a causa del covid-19, és una de les coses més dures que a un li pot passar en aquests temps, ja que el menjar es essencial en el nostre dia a dia. Un altre cosa que desafavoreix a les persones és el estar tancats en un espai petit durant tots els dies de confinament, i això no ajuda per la salut mental. Margarida Enviat 20/05/2020 – de 12 a 17 anys  ON ESTÀ LA PRESSA? Un dia vaig llegir a les xarxes que la pressa havia mort. Jo no crec que sigui així. Està, allà amagada, esperant el moment oportú per sortir. És veritat que ara ja no hi ha pressa per anar a dormir, per llevar-nos al matí, per dutxar-nos, per vestir-nos, ni per dinar. Com aquell que diu, sembla que cada dia sigui Diumenge. No tenim pressa per res i anem fent segons tenim ganes de fer. I surts al balcó, i veus als veïns que no acostumes a veure mai, que estan com tu, i hi mantens llargues converses com si ho haguessis fet tota la vida. Però arribarà el dia en què tot anirà posant-se al seu lloc i a poc a poc haurem de començar a seguir els hàbits que teníem. I hem de reconèixer que sense la pressa es vivia millor. Carey Enviat 19/05/2020 – majors de 18 anys SOMRIURES D’ORQUÍDIA Era a la cuina, capficada amb l’enrenou del virus, quan m’ha sorprès l’orquídia. Tot i el meu descuit per regar-la, ha brotat. És de tons rosats i blancs, suaus com les paraules que callem, com l’amor que sentim i no expressem. Me la va regalar en Toni fa més de deu anys; el meu amor, com el seu, també és de paraules no dites, de silencis buscats. Aquest matí, mirant la tija plena de poncelles —tot i haver estat gairebé oblidada, i a vegades perquè no dir-ho, fins i tot insultada per la seva lletjor— m’he adonat que res l’ha aturat per donar el millor de si, i m’ha sostret un somriure. Ara, els matins clausurats tindran una nova benvinguda, un instant de bellesa; efímer com les mascaretes que ens tapen els somriures d’orquídia que no podem oblidar. PANGEA Enviat 18/05/2020 – majors de 18 anys LA RECONCILIACIÓ Abans del confinament la relació no rutllava, estava estancada i amb teranyines per tot arreu però els dies van anar canviant la mirada, el tracte, el gest, ara s’aclaria com l’aigua tèrbola que es torna cristal·lina i se’n pot beure sense por. Es miraven l’un a l’altra, preguntant-se què havia canviat en aquells dies d’estar tancats a casa, frec a frec, les vint-i-quatre hores del dia. Era la bellesa que s’havien descobert, el parlar amable i sense crits, els petits favors que es fan quan no tens més amic que la teva parella. Aleshores s’havia esdevingut el miracle, la carícia de l’ànima que fa florir les flors del cor, la besada suau als racons més amagats de l’esperit. Sopaven, les màscares reposaven com testimonis d’un temps passat i ella mirant-lo als ulls li preguntà: Et vols casar amb mi?… Sí. Corral Enviat 15/05/2020 – majors de 18 anys GAT CONFINAT Meeeeuuu! Què està passant! Els meus companys de pis humans fa dies que no marxen, no van a treballar, ni a passejar… Tot el dia a casa i a sobre no respecten les meves coses!! Mira que els hi tinc dit, el llit només els hi deixo fins a les 7 h , a partir d’aquella hora és meu! Doncs no hi ha manera! Miolo i miolo per avisar-los que ja se’ls ha acabat el temps i ni cas i a sobre tenen la barra de fer-me fora! Però que s’han pensat? Crec que es deuen estar preparant per a unes olimpíades perquè tot el dia els veig fent exercici i això que no ho havien fet mai. Alguna cosa he sentit de corona no sé què… Es veu que va per llarg això, crec li diuen confinament. Quin horror! Són tan sorollosos! Socors! Que algú m’ajudi! Marta Tro Enviat 14/05/2020 – majors de 18 anys ALES No recordo quants de dies… i sense televisió… la paret rugosa, l’habitació blanca, veig com s’ondulen els calaixos de la cuina, les culleres ballen i l’olla fa música, els follets porten esclops i no m’agrada el soroll que fan, el cloc-cloc