El Consell Comarcal planteja la creació d’una Central de Compres per comercialitzar els productes hortícoles de proximitat

 

Us estudi encarregat pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu de cercar noves formes de comercialitzar els productes hortícoles, tot fomentant el consum de proximitat, planteja la viabilitat de crear una Central de Compres que elimini intermediaris, dinamitzi el teixit econòmic en el sector primari i promogui hàbits de consum de productes de proximitat i de temporada. La proposta s’ha presentat davant una nodrida representació de pagesos, empreses de restauració col·lectiva i representants municipals.

Segons han plantejat els responsables de l’estudi, el Maresme -tot i haver perdut en els darrers 30 anys el 75% de les seves explotacions agràries i més del 49% de la seva superfície agrícola últil- manté un important potencial que li permet consolidar-se com un dels principals territoris productors de verdures i hortalisses. El principal escull que troba el sector per expandir-se és la comercialització dominada d’uns anys ençà per la gran distribució. Un model que prioritza el producte de baix preu i amb el qual l’horta maresmenca ho té difícil per competir. Davant d’aquesta situació, s’aposta per trobar nous canals alternatius de comercialització a partir dels anomenats “circuits curts” que faciliten que, com a màxim, hi hagi un únic intermediari entre el producte final i el consumidor. 

El model a seguir, segons es planteja a l’estudi a partir de les entrevistes realitzades a pagesos i a empreses que gestionen menjadors escolars de la comarca, passaria per crear una Central de Compres capaç d’abastir la demanda dels grans consumidors: restauració, mercats, agrobotigues… Perquè sigui viable, però, cal la participació activa dels diferents actors a l’hora de definir qüestions clau com els productes que es poden comercialitzar i els preus de compra i venda.

Experiència pilot

Com a primer pas, s’ha plantejat iniciar una experiència pilot amb els menjadors escolars de cara al curs 2015-2016. S’ha triat aquest àmbit perquè permet una planificació més simple donat que manté un volum estable de consum durant els 9 mesos de curs escolar i això facilita, de cara als productors, programar cultius seguint calendari agrícola i menús escolars.

L’Associació Menjadors Ecològics, que és qui ha fet l’estudi, considera que per tirar endavant aquesta experiència pilot cal:

  • Aprofitar una infraestructura ja existent per evitar despeses de noves construccions o compra de cambres frigorífiques. Hi ha identificats dos possibles magatzems de pagesos de la comarca que cedirien l’espai amb el pagament d’un lloguer.
  • Garantir que hi hagi una mitjana mínima de 2.000 menús servits diaris durant el curs escolar. Això vol dir la implicació de menjadors escolars d’unes 10 escoles de la comarca.
  • Garantir una producció mensual de 3.200 kg de verdures, 1.600 kg de patates, 2.240 kg de cereals i 1.120 kg de llegums.

Amb aquesta proposta sobre la taula, s’obre ara un període de dos mesos perquè productors, escoles i empreses gestores de menjadors escolars explicitin el seu interés a participar en aquesta prova pilot i es comencin a definir le bases de funcionament de la Central de Compres.

Des del Consell Comarcal, segons ha manifestat el seu president Miquel Àngel Martínez i Camarasa, es donarà suport a totes aquelles experiències que beneficiïn el territori ja sigui des d’un vessant social, cultural o econòmic. Uns principis que ha corroborat el conseller delegat de Promoció Econòmica Santi Fontbona qui ha manifestat que des de Productes de la Terra ja s’aposta per posar en valor els productes de proximitat i la feina dels productors de la comarca. 

L’estudi de viabilitat d’una Central de Compres de productes agrícoles i de proximitat del Maresme ha estat impulsada pel servei de Productes de la Terra Maresme amb el suport de la Diputació de Barcelona. Aquest servei comarcal aposta per enfortir els petits productors maresmencs ajudant-los en la comercialització dels seus productes per fomentar una cultura de consum de proximitat.