ESCRIPTORES DEL MARESME
ALEJANDRA CAMPOS
Viu a Vilassar de Mar. Ha cursat els estudis següents: Batxiller en lletres, Enginyera Informàtica i Llicenciatura en Sistemes. Des de 2012 és advisora de l’Oficina de Projectes Internacionals de la UAB, de projectes competitus de Recerca. Ha portat durant més de 10 anys la coordinació editorial d’empreses editorials especialitzades en edicions de llibres de no ficció, de referència i col·leccionables. S’especialitza en contes, molts d’ells per a nenes i nens de totes les edats. Ha guanyat el premi Sant Jordi 2017 de l’Escola d’Enginyeria, Universitat Autònoma de Barcelona, pel relat “23 segundos”
Bibliografia
“De valor y virtud”, contes que potencien valors com la positivitat, la complicitat, etc.
“De elegir y vivir”, contes i relats que visibilitzen eleccions de vida
“La gota de agua”, conte per a totes les edats que resalta la importància de perseguir els somnis, i del treball en equip, la col.laboració.
ANNA CABOT DALMAU
Nascuda a Barcelona l’any 1951. Viu actualment a Argentona. És metgessa especialista en Pediatria i dedicada a la salut i immigració. A més, fa de voluntària en l’Associació de Mediadors Interculturals del Maresme “Vine amb mi”. És escriptora de poesia i relats.
Bibliografia
Desmesura. Quadern de Poemes Edicions Argentonines, 1990
Cafè Turc i altres històries. Brau Edicions S L, 2002.
Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural. Voliana Edicions, 2015
Piedras. Dietario de una mediadora intercultural (versión castellana). Laura Editora, 2016.
Veus sense refugi. Edició Males Herbes, 2017.
Vasiliki, les veus d’una guerra.
Extracte d’un llibre
Pedra sobre perdra, dietari d’una mediadora intercultural.
Rashida. vull que em regui cada dia, com abans.
“Vaig saber que no gaire temps després, els seus anhels es van alçar lentament cap al cel, com el vapor del mar a l’estiu, i els núvols que els van recollir van viatjar cap al sud i es van desfer després sobre el seu riu, anunciant la seva tornada. El cert és que la Rashida no trigà a refer el camí cap al seu náhr, el seu riu, entre riallades i cançons, amb el cubell de roba a l’espatlla. I va compartir xafarderies i garrulades de dones, tot veient com les seves penes, que també hi eren, relliscaven amb el sabó i les plasenteries i s’esvaïen a l’aigua, escolant-se riu enllà, esmunyedisses. I potser va poder festejar la seva passió amb el seu home moltes nits d’estiu, estirats al ras sobre una estora, al terrat, banyats pels estels i interromputs tan sols, dolçament, per la invocació a les oracions del Mulhaidin.”
ÁNGELA LANDETE
Ángela Landete Arnal va néixer a Barcelona el 1971 i és llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitad de Barcelona. Ha viscut gran part de la seva vida a la capital comtal, a excepció de dues llargues temporades que va romandre a Londres i Oxford durant 1993 i 1994, respectivament. Casada i mare de tres fills, actualment resideix al Masnou.
Ha treballat com a secretària de direcció en dues multinacionals farmacèutiques, com a mestre d’anglès a la coneguda acadèmia Hibernia del Masnou i com a traductora de textes científics. Fa uns anys va haver d’abandonar el món laboral degut a les conseqüències de la fibromiàlgia i del lupus sistèmic, una malaltia immunològica que la sotmet a llargs periodes de descans, un temps que ara dedica a escriure.
Com a escriptora novel, El Viaje de Haidi representa la seva primera obra. Es tracta d’un drama romàntic que descriu l’evolució psicològica de Haidi Grams, una jove amb una malaltia pulmonar greu, qui recórre el llarg camí que va des de l’autocompassió fins a l’acceptació de la seva circunstància. La protagonista reflecteix una part de les vivències de l’autora qui, respecte a les seves dolències, també ha realitzat aquest viatje mental.
Bibliografia
El viaje de Haidi
Extracte d’un llibre
Alzó la vista sobresaltado. El estampido de un dossier que cayó inesperadamente al suelo le hizo volver al presente. Debía prestar atención a los caballeros allí congregados, pues de esa sesión saldría el informe que defendería en su próxima visita al Palacio de Westminster para reunirse con los demás Lores.
No podía distraerse de este modo.
Gozaba de buena reputación y del respeto de sus colegas de la Cámara por su impecable labor, y no deseaba alterar esa opinión para nada. Aún siendo un galán irresistible, Lord Alistair Ashley no era un simple pisaverde.
Con una sobresaliente inteligencia desde niño, se licenció en Derecho cum laude en la Universidad de Newcastle. Pese a la influencia que su familia podía ejercer en el Parlamento, desarrolló por méritos propios la carrera de fiscal del Estado. No obstante, al no poder aplicar plenamente sus principios morales en el ejercicio de esta profesión, decidió seguir los pasos de su padre y abrirse camino en la esfera política. Allí, en el Parlamento, coincidieron padre e hijo durante unos años hasta que Reginald Ashley se retiró y Alistair, ahora ya nombrado Lord, le sustituyó en sus funciones políticas.
Éstas incluían la revisión de los proyectos de ley, las comisiones de investigación del gobierno, las asambleas del consejo, las reuniones preparatorias…, entre otras; todo ello acompañado de las idas y venidas semanales a Londres.
Por lo general, su trabajo le aportaba gran satisfacción pero hoy se le estaba antojando desmesuradamente aburrido y burocrático. Estos días su nivel de concentración era nulo. Hacía rato que los diligentes directivos convocados en la sala habían advertido la ausencia mental de Lord Ashley, pero nadie osaba aludir a ello.