vertiginós de quan fan curses per sobre el sofà. La sopa és freda, fa tres dies que l’he feta, vull marxar, vull fugir, vull anar a la platja i veure el mar, visc amb una masacareta que canta cançons tristes, m’estic a la butaca mirant la pantalla del televisor, la meva cara, desfigurada, decaiguda, estirada… miro i miro i miro i miro i ja no hi veig el balcó és la salvació, m’aixeco, m’hi atanso i volo… llibertat! Xof. Corral Enviat 13/05/2020 – majors de 18 anys PARACETAMOL Des del sofà, estirat, es veu un tros de cel enllà dels pisos. Un núvol grisenc llisca lleuger, com si l’empaités la pressa. Falten poc perquè toquin les vuit del vespre i esclati la claca de mans, acompanyada de la cançó de resistència figurada. Estic cansat, em fa mal el cap. Massa dies tancat al pis. La televisió ni ajuda ni distreu. La varietat de la graella és pura il·lusió: safareig de vodevil, tertúlies del jo, sèries ja vistes i notícies cuinades. No sé perquè m’hi perdo. L’apago. Abans de sortir al balcó i afegir-me a l’agraïment col·lectiu preparo un paracetamol efervescent. Me’l beuré després, quan hagi passat el cotxe de la policia municipal fent sonar la sirena i doni per acabat l’homenatge a sanitaris i serveis essencials. Llavors la pastilla s’haurà diluït i m’empassaré el líquid amb l’avidesa amb la què es fonamenta l’esperança. Figurant Enviat 12/05/2020 – majors de 18 anys CONFIBANK -Atenció al client? l’atén Matilde, en què el puc ajudar? -Hola bona tarda volia fer una consulta sobre la cancel·lació d’un compte corrent que ja fa massa que s’allarga la cosa i ho vull arreglar. -Ha anat a la seva oficina? -Mil vegades i no m’ho resolen, em remeten a vostès, estic cansat, decebut i se’m passen d’un departament a l’altre com una pilota de tennis i n’estic fart. -No es retiri li passo amb un altre departament. -No…si no em penso moure de casa, estic perfectament confinat! -Sap què passa? és que m’han enviat una carta amenaçadora i la veritat estic esgotat d’aquest assumpte; sembla que per cancel·lar un compte corrent hagi de fer “els treballs d’Hèrcules”. -Ah, no és un particular? llavors li passo amb empreses. -No dona no, “els treballs d’Hèrcules” no és el nom de cap empresa, és una manera de parlar. Jakob von Gunten Enviat 12/05/2020 – majors de 18 anys SANT JORDI I EL VIRUS Aquest drac que ens ataca amb totes les seves forces, que ens fa emmalaltir i que ens roba la llibertat de viure. Aquest drac que ens impedeix abraçar-nos i besar-nos, que ens obliga a mantenir una distància que no volem. Aquest drac que ens crema amb el seu alè i dona sortida a les nostres pors oblidades. Aquest drac que s’enduu vides, sense que podem ni tan sols acomiadar-nos. Torna Sant Jordi gloriós i travessa amb la teva llança l’enemic! Llums Enviat 12/05/2020 – majors de 18 anys FANTASIA ADRIÀTICA Far de Savudrija, península d’Ístria, Croàcia; el confinament m’ha atrapat en aquest indret apartat, davant de la riba italiana de l’Adriàtic; quan la boira del golf de Muggia ho permet albiro les llums espectrals i difoses de Trieste. Somio amb la ciutat i els seus carrers; fantasiejo amb un ristretto al Harry’s Bar de la Piazza della Unità, m’encamino cap a Trieste Centrale i m’hi estic una estoneta veient com surten i treni, gaudeixo de les locucions italianes que escolto furtivament: dues nonnas enraonen sobre il confinamento i la sort que tenen de no haver hagut d’anar a l’ospedale; dono un cop d’ull a la propera bottega libraria James Joyce…i de sobte, un cop de vent glaçat em desperta del meu somni. El bora colpeja violentament la façana nord del far; poso cadenats, tanco portes, porticons i m’arrauleixo prop de la llanterna del Far com un capità Ahab confinat. O mais gatinho Enviat 11/05/2020 – majors de 18 anys LA VIDA AL 2020 De la Xina procedia i des d’allà s’estenia. A Itàlia havia arribat, encara estava allunyat. Un dia