Què tal la relació amb la gent d’allà?

Per ells som com els Reis Mags. Tenen la visió de quan veuen cotxes que aixequen pols vol dir que els venen a portar alguna cosa. Sí que en algun moment deixàvem el cotxe una estona i anàvem a jugar amb els nens, tot i que no teníem gaire temps per a fer-ho. Fèiem uns 400 km al dia per camins de pista, unes 10 hores diàries de cotxe. També teníem hores límit per arribar al campament. L’organització ens dona una aplicació de mòbil per estar sempre localitzats. Si l’hora límit per arribar al campament són les cinc de la tarda i no s’hi ha arribat, s’estigui on s’estigui s’ha d’aturar el cotxe. Aleshores cal esperar que algú de l’organització vingui a buscar el cotxe.

Pel que fa al contacte amb la gent d’allà amb qui teníem molt bon rotllo és amb els mecànics.

Cal alguna formació prèvia abans d’anar?

No fem formació. I sí que és veritat que hi participa gent molt poc preparada. És important portar el cotxe ben equipat i saber molt bé on vas. Bàsicament has d’aixecar el cotxe, posar-li unes bones rodes i posar-li una planxa que cobreixi la part del motor perquè t’emportes molts cops. I hi ha molta gent que es pensa que és un joc. Es compren un cotxe de 300 €, posen unes rodes de tacs i ja està. Aleshores destrossen el cotxe molt fàcilment.

Vau tenir alguna avaria o dificultat?

Nosaltres no, ja que portàvem els cotxes molt ben preparats. El que sí que ens va passar és que ens vam quedar atrapats en un lloc de sorra i vam estar molta estona per treure’l.

Què és el que més t’ha agradat de l’experiència?

Compartir això amb els amics i posar-te en situacions límit que aquí no pots viure. Has de confiar molt els uns amb els altres. No anem amb GPS, sinó que fem servir un roadbook (imatge superior dreta), que és un llibre de ruta que t’indica les direccions a seguir cada X quilòmetres. Quan arribes al punt no hi ha res, però has de refiar-te’n. És molt important confiar amb el copilot. També coneixes a molta gent i moltes maneres de fer.

I què és el que menys t’ha agradat?

Una part de l’organització. És un raid adreçat a joves universitàris/es, en alguna ocasió ens tractaven com si fóssim nens petits. Els sopars tampoc anaven a l’hora, i després d’estar 12 hores dins d’un cotxe i havent-te llevat a les 5.30 del matí de vegades a les 22 h encara no havíem sopat. L’any passat va anar molt bé i les expectatives eren molt altes. Amb tot, ens ho hem passat molt bé, és una experiència molt recomanable.

I pel que fa a la participació de noies?

Al nostre equip som bastant mig i mig. De deu som quatre noies i sis nois. I de fet som les noies les que portem la veu cantant. Però en general n’hi ha molt poques. Hi ha la idea que s’ha de saber molt de mecànica, i m’he trobat molts nois que no saben ni posar un gat, i no és imprescindible. Jo recomanaria que també s’animessin les noies!

Repetiràs? A qui li recomanaries una experiència d’aquest tipus?

Jo no, és el meu segon Uniraid i l’any que ve vull participar en altres raids. Ho recomanaria a algú a qui li agradi molt el món del motor i que no tingui por, que li vagi la marxa!