L’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme constata una disminució de l’activitat empresarial durant el 2007
El canvi del cicle econòmic i la desacceleració de l’economia productiva detectada a Catalunya, durant el segon semestre de 2007, va tenir el seu reflex al Maresme, segons les dades aportades per l’Informe de competitivitat empresarial del Maresme referent a 2007.
Només un 35,8% de les empreses consultades per l’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme han manifestat trobar-se en una fase expansiva. Aquest percentatge és notablement inferior al de 2006. En canvi, s’eleva fins el 56,7% el percentatge de les empreses que han manifestat que el seu negoci viu una fase d’estancament. A més, el nombre d’empreses que es declara en crisi se situa en un 7,5%, 3 punts per sobre del percentatge detectat en 2006.
En aquest context, la inversió per part de les empreses maresmenques ha anat perdent intensitat. El nombre d’empreses que han innovat els seus productes o serveis s’ha reduït lleugerament en passar del 91% de 2006 al 82% de 2007, una dinàmica que obeeix al deteriorament de les expectatives empresarials. de la mateixa manera, s’ha reduït significativament la quantitat d’empreses que tenen convenis de cooperació amb centres universitaris, així com el nombre de companyies que mantenen algun tipus de cooperació amb centres d’investigació no universitaris.
Les empreses eviten la competència via preus i costos i opten per estratègies basades principalmente en la qualitat del producte i/o servei que presten, una opció que ha guanyat terreny durant el primer semestre de 2007.
L’anàlisi de la competitivitat, de la cojuntura i de les perspectives econòmiques de la comarca les realitza l’Observatori de la competitivitat empresarial a partir d’enquestes de periodicitat anual que contesten 67 empreses maresmenques que, per la seva dimensió i característiques, són una mostra qualitativament molt representativa del dinamisme de l’activitat econòmica d’aquest territori.
El 50,35% de la població del Maresme són dones
L’anàlisi de les darreres dades oficials d’habitants del Maresme feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el Maresme té una població força equilibrada pel que fa a la distribució per sexes. Tot i això, el col·lectiu de dones supera el d’homes.
La dada oficial de persones empadronades al Maresme a 1 de gener de 2010, segons les dades fetes publiques per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el passat 23 de desembre, és de 430.997. D’aquesta xifra, el 50,35% (216.587) són dones i el 49,75% restant (214.410) homes. En el darrer any, la població de la comarca ha experimentat un augment de l’1,04% (4.432 persones).
Els municipis que tenen un cert desequilibri en la seva piràmide de població per sexes són: Sant Cebrià de Vallalta amb una diferència de 3,96 punts percentuals entre homes i dones; El Masnou amb 3,89 punts de diferència i Vilassar de Mar i Caldes d’Estrac amb 2,62 punts percentual de diferència.
Podeu consultar les dades municipi per municipi, clicant sobre la imatge:
També podeu fer la comparativa amb anys anteriors, consultant l’històric de dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local, clicant aquí
Salut demana la col·laboració dels ajuntaments i de la població per evitar la transmissió comunitària de la COVID-19
El Maresme es troba actualment en nivell 2, segons els criteris establerts en el Pla de control de la transmissió de la COVID-19 a Catalunya aprovat per la Generalitat. Això vol dir que els brots de coronavirus detectats en diversos municipis de la comarca ara per ara estan controlats. Cal, però, no baixar la guàrdia, seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i no relaxar les mesures personals de prevenció. Aquest és el missatge que Salut ha transmès a les alcaldies en la reunió mantinguda avui i en la qual també ha participat el Delegat Territorial del Govern, Juli Fernández.
La prioritat és aplicar l’estratègia comunitària basada en la prevenció, ràpida detecció de casos, registre de contactes estrets i aïllament, tant dels casos positius com dels possibles, per tal de trencar la cadena de transmissió. En aquest punt, Salut ha demanat la col·laboració dels ajuntaments en totes les necessitats puntuals i urgents que puguin sorgir en cada municipi.
En l’apartat de prevenció, la població és la principal actora. El virus continua present i la única forma de contenir-lo és seguir les normes de protecció: ús correcte de la mascareta en espais oberts i tancats, higiene de mans, mantenir una distància física de seguretat de metre i mig, evitar les aglomeracions i reduir les interaccions fora del nucli per persones convivents.
El Maresme ha registrat 550 defuncions per coronavirus (una aquesta setmana), el que representa una taxa de mortalitat de 12,15 per cada 10.000 habitants, lleugerament inferior a la global de Catalunya que se situa en el 12,74.
Segons les dades recollides a l’informe “Seguiment de l’impacte de la COVID-19 al Maresme. Salut / Mercat de treball i teixit empresarial / Activitat econòmica” que actualitza cada divendres l’Observatori de Desenvolupament Local, els casos positius continuen creixent en els municipis de la comarca.
Durant la darrera setmana, s’han detectat 154 nous positius amb PCR i 2.748 persones estan dins del col.lectiu de “casos sospitosos”.
L’índex d’envelliment de la població maresmenca és del 130,5 i amb tendència a l’alça
L’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal ha analitzat totes les dades referents a l’evolució demogràfica del Maresme, una comarca densament poblada que segueix un ritme de creixement alcista des de 1988. Les projeccions apunten que en 2031 el Maresme s’acostarà al mig milió d’habitants i el percentatge de població major de 65 anys superarà el 23%.
Tot i els contrastos entre els 30 municipis de la comarca, hi ha característiques comunes: tendència a l’envelliment de la població com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i del descens de la natalitat i guany de població gràcies al saldo positiu en els moviments migratoris, principalment els interiors, tal com reflecteixen els darrers informes.
