Hola em dic Hajar tinc 17 anys i soc de Premià de Dalt. He estudiat Cures d’Auxiliar d’Infermeria (CAI) al Masnou i en el segon curs m’han ofert fer Erasmus.

Al començament estava molt nerviosa perquè pensava que no entraria al projecte Erasmus. Aquest projecte consisteix a fer pràctiques per Europa. Com que he estudiat CAI m’ha tocat fer les pràctiques en una residència de gent gran.

Al desembre van publicar les llistes i allí estava jo i el meu pròxim destí era França, Perpignan. Amb el projecte d’Erasmus et venia un curs on line de sis mesos per aprendre francès. La meva por abans d’anar d’Erasmus era, no poder comunicar-me amb els francesos.

El dia 18/06 després de tres hores de camí en bus vaig arribar a Perpignan i el primer que vaig fer és visitar la ciutat.Els meus primers dies estava molt nerviosa perquè eres els dies per preparar l’entrevista per presentar-me a l’empresa.

El que més em va marcar d’aquest Erasmus és estar amb avis amb alzheimer, d’estar amb un avi que té Parkinson i és pintor, i estar amb ells en el procés de dol, perquè una àvia tenia alzheimer i de cop s’oblidava de que el seu marit estava mort i, de sobte, se’n recordava de tot, un dol infinit.

He trobat a faltar una bona pronunciació del francès, també he trobat molt a faltar als meus companys de pis. Allà a Perpignan vaig estar en un pis amb nou joves més, de diferents nacionalitats en aquest cas la comunicació amb els teus companys és fonamental per estar a gust i conviure.

Aquesta experiència ha començat amb quinze joves de Barcelona i Girona, tots venim de diferents Cicles Formatius Professionals.

M’ha sorprès molt la qualitat de vida que tenen els avis en les residències de França, els tracten molt bé i els menús els adapten per cada pacient i fins i tot tenen menjar gurmet.

Aconsello molt als joves que facin algun curs o pràctiques a l’estranger, no totes les experiències són bones però sempre acabes aprenent alguna cosa. No vull que aquest Erasmus sigui la meva última experiència a l’estranger!