No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.
En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.
Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.
l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.
Retrocés del mercat immobiliari
El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.
Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.
Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.
Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.
El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.
Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.
Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.
D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).
1.063 nous habitatges
L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).
Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.
A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).
1.103 habitatges en construcció
L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.
En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.
La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).
A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.
Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.
Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).
Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme