Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

El Consell Comarcal inicia els tràmits per a la creació d’un ens de gestió social de l’habitatge

Després de l’aprovació per part del Ple i del vot favorable del Consell d’Alcaldies, el Consell Comarcal del Maresme inicia els tràmits per a la creació d’un nou ens de gestió de l’habitatge social de la comarca, tal i com preveu el Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024.

El projecte de creació d’un ens de caire públic -amb participació dels diferents ajuntaments, entitats del tercer sector i operadors privats- enfocarà, dissenyarà i planificarà actuacions coordinades que pemetin incrementar el parc d’habitatges de lloguer a la comarca a preus assumibles evitant d’aquesta manera l’exclusió residencial.

L’objectiu principal és que els habitatges buits s’omplin amb persones que ho necessiten, que el sòl disponible per a habitatge social a la comarca es pugui executar pensant bàsicament en habitatges de lloguer i que finalment es pugui disposar de més habitatge social en les seves diferents tipologies aprofitant tots els recursos públics i privats en habitatge al territori.

Paral.lelament, el Consell Comarcal ha començat la campanya “Llogant el teu pis, guanyes” amb la finalitat d’ampliar el nombre de pisos disponibles a la Borsa de Lloguer comarcal.

Presentació del servei de l’ajuntament de Vilassar de Mar de recollida de plàstics d’hivernacle

 


El proper dimecres, 14 d’abril, a les 12:00h. el regidor de Mediambient de l’ajuntament de Vilassar de Mar, Josep Roig, presentarà en roda de premsa el servei de recollida de plàstics de coberta d’hivernacles al Maresme. Aquest servei, impulsat per l’ajuntament de Vilassar de Mar, permet millorar la gestió mediambiental de les explotacions agrícoles. El Consell Comarcal hi col·labora en la difusió d’aquest nou servei que pot ser utilitzat per tots els pagesos del Maresme. La roda de premsa es farà a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró).

El Consell Comarcal dóna ajuts a entitats maresmenques per realitzar projectes de cooperació internacional

 


El Consell Comarcal del Maresme destinarà 11.000 euros a ajudar les entitats maresmenques que realitzen projectes de cooperació internacional al desenvolupament. Les bases, que es poden consultar al
web del CCM
estableixen els requisits que han de complir les entitats i els projectes que optin a l’ajut econòmic.


Amb caràcter general, poden presentar sol·licituds les entitas sense afany de lucre, legalment constituides, que siguin de la comarca o hi estiguin relacionades i que acreditin una experiència mínima de tres anys en projectes de cooperació internacional. Pel que fa als projectes, es donarà prioritat a aquells que tinguin com a beneficiaris directes la infància i adolescència o les dones; que plantegin intervencions en sectors dietètics (menjar), sanitaris, formatius, assessorial legal o construcció d’infraestructures; i que geogràficament es realitzin en alguna zona d’Europa de l’Est, Nord o Centre Àfrica, Centre o Sud Amèrica, Pròxim Orient o Àsia. La data límit de presentació de les sol·licituds és el 16 de juny de 2008. Podeu consultar les bases de la convocatòria,
clicant aquí

Requisits per accedir als ajuts de lloguer (2)





































IMPORT DE LA SUBVENCIÓ – BASE 6

 


·          Aquesta subvenció s’atorga per a l’any 2018


 


·          Quantia : 40% de limport del lloguer anual amb un màxim de 2.400 € anuals.


 


·          Per determinar aquesta quantia es tindrà en compte l’import del rebut de lloguer corresponent al mes anteriora la presentació de la solicitud.


 


·          Si amb posterioritat a la presentació de la sol·licitud i abans de dictar-se resolució, el sol·licitant  aporta un nou contracte d’arrendament, una addenda al contracte vigent, o un pacte signat entre les parts, sempre i quan amb la documentacinicialment aportada es compleixin els requisits, es tindrà en compte per al càlcul de la subvenció l’import del rebut de lloguer pagat amb les noves condicions.


 


·          Per els contractes de lloguer signats  entre l’1.1.18 i la data en que sacaba el termini de presentació de sol·licituds: la prestació serà per les mensualitats incloses entre el mes posterior a la data del contracte i el mes de desembre de 2018


( Import màxim 200 € mensuals).


 


Per determinar la quantia de la subvenció es tindrà en compte limport del rebut de lloguer corresponent al mes anterior a la presentació de la solicitud. Sinclou en aquest import: la renda, els endarreriments, les obres de millora i la repercussde lIBI i de la taxa descombraries


CRITERIS DE PRIORITZACIÓ I VALORACIÓ – BASE 11

 Les sol·licituds es resoldran segons la dotació pressupostària per concurrència competitiva, amb l’ordre següent:



  •  Sol·licituds amb la major puntuació resultant de l’aplicacde [1(IUC/CLIUC) x 50]

  • A la puntuac obtinguda se li sumarà la puntuac més alta de les situacions descrites a la base 11.2 (nou: menors de 35 anys en el moment de presentar la sol·licitud i persones amb una minusvalidesa igual o superior al 33% amb discapacitat de tipus paràlisis cerebral, malaltia mental, discapacitat intel·lectual o discapacitat de desenvolupament declarada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies)


                                                                                                              següent  


Sessió informativa – Fons Next Generation per a la rehabilitació d’habitatges

Vilassar de Mar

25 d’octubre d’11 a 13h a la Sala Galvany

Calella

3 de novembre d’11 a 13h a l’auditori Can Saleta

SESSIÓ INFORMATIVA – FONS NEXT GENERATION PER A LA REHABILITACIÓ D’HABITATGES

Objectiu:

Sessió informativa a la ciutadania, comunitats de propietaris i aministradors de finques sobre els Ajuts de Rehabilitació per edificis i habitatges dels Fons Next Generation.

