El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars

No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.

En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.

Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.

l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.

Retrocés del mercat immobiliari

El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.

Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.

Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.

Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.

El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.

Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.

Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.

D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).

1.063 nous habitatges

L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).

Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.

A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).

1.103 habitatges en construcció

L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.

En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.

La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).

A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.

Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.

Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).

Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Suspesa la convocatòria d’ajuts de lloguer per a persones afectades econòmicament per la COVID-19

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha suspès cautelarment la presentació de sol.licituds dels ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la COVID-19 en els lloguers de l’habitatge que es va activar el passat 19 de maig.

Segons la Resolució publicada avui al Diari Oficial de la Generalitat, aquesta és una suspensió cautelar fins que la tramitació i valoració de les sol·licituds ja presentades permetin analitzar la suficiència del crèdit que faci viable la continuació o no de le la presentació de noves sol·licituds.

Aquesta resolució entra en vigor dijous 4 de juny de 2020. Data a partir de la qual no es podrà tramitar cap sol·licitud més relacionada amb la convocatòria.

El Maresme es dotarà d’un ens per facilitar l’accés a l’habitatge digne

El Consell d’Alcaldies celebrat aquesta setmana ha donat llum verda a la iniciativa presentada pel Consell Comarcal del Maresme de constituir un ens per promoure i gestionar habitatge social en les seves diferents tipologies.

Tal i com constata la Diagnosi sobre la pobresa i la vulnerabilitat social al Maresme, l’accés a l’habitatge és una problemàtica comuna a tots els municipis i una de les vies prioritàries d’actuació per combatre la pobresa al territori. Una fita complexa que requereix l’elaboració d’estratègies polítiques a nivell supralocal.

En aquesta línia, el Consell Comarcal ha presentat a les Alcaldies del Maresme el projecte de creació d’un ens de caire públic -amb participació dels diferents ajuntaments, entitats del tercer sector i operadors privats- per enfocar, dissenyar i planificar actuacions coordinades que pemetin incrementar el parc d’habitatges de lloguer a la comarca a preus assumibles evitant d’aquesta manera l’exclusió residencial.

L’objectiu principal és que els habitatges buits s’omplin amb persones que ho necessiten, que el sòl disponible per a habitatge social a la comarca es pugui executar pensant bàsicament en habitatges de lloguer i que finalment es pugui disposar de més habitatge social en les seves diferents tipologies aprofitant tots els recursos públics i privats en habitatge al territori

Després de rebre l’aval del Consell d’Alcaldies, el Consell Comarcal estudiarà les diferents formes jurídiques que podria tenir aquest organisme per facilitar la seva eficàcia.

Es posa en marxa el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge per al Maresme Nord

 
´

Els veïns dels municipis que formen part del partit judicial d’Arenys de Mar ja disposen d’un servei gratuït que els pot ajudar a evitar la pèrdua de l’habitatge de residència habitual per impagament. El Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge, que s’ha presentat avui a Arenys de Mar, neix de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, els ajuntaments, el Consell Comarcal i el Col·legi d’Advocats.

El SIDH donarà servei a la ciutadania d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera. 

 
A la presentació d’aquest servei hi han participat Josep Oliva, diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona; Estanislau Fors, alcalde d’Arenys de Mar; Neus Serra, consellera de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme; Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Carmen Valenzuela, diputada de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona. També hi va assistir Alfons Molons, conseller de Cooperació Municipal del Consell Comarcal del Maresme.

Aquest servei es presta, amb cita prèvia, a l’Oficina Comarcal d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme (dimarts i dijous de 9 a 14h) i a l’Oficina d’Habitatge d’Arenys de Mar (dilluns de 9 a 14h), però s’hi pot accedir a través de les oficines de serveis socials, de consum o d’habitatge dels diferents  municipis. Les famílires que hi siguin derivades – una vegada feta la comprovació de les condicions d’accés (ser propietaris d’un únic habitate que s’utilitzi com a residència habitual i no poder afrontar el pagament de la hipoteca) – seran entrevistades per un lletrat especialitzat qui, després d’estudiar el cas, farà una proposta de modificació de les condicions del deute. Aquesta proposta es transmet a Ofideute, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que serà l’encarregat de fer la mediació amb l’entitat financera corresponent.

A qui va adreçat el SIDH?

A aquelles persones o famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge habitual per no poder fer front al pagament de la hipoteca o per haver estat avaladors d’habitatges que estan en situació d’impagament.

