18 ajuntaments del Maresme es posicionen a favor de la regulació del preu de lloguer d’habitatges en els seus municipis

El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge amb l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers de les residències permanents a les àrees on hi ha dificultat per trobar un pis o casa amb un lloguer assequible.

Un any després, els 6 municipis maresmencs, que inicialment van formar part de les 61 localitats catalanes declarades com a àrea de mercat d’habitatge tens, han aprovat per Ple la pròrroga -per un període de 5 anys- de les mesures de contenció del preu de lloguer.

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ja ha donat el vist-i-plau a El Masnou, Mataró, Montgat i Canet de Mar i està tramitant la renovació a Premià de Mar i Vilassar de Mar.

El Maresme, tal i com recull la moció per promoure la Declaració dels municipis del Maresme com a Àrea amb mercat d’habitatge tens, aprovada pel Consell Comarcal el passat mes de maig, és un territori amb lloguers residencials molt elevats. Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a la comarca és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Aquesta situació ha fet que, a banda dels 6 anteriors, 12 ajuntaments ja hagin demanat ser declarats àrea d’habitatge tens i 4 més han comunicat que ho faran properament. Els ajuntaments que ja han fet l’aprovació són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt. Han anunciat que ho portaran a propers plens Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

El conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosh de Doria, creu que el fet que, a hores d’ara 22 dels 30 ajuntaments maresmencs demanin mesures de contenció en les rendes de lloguer és una bona notícia perquè “té un impacte sobre el 80,59% de la població maresmenca” i remarca que “l’accés a l’habitage és un dels grans reptes que tenim a la comarca i les administracions hem de fer-hi front per evitar l’increment de la pobresa habitacional i que els preus de lloguer acabin expulsant dels nostres municipis a moltes persones. Els preus de lloguer no estan a l’abast de la majoria de sous“.

Tanmateix, el conseller torna a oferir el suport de l’Oficina d’Habitatge del Maresme per acompanyar els ajuntaments en les polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge. De fet, el Consell Comarcal està donat suport en la tramitació de la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat

La situació del Maresme, segons els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens és la següent:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

Signatura del contracte pel subministrament de gasoil als municipis del Maresme

L’empresa catalana de venda de carburants Petronieves ha estat la guanyadora del concurs públic fet pel Consell Comarcal del Maresme per subministrar gasoil als ajuntaments a un preu més competitiu. El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el President de Petronieves, Luis Nieves, signaran demà el contracte administratiu pel subministrament d’aquest carburant a 13 ajuntaments de la comarca. Aquesta compra agregada de gasoil és pionera a Catalunya.

Data: 2014-07-22

Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró)

El Maresme es vol posicionar en la primera línia dels territoris “smart” connectant amb banda ampla els 30 municipis de la comarca

 
El pojecte d’interconnectar els 30 municipis del Maresme amb una Xarxa de Banda Ampla ha començat a caminar.  Avui s’han iniciat a Premià de Mar els treballs de cablejat que permetran que la fibra òptica arribi als 30 ajuntaments maresmencs i al Consell Comarcal afavorint així l’optimització de recursos, la modernització de les administracions i de les seves relacions amb els ciutadans i les empreses. Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal (administració impulsora del projecte), ha visitat les obres, acompanyat del conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons; de la vicepresidenta 1ª i regidora de l’ajuntament de Premià de Mar, Marisa Farreras i el també regidor premianenc Antoni Subirà.

Es calcula que els trenta municipis del Maresme estaran interconnectats per banda ampla a mitjans de l’any vinent. Els treballs s’executaran en dues fases. La primera, que ha començat avui, incorpora 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Els treballs, que es realitzaran en un termini de 8 mesos, compten amb un pressupost d’1.475.000 euros més IVA i han estat adjudicats a la UTE formada per Agustí i Masoliver, SA (AMSA) i Electromecànica Soler SA.

Els 11 municipis restants: Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana entren a la segona fase en la qual es desplegaran punts de connexió per fibra òptica i altres de Radiofreqüència punt a punt. El pressupost és de 503.553 euros i es licitarà els propers mesos.

