😀Núria
🛫 Vilassar de Dalt
🛬Itàlia
✅ Estudis
La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.
Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.
Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.
Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.
Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.
Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.
Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!
Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.
Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.
Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.
Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.
D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.
La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.
Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.
