Larves de mosquit tigre

En aquest petit vídeo enregistrat en un espai públic del Maresme podeu veure les larves de mosquit tigre

 

El Consell Comarcal actua contra el mosquit tigre a 22 municipis del Maresme

 

La pujada de temperatures i les pluges de la primavera provoquen l’aparició del temut “mosquit tigre”. El Consell Comarcal i 22 ajuntaments del Maresme han posat fil a l’agulla per intentar frenar l’expansió d’aquest insecte tant molest. Ho fan amb tractaments especials dels espais de la vía pública que acumulen aigua (principalment embornals sifònics). Per guanyar en efectivitat, el Consell Comarcal demana la col·laboració ciutadana eliminant l’aigua estancada també dels espais privats (platets de test, galledes, gerros, pots….).

La campanya comarcal de lluita contra el mosquit tigre s’està duent a terme als municipis d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle d Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

El Consell Comarcal tracta els embornals sifònics i altres punts d’acumulació d’aigua a la vía pública amb un larvicida que combina dos bacils. La seva efectivitat és de sis setmanes, fet pel qual s’ha d’anar repetint el tractament fins el moment en què la baixada de les temperatures provoca la mort de les larves i dels mosquits adults.

El mosquit tigre es va estendre per tots els municipis del Maresme el 2010. La seva presència a la comarca es va detectar el 2006 a Caldes d’Estrac, dos anys després del seu desembarcament a Sant Cugat del Vallès on va arribar mitjançant una importació de pneumàtics procedent del sud-est asiàtic.

El radi de vol i d’acció del mosquit tigre adult és d’un màxim de 400 metres, per la qual cosa és molt probable trobar-lo prop del lloc de cria. Tot i això, gràcies al transport passiu pel vent o a l’interior de vehicles es pot desplaçar a més distància. El mosquit tigre és actiu de dia, a diferència dels mosquits més comuns que fan vida nocturna, i les seves picades són molt més nombroses i doloroses que no les dels mosquits autòctons.

 
El mosquit passa per quatre etapes vitals
: ou, larva, pupa i adult. A cada una té un aspecte diferent. El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais petits amb aigua estancada. Les femelles dipositen els ous fora de l’aigua, just per damunt del nivell de flotació, de manera que quan puja el nivell queden submergits. Quan puja la temperatura surten les primeres larves de l’ou i viuen a la superfície de l’aigua fins que es transformen en pupa i després en adult. Quan les condicions són favorables: temperatures elevades i presència d’aigua, les quatre  fases es poden completar en menys de 10 dies.

Per això és molt important complementar els tractaments que es fan a la vía pública amb actuacions dins els espais privats que evitin les acumulacions d’aigua. Es tracta d’un mosquit que s’ha adaptat perfectament al medi urbà i que pon ous a l’interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc. En canvi no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d’aigua de més de 200 litres. Tampoc s’arriba a desenvolupar en llocs on l’aigua s’evapora al cap de pocs dies.

QUÈ ES POT FER A L’ÀMBIT PRIVAT?

• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats de test, etc), i evitar que s’inundin, per exemple, capgirant-los.

• En el cas d’elements fixos i objectes que no es poden retirar, s’han de revisar atentament com a mínim dues vegades cada setmana i eliminar-ne qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.

• En el cas dels plats de test, quan no es puguin retirar cal mantenir-los secs.

• Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

• En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).

• En recipients destapats (per exemple, abeuradors d’animals) cal que l’aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.

• Les canaleres de recol·lecció d’aigua de les teulades s’han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar els forats i les depressions del terra on s’hi pugui acumular aigua, i l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l’aigua).

• En el cas concret de les piscines, cal que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, s’han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.

• Les basses o els estanys també han d’estar en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits.

LES PICADES

Amb una picada de mosquit tigre cal actuar, en general, com en la resta de picades de mosquits. Cal rentar i desinfectar bé la zona de la picada i tractar-ne els símptomes:

  •  Renteu la zona afectada amb aigua i sabó com més aviat millor.
  •  No us fregueu la pell: remulleu-la en lloc de fregar-la i eixugueu-la.
  • Tracteu de mantenir la zona neta i eixuta fins que disminueixi la irritació.
  • Eviteu de rascar-vos.
  • Apliqueu una compresa de gel o gel embolicat en un drap a l’àrea de la picada.
  • En cas que persisteixin les molèsties, truqueu a CatSalut Respon.
  • No feu torniquets.
  • No preneu estimulants, aspirines ni qualsevol medicament per al dolor que no us hagi prescrit el metge.
  • En la majoria de casos, les picades es poden tractar a casa fàcilment. Hi ha productes comercials i productes casolans com el vinagre, l’alcohol de curar  o el gel, que disminueixen la picor.  No obstant això, algunes persones tenen reaccions al·lèrgiques que poden ser greus.