El projecte es finança a partir del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), dels fons FEDER de la Unió Europea i de fons propis del Consell Comarcal.

 

La Xarxa Comarcal de Banda Ampla és un projecte que forma part del Pla Estratègic Maresme 2015. El seu desplegament permetrà que tots els serveis municipals disposin d’una connectivitat amb un ample de banda fins ara insospitat i a un preu molt competitiu. A més, servirà de punt de partida als ajuntaments per poder construir xarxes d’àrea metropolitana (MAN).

Les potencialitats, però, no s’acaben aquí. Sobre la connectivitat es poden sol·lapar múltiples capes de serveis de valor afegit que incrementen la capacitat d’interconnexió i d’interoperativitat entre les seus municipals, els ajuntaments i els propi Consell Comarcal. A tall d’exemple, es podria compartir una centraleta única o els serveis de hosting i de help-desk, agregar la demanda de telecomunicacions a través de la xarxa o implantar serveis smart city. I tot això amb un estalvi econòmic important gàcies a l’aprofitament de les economies d’escala.

Una vegada completats els treballs, s’incentivarà els operadors privats perquè ofereixin de forma generalitzada serveis de connectivitat basada en fibra òptica a les empreses ubicades en centres d’activitat econòmica (polígons industrials, parcs tecnològics…etc) i als ciutadans en general. L’objectiu és fer que el Maresme esdevingui una comarca “smart“, un territori “intel·ligent” tant pel desenvolupament econòmic com pel social.

L’explotació de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla es farà mitjançant la constitució d’una societat d’economia mixta formada pel Consell Comarcal i un soci privat que se seleccionarà mitjançant un procés de diàleg competitiu.

 

El Consell Comarcal del Maresme millora la recollida selectiva a 17 municipis de la comarca

Es despleguen 289 contenidors més, s´augmenta la freqüència de recollida i s´incorporen nous camions

 


Els 17 ajuntaments de la comarca que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos notaran a partir d´aquest mes de gener una substancial millora, tant pel que fa a la freqüència de recollida com a l´increment del nombre de contenidors. Tanmateix, el programa de millores coincideix amb un canvi d´empresa adjudicatària.


