Nou descens de l’atur al Maresme

5 juliol 2023

El mes de juny ha tancat amb 20.123 persones registrades com a aturades al Maresme (11.698 dones i 8.425 homes). És una xifra inferior a la del mes passat (-1,78%) i també a la d’un any abans (-3,72%).

El descens de l’atur en el conjunt de la comarca no ha estat generalitzat a escala municipal. En comparació amb les dades del mes de maig, la xifra de persones que cerquen feina ha augmentat en 9 dels 30 municipis del Maresme. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tiana i Vilassar de Dalt; i s’ha mantingut en els mateixos termes a Teià i Tordera.

En termes interanuals, també hi ha diferències municipals. El còmput de persones aturades ha baixat en 18 municipis, ha incrementat en 11 (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) i s’ha mantingut estable a Saant Cebrià de Vallalta.

Amb les dades dels mes de juny, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,10% i a nivell local es mou en una forquilla d’entre el 4,66% d’Alella i l’11,84% de Tordera.

Perfil de l’atur al Maresme

El sector dels serveis segueix encapçalant la distribució sectorial de l’atur registrat a la comarca. Concentra el 71,03% de les persones aturades davant un 12,85% a la indústria, un 7,88% a la construcció i un 1,31% al sector primari. Un 6,94% de les persones registrades com a aturades no tenien una ocupació anterior.

Practicament una quarta part de les persones aturades registrades a la comarca demanden una ocupació elemental (24,87%). I un 23,57% sol·liciten una ocupació en la restauració, serveis personals i venda.

Respecte al mes interior, augmenten les demandes en el grup de professionals científics i intel·lectuals (2,15%), tècnics i professionals de suport (0,58%), operadors d’instal·lacions (0,48%) i empleats d’oficina comptables i administratius (0,48%).

Pel,que fa a grups d’edat, l’atur maresmenc segueix clarament concentrat en el col·lectiu de persones de 55-64 anys, el qual aplega el 39,06% de l’atur total amb 7.860 persones registrades. De fet, l’atur en aquest grup és el que baixa amb menys intensitat en relació al maig i, interanualment, és l’únic on repunta (0,29%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme genera 145.465 llocs de treball, la segona xifra més elevada des de 2006

10 maig 2024

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

Protegit: Premià de Dalt – Informe sociolaboral 2n trimestre 2023

24 novembre 2023

Protegit: Sant Vicenç de Montalt – Informe sociolaboral 4t trimestre 2023

28 gener 2024

La taxa d’atur a la comarca del Maresme baixa un 3,15% durant el primer trimestre de l’any

1 agost 2007

Segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el primer trimestre de 2007, l’atur a la nostra comarca ha baixat un 3,15% respecte al mateix període de 2006. Aquesta reducció de la descocupació és especialment important entre el col·lectiu masculí, en canvi, entre el sector femení és gairebé inapreciable.

Durant els tres primers mesos de l’any, va haver-hi 527 homes aturats menys que durant el mateix període de 2006. Això representa una reducció de l’atur masculí del 7,12%. Pel que fa a les dones la diferència és de 37 desocupades menys, el 0,35%.

L’atur disminueix i creix la contractació un 9,96%. El 23,66% de la nova contractació correspon a contractes formalitzats per persones estrangeres -una modalitat de contractació que interanualment ha crescut un 13,58%.

Paralelament, s’ha donat un nou rècord d’afiliacions al règim general de la Seguretat Social amb un total de 96.353 afiliats al Maresme. Els treballadors afiliats al règim especial d’autònoms eran 37.071, de manera que aquests representen el 27.78% del total d’afiliats a la comarca.

Podeu veure l’informe complert elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, clicant aquí

L’atur al Maresme baixa el mes d’abril per primer cop en nou mesos

7 maig 2010

El tancament del mes d’abril ha donat un cert respir a les dades d’atur. La xifra de persones sense feina a la comarca s’ha reduit de 871. Aquesta tendència descendent s’ha manifestat a 24 dels 30 ajuntaments del Maresme. Tot i això, la taxa d’atur de la comarca continua un punt per sobre de la de la província de Barcelona i de la mitjana de Catalunya.

Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en 9 mesos s’ha detectat a la comarca una tendència a la baixa en el nombre de persones desocupades. L’abril es va tancar amb 36.539 aturats, 871 menys que el mes anterior. El col·lectiu de professionals en el qual s’ha detectat un augment de l’ocupació ha estat el del sector serveis (comerç, restauració, hostaleria….), cosa habitual en aquesta època de l’any per l’inici de les contractacions estivals. Aquest descens ha situat la taxa d’atur del Maresme en el 16,16%, 4 dècimes per sota de la registrada el mes de març. Tot i això, a la comarca continuem amb unes xifres d’atur per sobre de la mitjana de Catalunya (15,0%) i de la província de Barcelona (15,3%). Per municipis, només n’hi ha sis on ha continuat augmentant l’atur: Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana. Pineda de Mar, tot i haver experimentat una reducció del nombre de persones aturades, continua encapçalant la taula de la taxa comarcal d’atur amb el 20,84%. Li segueix Mataró amb el 20,11%. Tordera ha aconseguit baixar del 20% i s’ha situat en el 19,95%. També superen la mitjana de la comarca: Malgrat de Mar (17,99%), Calella (17,27%), {N}Canet de Mar (16,78%), Palafolls (16,76%) i Premià de Mar{n} ( 16,21%).
Si voleu ampliar informació, podeu consultar el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Clic aquí per a pdf

Mataró concentra el 32% dels ERTO presentats al Maresme

4 juny 2020

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat ja ha publicat les dades dels Expedients de regulació temporal de l’ocupació per municipis. Fan referència a 31 de maig. El 32% dels 5.214 ERTOS presentats al Maresme es concentren a Mataró.

La capital del Maresme suma 1.667 Expedients que afecten a 10.220 persones treballadores. Pineda de Mar és el segon municipi més afectat ( 315 ERTO i 3.084 persones afectades) i segueix Calella (291 Expedients i 1.603 treballladors i treballadores afectades.

Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local, Òrrius, Santa Susanna, Premià de Dalt, Tiana i Vilassar de Mar són els municipis on, percentualment, ha augmentat més la presentació d’EROS durant el mes de maig.

Com ja es va constatar a l’informe publicat amb dades de l’1 de maig, el comerç a l’engrós i al detall és l’activitat econòmia que més s’ha vist afectada per aquesta situació. Segueix l’hostaleria i les insdústries manufactures.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb totes les dades municipals

El Maresme continua guanyant població

14 gener 2021

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

1 octubre 2021

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

Sinistralitat laboral al Maresme. 1er trimestre 2022

8 juny 2022