Lleu repunt de l’atur al Maresme
Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.
Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.
L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.
Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.
D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.
L’atur als municipis del Maresme
Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.
Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).
Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:
Repunt de la natalitat al Maresme
El 2021 va tancar la tendència dels darrers 6 anys i el Maresme va registrar un increment de la natalitat. Hi van nèixer 3.170 nadons, un 1,77% més que l’any anterior. Aquest augment constrasta amb les dades del conjunt de Catalunya que continuen a la baixa. En concret, el territori català va registrar un descens de la natalitat de l’1,3%.
Tot i això, la taxa bruta de naixements al Maresme és inferior a la catalana. Mentre a la comarca és del 6,9%, al conjunt de Catalunya arriba al 7,4%.
15 dels 30 municipis del Maresme van registrar l’any passat més naixements que el 2020 destacant els increments relatius registrats a Caldes d’Estrac (66,67%) i Premià de Mar (40,67%). En canvi, 14 municipis van seguir la tendència a la baixa en el nombre de naixements sent Santa Susanna i Teià les poblacions on el descens ha estat més intens. Per la seva banda, Sant Cebrià de Vallalta no ha registrat cap variació respecte a l’any anterior.
Júlia, Ona i Jan desbanquen Emma i Martí
Quins noms en posen als nadons maresmencs? Hi ha canvis. Marc, que va encapçalar el raquing durant 18 anys ara ocupa la dissetena posició i també han quedat desbancats Emma i Martí que van ser els noms més posats a nadons l’any 2020. El guanyador del 2021 és Jan, en els nens, seguit de Nil i Liam. En el cas de les nenes hi ha un empat entre Júlia/Julia i Ona.
Per ordre, els 20 noms més posats a nadons en el Maresme el 2021 van ser: Jan, Júlia/Julia, Nil, Ona, Liam, Martí, Mia, Leo, Arnau, Martina, Pol, Pau, Eric/Éric/Èric, Bruno, Àlex/Álex, Abril, Marc, Jana, Noa, Emma, Chloe/Chloé i Lia/Lià.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer
El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.
Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).
La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.
El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.
La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:
El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat
El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.
Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.
Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.
Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)
Els serveis al capdavant del PIB maresmenc
El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.
La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.
En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).
Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.
Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).
Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.
Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)
El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars
El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.