El pla de millores del servei de recollida selectiva que presta el Consell Comarcal del Maresme va començar els mesos d´estiu amb la reposició de 120 contenidors malmesos i amb l´ampliació del parc de contenidors de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquesta tasca finalitzarà en el decurs del mes de gener amb la instal·lació de nous contenidors a les poblacions d´Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta. En el moment que estigui acabat el desplegament en aquests dos municipis, s´hauran distribuït un total de 289 nous contenidors, el que representa un increment del 17% respecte al parc anterior. Abans d´iniciar el pla de millora, a les 17 poblacions on el Consell Comarcal gestiona la recollida selectiva hi havia un total de 1.383 contenidors, ara aquesta xifra pujarà a 1.672. El repartiment i la ubicació dels nous contenidors s´ha fet seguint les indicacions dels ajuntaments. Més freqüència en els buidatges A banda de l´ampliació del nombre de contenidors, que té com a objectiu, atendre la demanda i apropar al ciutadà els recursos que li facilitin fer una tria correcta dels diferents residus, a partir d´aquest mes de gener es millorarà també el servei en sí de recollida. Així, s´incrementarà la freqüència dels buidatges de la següent manera: Vidre: 1 buidat mensual de tots el contenidors, un segon per al 50% i un tercer per al 30%.
-Paper/cartró: 1 buidat setmanal de tots els contenidors, un segon per al 50% i un tercer per al 30%.
-Envasos/embalatges: 1 buidat setmanal de tots el contenidors, un segon per al 50% i un tercer per al 30%. L´augment de la freqüència de buidatge s´intensificarà en aquells contenidors que es detecti que són més utilitzats. Amb aquesta mesura es vol contribuir a incrementar el reciclatge de vidre, paper/cartró i envasos, a millorar l´impacte visual de les àrees d´aportació i a mantenir uns carrers més nets. Horaris de treball Per tal d´evitar molèsties als ciutadans, s´intentarà realitzar els treballs de recollida en horari diürn, o a unes hores prudencials que no destorbin el descans dels veïns. Fins ara, només es recollia de dia el vidre, els contenidors grocs i blaus es buidaven de nit. Tot i aquesta voluntat, en els primers mesos d´implantació d´aquesta nova modalitat de treball, el servei s´haurà d´anar ajustant a les peculiaritats de cada àrea d´aportació. Nova empresa, nous camions Des d´aquest mes de gener, l´empresa que durà a terme els treballs de recollida i transport serà el grup empresarial CLD, que té una experiència de més de 75 anys en la recollida de residus i en la neteja de les vies públiques. Per prestar el seu servei al Maresme, CLD treballarà amb 17 vehicles de diferents capacitats, mides i prestacions que s´adapten a les necessitats especifiques de cada servei. Concretament: 5 autocompactadors de càrrega superior a dedicació completa per a la recollida de paper i envasos. Un d´aquests serà també de càrrega trasera.
-2 caixes obertes amb grua per a la recollida de vidre i serveis auxiliars.
-1 caixa oberta amb grua i plataforma més petita per a completar possibles emergències.
-6 autocompactadors més per a completar possibles emergències.
-1 minimatic per a la recollida porta a porta del vidre
-1 autocompactador de càrrega trasera per a la recollida porta a porta del paper. Es tracta d´una flota de camions moderns que utilitzen les últimes tecnologies existents al mercat. Són equips que minimitzen el soroll en la seva activitat i són respectuosos amb el medi ambient. A més, els 5 compactadors utilitzats per a la recollida selectiva de paper i envasos i els 2 vehicles de caixa oberta amb grua per a la recollida de vidre aniran equipats amb GPS per tal de localitzar i comprovar la seva eficiència. El Servei del CCM El Servei de Recollida, Transport i Gestió de Residus Municipals que porta a terme el Consell Comarcal del Maresme té actualment 4 àmbits d´actuació: La gestió del servei de recollida selectiva de paper/cartró, vidre i envasos a 17 municipis de la comarca: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d´Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta ,Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià.
-La gestió de la deixalleria d´Arenys de Mar – Arenys de Munt.
-La gestió del servei de recollida porta a porta de paper/cartró i de vidre a grans productors dels municipis de la Mancomunitat de l´Alt Maresme (Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar i Santa Susanna).
-La gestió econòmica del transport i tractament de la fracció orgànica a 15 municipis: Alella, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, El Masnou, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

El Consell Comarcal crea el Servei de gestió de l’habitatge de lloguer social i assequible del Maresme

L’Oficina d’Habitatge del Maresme, que dona servei a 24 poblacions de la comarca, amplia la seva cartera de serveis incorporant la gestió d’habitatges de lloguer social i assequible que li siguin delegats per part dels municipis.

La creació del nou Servei va ser aprovada pel Ple celebrat dimarts i, de fet, ja comença a caminar amb la gestió de 2 pisos propietat de l’Ajuntament de Montgat que el Consell Comarcal posarà en lloguer a un preu assequible. L’objectiu és, segons ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, és doble. D’una banda, facilitar als ajuntaments un instrument que els ajudi en la gestió integral dels contractes de lloguer i, de l’altra, possibilitat que les persones o unitats de convivència que no poden accedir a un habitatge a preu del mercat lliure tinguin l’oportunitat de continuar vivint en el seu municipi.

D’entrada, la majoria d’ajuntaments han vist amb bons ulls la creació d’aquest servei, al qual el Consell d’Alcaldies va informar favorablement, i n’hi ha que ja han manifestat la seva voluntat de conveniar amb el Consell Comarcal del Maresme la gestió dels seus habitatges socials i de lloguer assequible.

L’habitatge al Maresme

L’estudi encarregat pel Consell Comarcal a l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per analitzar les necessitats del Maresme posa en evidència que som un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat on els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania, fet que obliga a una part important de ciutadans a desplaçar la seva residència a altres indrets.

Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha un parc de 213.402 habitatges familiars, dels quals 166.198 són el lloc de residència principal; 24.198 són habitatges secundari i 22.040 es troben deshabitats. En termes relatius, aquestes dades indiquen que el 77,9% dels habitatges de la comarca són residència princial; l’11,3% segones residències i el 10,3% del parc d’habitatges es troba buit.

Tot i les xifres oficials, l’estudi apunta que l’evoluciò econòmica i de l’habitatge dels darrers anys han comportat “una forta pressió sobre el parc d’habitatges que molt probablement ha reduït significativament el nombre d’aquests que està desocupat“. Basen aquesta informació en les dades recollides a partir d’un qüestionari enviat als ajuntaments i conclouen que “la xifra real d’habitatges buits a la comarca se situaria entre els 8.800 i els 3.800, clarament per sota dels 22.040 que indica el Cens. En termes relatius el percentatge del parc d’habitatges que estaria buit se situaria entre el 2% i el 4%

Tanmateix, l’estudi constata les diferències entre municipis. Així, algunes poblacions de l’Alt Maresme (Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Caldes d’Estrac i Pineda de Mar) tenen menys d’un 65% d’habitatges principals i un 25% o més de segones residències.

En l’extrem oposat, Mataró té un nombre de segones residències clarament inferior al de la resta de municipis de la provincia (el 2,3% del seus 54.310 habitatges apareixen com a segones residències al Cens).

També hi ha diferències significatives entre municipis pel que fa a habitatges buits. El percentatge fluctua entre el 21% i el 4% sent els municipis d’interior de l’Alt Maresme els que tenen un major percentatge que, en el moment de fer el darrer Cens, van ser identificats com habitatges buits. És el cas d’Arenys de Munt (20,7%), Sant Iscle de Vallalta (19,2%), Sant Cebrià de Vallalta (17,3%) o Tordera (16,2%).

El Maresme aspira a convertir-se en referent europeu de valorització energètica de residus

El Congrés Recuwatt se celebrarà els dies 4 i 5 d’octubre al Tecnocampus Mataró-Maresme

 

Més de 400 experts en valorització de residus es trobaran a Mataró el proper mes d’octubre per participar en  la segona edició del congrés Recuwatt que organitza el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme -entitat que aplega 28 municipis del Maresme, el Consell Comarcal i l’Agència de Residus. Durant dos dies, el Maresme serà referent europeu en reciclatge i energia.

La valorització energètica de residus constitueix una via de gestió complementària a la del reciclatge i, tal i com estableix la legislació europea i espanyola, ha de ser prioritària a qualsevol activitat d’eliminació a través d’abocador. Actualment a la Unió Europea hi ha més de 400 instal·lacions de valorització energètica en funcionament.

El Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme ha volgut situar el Maresme en punt de trobada internacional dels professionals del sector. Amb aquest objectiu, l’any 2011 va nèixer el congrés Recuwatt que va aplegar més de 400 experts i 40 entitats nacionals i internacionals públiques i privades. L’èxit de la trobada va esperonar l’organització a consolidar el Congrés amb una periodicitat bianual. Així, la segona edició de Recuwatt se celebrarà els dies 4 i 5 d’octubre al Tecnocampus Mataró-Maresme.

Una de les novetats més significatives és la Trobada de Ciutats que aplegarà per primera vegada alcaldes i alcaldesses de tots els municipis espanyols amb plantes de valorització energètica en el seu territori i que comptarà també amb la presència de diverses ciutats europees convidades. Aquesta trobada se celebrarà un dia abans de l’inici oficial del Congrés (el 3 d’octubre). L’intercanvi d’experiències es mantindrà a través de les diverses taules rodones programades. Destaca la de Comunitats Autònomes (el 5 d’octubre) en la qual prendran part els màxims responsables en gestió de residus.

Una altra novetat d’aquesta segona edició de Recuwatt és l’estreta col·laboració del Congrés amb diferents entitats acadèmiques i del món científic (Academic Parters), a través de la qual es pretén visualitzar la relació entre el món universitari, la investigació i el sector específic.

