Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger
13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.
Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).
Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).
El Maresme a 75 països
la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).
Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).
En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.
Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
Resum de les principals dades
El nombre de turistes estrangers que visita el Maresme ja supera les xifres de 2022
Sens dubte el Maresme viu un bon any turísticament parlant i, en especial, pel que fa a les visites de turistes estrangers. Així ho corroboren les xifres recollides en el recurs estadístic “Turistes estrangers al Maresme” que l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal actualitza mensualment.
Les darreres dades indiquen que el passat mes de setembre ja es van superar les xifres de 2022 en gairebé 49.000 visitants procedents d’altres països. En concret, el Maresme va rebre l’any passat 649.339 turistes estrangers i a tancament del mes de setembre el registre és de 689.207.
La comparativa interanual dels municipis amb més pes turístic indica que Santa Susanna i Calella són les poblacions amb un augment més intens (el 23,2% i el 19,9% respectivament), seguida de Malgrat de Mar que suma un increment del 6,09%.
Aquesta tendència a l’alça també és extrapolable a altres municipis del Maresme amb menor tradició turística. Així, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Teià han més que duplicat el nombre de turistes estrangers que els van visitar el 2022.
Pel que fa a la seva procedència, França continua sent el primer país emissor, seguit molt de prop per Regne Unit. Més distanciats es troben Alemanya i Països Baixos.
Durant el mes de setembre, els municipis maresmencs van rebre la visita de 114.592 turistes estrangers, un 13% menys que al mes d’agost, però un 34,5% més que al setembre de 2022.
“Turistes estrangers al Maresme” és una eina que ha activat recentment el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a fer un seguiment dels visitants estrangers que arriben al municipi i poder desplegar les polítiques adients. Aquest recurs estadístic presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.
El nombre de persones aturades al Maresme baixa de les 20.000 per primera vegada en 16 anys
El Maresme registra la xifra més baixa de persones aturades dels darrers 16 anys. Per primera vegada des del mes de maig de 2008, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca se situa per sota de les 20.000. El bon comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis ha fet caure la desocupació durant el mes de juny deixant la xifra oficial de persones en situació d’atur en 19.956 i situant la taxa d’atur registral en el 8,83%.
El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que la construcció és l’únic sector econòmic on s’ha incrementat en un 0,55% el nombre de demandants de feina respecte al mes anterior. També en termes interanuals la construcció, conjuntament amb el grup de persones sense ocupació anterior (SOA), són els únics que reflecteixen un increment de la desocupació.
En total, durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 405 persones a la comarca, una xifra que s’eleva a 1.067 en la comparativa interanual.
Tot i la reducció del nombre de persones sense feina, l’atur maresmenc manté el mateix perfil: una elevada feminització, una concentració en el grup de 55 a 64 anys i una acumulació en les situacions de llarga durada (més de 12 mesos sense feina).
Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és dispar. En relació al mes anterior, l’atur ha baixat en 21 poblacions, ha augmentat en 6 (Alella, Cabrils, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana) i s’ha mantingut sense variacions en 3 (Dosrius, Òrrius i Vilassar de Mar). En termes interanuals canvia la foto i la reducció de la desocupació es concentra en la meitat dels municipis maresmencs sent Palafolls el que registra un desces interanual més intens (-13,07%) seguit per Sant Pol de Mar (-8,57%) i Cabrils (-7,08%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:
L’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme constata una disminució de l’activitat empresarial durant el 2007
Només un 35,8% de les empreses consultades per l’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme han manifestat trobar-se en una fase expansiva. Aquest percentatge és notablement inferior al de 2006. En canvi, s’eleva fins el 56,7% el percentatge de les empreses que han manifestat que el seu negoci viu una fase d’estancament. A més, el nombre d’empreses que es declara en crisi se situa en un 7,5%, 3 punts per sobre del percentatge detectat en 2006.
En aquest context, la inversió per part de les empreses maresmenques ha anat perdent intensitat. El nombre d’empreses que han innovat els seus productes o serveis s’ha reduït lleugerament en passar del 91% de 2006 al 82% de 2007, una dinàmica que obeeix al deteriorament de les expectatives empresarials. de la mateixa manera, s’ha reduït significativament la quantitat d’empreses que tenen convenis de cooperació amb centres universitaris, així com el nombre de companyies que mantenen algun tipus de cooperació amb centres d’investigació no universitaris.
Les empreses eviten la competència via preus i costos i opten per estratègies basades principalmente en la qualitat del producte i/o servei que presten, una opció que ha guanyat terreny durant el primer semestre de 2007.
L’anàlisi de la competitivitat, de la cojuntura i de les perspectives econòmiques de la comarca les realitza l’Observatori de la competitivitat empresarial a partir d’enquestes de periodicitat anual que contesten 67 empreses maresmenques que, per la seva dimensió i característiques, són una mostra qualitativament molt representativa del dinamisme de l’activitat econòmica d’aquest territori.
El 50,35% de la població del Maresme són dones
Els municipis que tenen un cert desequilibri en la seva piràmide de població per sexes són: Sant Cebrià de Vallalta amb una diferència de 3,96 punts percentuals entre homes i dones; El Masnou amb 3,89 punts de diferència i Vilassar de Mar i Caldes d’Estrac amb 2,62 punts percentual de diferència.
Podeu consultar les dades municipi per municipi, clicant sobre la imatge:
També podeu fer la comparativa amb anys anteriors, consultant l’històric de dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local, clicant aquí