Cens sanitari municipal

 


Actualment, el Servei de salut pública del Consell Comarcal del Maresme gestiona el CENS SANITARI MUNICIPAL (nova versió de l’anterior autorització) amb dos tipus d’actuació:



  • Control inicial d’obertura d’establiment

  • Controls periòdics de seguiment de l’establiment en funció del risc sanitari periodificat de la següent manera:


Molt alt risc: entre 3 i 6 mesos


Alt risc: anualment


Mig risc: cada 2 anys


Baix risc: cada 4 anys



  • Mapa de risc (a les inspeccions es realitza el protocol de valoració del risc elaborat per la Diputació de Barcelona)


La inspecció en el cens municipal és obligatòria per a tots els establiments alimentaris (incloses màquines de vending, màquines expenedores de llet…etc). En aquests casos es pot procedir de 2 maneres:



  • Fer d’ofici un mapa re risc de la població. 

  • Demanar la inscripció obligatòria dels establiments alimentaris oberts un cop sol·liciten qualsevol tràmit a l’ajuntament (ex: llicència d’obres, canvis de nom de l’activitat, permís de terrasses….).


El Consell Comarcal del Maresme  signa convenis amb els ajuntaments per gestionar al municipi el cens sanitari municipal.



  • Actualment, tenim conveni amb els ajuntaments de:

  • Alella

  • Teià

  • Vilassar de Dalt

  • Argentona

  • Caldes d’Estrac

  • Arenys de Munt

  • Santa Susanna

  • Dosrius


També realitzem col:laboracions puntuals en diferents tipus de campanyes sanitàries:



  • Control de guinguetes (Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar)

  • Control de diferents sectors (Premià de Mar)

  • Control d’esdeveniments puntuals (Alella)

Normativa sanitària del comerç minorista d’alimentació



























































NORMATIVA SANITÀRIA DEL COMERÇ MINORISTA D’ALIMENTACIÓ

Normativa horitzontal sanitària 


 


 CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial de sucs i les begudes


 


 CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial


 


 CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial de la carn fresca i derivats


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial dels congelats


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial de les fruites i hortalisses


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial dels gelats


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial de la llet


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial de la mel, llaminadures i torrons


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial dels menjars preparats


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial de les orxates i els granissats


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial dels ous i els ovoproductes


 


CLIQUEU AQUÍ

Normativa sectorial del pa i pastisseria


 


CLIQUEU AQUÍ

La programació de cursos de salut pública per a 2016 ja és a punt

 

390 maresmencs i maresmenques han passat, al llarg de 2015, pels cursos bàsics en seguretat alimentària que organitza el Consell Comarcal. Aquesta formació va adreçada a totes aquelles persones que intervenen i/o participen en algun procés de la cadena alimentària (preparació, fabricació, transformació, elaboració, envasat, emmagatzematge, transport, distribució, manipulació…). La constant demanda ha fet que el Consell Comarcal tingui una programació estable en aquesta matèria. Per a 2016 s’han projectat 11 cursos. Podeu veure el calendari CLICANT AQUÍ

Els cursos de seguretat alimentària els imparteix el servei de Salut Pública des de 2011. Va iniciar aquesta activitat com a resposta a la demanda latent dels ciutadans que treballen en contacte amb els aliments o que volen inserir-se laboralment en alguna feina en la qual sigui imprescindible disposar del que abans s’anomenava “carnet de manipulador d’aliments”. En els darrers 4 anys, el Consell Comarcal del Maresme ha donat formació bàsica en seguretat alimentària a 1.568 persones.

El CCM té una programació estable de formació en seguretat alimentària que inclou 11 cursos a l’any amb una periodicitat mensual (exceptuant l’agost). A més, organitza formacions “a la carta” en els diferents municipis de la comarca sota petició dels ajuntaments. L’any 2015, van sol·licitar aquest servei Sant Andreu de Llavaneres (1 curs), Tiana (1), Arenys de Mar (3) , Alella (1), Vilassar de Dalt (1) i Tordera (2).

A banda dels cursos bàsics en seguretat alimentària, també es van impartir 3 cursos sobre els al·lergens alimentaris per ajudar els professionals a adequar-se a la normativa europea que estableix l’obligació dels establiments (bars, restaurants, menjadors, hospitals…) d’informar al consumidor sobre els ingredients i els possibles al·lergogens dels productes que ofereixen, ja siguin envasats o no. Aquesta formació es va fer a Alella, Mataró i Sant Andreu de Llavaneres

L’oferta formativa en seguretat alimentària s’anuncia al web del Consell Comarcal on ja es pot consultar i fer la inscripció a les sessions programades per aquest 2016