La mataronina Mayte Carreras compta amb una carrera artística molt rica i variada, que va iniciar fa més de 30 anys en diferents “àrees” de les arts escèniques. Mayte Carreras és show-woman, actriu còmica i humorista.
El públic de Mataró ja la coneix a través d’alguns shows seus que va presentar en motiu d’actes socials com el Dia Internacional de la Dona, festes i actes de barri, etc. També ha fet gires per altres municipis del Maresme i actualment està impartint tallers teatrals a Vilassar de Mar i Dosrius (Canyamars). Us convidem a descobrir-la en aquesta entrevista.
Qui és la Mayte Carreras?
Soc actriu, còmica professional i dinamitzadora de tallers d’interpretació. Estic dedicada des de fa més de 30 anys a les arts escèniques.
Què et va portar al camí de les arts escèniques?
Soc administrativa de formació, però el meu amor a l’art em va portar a estudiar-ne diferents disciplines: dansa amb els seus diferents tipus (clàssica, espanyola i contemporània), Jazz, teatre, … i a més a més vaig procurar tenir coneixements de camps que em serien d’ajuda en la meva carrera artística com el PNL, el coaching, la fonètica i expressió anglesa, condicionament físic, etc. Vaig estudiar també Arts Polítiques i Ciències Dramàtiques obtenint molt bona nota en gimnàstica.
En què va consistir la teva carrera artística fins ara?
Vaig treballar de ballarina en diferents companyies, vaig exercir també de professora de ball, de presentadora de programes com el programa “Dissabte Show” de Canal Català i el programa “A la teva bola” de Onda Rambla.
Del 2007 al 2009 vaig fer un total de 80 actuacions interpretant el personatge “la Tieta Encarnació” en el programa “Noche Sensacional” produït i dirigit per José Luis Moreno, i emès per Canal 9, Canal Sur, Murcia TV, Castilla La Mancha TV i IB3 (Illes Balears).
Per altra banda, tinc diferents shows, espectacles i comèdies teatrals que vaig presentar en gires per diferents llocs. Destaco la gira que vaig fer amb l’obra teatral “Dona i encara vols ser artista” i l’espectacle de monòlegs “Stand up Comedy”. A més de múltiples espectacles, convencions, actes socials i comèdies entre elles “Marit i muller, quin merder!”, “marit i muller… els fills i la mare que els va parir” i “Ara us ho explico”. Actualment, imparteixo tallers i cursos d’improvisació,
PNL, foniatria i veu i continuo fent gira amb les meves obres de teatre. En breu estrenarem la comèdia “Ruth i Mercè separades… i què? Amb l’actriu Cristina Solà amb qui compartiré escenari en aquesta esbojarrada paròdia.
També duc a terme dos tallers: un adreçat a tota aquella dona que vulgui enriquir la seva
persona, créixer interiorment i potenciar les seves actituds artístiques aprenent a ballar, cantar, interpretar , recitar… etc de forma divertida i distesa. Es basa en aquesta simpàtica idea: “DONES TIC..Tremendament Imparables i Creatives”i porta per nom, “Nena tu ets la millor!”. L’ altre té els mateixos continguts però està adreçat a persones jubilades, o que disposen de temps lliure, el seu nom és: “ Això serà cosir i cantar “. La idea és que d’una manera fàcil, com diu la dita, treballin el ritme i la memòria. L’objectiu en els dos tallers és la motivació perquè un cop finalitzat el taller, fan una representació oberta a tothom.
Ens pots explicar de què van les teves obres?
Sí, “Ara us ho explico”, presenta el cas d’una dona a qui se li acaba d’espatllar la rentadora i treu tots “els draps bruts” com a metàfora dels seus problemes personals. Tota una bugada plena de relacions amb marits insuportables, fills impossibles, una mare que ha viscut dues guerres: la civil i la guerra amb el seu marit i, amigues impresentables. Tot un món íntim on per molt suavitzant que ella intenta posar sempre acaba “raspant”.
“Marit i muller, quin merder!” és una divertida comèdia que reflecteix, en clau d’humor, la vida d’una parella amb les seves discussions i reconciliacions, els seus records i fins i tot les seves infidelitats. Una hora i mitja de batusses matrimonials per no parar de riure.
“Marit i muller i els fills…la mare que els va parir!” (segona part de Marit i muller) és un viatge generacional pel món dels pares, els fills i les seves relacions amb tot el que això significa: educar-los, dialogar, pactar i conviure … des que són petits fins que arriben a grans … i amb una mica de sort marxen de casa.
I a punt d’estrenar el mes de Març -2017: “Ruth i Mercè separades ..i què?” La Ruth és una dona de 50 anys a qui acaben d’acomiadar de la feina, i desnonen de casa seva, motiu per el que se n’haurà d’anar a viure a casa de la seva amiga Mercè, 10 anys més jove que ella, vital, tronera i esbojarrada que la ajudarà a fer el pas en aquesta nova etapa de la seva vida. Juntes resolen els seus conflictes de forma divertida mostrant-nos un ventall de situacions còmiques i hilarants!
Hi ha alguna filosofia darrere d’aquestes obres, vols transmetre alguns missatges concrets?
Totes elles tenen un denominador comú, l´humor com a forma d’interpretar i viure la vida. Com deia el Mestre “Gila”: sense l´humor la meitat de les coses no es dirien. Es una bona eina per poder ser crític amb tot el que ens envolta. Passar-ho pel filtre de l’humor et permet anar més enllà i ser “políticament incorrecte”, obrir la caixa de Pandora, desvincular-te dels prejudicis. A més, estic convençuda que l´humor pot convertir-se en el teu aliat davant la vida i t’ajuda a resoldre qualsevol adversitat amb més força i coratge.
Quin és el grau de connexió o desconnexió entre les teves obres i el feminisme?
La connexió és plena, ja que en totes i cada una d´elles hi ha una visió femenina, (que no feminista), un pensament que abandera una actitud com a dona: “Tot el que ens proposem ho aconseguim perquè les dones som generoses, lluitadores, constants, vitals, sensibles a tot i a tothom, tenim empatia, resiliència, sabem riure’ns de nosaltres mateixes si és necessari, i estimar-nos al mateix temps amb bogeria, i gràcies a la oxitocina podem estimar incondicionalment.
I si caiem tres vegades ens aixequem quatre. Aquestes son les meves conviccions. La meva mirada femenina i el segell que porten cada una de les meves obres.
Valoració de la trajectòria personal.
Sempre gratificant, doncs no hi ha res millor que l’agraïment del públic quan els fas riure i oblidar els problemes per una estona. I dura i complicada perquè cada vegada és més difícil viure de l’art escènic. Hi ha poques subvencions per poder realitzar o dur a terme nous projectes, uns impostos massa alts que no ens permeten poder viure en moltes ocasions d’aquest mitjà.
El món del còmic, de l’humorista, del pallasso, està més reconegut si ets home, perquè per alguna raó sociocultural sempre ha hagut un percentatge molt alt d’homes humoristes en comparació amb les dones còmiques. Cada vegada les dones anem guanyant territori, però segueix aquesta visió discriminatòria.