de març ens havíem adonat que a Espanya havia arribat, la tranquil·litat s’havia acabat i la quarantena havia començat. Se’ns va demanar paciència i que tots tinguéssim consciència que per garantir la seguretat només podíem sortir al terrat. Només els gossos es passejaven i les brosses es tiraven, però amb compte la gent anava per tal de no quedar infectada. l rellotge no s’aturava i la vida continuava, acompanyats de música i esport augmentava el nostre confort. Amb els amics no vam quedar, però unes trucades vam realitzar per no desconnectar-nos i uns somriures assegurar-nos. Els metges van necessitar reforços per realitzar grans esforços. A molta gent van salvar i a les seves cases van tornar. Una mostra d’agraïment era cada aplaudiment, que realitzava cada resident quan el sol s’estava ponent. Tutankamon Enviat 10/05/2020 – majors de 18 anys PAELLA Mentre pelo els alls se m’escapa el ganivet. “Ajuda’m!”, crido bo i separant la mà del cos. La sang cau a terra i m’assec per refer-me. La meva dona ve amb una tireta massa petita. Que potser no veu la gravetat de la ferida? Consulto a Google quanta sang pot perdre un home mentre ella busca una tireta més gran. Necessito un bistec per estimular els glòbuls vermells i una cervesa per al dolor. Em toco la ferida. La tireta no està ben posada. Torno a sagnar. Li ensenyo a la meva dona. No t’ho toquis, em diu. Insensible! La ferida pica molt, però no dic res. S’estarà infectant? Truco la meva mare per videoconferència. D’amagat. Em tranquil·litza. Em dona instruccions. Les repeteixo a la meva dona. Surto al balcó. El veí em diu que allà on governen les dones es gestiona millor la pandèmia. Serà calçasses! Sailor Enviat 10/05/2020 – majors de 18 anys ESCRIPTORES Ens han tancat a casa, diuen que hi ha un enemic invisible que ens vol matar. La por ho envaeix tot, deixem de tocar-nos, de mirar-nos. Les pantalles irrompen en els nostres contactes i supleixen la pell. Un grup de dones anònimes comencem a escriure un diari compartit. Al llarg dels dies la invisibilitat es converteix en llibertat, i les paraules lligades a l’ànima surten sense por. Quan exhaurim la foscor, comença el seu oponent: paraules que acaricien la pell. Hem aprés que tot és un i per combatre la por només hi ha la llum de l’amor. PANGEA Enviat 09/05/2020 – majors de 18 anys ALGUNA COSA ESTÀ CANVIANT Avui, com cada dia a les vuit, els veïns hem sortit al balcó per elogiar als sanitaris. Cinc minuts després han passat ells, pel bell mig del carrer, agafats al mànec del camió. Tots hem aplaudit més fort, agraïts i penedits per no haver-ho fet abans. Els hem seguit amb la mirada alhora que han aixecat la mà humilment. Ells, a qui no hem vist el somriure, tapats per una màscara que no els evita impregnar-se de la ferum de les nostres deixalles, els hi hem dit per primer cop el valor que tenen. Sentint aquest instant, una llàgrima se m’ha escapat galta avall. Sí, alguna cosa està canviant! PANGEA Enviat 09/05/2020 – majors de 18 anys LA RESPOSTA Li havia enviat un WhatsApp dient que el deixava i ja passaria a buscar les coses després del confinament, que se n’anava a casa de la seva mare i que li sabia greu, però s’havia de trobar ella mateixa. Va asseure’s al sofà: la solitud va moure’s entre les cadires i la catifa com una serp que engoleix la poma. Només es sentia el tic-tac del rellotge. Ell seia amb el cap cot entre les mans, pensant. La llum era primaveral i tot tornava a la vida una altra vegada. Encara no s’ho podia creure. El cu-cut ha cantat al rellotge de paret. És una nova hora. Aixeca el cap amb l’estómac corsecat per la gelosia i amb un fil de veu diu: Està amb un altre. Corral Enviat 08/05/2020 – majors de 18 anys NO ÉS UN SOMNI Vaig somiar que vivia una altra vida On la gent s’havia de quedar a casa Un enemic molt petit havia sortit D’un país molt llunyà i no és acudit. Vaig