El Consell Comarcal aplicarà criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública

El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.

La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.

El debat al Ple

El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.

El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.

La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:

  • Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
  • Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)

DOCUMENT:

Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal

El Consell Comarcal del Maresme crea la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies

El Consell Comarcal del Maresme dona un nou impuls a la millora de l’administració electrònica amb la creació de la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies que comanda la consellera Laura Ribot.

La modificació del cartipàs va ser aprovada, per unanimitat de tots els grups comarcals, en el Ple celebrat dimarts.

La creació d’aquesta nova conselleria parteix de la necessitat del Consell Comarcal d’avançar
cap a una organització més moderna que giri a l’entorn de la innovació pública i l’administració electrònica amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones i administracions usuàries dels serveis comarcals.

La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat la necessitat d’accelerar la creació de nous canals de tramitació alternatius a la presencialitat i això requereix l’activació de noves eines de gestió internes i externes que permetin l’adaptació a la nova realitat.

A banda dels canvis que haurà d’implantar el Consell Comarcal, la conselleria que lidera Laura Ribot també donarà suport als ajuntaments, especialment als de menys de 5.000 habitants, en la implantació de l’administració electrònica. Ho farà amb el suport de la Diputació de Barcelona a través de la línia “impuls de la gestió digital i el govern obert municipal”.

La conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies inclou els serveis d’Informàtica, Administració electrònica, Gestió d’expedients electrònics, Suport a la implantació de l’administració electrònica municipal i Transparència i bon govern.

El Consell Comarcal reclama un paper actiu del municipalisme en l’assignació i gestió dels fons Next Generation

El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat una moció conjunta de totes les forces amb representació comarcal, demanant que els ens locals -com a administració més propera a la ciutadania i que millor coneixen les necessitats del territori- tinguin un espai permanent de representació en la Conferència Sectorial de Fons Europeus que es reactivarà amb les Comunitats i Ciutats Autònomes.

El text remarca el sobreesforç econòmic que està fent el món local per complementar i acompanyar les respostes que altres administracions aproven per fer front a la crisi sanitària i lamenta que les actuacions municipals no s’hagin vist acompanyades d’una major dotació de recursos econòmics.

En aquest sentit, defensa que “sense l’enorme tasca que hem realitzat els ens locals en aquesta pandèmia i que continuem desenvolupant, la repercussió d’aquesta s’hauria vist encara més agreujada” i afegeix que “per aquest motiu també estem convençuts que no serà possible una recuperació de l’actual crisi sanitària, econòmica i social amb cohesió, si no disposem d’uns ajuntaments forts, amb més autonomia i més capacitat financera”.

Per això, se sol·licita al Govern d’Espanya una assignació directa dels Fons Europeus assignats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que no passi per la tutela de les Comunitats Autònomes i s’insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a fer seves les demandes del món local i acompanyar la defensa d’assignacions directes dels Fons Europeus per als municipis.

La moció també reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya la constitució d’una taula de coordinació amb el món local per conèixer i valorar els projectes d’inversió per a Catalunya, abans que aquests siguin presentats, i per fer-ne el seguiment de l’execució un cop siguin aprovats.

El Ple aprova una moció en suport a l’escola catalana i al manifest de somescola.cat

El Ple celebrat dimarts va aprovar la moció presentada pels grups comarcals d’Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, En Comú Guanyem i Candidatura d’Unitat Popular en suport a l’escola catalana i al manifest de somescola.cat després de les mesures cautelars dictades pel Tribunal Superior de Justíca de Catalunya (TSJC) perquè l’escola Turó del Drac de Canet de Mar imparteixi el 25% de les classes de P5 en castellà.

El grup comarcal del Partit dels Socialistes de Catalunya es va abstenir en les votacions i s’hi van pronunciar en contra Ciutadans i el conseller no adscrit Francesc Guillem.

ACORDS

Primer. Denunciar que cap tribunal pot usurpar la capacitat dels centres educatius de
prendre les decisions pedagògiques i didàctiques oportunes per assegurar la formació
lingüística i comunicativa de l’alumnat i que qualsevol actuació feta la marge d’aquestes
consideracions educatives suposa una distorsió greu en el procés d’aprenentatge de
l’alumnat.

Segon. Defensar el model d’escola catalana i la necessitat de continuar aplicant i
avançant en l’ús social del català mitjançant els Projectes Lingüístics de Centre perquè
són els documents que recullen les decisions i les actuacions pedagògiques idònies per
incidir en les processos d’aprenentatge que tenen a veure amb la formació dels nostres
infants i joves.

Tercer. Rebutjar aquest nou atac al nervi del sistema educatiu, un atac a llengua fet
des del desconeixement absolut de la realitat educativa catalana, que imposa
percentatges d’hores lectives de llengües quan l’escola catalana fa temps que parla
d’innovació educativa i de competències transversals. Un discurs anacrònic, que només
busca perpetuar la situació de minorització del català per evitar que en el futur sigui la
llengua de trobada de les noves generacions de catalans i catalanes, persones d’orígens
diversos, amb bagatges lingüístics distints i enriquidors, compromeses amb el present i
el futur d’aquest país.

Quart. Subscriure el manifest de Somescola.cat (https://somescola.cat) per refermar el
suport al model lingüístic de l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta
representa i, en particular a
● fer-se seva la crida al conjunt de la societat catalana a mobilitzar-se per
defensar el model educatiu català i reforçar el treball conjunt per consolidar-lo,
protegir-lo i millorar-lo.

● contribuir a blindar institucionalment el consens existent, que cal reforçar amb
el Pacte Nacional per la Llengua, i a demanar al govern espanyol que respecti
els grans acords avalats per l’Estatut, la LOMLOE i les lleis de política
lingüística i d’educació de Catalunya.

Cinquè. Transmetre el suport a la tasca que es realitza als centres educatius i a la
professionalitat de tots els seus integrants, mestres, professorat, PAS i equips directius.

Sisè. Transmetre aquest suport específic a la tasca educativa i a la direcció de l’Escola
Turó del Drac de Canet de Mar, que ha estat objecte de l’aplicació de les mesures
cautelars derivades de la sentència del TSJC i alhora objecte d’una pressió mediàtica
censurable, i donar-ne trasllat a l’Ajuntament de Canet de Mar.

Setè. Donar suport a les accions que es duguin a terme des del Govern de la Generalitat
i des del Parlament de Catalunya per tal de preservar els grans acords avalats per
l’Estatut, la LOMLOE i les lleis de política lingüística i d’educació de Catalunya.

Vuitè. Traslladar aquests acords a Somescola.cat, al Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Ministeri d’Educació, a
l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya i a
l’Associació de Municipis per la Independència.

Podeu accedir al text complet de la moció clicant aquí