Per què no has de deixar passar aquesta oportunitat?

  • Per reduir la factura energètica
  • Per millorar el teu confort i qualitat de vida
  • Per aprofitar que ara la UE es fa càrrec de com a mínim el 40% del cost
  • Per beneficiar-te de les deduccions fiscals
  • Per posar el teu gra de sorra per prevenir el canvi climàtic

PROGRAMA

11.00h. Presentació de la jornada

11.10h. Fons Next Generation en la rehabilitación energética dels edificis i habitatges

  • Que són els Fons Next Generation
  • Què és la rehabilitación energética
  • Programes:
    • Programa 3 – Relatiu a les actuacions de rehabilitació d’edificis  (23/05/22-31/12/22)
    • Programa 4 – Relatiu a les actuacions de millora energètica en habitatges (07/06/22-31/12/22)
    • Programa 5 – Relatiu a la redacció de llibres de l’edifici i projectes (20/06/22-31/12/22)
  • Beneficiaris de la subvenció
  • Què cobreix la subvenció
  • Com són els préstecs
  • Que he de fer per acollir-me als Fons

12:00h.  Presentació de l’OTR d’Administradors de Finques i les seves funcions.

12:20h.  Explicació d’aspectes legislatius i econòmics de les Comunitats de Propietaris en el marc dels Fons Next Generation i el paper de l’Administrador de Finques en el marc de les sol·licituds d’ajuts Next Generation.

12.45h. Torn de Preguntes

13.00h. Finalització de la sessió

Creix un 17% el nombre de cèdules d’habitabiliat tramitades pel Consell Comarcal


 

El nombre de cèdules d’habitabilitat tramitades per l’Oficina Comarcal d’Habitatge continua creixent. Si l’any passat el Consell Comarcal en va expedir 1.749, quatre vegades més que el 2012, aquest any la xifra s’eleva a 2.047, un 17% més. La cèdula d’habitabilitat acredita  que una vivenda reuneix les condicions adients per ser habitada i és necessari per a qualsevol tràmit referent a l’habitage (compravenda i lloguer) i contractació de subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat, telecomunicacions…etc). 

Hi ha dues modalitats de cèdules d’habitabilitat: la de primera ocupació per a habitatges nous i la de segona per a habitatges que ja han estat habitats.

L’Oficina Comarcal d’Habitatge tramita les de primera ocupació davant la Secretaria d’Habitatge i expedeix directament les de segona ocupació de tots els municipis del Maresme, a excepció de Malgrat de Mar, El Masnou i Mataró que disposen d’oficina d’habitatge pròpia.

Visita institucional a la Planta Potabilitzadora de Palafolls

El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Conseller Delegat de Cooperació Municipal, Alfons Molons, presidiran demà la visita institucional que es farà a la Planta Potabilitzadora de Palafolls. Aquesta instal·lació, gestionada pel Consell Comarcal, dóna servei d’abastament d’aigua en alta a 11 municipis de l’Alt Maresme. També hi assistiran altres consellers comarcals i representants municipals.

Data: 2014-06-27

Lloc: Plata Potabilitzadora de Palafolls (Carretera B-682 de Malgrat a Blanes)

El Consell Comarcal i la gestió de residus

Des de 1998, per delegació dels municipis, el Consell Comarcal del Maresme gestiona la recollida selectiva, adaptant-se al model escollit per cada municipi (contenidors en superfície, soterrats, porta a porta o mixta) i el transport fins a les plantes de tractament de tres fraccions de residus municipals: envasos/embalatges lleugers, vidre i paper/cartró. D´aquesta manera i aprofitant les economies d´escala, es genera un estalvi pels municipis adherits al sistema.

La recollida selectiva de les tres fraccions esmentades es complementa amb:



  • Dosrius: recollida de rebuig, orgànica, voluminosos i restes vegetals.

  • Santa Susanna: recollida de rebuig i orgànica.

  • Pineda de Mar, Santa Susanna i Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de les fraccions paper/cartró i vidre.

  • Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de la fracció orgànica.

  • La recollida porta a porta a grans productors incrementa la quantitat i qualitat del residu i evita sobreeiximents a les àrees d’aportació convencionals.




El Consell Comarcal també gestiona, per delegació dels municipis, LES DEIXALLERIES MANCOMUNADES  d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta i la de la Vallalta (Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar).




 


El darrer servei que el Consell Comarcal del Maresme ha posat a disposició dels municipis és la DEIXALLERIA MÒBIL, un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartiments per facilitar la recollida selectiva dels residus (aquells pels quals no hi ha un contenidor específic). És un sistema de suport als municipis que no compten amb una deixalleria fixa i, en general, per apropar el servei a tots els ciutadans ja que es pot situar en llocs de pas i de fàcil accés. A més, la deixalleria mòbil no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes sobre reciclatge que puguin plantejar els ciutadans. Actualment disposen d’aquest servei els municipis de Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta.


La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.