S’atendran les persones en situacions de previsió de dificultats per fer front als pagaments en un futur pròxim, les que es troben en situacions d’impagament, en l’inici de la reclamació judicial de deute o en la data de subhasta de l’habitatge.

Requisits:

  • L’habitatge en risc de pèrdua ha de ser únic i ser la residència habitual
  • No estar en condicions actuals o previsibles a curt termini de fer front al préstec hipotecari constituït per a la compra de l’habitatge
  • La impossibilitat d’afrontar el pagament del préstec ha de ser conseqüència de la pèrdua de feina o per una disminució important d’ingressos
  • Cal haver negociat prèviament possibles alternatives amb l’entitat financera sense haver arribat a cap acord

Altres requisists possibles:

  • Ser avalador d’un habitatge en situació d’impagament del seu préstec hipotecari
  • Haver constituït una hipoteca port per a la compra d’un nou habitatge i estar en risc de pèrdua dels dos habitatges
  • Ser propietari de dos habitatges com a conseqüència d’herències, separacions o divorcis
  • No viure a l’habitatge principal, per tenir-lo llogat, per separació, divorci o per altres contingències

El Consell Comarcal inicia els tràmits per a la creació d’un ens de gestió social de l’habitatge

Després de l’aprovació per part del Ple i del vot favorable del Consell d’Alcaldies, el Consell Comarcal del Maresme inicia els tràmits per a la creació d’un nou ens de gestió de l’habitatge social de la comarca, tal i com preveu el Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024.

El projecte de creació d’un ens de caire públic -amb participació dels diferents ajuntaments, entitats del tercer sector i operadors privats- enfocarà, dissenyarà i planificarà actuacions coordinades que pemetin incrementar el parc d’habitatges de lloguer a la comarca a preus assumibles evitant d’aquesta manera l’exclusió residencial.

L’objectiu principal és que els habitatges buits s’omplin amb persones que ho necessiten, que el sòl disponible per a habitatge social a la comarca es pugui executar pensant bàsicament en habitatges de lloguer i que finalment es pugui disposar de més habitatge social en les seves diferents tipologies aprofitant tots els recursos públics i privats en habitatge al territori.

Paral.lelament, el Consell Comarcal ha començat la campanya “Llogant el teu pis, guanyes” amb la finalitat d’ampliar el nombre de pisos disponibles a la Borsa de Lloguer comarcal.

18 ajuntaments del Maresme es posicionen a favor de la regulació del preu de lloguer d’habitatges en els seus municipis

El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge amb l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers de les residències permanents a les àrees on hi ha dificultat per trobar un pis o casa amb un lloguer assequible.

Un any després, els 6 municipis maresmencs, que inicialment van formar part de les 61 localitats catalanes declarades com a àrea de mercat d’habitatge tens, han aprovat per Ple la pròrroga -per un període de 5 anys- de les mesures de contenció del preu de lloguer.

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ja ha donat el vist-i-plau a El Masnou, Mataró, Montgat i Canet de Mar i està tramitant la renovació a Premià de Mar i Vilassar de Mar.

El Maresme, tal i com recull la moció per promoure la Declaració dels municipis del Maresme com a Àrea amb mercat d’habitatge tens, aprovada pel Consell Comarcal el passat mes de maig, és un territori amb lloguers residencials molt elevats. Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a la comarca és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Aquesta situació ha fet que, a banda dels 6 anteriors, 12 ajuntaments ja hagin demanat ser declarats àrea d’habitatge tens i 4 més han comunicat que ho faran properament. Els ajuntaments que ja han fet l’aprovació són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt. Han anunciat que ho portaran a propers plens Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

El conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosh de Doria, creu que el fet que, a hores d’ara 22 dels 30 ajuntaments maresmencs demanin mesures de contenció en les rendes de lloguer és una bona notícia perquè “té un impacte sobre el 80,59% de la població maresmenca” i remarca que “l’accés a l’habitage és un dels grans reptes que tenim a la comarca i les administracions hem de fer-hi front per evitar l’increment de la pobresa habitacional i que els preus de lloguer acabin expulsant dels nostres municipis a moltes persones. Els preus de lloguer no estan a l’abast de la majoria de sous“.

