La comarca del Maresme pateix un fort desequilibri entre demografia i llocs de treball

L’Estudi de Diagnosi i Desenvolupament Estratègic del Maresme, elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics SA a petició del Consell Comarcal del Maresme, alerta del desequilibri que pateix la comarca en quant a residents i llocs de treball. Així, tot i que el Maresme esdevé cada cop una comarca més rica, amb una renda per càpita un 10% superior a la mitjana catalana, el PIB per càpita (és a dir, l’indicador de creació de riquesa) és el més baix de Catalunya. A això s’afegeix que les estadístiques de productivitat situen el Maresme a la cua de les comarques catalanes i a més, assenyalen que és una de les que ha evolucionat pitjor en els darrers anys.


En el període 1996-02, l’economia del Maresme ha crescut a un ritme del 3,5% anual de mitjana, però és la comarca amb un menor PIB per càpita, un 37% inferior a la mitjana catalana. Aquest fet s’explica pel seu caràcter preferentment residencial (el creixement demogràfic del Maresme en els darrers anys és el resultat de l’arribada de persones que continuen treballant fora, bàsicament a l’àrea de Barcelona i cada cop més també del Vallés). Tot i això, l’arribada de nous residents, de renda mitjana-alta, ha fet del Maresme una de les comarques catalanes amb un nivell de renda més elevat. Segons dades de la Diputació de Barcelona corresponents a l’any 2000, el Maresme és la comarca metropolitana amb un major nivell de renda per habitant ( gairebé un 5% superior a la de la província de Barcelona i entre 7/8 punts per davant del Garraf i el Vallès Oriental). El “boom” constructiu ha generat una intensa transformació del que eren segones residències que han esdevingut progressivament habitatges principals. Aquest procés explica al voltant del 30% de l’augment de població de la comarca al llarg de la darrera dècada. El Maresme ha passat de tenir 318.891 habitants el 1996, a 377.608 l’any 2003. Canvis en la producció El Maresme mostra una estructura productiva diversificada, amb una sèrie d’activitats que tenen un gran pes específic, com són el tèxtil, la construcció o l’hostaleria. En els darrers anys, segons apunta l’Estudi de Diagnosi i Desenvolupament Estratègic del Maresme, s’observa una forta davallada de les activitats industrials en benefici de les terciàries, que ja aporten un 60% del valor afegit de la comarca. era una comarca amb una potent base agrícola, industrial i turística que va funcionar raonablement bé i de manera relativament autònoma de l’àrea de Barcelona fins a mitjans dels anys setanta. En els darrers anys, però, la construcció ha estat l’autèntic motor de l’economia de la comarca, amb un creixement que s’acosta al 6,3% de mitjana anual. El mateix que el terciari de serveis personals. En canvi, la indústria, de gran tradició a la comarca, ha crescut menys de la meitat que la catalana, tot i que encara hi ha municipis com Vilassar de Dalt, Arenys de Munt, Pineda, Argentona i Dosrius que resisteixen força bé i, fins i tot, reben indústria que es desplaça d’altres municipis.