ANNA CASANOVAS
Nascuda l’any 1975 a Calella on viu actualment. És llicenciada en Dret, escriptora i traductora.
El 2008, comença la seva aventura d’escriure. Es va especialitzar en la novel·la romàntica, històrica i paranormal, segons la seva pròpia classificació. Manté un contacte constant amb els seus lectors i les seves lectores a través del seu blog Librianna on publica opinions i notícies de les seves obres. El 2015 va guanyar el premi Titania per la seva novel·la Herbarium, las flores de Gideon
Bibliografia
Des del 2008 ha publicat un gran nombre de novel·les, de les quals citem: Nadie como tú (2008), A fuego lento (2009), Dulce locura (2010), Te di mi alma (2011), Un beso a oscuras (2012), Las Reglas del juego (2013), Un beso al alba (2014), Fuera de juego (2015), la trilogia Vanderbilt Avenue (entre el 2015 i el 2016), Buenas intenciones (2018) i la reedició de Saltar al vacío de 2014 (2018).
ANNA IÑIGUEZ FONT
Nascuda a Mataró l’any 1963. Viu actualment a Sant Andreu de Llavaneres. És llicenciada en Filologia Romànica. Exerceix de professora a l’Institut Dosrius, municipi de Dosrius. És autora d’una novel·la: El antepasado del Norte. Anys enrere, havia rebut el premi Caldera de Bifosfat del col·legi de Valldemia per un conte curt.
Bibliografia
El antepasado del Norte. Editorial Chiado, 2013.
Extracte d’un llibre
“Mercedes, mientras veía como el sepulturero echaba paladas de tierra sobre el féretro hundido en una fosa que sería la última morada de Marta, contemplaba al que tenía que haber sido su suegro. Lo vio desesperado, desolado, solo. Comprendió en aquel momento que aquel hombre se había quedado sin familia en medio de una estúpida guerra y sin embargo tenía que seguir viviendo.”
Pensó que, tal vez ella no fuera tan desgraciada. Tenía a su madre que se preocupaba por ella, a su padre postizo que era un buen hombre y la quería, a sus hermanas que le exigían más esfuerzos de los que debieran y un trabajo cuya dueña la apreciaba, la valoraba y había tenido con ella una paciencia de santo.
Tras dar el pésame por última vez al viudo, salió del cementerio y se dirigió sola hacia su casa.
Mercedes sabía que nunca olvidaría a Joaquim, pero la situación actual no permitía que nadie se columpiara en su dolor. Si las circunstancias del momento no se arreglaban pronto, se vivirían muchísimas tragedias más. Ojalá esto que había empezado no fuera una guerra larga. Mercedes deseó que no hubiera ninguna víctima más, que la contienda se acabara inmediatamente, que los dos bandos se pusieran de acuerdo y firmaran la paz mañana mismo. Lo deseó con todas sus fuerzas, con toda su rabia, mientras lloraba por última vez la muerte de Joaquim.
Sus deseos no se cumplieron.”
ANNA LLEONART MIRÓ
Nascuda l’any 1967 a Mataró. Actualment viu a Vilassar de Mar. Té estudis de novel·la, llenguatge literari i tècniques editorials en l’Aula de Lletres i en l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va guanyar el III Premi Nostromo de novel·la i va ser finalista en el Concurs de “Cuentos de las Cajas de Ahorro Confederadas – XXIX Convocatoria Hucha de Oro”. Va treballar en el món d’informàtica durant uns anys i va abandonar aquesta feina l’any 1989 per dedicar-se a l’escriptura. Va publicar fins ara dues novel·les.
Bibliografia
El fals thriller del carrer d’en Roig, IndexEdita, 2018
Cuaderno de Coyoacán, Index Edita, 2017
Mi marido, su velero y yo, Editorial Juvetund, 1999
Colaboracions a 1918-2018 L’Agricola de Vilassar de Mar SCCL-100 anys de Historia, IndexEdita, 2018
Colaboració a Autenticidad de Fran Chuan, Profit Editorial, 2018.
Extracte d’un llibre
Cuaderno de Coyoacán
Mi cuaderno
“Hay pocas cosas más incitantes para mí que un cuaderno en blanco, limpio, vacío, libre. Un cuaderno como este que, por esas casualidades que suelen ocurrir sobre todo cuando las buscas, encontré ayer en un anaquel de una simpática tienda para turistas en Coyoacán. Me gustan así: con las páginas inmaculadas, sin sombra de cuadrícula ni leves líneas trazadas en horizontal que me encaminen el ánimo. Un cuaderno de páginas blancas es como un poderoso imán de ideas irreverentes, de historias distorsionadas, de estados de ánimo desquiciados. Y presiento que justo ahora más que nunca preciso de un espacio abierto y compasivo, que me acoja en mis miedos y en mis imperdonables dudas. –¿Otro cuaderno? –Se sorprendió Santi cuando me vio con él ante la muchacha de la caja registradora. Y qué le vamos a hacer, si él es así, con esa capacidad pasmosa de sorprenderse de las cosas más previsibles de la vida. ¿Qué puede haber en este mundo más previsible que el hecho de que yo me enamore perdidamente de un cuaderno nada más llegar a una ciudad extraña?”
ANNA ROSSELL IBERN
Nascuda l’any 1951 a Barcelona. Actualement viu al Masnou. És llicenciada en Filologia Alemanya. Va exercir durant trenta anys de professora i investigadora a la UAB i de crítica literària. Des de fa uns anys és escriptora, crítica literària i gestora cultural.
Escriu en diferents gèneres literaris: poesia, novel·la, literatura de viatge, teatre i microrelats.