somiar que al meu poble i més enllà On la gent gran tancada a residència Moria desconsolada i molt trista Afectada per aquesta greu pandèmia, Vaig somiar que la gent no es conformava Amb escoltar i aplaudir al vespre Si no que es va aixecar i demanar: Que la Sanitat no fos mai negociable Que les mascaretes no faltessin mai més Que aprenguéssim i no renunciéssim mai. JBMJ Enviat 08/05/2020 – majors de 18 anys LA CALAIXERA La fusta s’ha esberlat com fruita madura. El moble és vell i fa temps que resta abandonat en un racó de l’habitació de desembaràs. Ni en recordaves l’existència. Si avui el veus és perquè una veueta interior ha trencat l’abúlia desidiosa de l’avorriment en què vius. Retires de sobre un plec de revistes, diaris i bosses que l’envolten. En unes hi ha aparells espatllats, andròmines, i altres roba en desús de mida impossible per al teu cos. Sembla mentida el que acumulen els anys. Quan acabi el confinament hauràs de fer algun viatge a la deixalleria. Fas espai i amides perspectiva. No saps què guarden els quatre calaixos del moble, no ho recordes. Fins i tot et fa respecte obrir-los. Un respecte pueril, cert. L’escletxa de la fusta te’n distreu. De sobte no pots deixar de mirar-la. La mires tant que en veus tota la negror dels anys. Astrolabi Enviat 08/05/2020 – majors de 18 anys META-MORFOSEJANT Fa uns dies, al principi de tot, la cosa va començar a canviar i francament no sé com acabarà. Només tasto el pinso del gos; no és una delícia però m’estalvio de cuinar; ell s’ho mira encuriosit des del sofà. Ahir mentre feia uns granets de pinso vaig pensar quina sensació tindria si dugués arnés. Ràpidament vaig confeccionar-ne un de casolà amb una faixa vella, vaig lligar-li una de les corretges d’en Darko i a quatre grapes vaig mirar-me a l’espill del rebedor. Vaig alçar el cap i en veure’m reflectit en la meva nova identitat canina vaig udolar de pur gaudi. Passats dos mesos de confinament hem progressat, ell es passa el dia publicant fotos meves a les xarxes socials, jo he aprés a seure quan ell em borda i ell em treu quan li ho demano. M’està socialitzant: obeeixo, ja dono la poteta i no he mossegat ningú. Zé Pequeno Enviat 08/05/2020 – majors de 18 anys IDEES El cap em bull espès. Se m’hi acumula un toll d’idees. Tinc paper i bolígraf a mà però, quan els agafo, amb la mateixa rapidesa amb la que em reclamaven, les idees s’emboiren. No sé com desfer l’embull que em ronda. Tossut, engego el portàtil i n’estableixo setge des de la pàgina en blanc del processador de textos. Divago. Divago com per despistar el divagar. I per reblar l’engany escric frases soltes que a cop d’ull s’expliquen. Potser l’enllaç d’unes amb les altres trenarà una història. Només m’aixeco de la cadira per anar al lavabo o menjar alguna cosa. A poc a poc teixeixo una xarxa de paraules que s’estén pel document. Mirades a distància fan efecte, com un estol d’estornells que espera dibuixar un ball sota el cel blau. I espero. Espero. No tinc pressa. Tinc temps, l’únic que em queda. Col·liri Enviat 06/05/2020 – majors de 18 anys CONGELADES Les han trobat despullades sota la roca més esmolada del penya-segat, envernissat d’argelaga, abocat sobre una mar exasperada. La desgràcia fa dies que esgarrapa lleres, valls i muntanyes. Planeja rieres i voreja pendents escarpades, ressegueix amb deler tarteres i torrents, s’enreda en capçades mil·lenàries i recobreix amb alè de gel la inexpugnable extensió de l’obaga. Notes de lletres tremoloses s’arrapen a les mans entrellaçades, desbordants de paraules enrevessades, que oculten anhels inconfessables. Idíl·lics somnis gestants d’absurds taüts de basarda, cabdells d’il·lusions fracassades per l’anguniosa displicència dels cervells adolescents en projecció desbocada. Perpètues dorments de somriure glaçat desnonades de l’existència per la cadència d’un temps encantat allotjat a