😀Fernando
🛫 Mataró
🛬Marroc
✅ Estudis
El Fernando ens explica el seu projecte de final de curs al Marroc.
Quan hi vas arribar?
Vaig arribar al Marroc a l’abril del 2015.
Què hi vas anar a fer?
Un projecte de final de curs on analitzaríem la situació social del Marroc i les organitzacions i ajuts socials que existeixen. Anava amb els companys de curs de segondel CFGS d’integració social. Una vegada allà ens van dividir en petits grups on cadascú tenia el seu propi guia natiu. Els guies eren estudiants de filologia hispànica i eren voluntaris o utilitzaven l’experiència per després fer els treballs.
Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…
Com anava amb l’institut i l’estada era d’una setmana, només necessitàvem el passaport en vigor.
Quines dificultats vas trobar? Que vas fer per solucionar-les?
No sé si es poden anomenar dificultats, però, la “dificultat” més evident és l’idioma. Em va sorprendre la quantitat de gent que sabia parlar castellà, i doncs, no era tan difícil entendre’ns. També el seu idioma no és gens difícil d’aprendre, i encara que jo tenia alguna noció prèvia, es pot aprendre ràpidament algunes paraules que et serveixen pel dia a dia més proper. Una altra “dificultat” pot ser l’ús d’una moneda diferent, però com 1 euro són 10 dírhams, t’acostumes ràpidament a fer els comptes.
On vas trobar ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)
Abans del viatge vam tenir una sèrie de sessions informatives sobre el Marroc, que feia un noi que després va ser un dels guies. En aquestes sessions ens va parlar una mica de l’història del Marroc, com era allà la vida i recomanacions i consells per a l’estada. Després per la meva part, vaig ampliar aquesta informació navegant per internet, més que vídeo i informació general, crec que el més profitós és llegir les experiències d’altres persones, ja que és més proper a la veritat que et trobaràs.
Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?
Primer jo recomanaria una visita turística al país, però no només al cas del Marroc, sinó a tots els països on es tingui al cap anar a viure, això pot donar una perspectiva en primera persona del lloc, i és molt més realista que buscar informació a internet. També entendre que encara que no és un altre planeta, si tenen costums diferents i que el tema religiós és molt fort allà, potser no tothom es pot acostumar a això i cal investigar-lo abans.
Com vas viure l’experiència?
En general el viatge ha sigut una experiència única que he pogut compartir amb amics, companys de classe, acompanyants i professors. Realment al principi estava una mica escèptic sobre si estaria bé i a gust. Encara que m’agrada viatjar, és un viatge d’estudis amb moltes coses a fer, i el fet de conviure 4 dies amb gent diferent, que excepte uns pocs, només estic amb ells en l’àmbit escolar. Però una vegada allà i ara des de la perspectiva del passat, he de reconèixer que vaig estar molt a gust i vaig gaudir molt, era com casa meva, em sentia molt lliure i content amb tot i tothom, això em va sorprendre molt gratament, fins i tot tinc ganes de tornar a viure una experiència similar.
Quins aspectes hi destaques?
La gent va ser molt agradable i propera, encara que si és veritat, que alguns s’intentaven aprofitar amb els preus pel fet de ser estranger. Cal destacar el caràcter i comportament de les gents del Marroc. Lògicament tothom és diferent en l’àmbit individual, però si crec que hi ha diferències generalitzades entre la gent del Marroc i a Espanya, per exemple. Òbviament ve donada per les diferències culturals, socials, religioses, etc.
Segons la meva observació, al Marroc les persones són molt properes entre elles, no tenen cap vergonya de fer certes coses en públic com gestos afectuosos, sobretot entre homes. Tenen menys prejudicis i estan més disposats a conèixer nova gent, noves cultures i noves maneres d’observar i veure el món, encara que després no les adaptin a ells mateixos.
Des del meu punt de vista, ells eren molt més sociables que nosaltres, ja que feien molta vida al carrer xerrant i fent coses junts, aquí som més individualistes i perdem més temps veient la televisió o fent ús de les tecnologies. En el món occidental sembla que ni donem aquesta oportunitat de conèixer, tenim recel de la gent que no coneixem, fins i tot de la que coneixem, ja que sempre pensem que volen fer-nos algun tipus de mal. Em va sorprendre lo religiosos que són i com compleixen estrictament els seus dogmes, cosa que jo, al no ser religiós, veia excessiu.
Però vaig aprofitar per aprendre i investigar sobre la religió musulmana i vaig descobrir que molts dels prejudicis que aquí tenim no són reals, pot ser en els bàndols més extremistes, però no a la societat general. Per exemple, l’Alcorà no diu res sobre la submissió de les dones, de fet,La dona té els mateixos drets i deures que l’home.
D’altra banda em va sorprendre el menjar, tot portava moltes espècies i al no estar-hi acostumat, era una bomba per l’estómac. Molts dels companys es van posar malalts, però això no treu que estava tot boníssim i amb sabors molt diferents. També ens van recomanar veure aigua embotellada, ja que l’aigua d’allà podia tenir bacteris diferents i també fer mal a l’estómac.
Pel que fa a l’organització de l’estada, la divisió en petits grups em va semblar molt bona idea. Així teníem una atenció més especialitzada, i és cert que amb menys gent els temps i les activitats en generals es poden organitzar millor.
Els acompanyants van ser la millor part del viatge, gràcies a ells crec que tothom va aprendre molt ja que no hi ha res com que t’expliquin la cultura la gent que la practica, eren molt amables i protectors, fins i tot tinc contacte amb tots per les xarxes socials i hi parlo habitualment.
A nivell de visites, em va semblar bastant complet, a nivell acadèmic, tres centres de diferents col·lectius, a nivell turístic la medina, una sinagoga, el hamam, el mirador, cases decorades al estil àrab, l’herbolari, palau reial, etc.
Que hi vas trobar a faltar?
Vaig trobar a faltar visitar alguna Mesquita, però per als estrangers no era possible d’entrar-hi. Per la resta bastant complet, he pogut conèixer els diferents espais que conformen aquesta cultura.
Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?
És un viatge que marca i que m’agradaria tornar a fer. Aquests són les veritables experiències de la vida que fan que una persona creixi i obri la seva ment. Recomano molt gratament els joves almenys visitar el país, però no només com a turista, sinó també vivint el dia a dia amb la gent i veient com és la seva realitat, que d’altra banda, dista molt de com la veiem a Espanya, plena de prejudicis i estigmes. És una cultura diferent i depèn de cadascú els seus gustos i necessitats, però com experiència va ser única i no m’importaria gens fer una estada més llarga al país i penso que tothom hauria de viure-la.