Bibliografia
Poemaris:
La ferida en la paraula. Editorial Montflorit Edicions / Playa de Ákaba (2010)
La herida en la palabra. Editorial Playa de Ákaba (2014)
Àlbum d’absències (2013)
Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011)
Cuaderno de Malí.
Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls / Auschwitz-Birkenau. La pradera de los abedules.(2015) Editorial InVerso
Alma escarchada /Suflet înghetat(2015)
Us deixo el meu llegat per si algun dia… (Oratori en disset cants), inèdit
Novel·la:
Mondomuowé Editorial Autoedición (2010)
Aquellos años grises(2012)
Llibres de viatge:
El meu viatge a Togo (2014)
Mi viaje a Togo (2006)
Viatge al país de la terra roja (2014)
Teatre:
Cantata de Risto i Aisha(representada el juliol, 2012)
Siuatl (Mujer). Estrenada a BCN, octubre 2016
SIUATL – De huidas, guerrillas y fandangos , 2018
Microrelats:
V.V.A.A., Microscopios eróticos (2005)
Extracte d’un llibre
Berlín Cora-Berliner-Straße eins
Parlen milions de morts des del ciment, des de la pedra freda i uniforme de l’horror clama la immensitat del silenci eixordador, reclama la presència dels absents, és un ciment igual un mateix negre igual infinita planura homogènia de la mort de sofriment igualment infinit i quotidià d’incertitud igual no té noms el ciment són tants milions els noms criden al cel els noms i el cel resta mut a tantes veus la raó emmudeix davant de tantes morts la mort m’engoleix a poc a poc em porta pels passadissos foscos del ciment tenen un destí cert és intricat però cert m’aïlla de l’exterior la mort m’atrapa en el si del laberint és de ciment de cendra aquesta mort em travessa la pell amb els dits fins em fa un nus a la gola aquesta mort m’ofega amb mà potent i decidida aquesta mort la mort té les parets altes i fosques empetiteix redueix esvaeix del tot aquesta mort el sòl sota els meus peus és insegur no és llisa la por que em posseeix l’ofec és ondulat no hi ha cel enllà de les parets tan petita em sento dins la mort hi falta l’aire dins de la foscor el ciment el ciment ho envaeix tot presència absoluta del ciment presència absoluta de la mort és vertical la mort i horitzontal horitzontals són les tombes de tants morts no ocupen les tombes aquests morts ocupen l’aire que no hi ha són cendra de ciment són record de cendra del passat companyia de cendra en el present cendra perquè no sigui en el futur aquí els camins són tants i tants camins porten al destí cert porten al mateix lloc aquests camins camins que porten a més i més camins que condueixen de nou a més camins replecs matisats del sofriment algú de sobte travessa al lluny el meu algú altre més enllà em veu des del seu un tercer home creua el meu camí tots anem sols són solitaris i de molts aquests camins és solitari i de milions aquest destí el camí de la mort és ben igual diferentment igual prové de distints llocs aboca al mateix lloc.
(Anna Rossell, Del poemari Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls/La pradera de los abedules, ed. InVerso, 2015)
M. ASSUMPCIÓ RIBAS
Nascuda l’any 1953 a Arenys de Munt. Viu actualment a Arenys de Mar. És llicenciada en Filología Catalana. Exerceix de professora i correctora. És novel·lista, escriptora de narrativa i assagista amb una obra important. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals com “Cavall Fort”, “Tretzevents” i “l’Avui”. Va guanyar els premis Cavall Fort, 1985 i Lola Anglada, 1987. La major part de la seva obra està dirigida al públic infantil. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i al gallec.
Bibliografia
L’aventura de la vall del Corb, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1983
Salten bruixes per la finestra, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1985
El canelobre màgic, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1987(trad. Castellà El candelabro mágico. Ultramar editores, 1987. Gallec O candelabro máxico, Sotelo Blanco, 1987)
L’anell de l’aiguamarina, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1988.
L’Estel sent el temps, Terrassa: Ajuntament –Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1988. La Magrana, 1996 (trad. Castellà Estrella siente el tiempo. Madrid: Anaya, 1995)
Quan la Neus somiava truites, Barcelona:La Magrana, 1988(trad. castellà No se lo cuentes a nadie. Madrid: Anaya, 1994)
El lladre del passat, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1989.
Cloc-cloc, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1990(trad. Gallec Corococó, Sotelo Blanco, 1990)
Cues de pansa, Barcelona: La Magrana, 1994.
El cau de la calor, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1995.
Mandarines, Barcelona: La Galera, 1998(trad. Castellà Mandarinas, La Galera, 1998)
El col·legi Santa Caterina de Siena: un segle de presència dominica a Arenys de Munt, Ajuntament d’Arenys de Munt, 2002
Extracte d’un llibre
L’anell de l’aiguamarina
“Seguint la vorera, al costat esquerre li quedava la llarga tàpia de can Pibernat. De tant en tant, un contrafort sobresortia enfora i l’obligava a decantar-se una mica. L’Elena no podia evitar mirar de reüll aquells replecs de la paret, on sempre havia tingut l’esperança que s’hi pogués amagar una porta secreta. Perquè, al jardí de l’antiga casa pairal abandonada, hi havia entrat moltes vegades i sabia prou bé com era. Pereres, el taronger ufanós i la discreta prunera, la glicina enfilant-se sobre el portal de la masia amb la torre de defensa. Coneixia també la senzilla casa dels masovers, habitada només per la Caima, aquella vella bruixa que les treia de males maneres, a ella i a les seves companyes, quan hi anaven a jugar i donar menjar als tres gatets als quals s’havia mort la mare abans que poguessin espavilar-se sols. Després, dos dels felins se les havien campat i la Caima mateixa s’havia quedat el tercer, justament aquell gatet negre com la nit que l’Elena considerava ja seu i que fins i tot havia batejat amb el nom de Carbó.Però la porta que ella esperava trobar era una que la duria a un altre lloc, a un món màgic on mai no podria arribar passant per l’entrada principal”.
