JORDI
Treball a Holanda
“Potser si que hagués obert aquest estudi de disseny, però les coses que hi faré segur que seran de manera diferent pel fet d’haver viscut a Holanda.”
La recerca de feina a l’estranger no és una tasca fàcil, com ens comenta el Jordi en la seva experiència “és un risc molt alt i et poses en situacions que requeriran molt de tu, són difícils i alhora que molt satisfactòries si surten bé.”
Abans de marxar: “no vaig preparar res, bé si em vaig fer la targeta sanitària europea”. Tot i així ens explica que es va informar amb gent que havia viscut a Holanda.
Aprofitar les experiències d’altres persones que les han compartit a la xarxa és una molt bona pràctica. Pots trobar aquest tipus d’informació a pàgines com: http://trabajarporelmundo.org/ o en blogs de viatgers/es: http://www.buscablogsdeviaje.com/. I específicament per a la recerca de feina a l’estranger trobareu informació sobre ocupació al Portal Eures de la mobilitat professional: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage
A part dels preparatius, durant els primers mesos al país que s’ha escollit com destí, cal ajustar les expectatives sobre el treball que es cerca, i el domini de la llengua anglesa, amb la realitat d’un mercat laboral desconegut. La història d’en Jordi ens parla d’aquest aprenentatge i de com la seva experiència en una nova cultura empresarial, li ha servit per iniciar un projecte d’empreneduría al retorn.
Vaig estudiar enginyeria tècnica en disseny industrial i vaig començar a treballar de “matxaca” d’enginyer fent plànols en una empresa. Aquesta feina no m’agradava gaire i vaig decidir marxar a treballar a l’estranger Pensava que em donaria una major seguretat personal anar a un altre lloc i que les coses t’acabin anant bé. És el què ha passat.
Jo sóc dissenyador i vaig triar aquest país perquè era clarament una oportunitat per fer el tipus de feina a la que vull dedicar-me. A part hi tenia un amic que sabia que m’acolliria de braços oberts i em deixaria estar a casa seva.
Al principi, a la meva família no els va agradar massa la idea que marxés, ja que aquí estava treballant i tenia un bon sou per primer cop després d’acabar els estudis. Partir semblava una mala decisió, quan simplement era decisió arriscada.
El meu amic ja portava un any vivint a Rotterdam. A la meva arribada em va presentar al seu cercle social que ràpidament va passar a ser també el meu. En el món dels holandesos era difícil introduir-s’hi. Llavors vam fer amistat sobretot amb persones com nosaltres, que provenien de països de l’Europa Mediterrània i que passaven allà un temps.
Vaig anar a buscar feina a Holanda pensant-me que tenia un anglès bo i en realitat tenia un anglès bàsic amb el que podia sobreviure, però insuficient per a què em contractessin. Primer vaig cercar en estudis de disseny però només m’oferien fer pràctiques. En les empreses d’enginyeria la indústria era nacional, calia parlar holandès, i jo no en sabia.
Mentre buscava feina, amb uns amics vam iniciar el nostre propi estudi, aprofitant les facilitats que tenen els autònoms allà. Vam crear productes fets de fusta tallada amb làser (estoigs, porta ulleres, diaris,…) que veníem en mercats locals. A la gent li agradaven els nostres dissenys, tot i que les ventes no ens permetien guanyar-nos la vida, i vaig reprendre la cerca d’un lloc de treball.
Durant quatre mesos vaig anar rebent NOS a les ofertes de feina. Quan se m’acabaven els estalvis em va començar a fer més por. Havia anat a Holanda amb l’esperança de treballar en algo que no hagués pogut trobar a Espanya, per això vaig descartar l’hostaleria.
Un dia que estava tot trist, l’amic que m’acollia allà em va parlar d’una empresa d’impressions en 3D d’Eindhoven (a 112 km de Rotterdam). A mi sempre m’havia apassionat aquesta tecnologia i els hi vaig enviar un correu tant entusiasta, que van decidir a escoltar-me.
Els primers contactes amb l’empresa van ser per mail, Skype, fins que em van dir que hi anés a fer una entrevista. L’entrevista me la van fer jugant al futbolí amb els que serien els meus dos caps. Els vaig guanyar i em vaig riure una mica d’ells, cosa que es veu que els hi va agradar.
Era una cultura d’empresa molt diferent de les que havia conegut aquí. Em vaig adaptar ràpid i amb l’anglès poc a poc vaig anar agafant la fluïdesa que necessitava per treballar. De vegades em feia sentir malament el no poder ser jo mateix, i expressar els meus pensaments complexes en la llengua estrangera.
M’ho passava bé a la feina. Sovint s’organitzaven esdeveniments per fer que estiguéssim contents, cosa que alhora feia que s’involucressin més a l’empresa. Allà em van valorar aspectes que ni jo sabia que tenia, com el fet de portar-me bé amb tothom.
Estava treballant a l’empresa de dia i a les nits en el nostre estudi de disseny. La situació era insostenible. Vam decidir tornar i obrir el nostre estudi a Premià de Dalt. Sovint penso que si no hagués marxat 2 anys a Holanda, potser també haguéssim creat aquesta estudi, però les coses que farem en ell segur que seran diferents.
Ara després de més d’un any d’haver tornat i tot i les moltes dificultats que m’he anat trobant, puc dir que el tornar (de la mateixa manera que el marxar) va ser una bona decisió. Ja que finalment he muntat l’empresa de disseny Studio Khamai amb en David i l’Ivan, un projecte que va néixer a Holanda i que ara podem tirar endavant a casa nostra, al Maresme.