contracor en les seves entranyes. Ramats d’ànimes inescrutables conformades amb l’absència prescrita per una eternitat massa explícita que avui se sorprèn desbordada. Ofrenes de joventut esclatant que confirmen el triomf de la fal·làcia inherent a l’espècie més evolucionada. I reconfinada. Atzavara Enviat 06/05/2020 – majors de 18 anys  XERRADA EN PARAL·LEL Ahir, una mare i una filla anaven en la mateixa direcció, xerrant. No es podien tocar com feia poquet. No es podien abraçar, com feia poquet. Només podien xerrar en paral·lel, a la distància de seguretat que marca la nova llei, quasi marcial, que ens han imposat per… el nostre be!!! No estic segur, però així és. Mare i filla que, compartint el mateix camí, es van desitjar molta sort, en aquests moments d’incertesa. En aquests moments que, tan de bo, ens poguéssim abraçar. Mare i filla que, potser (jo no hi era per comprovar-lo) només amb la mirada, es van dir: —t’estimo filla—. —t’estimo, mare—. Petonius Enviat 03/05/2020 – majors de 18 anys LA NATURA RESPIRA I LA HUMANITAT S’OFEGA La natura canta, cada vegada més fort, té ganes d’alliberar-se, l’hem explotat fins al coll. Ella, sempre ens parla dels seus diversos sabors, ara, no podem gaudir-la de cop, confinats ens trobem tots. Res, no es veu res, però hi és, l’enemic invisible ens atrapa. Virus que s’escampa, no ens deixa apropar, ens ofega aïllats, i els sanitaris col·lapsats. Solitud, la humanitat… s’ha frenat, el so ha canviat, i cada vegada… més ocells pel cel. Un nou regne s’ha creat, el coronavirus l’ha proclamat!. Ho miris per on ho miris, la gran crisi acaba de començar. Ningú podia imaginar que d’un dia per l’altre el món sencer anava a capgirar-se. Al voltant del sol la terra gira… el temps no s’atura, va fent… plou, i el vent continua amb el seu ritme. La natura canta cada vegada més fort, l’hem d’escoltar? o no! Farigola Enviat 29/04/2020 – majors de 18 anys 44 DIES DESPRÉS Fa tants dies que tenim prohibit deixar-nos portar pels carrers de la ciutat, permetre que l’atzar decideixi si dreta o esquerra, tancar, obrir els ulls i veure com la gelateria de la baixada de Santa Anna continua oferint gelats a ple hivern… Vam deixar el fred enrere fa setmanes i no recordo l’olor que feia la primavera, aquella primavera de sempre. Des del balcó s’evidencia que el bon temps arriba: el paisatge canvia, però els elements que l’integren, mai: la veïna que recorre en bucle cada matí el seu petit –i preuat!– balcó, els tres companys de pis que gaudeixen d’una envejable terrassa amb llumetes que recorden aquelles nits d’estiu, la parella que celebra l’arribada dels dissabtes amb una carn a la brasa tot condemnant la roba dels veïns… Qui ens hagués dit que aquelles persones invisibles es convertirien 44 dies després en protagonistes de la nostra quotidianitat. Atena Enviat 29/04/2020 – majors de 18 anys ENGABIADA Lliure. Respiro fons, feliç. Els llavis es mouen en un somriure. Em trec les sabates. Poso els peus sobre la sorra calenta, noto les pessigolles de les pedretes entre els dits. L’olor del mar m’envaeix el cervell mentre m’apropo a l’aigua. M’omple de records. Els crits i riures dels nens van desapareixent a mida que el soroll de les ones és més fort, el mar avui està enfadat. L’aigua em toca els peus i m’aturo, gaudint de la sensació, i deixo que el vent tebi m’abraci abans d’enfonsar-me. I com sortint de l´aigua freda, amb la respiració tallada… obro els ulls, i el carrer és buit, no passa ningú. El silenci em deixa sentir el cant dels ocells a través del vidre, veig al fons els arbres ballant amb el vent. Recolzo el cap a la finestra deixant que el sol m’escalfi la pell. Sospir llarg, trist Engabiada. Buttercup Enviat 24/04/2020 – majors de 18 anys EL GOS FANTASMA A l’inici em va semblar un paio anodí, el veí del segon. Però a la segona setmana de confinament, quan el vaig divisar des