ASSUMPTA MERCADER SOLÀ
Nascuda l’any 1966 a Malgrat de Mar on viu actualment. És diplomada en Treball Social. Ha estudiat a l’Institut del Teatre, als Departaments de Titelles i de Veu, i ha participat en diferents cursos d’art dramàtic. L’any 1995 crea, juntament amb la Lídia Massó, la companyia “L’Espina de la Sardina”. Juntes treballen en un munt de sessions de petit format per a públic infantil i també escrivint contes per encàrrec. A partir del 2002 porta a terme sessions en solitari per a públic infantil i per a adults. I també treballa com a titellaire en el programa de TVE “Los Lunnis”. L’any 2009 posa en marxa, amb Rosa Pou, “Paraules en moviment”, un projecte que vol portar els textos de diversos autors per tot arreu. Aquest any guanya el premi literari Montserrat Roig de Martorelles.
Bibliografia
La dona que somiava mariatxis. Voliana Edicions, 2016
El geni del botí. Anagrama Grup Promotor, 2000. Coescrit amb Lídia Massó.
Un munt de títols de contes per a públic infantil escrits també amb Lídia Massó.
Extracte d’un llibre
La dona que somniava mariaxis
“No tenia ni idea del perquè, però des que s’havia separatla Lluïsa somiava mariatxis. Les primeres vegades només n’apareixien dos o tres. Ella estava asseguda al sofà del menjador, els homes entraven, somreien i tot seguit es posaven a cantar “Allá en el ranchogrande, alládondevivííííía” i ella se’ls escoltava tranquil·lament i atenta, com si tenir mariatxis al menjador fos tan normal com tenir-hi una planta mig difunta”
CARLA PI I RUSIÑOL
Nascuda l’1 de maig del 1956 a Badalona, actualment viu a Vilassar de Mar.
Diplomada Universitària en Professorat d’EGB (UAB)
Mestra de Català (UB, UAB, Estiudis Universitaris Catalans, IEC)
Postgrau en Informàtica Educativa (URL)
He treballat com a mestra de català per a la DEC d’Òmnium Cultural, del 1973 al 1977.
Mestra d’EGB (després Primària) un any a l’escola privada i del 1978 al 2016 a l’escola pública, concretament a l’Escola Pérez Sala de Vilassar de Mar (1978-1982) i posteriorment, des de la seva fundació, a l’Escola del Mar de Vilassar de Mar.
També he fet de correctora, traductora (català, castellà, francès, anglès) i adaptadora free lance per a diverses editorials.
Bibliografia
No incloc les traduccions ni les adaptacions.
Com a autora, doncs :
“Entropia”, ed. Índex Edita, novembre de 2021 (recull de relats)
“Shu en el lejano Oeste”, amb Montse Bugatell (il·lustradora), ed. Parramon, abril de 2022 (infantil)
Les obres premiades en certàmens poètics han estat publicades pels organitzadors.
Premis i reconeixements literaris
En edat adulta,
Als Jocs Florals del Patronat Parroquial de Vilassar de Mar,
1989, Premi Mossèn Pere Ribot. Obra “Arrel de malva”
1995, Viola. Obra “Viatge a Terra Santa”
1999, Flor Natural. Obra “D’amor i de mar”
2003, Englantina. Obra “Postals”
A la Mostra Literària del Maresme,
2007, Primer Premi en la modalitat de poesia, grup F. Obra “Pastarem l’amor”
2012, Primer Premi en la modalitat de poesia, grup F. Obra “Vint-i-cinc haikus
CARME BUXALLEU I SERRAS
Nacuda l’any 1967 a Arenys de Mar on viu actualment. És biòloga i màster en biodiversitat. Treballa d’educadora ambiental. Ha realitzat moltes activitats per donar a conèixer la flora i la fauna de la nostra comarca. En la web arenys.org publica textos i fotos sobre el mateix tema. És també col·laboradora de l’Atles dels ocells nidificants del Maresme, essent responsable de la redacció de diferents apartats.
Bibliografia
El 2006, publica el seu llibre “L’Alt Maresme, itineraris de natura”. Un llibre que pretén mostrar la realitat natural de la subcomarca de l’Alt Maresme, a través d’una selecció de diferents itineraris que transcorren per tots els seus pobles i que permeten copsar els diferents ambients Altmaresmencs. El seus escrits són de caire medioambiental i scientífics.
Extracte d’un llibre
L’Alt Maresme, itineraris de natura
“El Bitllador era, antigament, com un moll de càrrega on arribaven les mules (o matxos) a través dels camins de bast (…) i transvasaven les mercaderies als carros que els hi esperaven”.
“Creuem la riera (molts cops seca) i trobem una nova bifurcació. Anem cap a la dreta i, tot seguit, arribem al Salt d’Aigua; indret idíl·lic amb les parets folrades de la gràcil capil·lera (una falguera) i amb alguna llengua de cérvol (una altra falguera, aquesta però, pel terra), on segons la llegenda, les Dones d’Aigua (…) hi feien bugada. Al mig de la placeta hi creixen robínies i un llorer que treu el nas per dalt del marge.”
CARME COLOMER PLANAS
Nascuda els anys quaranta a Arenys de Munt on viu actualment. Va exercir de professora per a nens secs. Després de molts anys escrivint prosa i poesia, l’any 1999 s’aboca finalment per la poesia. És reconeguda amb una multitud de premis: el Roc Boronat de l’Once, el Josep Sabater de Pineda, el Iris-Sol Casagemes de Pineda, la Mostra Literària d’Arenys de Munt, el Miquel Martí i Pol, etc.