Tanmateix, el conseller torna a oferir el suport de l’Oficina d’Habitatge del Maresme per acompanyar els ajuntaments en les polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge. De fet, el Consell Comarcal està donat suport en la tramitació de la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat

La situació del Maresme, segons els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens és la següent:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

La Fira Habitàclia Maresme 2004 incideix en la vessant social i sostenible del sector

El president de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), Antoni Civit, ha presentat avui la nova edició de la fira Habitàclia Maresme 2004, el certamen comercial destinat al sector immobiliari organitzat per l’IMPEM. Aquesta quarta edició incidirà en els continguts socials i sostenibles del sector.


La fira tindrà lloc el 26, 27 i 28 de març a l’espai firal del Nou Parc Central i estarà oberta al públic d’11 a 14 hores i de 16 a 21 hores. L’accés serà lliure i gratuït.

Habitàclia Maresme, que l’edició passada va ser visitada per 20.000 persones, respon a la necessitat de donar a conèixer el producte immobiliari a la ciutadania del Maresme, que ha vist créixer sensiblement la seva població en els últims deu anys tant com a conseqüència de la marxa de població de Barcelona com de la qualitat de l’oferta de l’habitatge de la comarca.

Com a novetat d’aquesta quarta edició s’ha de destacar la incorporació del sector de l’interiorisme i la creació de l’Antena Habitàclia. L’Antena és un espai web on es pot trobar informació sobre les subvencions, la normativa, una borsa de treball, un observatori i les novetats del sector.

L’Ajuntament hi estarà representat per un estand de la societat municipal Prohabitatge Mataró SA i un altre d’Aigües de Mataró.

Què s’hi pot trobar a la fira?

En total la fira Habitàclia Maresme 2004 comptarà amb la presència de 64 expositors, 5 més que la passada edició, que es repartiran en 1.318 m2:

. Empreses constructores, promotores i immobiliàries: 24, amb 432 m2 d’ocupació.

. Materials de construcció i rehabilitació: 13, situats en 240 m2.

. Serveis complementaris: 10, que ocuparan 152 m2.

. Construcció sostenible i habitatge social: 11, repartits en 294 m2.

. Interiorisme: 6, en 200 m2.

Quant als llocs de procedència dels expositors, 35 són de Mataró; 11 de la resta de la comarca del Maresme; 3 pertanyen al Vallès; 12 al Barcelonès i 3 de la resta de Catalunya.

La vessant social i sostenible

La Fira Habitàclia Maresme 2004 incideix en aquesta edició en la vessant social i sostenible del sector immobiliari.

D’aquesta manera hi haurà estands dedicats a aquests dos continguts: 2 sobre l’adaptació de l’habitatge per a persones amb mobilitat reduïda; 2 d’energies renovables; 1 de construcció sostenible; 1 de projectes d’interiorisme sostenible; el de Prohabitatge sobre habitatge social i el d’Aigües Mataró sobre el consum responsable de recursos naturals.

A més dels estands que es podran trobar a l’espai firal, s’han organitzat dos debats per parlar sobres aquestes dues qüestions. Els debats, que tindran lloc a la sala d’actes de Can Palauet (carrer d’en Palau, 32) a les 19 hores, seran moderats pel president de l’IMPEM.

. Dimarts 23 de març:

“La rehabilitació com a eina estratègica per al reciclatge” que anirà a càrrec del president de l’empresa municipal d’Urbanisme PUMSA, Arcadi Vilert, i de l’arquitecte especialista en rehabilitació i comportament energètic d’edificis, Antoni Caballero.

. Dijous 25 de març:

“L’accés a l’habitatge” que anirà a càrrec de la directora general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, i del president de Prohabitatge, Genís Bargalló.

La Fira Habitàclia també serà el marc on se celebrarà l’Assemblea general d’APERCA (Associació de professionals de les energies renovables de Catalunya) i a més s’hi podrà trobar una exposició sobre riscos laborals de l’Institut Gaudí de la Construcció.

La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.

Convocatòria d’ajuts de lloguer per a persones afectades econòmicament per la COVID-19

La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria especial d’ajuts al lloguer per a persones afectades econòmicament per la COVID-19 que estarà vigent fins el 30 de setembre de 2020

Tenint en compte la situació que estem vivint, s’ha habilitat una plataforma web per facilitar la presentació online de tota la documentació requerida i evitar d’aquesta manera desplaçaments i aglomeracions.

L’Oficina Comarcal d’Habitatge ha redissenyat els seus espais habilitant les mesures de seguretat adients i dilluns 25 de maig començarà l’atenció presencial només per a les persones que no puguin fer la tramitació online.