Les dades de 2022 presenten una piràmide demogràfica comarcal amb una concentració de població en el tram d’edat 40-59 anys. Concretament, representen el 32,37% de la totalitat d’habitants del Maresme (462.213).
La trajectòria dels darrers vint anys mostra un increment notable del pes poblacional de les persones de més de 65 anys que han passat de representar el 14,50% l’any 2002 al 19,29% el 2022. Amb aquestes dades, l’índex d’envelliment de la comarca és del 130,5. És a dir, hi ha 130 persones de més de 65 anys per cada 100 persones de menys de 16 anys i és que aquest col·lectiu (de 0 a 16 anys) ha passat del 17,22% l’any 2002 al 17,08% el 2022.
També és rellevant l’increment de l’índex de sobreenvelliment que, en els darrers vint anys, ha passat de l’11,1 al 15,8 (per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha pràcticament 16 de 85 anys i més). En aquest cas, l’índex de la comarca és inferior al català (17,1). En canvi, és superior pel que fa a l‘índex de dependència de la gent gran que se situa, en el 2022, en el 29,6 quan en el conjunt català és del 29,2.
Projeccions de població
Segons les projeccions realitzades per l’IDESCAT, el Maresme arribarà als 497.502 habitants l’any 2031 amb un increment intens de la població de 65 anys o més que passaria a representar el 23,30% del total, en canvi -a conseqüència de la davallada de la natalitat, el grup de 0 a 15 anys baixaria del 16,29% al 13,18%.
Les projeccions per municipis indiquen que tots registraran un increment d’habitants en els propers anys sent Caldes d’Estrac el que tindrà un augment percentual més destacat (17,84%), seguit d’Òrrius (14,87%) i Tordera amb un creixement del 13,93%.
En canvi, el municipi maresmenc que apareix a les projeccions amb un increment poblacional menor és Premià de Dalt (1,21%), seguit de Vilassar de Mar (3,45%) i Vilassar de Dalt (3,72%).
Pel que fa a la piràmide demogràfica, s’apunta que el pes de la població jove que ara es mou entre els 14,17% (Caldes d’Estrac) i el 18,55% (Sant Iscle de Vallalta) passarà el 2031 a la forquilla de l’11,07% (Canet de Mar) i el 16,74% (Òrrius).
En el cas del grup de 16 a 64 anys, que actualment fluctua percentualment entre el 58,95% (Alella) i el 67,11% (Sant Iscle de Vallalta), es mourà entre el 61,18( (Alella) i el 67,97% (Òrrius).
Finalment, el col·lectiu de persones de 65 any i més que actualement oscil·la entre el 14,26% (Dosrius i Pineda de Mar) i el 22,03% (Arenys de Mar) es mourà entre una forquilla del 18,17% (Sant Iscle de Vallalta) i el 27,34% (Teià).
Document
Radiografia del mercat laboral al Maresme
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha publicat l’informe sociolaboral del 4t trimestre de 2023 que, entre d’altres, caracteritza els llocs de treball, la població ocupada i la contractació.
La fotografia mostra que la comarca va tancar l’any amb 141.840 llocs de treball, una xifra que en termes absoluts ha suposat un increment de 3.545 respecte al mateix període de 2022. Aquest increment s’ha concentrat en els llocs de treball assalariats que se situen en 108.075. El nombre de persones donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms s’ha mantingut pràcticament estable en 33.765.
El model productiu del Maresme continua sent molt dependent del sector serveis que aglutina el 79,16% dels llocs de treball assalariats i autònoms a la comarca (112.280), mentre la indústria, amb un pes percentual del 12,92%, ofereix 18.330 llocs de treballs i la construcció és el tercer sector amb 10.405 (un 7,34%). Finalment l’agricultura amb 825 llocs de treball té un pes del 0,58%.
L’estructura sectorial dels comptes de cotització amb alguna persona assalariada, que se situen en 11.912, és la mateixa. El 78,2% del teixit empresarial maresmenc es concentra en el sector serveis mentre la indústria aplega el 10,5%, la construcció el 10,9% i el sector primari el 0,3%.
Les microempreses, aquelles que ocupen menys de 10 persones, continuen sent les dominants al Maresme (el 85,42%) i concentren prop del 26% dels llocs de treball assalariats donant feina a gairebé 28.000 persones. Les empreses petites representen el 12,33% i ocupen 28.410 treballadors (26,29%). Les mitjanes, amb una plantilla d’entre 50 i 249, respresenten l’1,97% de les empreses de la comarca i n’ocupen el 20,56%. Per últim, la gran empresa és, pràcticament, testimonial al Maresme (0,28%) encara que, proporcionalment, és la que més persones ocupa (27,35%).
Caracterització dels llocs de treball
Les 198.640 persones residents al Maresme que treballen ocupen 208.555 llocs ja sigui dins o fora de la comarca. El 82,13% estan lligats a un contracte de caràcter indefinit, l’11,21% a un de temporal i el 6,66% són “no classificables”.
Pel que fa la jornada laboral, el 68,18% de les persones assalariades tenen jornada completa, el 20,70% jornada parcial, el 4,47% estan lligats a contractes fixos-discontinus i el 6,66% restant, sota la nomenclatura no classificables, corresponen a afiliacions relacionades, majoritàriament, amb el sector públic en què no consta el tipus de contracte ni, per tant, el tipus de jornada.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe sociolaboral del Maresme corresponent al 4t trimestre de 2023