Des del 2003 organitza anualment les Recitacions Poètiques de primavera al Centre d’Arenys de Munt. i representa Arenys de Munt amb el poema “Des de l’ampit del matí” a El Maresme en vers, Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme, abril 2013.
Bibliografia
A peu eixut, sobre les aigües del temps, 1991-2002.
Pessics de sal, 2009.
Proclama de llums i ombres, 2014
Extracte d’un llibre
“Des de l’ampit del matí
Contemplo l’estora blava amansida
Sento el degoteig de veus i de presències
Sota la volta inmensa dels plàtans
De l’areny, batec del jorn a jorn
Les façanes a banda i banda
Testimonis del passat
Afaiçonadores de l’esdevenir
Escampen mirades encuriosides
Xiuxiuejos de finestra a finestra
M’enjoia el concert de baixets trescadors
Que trenen fils i fan estels
I encerclen dibuixos travats a l’aire
M’enamora aquella sentor especial
Que pregona dolçor de roges cireres
– joiers pels petits, plaers pels grans-
Que ens engresquen com les festes
I tot allò que ens fa més poble
Arrauxat i senyut, i pas a pas
Ens du més amunt.”
CARME LAFAY
Nascuda l’any 1954 a Barcelona, amb vincles locals a Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols i la Segarra. És metgessa especialista en diagnòstic per la imatge i escriptora de novel·la i assaig en català i castellà. Ha sigut finalista del “Premio Delta de Novela 2007” i guanyadora del Premi de narrativa marítima Josep Lluís Savall 2009 (editorial Cossetània)
Bibliografia
Llibres publicats en paper i ebook:
- Yo no soy tuya, Hijos del Hule, 2005. ISBN: 84-934009-7-1
- Nosotras y ellos (seducir en Barcelona), Davinci Continental, 2008. ISBN: 978-84-936124-3-6 Finalista del IV Premio Delta de Novela Corta.
- Tots tenim secrets, Cossetània, 2010. Premio Josep Lluís Savall de Novela Marítima 2009. ISBN: 978-84-9791-682-0.
- Las muertes de Poe, Davinci Continental, 2011. ISBN: 978-84-92651-36-8
- Rojo Mar, Ediciones Carena, 2011. ISBN: 908-84-15021-13-1.
- Llora Palestina, Ediciones Carena, 2012. ISBN: 978-8415681205.
- Soluciones a la(s) crisis, Ediciones Carena 2013. ISBN: 978-84-15681-51-9.
- El caso de la Perla, Ediciones Seleer, 2013. ISBN: 978-84-94200-3-3-5.
- Viatge enlloc, Ediciones Octaedro, 2014. ISBN: 978-84-9921-597-6.
- De sol a sòl, cròniques del juliol de 2030, Ediciones Octaedro, 2016. ISBN: 978-84-9921-877-9.
- Genius Minerals, coautora: Catalina G. Del Río, Editorial Cronos, 2017. Surt per Sant Jordi.
Llibre en format Seebook:
- El secreto de Liu Shen, 2016, publicat abans (2013) en format ebook.
Llibres en format ebook publicats per mi entre 2013-2016, a la venda a Amazon (https://goo.gl/VhZieT), Casa del Libro (https://goo.gl/LefdLg) i Google Play (https://goo.gl/nLt072):
- Me enamoré de A.P.R. (assaig novel.lat)
- Al-andalus.com (novel.la)
- Visions del món/ Visiones del mundo (articles dels meus blocs)
- El sueño de Alba (novel.la)
- Premi Carme Lafay 2015(relats)
- Premi Carme Lafay 2018 / Relats en Català Diversos Autors
- La Mallorquina: Biografia autorizada, Lafay Ebooks nº 14 Catalan Edition, 2018
- Genius Minerals, Lafay Ebooks nº 15 Catalan Edition, 2018
- Maduras y felices: Sácale provecho a la menopausia, Lafay Ebooks nº 17 Catalan Edition, 2018
Extracte d’un llibre
El sueño de Alba, (novel·la ambientada a Arenys de Mar)
“Desde niña, Alba había llevado lo que podría calificarse de doble vida. Eso es: la real y la imaginaria. Las dos habían convivido siempre en buena armonía. A lo largo del día se entrecruzaban y se separaban sin descanso. En otros tiempos le había parecido práctico: cuando la realidad se le antojaba aburrida, se fugaba a la fantasía donde siempre había tenido un rostro amable esperándola, una persona con quien vivir las más disparatadas aventuras. Allí era una heroína, una hembra magnífica que se comía el mundo. En sus sueños se transformaba en Nicole, mujer hermosa, decidida y aventurera, una especie de alter ego, exactamente lo que ella no era, pero le hubiera gustado ser. En su otro mundo se juntaba con Edmond y le amaba.”
CARME ROVIRA ROS
Viu a Vilassar de Mar. És poeta i mestre de poesia. Ensenya a escriure poesia a alumnes de diferents centres. El seu gos “invisible” i altres estris, son molt apreciats per un públic entregat al bon humor. Els utilitza com a vehicle conductor de reflexions i raonaments poètics. A Paris 1986, on va viure uns anys, va desenvolupar una tasca voluntària organitzant un taller de poesia per a alumnes de la península. Faules seves van ser representades per alumnes i dirigides per ella en el teatre. En tornar a Catalunya va continuar fent-ho a diverses escoles. Per les escoles de Castell Platja d’Aro segueix impartint anualment tallers poètics en els quals mitjançant objectes: perfums espècies,… Va participar en diferents projectes, grups de treball i seminaris dirigits al professorat per fer de la poesia un art atractiu i a l’abast de l’alumnat català.