del balcó, passejant corretja en ma, el meu veredicte em semblà irrefutable: Aquest tio és idiota si es pensa que a aquestes alçades el veïnat no sabem pas qui té gos i qui no en té… ! Han passat molts dies i ahir em vaig creuar -per no vigilar la meva atenció auditiva – amb la presidenta de la comunitat, que em va fer saber que coneixia perfectament el trapitxeo del seu veí de dalt amb aquesta sentencia: És clar que s’ha comprat un gos al mercat negre per poder sortir a passejar ! em digué amb gravetat. I apropant-se temeràriament a menys de dos metres, afegí: Sento la bèstia panteixar a les nits! Potser haurem de plegar amb les visites nocturnes clandestines! Gekko Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys LA LLIBERTAT Les rialles de les tres amigues a la terrassa sonàvem com cascavells en l’aire, dotant de lleugeresa els cors de qui les escoltaven; però no tenien res que transmetés frivolitat doncs eren rialles pures i desintencionades com les dels infants, com el lliure albir de l’ésser abans de capir-se subjecte. Molts eren en aquell temps els que estàvem submergits en la confusió i la impotència. Uns dormien en l’obediència a les lleis externes. Altres, com adolescents, exercien el llibertinatge egoic i narcisista. Tots reflexionaven sobre aquella que deien havia estat segrestada de les seves vides. Pocs aconseguien no jutjar els altres. ¿ Qui pot treure a hom allò que és ? digué una d’elles. Bé! -va respondre la segona – sovint fa falta el temps per descobrir que a dins hi ha allò que s’és i a fora allò que es té… La tercera, confiada, va mirar el cel somrient-les. Rosella Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys CONFINATS CADA ANY “Àvia! Torna’m a explicar perquè ens confinem dos mesos cada any?” “Al 2020 hi va haver la pandèmia, una malaltia a tot el món que ningú sabia curar!” “Uf! Quina por! Varen morir molts avis, oi?” “Si. I les famílies, no acostumades a estar a casa tants dies junts, es van organitzar. Les cases es varen convertir en escoles, oficines, gimnasos! Cosíem bates i mascaretes pels hospitals o fèiem menjars per la gent pobre. Cada dia sortíem al balcó a cantar, tocar instruments i aplaudir als que feien les tasques mes dures” “Però, perquè seguim confinant-nos cada any?” “L’aire, el mar es varen netejar, els ocells van tornar, la societat i els governs ens vàrem adonar que allò que dèiem normalitat no ho era i vàrem pensar un sistema que ens permetés confinar-nos cada any per recuperar natura i família sense perdre la feina”. Elena Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys SÀVIA NATURA Dins les quatre parets del meu despatx tinc la sort d’alçar els ulls i veure, des de la finestra del meu altell, la vida. Ara plou, ara passa un núvol, ara un ocell, apa!! que surt el sol!!!. La natura camina i camina, no hi entén de confinament, no sap que l’observo cada dia i l’envejo perquè és lliure, i enyoro aquesta llibertat. Estimada natura, quan et pugui abraçar ho faré i t’oloraré i t’estimaré encara més, perquè em dones pau i em transportes a temps passats i em dones pistes del què necessites, sí, no pateixis, crec que ho hem entès. Maia Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys MIRADES Mirava i només veia mirades perdudes. Mirades que buscaven on mirar per trobar allò que ara veurien. Allò que, aquell mal son, ara els faria veure. Allò que, encegats per mirar cap a lluentors buides, no havien vist fins que, minvats de tot, havien obert els ulls. Mirava i només veia mirades “d’ara si”.I va parar un instant i va pensar que era feliç. Tot això ella ja ho veia abans. Abans de tot. Abans de res. Només glatia per poder tornar. Per retrobar somriures perduts i mirades dolces. Només calia tornar. El seu, no havia estat un temps perdut. I es va mirar i va somriure. Laura Delvent Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys |