La Núria, veïna de Calella, mare treballadora de 3 fills, ha viscut en primera persona el que suposa gestionar els àpats d’una família.
La Núria, veïna de Calella, mare treballadora de 3 fills, ha viscut en primera persona el que suposa gestionar els àpats d’una famíla.
En un moment de la seva vida, la seva carrera professional va quedar tallada per un procés de reestructuració de personal dins de l’empresa a la qual treballava. Aquest fet, que en un primer moment va suposar un cop, li va donar l’oportunitat de reinventar-se, i va crear una empresa per gestionar els àpats mensuals de les famílies.
Des del Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme l’hem acompanyat amb assessorament, formació i alta de la seva activitat.
– Quina ha estat la teva trajectòria professional fins al moment?
Seguint la tradició familiar em vaig dedicar al turisme. Filla petita de petits empresaris que venien del món de l’hosteleria, vaig voler veure l’altre costat del negoci i em vaig dedicar la major part de la meva vida professional al món de les agències de viatges. Durant molts anys, a les anomenades “incomings” que es dediquen a contractar tots els productes pels grans Tours Operadors. Però amb l’arribada d’Internet, les necessitats dels viatgers han canviat molt i això ha afectat de gran manera, l’operativa turística arreu del món. De fet, just ara acabem de veure la caiguda d’un dels grans gegants del turisme com ara Tomas Cook.
– Què t’ha aportat aquesta trajectòria a la teva nova etapa?
Bé, després de quasi trenta anys dins la mateixa empresa, i tota la meva vida professional dedicada al turisme, tenia molt clar que volia dedicar-me a un projecte nou que em permetés desenvolupar allò que se’m dóna bé, com el tracte amb la gent, i a més oferir-los una cosa totalment innovadora.
La meva maduresa m’ha fet testimoni de com canvien les coses i sobretot les necessitats de la gent. Jo vinc de l’època que es treballava sense ordinadors i amb Telex, i constantment hem hagut de renovar-nos i, tot i que els canvis se’ns fan difícils en un primer moment, és cert que sempre són per millorar.
– Explica’ns la teva idea de negoci i com se’t va ocórrer
La idea d’aquest projecte, com molts cops succeeix, neix d’una necessitat pròpia. Com a mare treballadora, vaig experimentar com n’és de complicat tenir cura dels que t’envolten i sobretot, de l’alimentació diària. A mi m’apassionava la meva feina i quan acabava la jornada laboral, em venia de gust estar amb la meva família però l’obligació de la preparació del sopar i del dinar de l’endemà, espatllaven aquests moments. Pensar en el menú, control de si tenia o no els productes necessaris per fer-ho, cuinar-ho, netejar la cuina… eren tasques que em sobrepasaven. Una cosa és cuinar per hobby i una altra fer-ho cada dia com a obligació. Quan el hobby es converteix en una oblgació, deixa de ser un hobby.
– Quins valors o qualitats vas detectar que et van animar a crear la teva empresa pròpia?
La veritat és que en un principi tan sols era una idea i sincerament, quan vaig començar a valorar-la el febrer del 2019, no em veia a mi mateixa com autònoma el següent mes d’octubre. Però, de moment, tot ha anat molt ràpid i ha estat més senzill del que em pensava. Però just ara comença una altra etapa; la de donar a conèixer el meu projecte i la idea al públic. Veurem com surt, ja que canviar els hàbits dels consumidors no serà fàcil, però un cop ho provin estic segura que no tornaran al sistema tradicional.
– Què és allò que et sedueix de treballar per compte propi?
En el meu cas, més que treballar per compte propi, em sedueix poder ajudar a la gent, resoldre una necessitat diària, que puguin gaudir més del seu temps. Poder ser testimoni en primera persona de la satisfacció dels meus clients, és la meva principal finalitat. Com he dit abans, el tracte amb la gent és un dels meus punts forts.
– Què penses quan et diuen la típica frase “Que valenta d’iniciar un nou negoci!”?