Ha rebut diversos premis: primer premi “Nacional de Educaciony Sociedad” atorgat pel “Ministerio de Educación y Ciencia” a un grup de mestres on el meu treball va ser:la poesia didàctica, Any 1992 Pionera d’un programa de poesia telemàtica dirigida per el professor Joan Valldaura per les escoles rurals dels Pallars Lleida. Llibre de poemes amb proposta pedagògica “Grill grillat”, Tres premis individuals d’ajut a la publicació. Atorgats per el “Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya
Bibliografia
Paper Paperam i Paperassa”. Inèdit
Faules Faulines el Paper i les Joguines”.Inclòs en un llibre pedagògic.
Sostre de somnis” premi convocat per el Forum des femmesMediterranée i l’ institut Català de la Dona. Inèdit.
“La Menopausa una Etapa de la Vida” llibre per l’Associació de llevadores de Catalunya.
Llibre “Cabrils un gran poble petit”.
Diversos articles i treballs en llibres de texts inclouen els seus poemes.
Llibres per infants: “Rwanda País dels Mil Turons” i la biografia “Madre Teresa de Calcuta”, Producte de les experiències dels meus viatges per missions per gran part del continent Africà fis arribar a Etiòpia, amb la il•lustradora Pilarin Bayés l’any 1986
He realitzat treballs de poesia didàctica per a nens hospitalitzats a Barcelona. Any 1991
“Fantasia sense Barret” llibre editat en català i castellà. Un dels poemes va ser escollit per els alumnes del la “EscuelaNacional d’Idiomas de Madrid” i va ser escenificat en deu llengües.
Llibre de poesia Eròtica. “Entre Llençols, Poemes per la Tauleta de Nit ” tres edicions. El compositor Albert Guinovart ha musicat alguns del poemes.
“Salto de Cama Clavos de Aroma” poesia eròtica.
“Vivències d’una xarnega integrada i altres memòries d’Àfrica” Llibre autobiogràfic editat en castellà i català.
CARME XANCÓ CRUSAT
Viu a Pineda de Mar, va nèixer el 19 d’abril de 1968.
Graduat escolar, bachiller i accés universitat
Ha treballat a l’Ajuntament Calella com agent censal, com a recepcionista d’hotel i al punt diari (Mataró) entre d’altres.
Bibliografia
- El ángel caído del Tercer Reich y el Judío victorioso.
- Con la Muerte en los Talones.
CARMINA SERRA BOSCH
Nascuda l’any 1969 a Sabadell. Actualment, viu a Malgrat de Mar. Té estudis universitaris en pedagogia i treballa en la direcció d’empresa. Des que li van diagnosticar càncer amb pronòstic de molt greu i que va superar, es va dedicar a escriure. El primer llibre que ha publicat narra la seva pròpia experiència, una historia real, la protagonista decideix emprendre una llarga aventura de sanació, que la portarà a la selva amazònica (Perú), amb els natius de la comunitat Xipiva.
Bibliografia
Desperta’t a la vida. Català. 1a Edició setembre del 2016, 2a Edició, gener del 2017
Despierta a la vida. Versió castellà. 1a Edició, abril del 2017
Extracte d’un llibre
És senzillament la història d’un viatge personal que comença de forma inesperada amb un diagnòstic mèdic i que acaba en un crit d’esperança. Un viatge personal a través de la meva malaltia i, en definitiva, és també una història d’amor a la vida en la que he volgut dir d’alguna manera que “néixer no és mateix que estar viu”.
CHARRY DEL MORAL LÓPEZ
Nascuda l’any 1956 a Sayatón (Guadalajara). Viu actualment a Arenys de Munt. Té estudis de batxillerat i és auxiliar clínica. Aficionada a la música, la lectura i l’escriptura des de fa temps. No va publicar el seu primer llibre fins el 2017.
Bibliografia
La Caja de caracolas
Extracte d’un llibre
“Entraña un gran secreto familiar para Evelyn y será el objeto clave para dar sentido a la vida de la protagonista. El lector se zambullirá dentro de las vidas de los protagonistas que viven a caballo entre Castilla la Mancha y Cataluña.”
CLAUDIA MOLFULLEDA I MARTÍ
Nascuda l’any 1967 a Santa Susanna. És llicenciada en Filologia Clàssica, experta universitària en constel·lacions familiars, especialista en pedagogia sistèmica, és professora de llatí i grec des de fa vint-i-cinc anys.
Bibliografia
Contes arran de mar. editorial Neopatria, 2015
De cua d’ull. Voliana edicions, 2018
Extracte d’un llibre
Contes arran de mar
“El pare d’Itone era un dels escribes de palau. S’ocupava de fer l’inventari de la producció artesanal i la seva posterior distribució, ja fos per a ús intern o per a l’exportació. No obstant, el coneixement d’aquells «gargots» –com deia la mare d’Itone– no només li havia proporcionat un càrrec de prestigi, sinó que li permetia anotar tot de coses que per a ell eren encara més importants: es complaia en descriure la lluna plena o el sol rogenc que il·luminava el nou dia; registrava i classificava les plantes que la seva dona tan bé coneixia i que omplien la casa penjades del sostre en petits manats; maldava per trobar la manera d’expressar, damunt la tauleta, el que experimentaven els seus sentits quan el mullava l’aigua de pluja, quan l’acaronava la brisa del mar, quan el pessigollejava el respir de la seva filla o de la seva dona ajagudes al seu costat…”
ELISABET CLAVERIA CAPAUL
Nascuda el 26 de desembre del 1964 a Barcelona, actualment viu a Vilassar de Mar.
Enginyeria agrícola i pastissera.
Des del 1987 treballo a IRTA (institut de recerca i transferència agroalimentaria) fins al 2017 al laboratori de cultiu in vitro i des del 2017 com a responsable dels Serveis Tècnics del centre Torre Marimon (Caldes de Montbui)
Propietària de la pastissera “Armand atelier de pastissera ” a Argentona durant 5 anys.
