{+} El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.