SERVEI COMARCAL DE SANEJAMENT D'AIGÜES RESIDUALS URBANES DEL MARESME
Té com a funció la gestió i explotació dels sistemes de sanejament en alta (tractament i evacuació) de les aigües residuals urbanes procedents dels sistemes de clavegueram de tots els municipis de la comarca (excepte Montgat, Tiana i Tordera), la supervisió dels projectes d’infrastructures per al sanejament i l’execució dels projectes de reposició i millora d’aquests sistemes.
El Consell Comarcal presta aquest servei per delegació dels municipis, de les mancomunitats preexistents de municipis i de l’Agència Catalana de l'Aigua, i ho fa mitjançant l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.
Els sistemes de sanejament de la comarca són una xarxa de col·lectors en alta de 45 Km de longitud, que recullen les aigües residuals procedents dels claveguerams municipals; un conjunt de 37 estacions de bombament que les impulsen fins a les 5 Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR), repartides per la comarca; i 6 emissaris submarins que aboquen l’aigua tractada al mar.
Les EDAR que funcionen actualment a la comarca són cinc: Sant Pol de Mar (que tracta les aigües residuals de Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta), Sant Andreu de Llavaneres (Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt), Mataró (Mataró, Argentona, Cabrils, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrera i Dosrius), Teià (El Masnou, Alella, Teià, Premià de Dalt i Premià de Mar) i la petita estació d’Órrius, que no aboca els seus efluents al mar sinó directament a llera. Totes fan un tractament secundari de tipus biològic de les aigües, i les de Sant Andreu de Llavaneres i Teià han començat, a més, un tractament terciari per tal d’aprofitar una part de l’aigua tractada per al reg. Actualment, l’àrea de Pineda (Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Calella i Pineda de Mar) compta només amb un pretractament de les seves aigües. Està previst completar la xarxa amb una EDAR a Arenys de Mar l’any 2004 (Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet) i una altra a Pineda l’any 2005. Quan aquestes dues instal·lacions estiguin funcionant, la totalitat de l’aigua residual del Maresme serà tractada, com a mínim amb un tractament secundari, abans de ser abocada al medi receptor.
Durant aquests quatre anys, el servei ha gaudit d’una ampliació i millora constants. Entre 1999 i 2002 es va produir un increment del 75% del pressupost que va permetre noves incorporacions (EDAR de Sant Andreu de Llavaneres el 2000, EDAR de Sant Pol de Mar el 2002 i una nova estació de bombament a Premià de Mar el 2002) i un increment de personal (d’el 40% al 2002); i amb la qual cosa s’ha aconseguit millores en els resultats de qualitat de les depuradores i de la xarxa en general.
Pel que fa a les infrastructures, s’han realitzat importants reformes a les estacions de bombament d’Arenys de Mar, Santa Susanna, Mataró i principal de l’EDAR de Mataró, principal de l’EDAR de Teià, i Caldes d’Estrac. També s’ha realitzat la substitució del col·lector en el tram de l’estació de tren a Llavaneres, l’aportació d’aigua potable a l’EDAR d’Órrius i diferents intervencions a l’EDAR de Teià (construcció d’un pou dessorrador, desdoblament de la reixa automàtica de desbast, nou espessidor i instal·lació d’una sitja de fangs).
Des del Consell Comarcal s’ha posat especial atenció en combatre els dèficits infrastructurals que provocaven episodis de males olors a les EDAR de Teià (ampliació i tancament de la sala de deshidratació dels fangs) i de Mataró (remodelació de la sala de deshidratació, ampliació sitja de fangs i secatge tèrmic).
També s’han aprofitat les intervencions urgents a causa dels temporals per a realitzar diferents millores: substitució d’un tram de col·lector a Cabrera de Mar, reparació de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró, desdoblament del col·lector de Cabrera de Mar a la línia de costa malmès per l’escullera i el desdoblament del col·lector a El Masnou en el tram comprès entre el Torrent de l’Ase i el carrer Brasil.