Bibliografia
Coautora de 10 mirades, 10 . Editorial Voliana 2013
Premis i reconeixements literaris
- Finalista al II Concurs de relats eròtics, editorial Digital Neurosi (2014)
- Primer premi a la Mostra literària Mn. Pere Ribot de Vilassar de Mar (2015)
- Finalista al Concurs Històries d’un ascensor, organitzat per Vàlida sin barreres i Llibreria 22 (2017)
- Primer premi del concurs de relats Dones Àrtemis (2019)
- Finalista del concurs de relats Dones Àrtemis (2020)
Extracte d’un llibre
És fosc. M’embolcalla un líquid tebi, dolç i salat alhora. Ests al meu costat, molt a prop, no et veig però no em cal. Conec tots els plecs del teu cos, fins el detall més petit i amagat. Et busco, ens busquem. Et trobo i t’acarono. Sento com els teus peus i les teves mans em palpen, com els nostres cossos cada cop més propers s’ajusten com un guant a una mà. Ens separa un tel fi, una segona pell que es deforma i cedeix als nostres moviments i embats. Surem compassades dins aquest mar ingràvid, tancat en una bombolla. No deixem de moure’ns, de ballar, de jugar… de vegades el gest és com un parpelles ràpid I impulsiu, d’altres és una dansa elegant i sinuosa. Dormim capbussades en un món sense paraules, sense aire que respirar.[…] Somiem carícies, gaudim del no temps en el nostre món sense imaginar que fora hi ha un món en majúscules. Un món fred, sorollós i encegador, on el meu plor desconsoladament s’entrellaçarà amb la veu d’ella i el silenci de la teva absència.
Capítol 4 “La bessona solitària “
ELISENDA GUIU PONT
Nascuda l’any 1974 a Barcelona. Actualment, viu al Masnou. És llicenciada en Periodisme, guionista de televisió i autora de narrativa i teatre. S’ha format en Dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett amb J. Sanchis Sinisterra, Carles Batlle, Sergi Belbel o R. Schimmelpfennig. Es dedica al relat teatral i infantil. El text del seu debut teatral va ser seleccionat per la Fundación Sgae per a ser publicat a la col·lecció Tetro Autor Exprés, Madrid, 2014. Anteriorment, el 1994 havia guanyat el premi L’Esparver jove pel conte “Santa innocència“, publicat per La Magrana. Disposa de diferents propostes de petit format que combinen literatura i teatre.
Bibliografia
Magnetismos (teatre)
Explica’m un conte (teatre). Arola editors, 2015.
El Raïm Inquiet (infantil)
Un superheroiamb poca traça (inf)
Les eines parlen (infantil)
Altres títols:
El naixement (temes: familia, ideologies, referèndum català). Gènere: comèdia)
Indigestió (temes: acollida refugiats, comactuaoccident. Gènere: drama)
Extracte d’un llibre
Explica’m un conte
“HOME: D’acord, segurament hi ha pares espantosos, pares incapaços de ser bons pares. Sé que no el conec. Però et conec a tu, Laura. Una mica, si més no. I, francament, em costa d’imaginar que el teu pare no t’estimi”.
EMÍLIA ILLAMOLLA GANDUXE
Nascuda a Argentona on viu actualment. És novel·lista i poeta. Ha estat vinculada laboralment al món del llibre des del 1974, primer a la botiga de llibres Cap Gros, i el 1975, com a cofundadora de la llibreria Robafaves, de la qual es va desvincular el 2011. Des de llavors, es dedica a escriure i a participar en activitats literàries com en alguns programes de ràdio.
S’ha dit que la seva escriptura és delicada, preciosista, quasi impressionista i amb una important presència de la natura.
Bibliografia
Fraccions, (Viena Editorial, 2012)Joc de llunes, (Nova Casa Editorial, 2014)
Una certa onada, (Quorum llibres, 2015)
Másallá del cieloazul, (Nova Casa Editorial, 2016)
Encara hi ha papallones al jardí (Quorum llibres, 2017)
Els poetes del Maresme (Voliana Edicions, 2019)
Extracte d’un llibre
Fraccions
“I voldria tornar fins als prats verds plens de flors grogues, encerclats per alzines centenàries vives. Amb aquell silenci aclaparador, i la llum menys blava i més brillant. I sentir com les arrels em volen xuclar, la pressió de la línia de muntanyes que a l’horitzó atura el silenci, dins dels límits de la vall, creant un univers únic. I després, obrir la porta de casa. Respirar fondo. I reconèixer aquest aire tancat”.
EMMA ROS MARTÍN
Nascuda l’any 1975 a Montgat on viu actualment. És novel·lista especialitzada en la novel·la històrica i en contes infantils. Ha cursat estudis de periodisme a la UAB. Creadora del personatge de dibuixos animats Pipsqueak, va escriure els guions de les sèries El planeta de Pipsqueak i Pipsqueak i els esports, a més de fer de primer d’ajudant de realització per passar després a ser-ne corealitzadora. Ha treballat també com a periodista local a la revista municipal de Montgat, ha desenvolupat tasques de comunity manager per a diversos clients i actualment, és redactora i webmaster de www.cocineando.com.
La primera novel·la va servir a Emma Ros com a experiència per a la recreació històrica i provar la seva pròpia capacitat d’escriure novel·la. Essent En Tierra de dioses una novel·la essencialment de personatges masculins, les següents obres de l’autora montgatina mostren una evolució narrativa que té en comú protagonistes femenines fortes, amb inquietuds que busquen desenvolupar en l’època històrica en la qual es troben, sense disfressar-se ni adoptar rols masculins, sinó explorant en els límits que imposen les seves societats. Tot plegat dota d’un sentit actual la recreació històrica de les seves novel·les.