Com es va posar de manifest a la primera edició, Recuwatt vol recollir els aspectes de major interès en el sector de la valorització enerètica de residus, amb un abast tant nacional com internacional. Així, per a aquesta segona edició es confirma la presència de prestigiosos ponents de referència en el sector procedents de diferents punts de la geografia mundial.

Podeu ampliar informació consultant el web del Congrés: www.recuwatt.com

El CCM promou el lloguer social d’habitatges buits subvencionant propietaris i llogaters

 

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat una línia de subvenció per ampliar el parc d’habitatges de lloguer social a la comarca. Els ajuts van destinats tant a propietaris com a llogaters. En el cas dels primers, s’atorga un ajut econòmic a les persones que disposen d’un habitatge lliure i desocupat i el volen posar en lloguer mitjançant el programa de la Borsa de Mediació del CCM. Pel que fa als llogaters, els ajuts es destinen a les persones que al llarg de 2014 han llogat l’habitatge a través també de la Borsa de Mediació comarcal. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 d’octubre de 2014.

Els ajuts econòmics aprovats pel Consell Comarcal del Maresme especifiquen tres línies d’ajut:


1: Subvencionar una part dels arranjaments, condicionament, reparació de desperfectes i altres incidències de caràcter puntual dels habitatges llogats mitjançant el programa de la Borsa de Mediació. Aquest ajut està destinat als propietaris d’habitatges que han llogat durant el 2014 el seu habitatge mitjançant la Borsa de Mediació per al lloguer social. La seva finalitat és que l’habitatge es pugui tornar a llogar amb bones condicions a través del mateix programa.


2: Subvenciona la tramitació de la cèdula d’habitabilitat, el certificat d’eficiència energètica i una part de les despeses dels arranjaments, condicionament i reparació de desperfectes per llogar l’habitatge mitjançant el programa de la Borsa de Mediació. Aquest ajut està destinat a les despeses de tramitació de la documentació necessària per a la posada a punt de l’habitatge realitzades durant el 2014, amb la condició que l’habitatge es posi en lloguer mitjançant el programa de la Borsa de Mediació durant un període mínim de tres anys.


3: Subvenciona la fiança dels lloguers a través del programa de la Borsa de Mediació. Aquest ajut està destinat a aquelles persones físiques, arrendatàries i titulars d’un habitatge de lloguer de vivenda habitual subscrit durant l’any 2014 mitjançant la Borsa de Mediació.

DOCUMENTACIÓ:

 

 

 

La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.

La campanya “Apunta-t’ho bé: RECICLA” estrena web

  


Apunta-t’ho bé: RECICLA és l’eslògan de la campanya que fa uns mesos va engegar el Consell Comarcal del Maresme per promocionar la recollida selectiva dels residus municipals. Els espots publicitaris i les falques de ràdio promocionals, es complementen ara amb l’entrada en funcionament de la pagina web:
www.apuntathoberecicla.cat



La pàgina web conté, entre d’altres continguts, una guia pràctica animada de fàcil consulta que orienta sobre com fer la recollida selectiva, així com un espai d’enllaços per poder ampliar informació. A més, a partir de l’espai digues la teva els internautes poden plantejar preguntes, consultes, opinions i propostes relacionades amb la recollida selectiva i amb la gestió dels residus. En aquest espai web també es pot visualitzar l’espot que s’està exhibint a diferents sales de cinema de la comarca i la falca que emeten diverses emissores locals del Maresme. Aquest material ha estat realitzat amb la col·laboració desinteressada de l’actor maresmenc Roger Pera. També ho han fet Canal Català Maresme i ràdio Premià de Mar. Amb aquesta campanya, el Consell Comarcal del Maresme vol tornar a incidir en la necessitat d’una correcta separació dels residus en origen de les tres fraccions: paper, vidre i envasos; així com en els beneficis d’una adequada utilització dels diferents contenidors per tal de garantir-ne una màxima recuperació posterior. El projecte també pretén ponar a conèixer els avantatges de la reutilizació dels residus. “Apunta-t’ho bé:RECICLA!” s’ha centrat en la utilització dels mitjans audiovisuals i telemàtics com a canals de difusió prioritaris.