Maribel Nieto, directora durant 20 anys del programa de cribratge del càncer de mama i actualment voluntària de l’associació Maresme oncològic. La maresmenca escollida mataronina de l’any 2015 ens explica la seva experiència al món de la salut de les dones
Qui és la Maribel Nieto?
Sóc nascuda a Barcelona el 31 d’octubre de 1952, estic casada i resideixo a Sant Andreu de Llavaneres.
Sóc llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975. Especialista en cirurgia general i cirurgia de l’aparell digestiu (Quinta Salut L’Aliança de Barcelona) i Màster en Sinologia i Patologia Mamària per la Universitat de Barcelona a l’any 1992.
En quin àmbit d’estudis dels que vas cursar, et vas especialitzar professionalment?
Vaig començar la meva vida laboral com a ajudant d’equip quirúrgic de l’ Institut Català de la Salut (ICS) des de 1976. Després vaig exercir d’adjunt del servei de cirurgia general de l’Aliança Mataronina des de 1977, posteriorment amb la fusió, com a adjunt del servei de cirurgia del Consorci Sanitari del Maresme (Unitat Funcional de Patologia Mamaria) fins a la jubilació al novembre de 2015.
Considero que la meva aportació més destacada ha estat la de crear la consulta específica en patologia mamària, dins del Programa de l’Atenció a la salut sexual i reproductiva de l’IC, al Maresme, des de 1992 fins a la jubilació. Des de 2006 reconvertida en consulta de diagnòstic ràpid en patologia mamària en coordinació
amb el Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’ICS.
Vaig començar la meva vida laboral com a ajudant d’equip quirúrgic de l’ Institut Català de la Salut (ICS) des de 1976. Després vaig exercir d’adjunt del servei de cirurgia general de l’Aliança Mataronina des de 1977, posteriorment amb la fusió, com a adjunt del servei de cirurgia del Consorci Sanitari del Maresme (Unitat Funcional de Patologia Mamaria) fins a la jubilació al novembre de 2015.
Sabem que la teva jubilació no ha significat el cessament de la teva activitat en l’àmbit de la salut, sinó que va ser l’inici d’una nova etapa en el desenvolupament de la mateixa. És així?
Després de la jubilació, vaig incorporar-me com a voluntària a l’Associació Maresme Oncològic. És on duc a terme, amb altres persones, accions per donar suport a les perones afectades pel càncer. Realitzem moltes accions: tallers, formacions, gales i marxes solidàries, etc.
En l’àmbit de la salut de les dones, relacionat amb el càncer, oferim espais de relaxació, formació, atenció psicològica, etc. En el càncer de mama en concret, com a experta en la patologia mamària, ofereixo xerrades informatives a tot el Maresme, on explico com s’ha de fer la detecció, els símptomes del càncer de mama, les llegendes relacionades amb la patologia, etc. També sóc nombrada Coordinadora del Voluntariat del Consorci Sanitari del Maresme, de manera altruista. Signat l’acord l’1 de juny de 2017
Com valores la teva trajectòria personal
Molt satisfeta de la tasca realitzada en 40 anys de professió. Reconeguda per la ciutadania de Mataró que em va votar com a mataronina de l’any 2015 per la meva trajectòria professional a la ciutat.
Com a professional dona, et vas trobar davant de problemes a l’hora d’imposar la teva expertesa o en voler complir els teus propòsits?
Vaig trobar dificultats a l’inici de l’activitat professional en accedir a una feina de cirurgia (pel fet de ser dona, encara que no ho diguessin de manera clara). Posteriorment també, vaig tenir la sensació que havia de demostrar sempre molt més que els homes per imposar la meva opinió, criteri i expertesa.
Consideres que l’oportunitat d’accés de les dones al món de la salut, com a professionals, és igual que la dels homes?
Hem millorat en el camp de la medicina després de la instauració del programa de formació de metges interns i residents (MIR), on preval la nota de l’examen davant el gènere. Actualment, prevalen les dones en els estudis de medicina i en l’àmbit de la salut reproductiva hi ha més dones que homes.. Però encara queda molta feina per fer.
Actualment sabem que els problemes de salut de la dona poden ser diferents dels dels homes i que les manifestacions d’una mateixa malaltia pot ser diferent en l’home i en la dona. Aquesta especificitat es té en compte en la sanitat?
Cert, les dones tenen problemes de salut molt diferents als que poden tenir els homes. Per això precisament, s’han creat recursos per donar resposta a aquestes necessitats com els programes d’atenció a la dona de l’Institut Català de la Salut que ara en diuen atenció a la salut sexual i reproductiva. La menstruació, l’embaràs, el part… són realitats que només viuen les dones i els afecten només a elles. L’accés de les dones al sector de la sanitat com a professionals, ajuda a que aquets problemes s’entenguin i s’atenguin millor. Hi va haver també avenç en l’accés de les dones als centres mèdics per temes relacionats amb la prevenció (de càncer de mama, coll de l’úter, etc.), cosa que abans no passava. L’accés als recursos sanitaris es universal, i sense demores en els casos d’urgències (malgrat les retallades). La salut manté la seva qualitat gràcies la professionalitat de tot el personal que hi treballa. Cal, però, que hi hagi més formació i especialització en les malalties que només afecten les dones i que no deriven únicament de la salut reproductiva.
