What’s the craic, gent. Em dic Albert, sóc de Premià de Mar i actualment estic vivint a la ciutat de Cork, Irlanda!

 El 15 d’octubre del 2018 vaig arribar a aquesta petita ciutat, acompanyat de la meva parella, la Marina, amb el propòsit de millorar l’anglès i viure una experiència inoblidable a l’estranger.

El principal objectiu era millorar l’idioma.

Si parlo de la meva pròpia experiència, mai m’han motivat gaire els cursos acadèmics perquè sempre he tingut la sensació d’estar aprenent coses que mai faré servir a curt o mitjà termini. Per això, i des de fa molts anys, sempre he vist amb bons ulls anar-me’n fora una temporada per posar-me a prova.

 Cal dir que mai havia vist el moment de fer-ho però… vols saber el secret per aconseguir-ho? Posa’t una data i organitza’t.

I així va ser.

Ens vam donar un any de marge per estalviar i organitzar el nostre gran projecte: decidint el país, buscant informació per Internet, visitant el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, renovant documents d’identitat, llogant la casa compartida per una agència anomenada Viva Cork, etc.

En temes personals, la Marina va deixar la feina a Barcelona amb el propòsit de buscar-ne al nou destí. A distància li va resultar complicat fer-ho, així que va decidir apuntar-se a un curs d’anglès durant un mes a la ciutat de Cork i mentrestant, buscar ofertes.

En canvi, jo vaig optar per buscar-me una feina en remot abans d’anar-me’n, per assegurar-nos uns ingressos fixos i així poder canviar de plans durant l’estança.

Avui, us puc garantir que tot ens ha sortit exactament com ho teníem planejat.

Vam començar vivint en una casa compartida durant 2 mesos amb gent d’arreu del món. Això ens va facilitar moltíssim l’aspecte social. Tant, que la segona setmana ja estàvem al típic pub irlandès, amb unes birres a la mà i parlant anglès amb els nostres nous amics!

Paral·lelament a la nostra “vida social”, vam començar a buscar apartament per seguir la nostra aventura. Sense dubte, buscar pis ha sigut la tasca més esgotadora.

El portal més important d’aquí és daft.ie.

Tot està allà i com a consell, no perdis el temps anant a agències. Entra al portal, cerca i oblida’t d’enviar e-mails, truca!

Aquí les agències no t’ensenyen la propietat quan vols i et va bé, sinó que hi ha portes obertes el dia i hora que ells creuen convenient, moltes vegades inclús el mateix dia de publicar l’anunci. Per aquesta raó, enviar un e-mail és perdre una oportunitat. Ja ho diuen per aquí que és més fàcil trobar feina que trobar pis, i és totalment cert!

La segona tasca més esgotadora ha sigut obtenir el PPS number.

Teòricament, si no tens aquest document, no pots treballar, ni llogar pis i tampoc obrir un compte bancari irlandès. Però de fet, nosaltres primer vam llogar un pis i després el vam sol·licitar. Aquí les coses són lentes, paciència, perquè la Marina va haver d’anar com 3 o 4 vegades a l’oficina a reclamar el carnet perquè el necessitava per cobrar la nòmina.

Ah si! El dia d’avui la Marina té feina en un Deli i ha millorat moltíssim l’idioma, més que jo!

Va trobar feina en un tres i no res. De fet, totes les persones que hem conegut en la nostra aventura treballen i de coses similars, perquè clar, per molt que tinguis X coneixements o estudis, si no pots comunicar-te adequadament, no tens res a fer.

Per la meva part, he tirat més per coneguts, activitats esportives i de ball.

L’experiència està sent increïble, tant, que estem planejant un altre viatge per aquest setembre que ve.

Això sí, el clima ha sigut el més difícil d’assimilar. Les activitats a l’aire lliure que pots fer són escasses, i acostumat a tenir el mar i la muntanya a prop, personalment m’he sentit una mica limitat. És un dels motius pels quals hem decidit tancar aquesta aventura al juny i tornar cap al Maresme, per agafar sol i després, marxar cap a un altre lloc!

Per tant, recomano Cork totalment però per estar només uns mesos, com nosaltres i les persones que hem conegut han fet. També tingues en compte l’estil de vida que portes o vols. Jo he avorrit els pubs i he trobat molt a faltar el sol i l’esport a l’aire lliure, però potser a tu t’encanta.

Per cert, l’anglès d’aquí és molt peculiar i a vegades pots arribar a deprimir-te quan no entens res del que diuen. És un sentiment comú de tots els estrangers que he conegut aquí, a Cork. Us animo que tingueu paciència i entreneu l’oïda, perquè ells mateixos saben que és difícil i ho reconeixen.

Adéu!