Només s’atendrà amb cita prèvia que s’haurà de sol·licitar trucant al telèfon 93 741 16 16

En aquest mateix telèfon s’han habilitat diferents línies per ajudar les persones que tinguin dubtes sobre la tramitació.

Així mateix, durant aquesta setmana, l’Oficina Comarcal d’Habitatge facilitarà informació i ressoldrà dubtes per correu electrònic: habitatge@ccmaresme.cat

Qui es pot beneficiar d’aquest ajut al lloguer

Aquest és un ajut directe per pagar un màxim de 6 mensualitats de lloguer, des d’abril a setembre, per a famílies amb despeses de lloguer i dels subministraments bàsics que superin el 35% dels seus ingressos

Altres requisits són estar a l’atur, haver patit un ERTO o una retallada de sou a conseqüència de la COVID-19, amb un topall de renda familiar i un lloguer no superior a 900 euros

Cal que la persona sol·licitant sigui titular d’un contracte de lloguer, que l’habitatge constitueixi el seu domicili habitual i que, a causa de la COVID-19, es trobi en una situació sobrevinguda de vulnerabilitat econòmica que pugui acreditar.

Quant als ingressos, els requisits són els següents:

  • Que el conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de l’ajut, no siguin superiors a 1.613,52 euros mensuals.
     
  • No obstant, aquest màxim s’amplia a 2.151,36 euros mensuals quan la unitat familiar, composta pels cònjuges i els seus descendents sota tutela que conviuen junts, tingui a càrrec algun membre amb una discapacitat reconeguda igual o superior del 33% (intel·lectual) o al 65% (sensorial o física) o amb una malaltia greu que l’incapaciti per a treballar.
     
  • Si és la persona deutora principal qui pateix aquesta discapacitat, el límit d’ingressos augmenta fins els 2.689,20 euros mensuals. A més, aquests ingressos màxims es podran incrementar en 53,78 euros per cada fill a càrrec o en 80,67 euros per fill, si la família és monoparental.

A més dels requisits econòmics de la unitat familiar, cal que la renda de lloguer, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (llum, gas, gasoil per a la calefacció, aigua, telefonia i quota de la comunitat) iguali o superi el 35% dels ingressos nets de la unitat familiar.

També cal que l’import mensual del lloguer sigui com a màxim de 900 euros (inclosos la renda, els seus endarreriments, l’impost de béns immobles (IBI), la taxa pel servei de recollida d’escombraries i els imports corresponents a la repercussió de les obres de millora).

Sol·licitud de l’ajut

GUIA DE MESURES SOBRE HABITATGE davant l’emergència sanitària provocada per la COVID-19. Detalla, tant la línia d’ajuts al lloguer, com altres mesures adoptades per ajudar les famílies que han vist minvats els seus ingressos pels efectes d’aquesta crisi sanitària

RESOLUCIÓ TES/1047/2020, de 12 de maig, per la qual s’estableixen les condicions d’accés als ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la COVID-19 en els lloguers de l’habitatge habitual (ref. BDNS 505565).

PORTAL per tramitar online els ajuts al lloguer per a contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la COVID19

L’Oficina d’Habitatge del Maresme gestionarà els ajuts a la rehabilitació emmarcats en els fons Next Generation

L’Oficina d’Habitatge del Maresme amplia les seves funcions. A partir de la signatura del conveni entre el Consell Comarcal i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, assumirà també la tramitació de les sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació residencial que aprovi la Generalitat de Catalunya en el marc general dels fons de recuperació Next Generation EU.

Aquests fons, aprovats per la Unió Europea per fomentar la recuperació econòmica després de la crisi originada per la COVID-19, volen donar un impuls a la renovació del parc d’edificis i d’habitatges en matèria de sostenibilitat i, principalment, aconseguir una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable. També es podrà finançar la rehabilitació tradicional que comporti una millora de l’accessibilitat o de conservació dels edificis.

En el moment que s’aprovi una convocatòria, l’Oficina d’Habitatge del Maresme actuarà de la mateixa manera que ho fa amb els ajuts al lloguer. Farà de finistreta única facilitant informació a les persones interessades, assessorament i tramitació de les seves sol·licituds d’ajut econòmic.

Les convocatòries que sortiran properament s’emmarcaran en 3 programes:

  • Programa d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici
  • Programa d’ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges
  • Programa d’ajuts a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.