Bibliografia
Novel·les (ficció històrica):
- La ruta del incienso (sortirà publicada al primer trimestre de 2017 amb Kailas)
- La Compositora (2014 – Umbriel)
- La Sacerdotisa de la Luna (2012 – Umbriel)
- En tierra de dioses (2009 – Umbriel)
Llibre de desenvolupament personal
- Para adelgazarutiliza tu cerebro. Historias para no engordar (2007 – Zenith-Planeta)
Contes infantils (amb Cromosoma, 2005):
- En Pipsqueak i el bosc
- En Pispqueak i els animals
- En Pispqueak i els esports aquàtics
- En Pipsqueak i els esports amb xarxa
Cuina:
- Maneras de cocinar Hortalizas y Legumbres (Grijalbo ilustrados, 2018)
- Maneras de cocinar Legumbres (Grijalbo ilustrados, 2018)
Extracte d’un llibre
Enllaços a tres obres
EULÀLIA ARMENGOL ABRIL
Nascuda a Barcelona el 27 de novembre de 1944 viu actualment a Vilassar de Mar.
Màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments culturals.
Bibliografia
La insuportable absència del bròquil, Ed. Trípode,2020
Ara em prendria una orxata, Ed. Trípode, 2022
Premis i reconeixements literaris
- Premi Literari Mn Pere Ribot 2019
- Premi Literari Mn Pere Ribot 2020
- Premi Literari Mn Pere Ribot 2021
- Finalista Premi Núvol 2021 (editat en l’e-book)
Extracte d’un llibre
Artur, hem de parlar
(extracte de l’obra finalista del Premi Núvol, editada en e-book)
—Artur, hem de parlar tu i jo. Cony, Artur! Vols fer el favor de mirar-me quan et parlo? Sí que cal dir males paraules, perquè si no, no m’escoltes. Fa dies que ho penso i ja ho he decidit: li he demanat al jardiner que talli la morera que hi ha al mig de l’eixida. Sí, la que va plantar la teva padrina fa vuitanta anys. I que en fa més de cinquanta que jo netejo les rajoles del voltant i miro de treure les taques que hi deixen les maleïdes mores bordes. Els nois? Que n’han de fer els nois de si tallo la morera o no? Que l’escombren ells, la porqueria? Mira, Artur, sempre m’he aguantat per no disgustar-te, però resulta que no t’he vist mai que tu t’estesis de res per no disgustar-me a mi. Ai! No em facis riure! Si vas rebutjar canviar d’oficina per anar-te’n a dirigir la de Toledo no va pas ser per mi, rei meu! A tu no se t’hi havia perdut res a Toledo; t’hagués allunyat del teu abonament del Barça i de la partideta de botifarra al Casino. No continuïs per aquí, que abans s’atrapa un mentider que un coix! Tornem a la morera.
EVA BASSÓ PÉREZ
Viu a Mataró. Va estudiar Filologia Hispànica. És poeta, va publicar dos poemaris.
Participa en recitals poètics de diferents poblacions i presenta i dirigeix el programa Tastets de Cultura a Mataró Ràdio
Bibliografia
Poemes a dues veus, la Comarcal Edicions (2010)
Els jardins perduts i el temps, 2015.
Extracte d’un llibre
Els jardins perduts i el temps
A on van a parar els dies que passen?
A quin rellotge s’amaguen els instants perduts?
A quins llavis es guarden el petons que no es donen?,
i les mirades que es troben?,
Els jardins perduts i el temps
“A on van a parar els dies que passen?
A quin rellotge s’amaguen els instants perduts?
A quins llavis es guarden el petons que no es donen?,
i les mirades que es troben?,
i els amors que el temps ha vençut?
EVA LLEONART MONTAGUT
Nascuda a l’any 1971 a Barcelona. Actualment viu a Sant Pol de Mar. És novel·lista i escriptora de relats curts.
Combina la seva vocació per l’escriptura amb la tasca d’ajudar els altres mitjançant tallers d’escriptura terapèutica, coaching i PNL. Imparteix també tallers d’escriptura creativa i dinamitza tallers de lectura.
Ha guanyat premis pels seus relats: “Latín en la iglesia” premi del Periódico de Catalunya 2012, “Desperté en mi cama sin saber dónde estaba” premi del programa El mejor final de la historia (Cadena Ser) 2007, “Experiencias vividas” premi 7 plomes Mollet del Vallès, 2000 i “Tan iguals i tan diferents” també premi 7 plomes Mollet del Vallès, 2002.
Bibliografia
Miratge (Editorial Voliana) 2014
La vida s’escriu amb minúscules (Editorial Setze vents) 2008
Qué me estás contando (Hijos del Hule) 2007
10 x 10 microrelats (La quàdriga) 2007
Extracte d’un llibre
Miratge
“Sortí de l’aeroport de Calcuta sense saber on anar.
—Al riu. —Van ser les úniques paraules que pronuncià fins arriar a Howrah, el majestuós pont de ferro que creuava el riu Hooghly. Des de la vorera est, el pont més transitat del món es mostrava sumptuós, inundat de persones que el travessven per les calçades laterals i de vehicles per la central.
Les dones, vestides amb saris de colors diferents, portaven al cap la llet i el menjar mentre vigilaven les criatures qeu corrien al seu voltant. A les dues bandes del riu hi havia grans parades de flores grogues, roses, vermelles i blanques. Les mateixes que es veien surant a riu com a record de cossos incinerats.
L’olor fresca es veié substituïda de sobte per la d’espècies que desprenien els cossos bruns en passar al costat d’en Marcel. Tot seguit la ferum de Calcuta el colpejava amb força i després sentia el rastre de flors acabes de tallar.”