La veritat és que se’m fa estrany… jo no penso que sigui “valenta”. No crec que aquest adjectiu sigui el més adequat… a mi m’agraden més altres com “agosarada”, “decidida”,… Però si que m’he adonat que a molta gent, potser massa, els hi fa por prendre la decisió d’emprendre, fins i tot, de sortir de la seva zona de comfort. He vist mirades d’admiració i sentit frases com “jo no sabria pas com fer-ho”, “què pensen a casa teva de la teva iniciativa??”…. de gent que ocupa càrrecs importants per a empreses. I em pregunto…. si són capaços de fer tan bé la seva feina, com per ocupar aquests càrrecs, què els hi impedeix tirar endavant les seves pròpies idees o projectes?? Crec que, com a societat, s’hauria de treballar molt més la “cultura empresarial”.
– En un moment donat vas venir al Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal, com ens vas conèixer?
En un primer moment estava molt desorientada. No sabia per on començar. Per internet vaig veure que un dels serveis del Consell Comarcal era l’assessorament per a possibles emprenedors i vaig demanar cita.
– Els nostres tècnics et van assessorar en com iniciar el teu projecte. Explica’ns com va anar el procés, amb quines dificultats i obstacles et vas trobar?
L’assessorament ha sigut sempre el correcte i a més s’ofereixen formacions que jo animo a tothom a participar-hi, doncs sorprèn la quantitat de coses que s’aprenen. També agraeixo molt, moltíssim, l’ajut que vaig rebre per veure la viabilitat econòmica del projecte i el servei de donar d’alta com autònom, i tot això molt a prop de casa, sense l’obligació d’anar fins a Barcelona.
Jo, a més, l’he completat amb altres serveis de la Cambra de Comerç. Mitjançant aquesta entitat, vaig descobrir l’existència de la SECOT (Seniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica), que es tracta d’un assessorament molt personalitzat i a mi m’ha ajudat molt.
– Vas fer algun estudi previ de mercat? Els resultats que en vas obtenir eren els esperats o et van sorprendre?
Sí, sí que vaig fer un estudi perquè donat que es tracta d’un concepte totalment nou, volia saber què oferien les empreses actuals. Un cop fet l’estudi, vaig descobrir que el que hi ha ara, sigui via internet o local, tan sols ofereixen producte. “ByeByecooking.cat” va més enllà i oferim un servei integral als clients. És un concepte totalment innovador que permet als clients poder gaudir dels seus àpats diaris casolans, dedicant-hi molt poc temps.
– El Consell Comarcal pertany a la Xarxa PAE (Punt d’Atenció a l’Emprenedor), que ofereix el servei gratuït per a tramitar l’inici de l’activitat empresarial i l’alta com a empresari/a. En tan sols 48 hores i amb el Document Únic Electrònic (DUE) et pots estalviar fins a 22 tràmits. Tu has utilitzat aquest servei, quina ha estat la teva experiència, el recomanaries?
Si, jo l’he utilitzat i, sense cap mena de dubte, el recomano. Quan comences un negoci des de 0, tot és prou complicat i has de pensar en tantes coses que benvingudes siguin totes les ajudes que et permeten l’estalvi de temps, energia i diners.
– Ara que ja estàs donada d’alta com a autònoma, quines són les següents passes a seguir?
El meu objectiu a curt/mig termini és donar a conèixer el nostre servei. Sé que no serà fàcil, doncs a les persones ens costa molt canviar els hàbits. Jo recordo a la meva àvia que s’escandalitzava quan la meva mare va comprar la seva primera rentandora, i ara ni tan sols pensem en la despesa elèctrica mensual que això suposa, ja que rentar la roba a mà és impensable. Doncs d’això es tracta: “ByeByecooking.cat” és un nou concepte, un estil diferent dels menjars casolans, una solució per a la gent que no té temps per dedicar a la cuina del dia a dia.
Amb una mica de temps, paciència i molta constància, és possible aconseguir-ho.
– I per acabar, explica’ns què ens ofereixes aquesta setmana per dinar…
A continuació, us adjunto el menú per aquesta setmana
