El 33% de la població del Maresme de més de 15 anys té estudis superiors

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha presentat l’estadística dels estudis del Maresme que permet caracteritzar el nivell formatiu de la població a escala municipal i comarcal segons les darreres dades oficials que tenen com a referència l’1 de gener de 2020.

Les dades indiquen que el 33,4% de la població maresmenca de més de 15 anys té un nivell formatiu assolit d’educació superior, un percentatge que augmenta fins al 42,4% en la franja dels 25 als 29 anys.

Són proporcions molt similars a les registrades en el conjunt de l’àmbit català, però l’anàlisi per sexes indica diferències. Les maresmenques destaquen per tenir un nivell formatiu d’educació superior més elevat a l’assolit per les dones en el conjunt de Catalunya (el 35,1% davant del 34,8%). En el cas dels homes, el percentatge a la comarca es troba una dècima per sota del català (el 31,7% davant del 31,8%).

La radiografia sobre el nivell d’estudis de la població maresmenca major de 15 anys reflecteix també que el 28,6% té assolits els estudis de la primera etapa de secundària; el 23,9% els estudis de la segona etapa de secundària i finalment el 14,1% primària o estudis inferiors.

Acotant l’anàlisi a la població d’entre 25 i 64 anys els percentatges canvien en tant que, hi ha molta més probabilitat, que als 25 anys la majoria de les persones hagin acabat la seva etapa formativa reglada. Així, en aquest cas, el 42,4% de les persones del Maresme amb edats compreses en aquesta franja d’edat han assolit educació superior, un 27,8% la primera etapa d’educació secundària, un 24,3% la segona etapa d’educació secundària i un 5,5% la primària o inferior.

En aquesta franja d’edat tots els percentatges són molt similars als registrats al conjunt català.

Nivell formatiu per municipis

L’anàlisi de les dades per municipis mostren que Tiana, Cabrils i Cabrera de Mar són les localitats maresmenques on més d’un 50% de la població major de 15 anys té assolits estudis superiors. Concretament, a Tiana és del 52,2%; del 51,3% a Cabrils i del 50,1% a Cabrera de Mar.

Només en 6 dels 30 municipis maresmencs, els estudis d’educació secundària o similar són els que obtenen la primera posicició. En ordre alfabètic, són Calella (32,5%), Malgrat de Mar (37,6%), Mataró (33,6%), Palafolls (39,7%), Pineda de Mar (37,2%) i Tordera (40,3%).

D’altra banda, el nivell d’educació primària o inferior és el que menys preval entre la població en tots els municipis. Òrrius (6,4%), Cabrils (7,7%) i Tiana (7,9%) presenten el pes més baix. En canvi, Pineda de Mar (18,8%), Mataró (17,4%) i Canet de Mar (16,6%) són les localitats amb un percentatge més elevat de població major de 15 anys amb estudis primaris.

Si acotem l’anàlisi a la població de 25-64 anys, tots els municipis, menys 4, tenen majoria de la població amb educació superior oscil·lant el seu pes entre el 34,2% de Mataró i el 64,5% de Tiana. A Tordera (41,8%), Palafolls (41,1%), Malgrat de Mar (39,4%) i Pineda de Mar (39,4%) són majoria les persones amb la primera etapa de l’educació primària assolida.

D’altra banda, també en aquesta franja d’edat és poca la població que només ha assolit l’educació primària o inferior i existeixen divergències entre municipis; el pes oscil·la entre l’1’7% de Dosrius i Tordera i el 9,1% de Mataró.

Podeu ampliar aquesta informació consultat l‘Informe sobre el nivell formatiu de la població del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les principals dades es reflecteixen en aquesta infografia:

La població maresmenca presenta un índex d’envelliment del 135,7%

Les 467.398 persones que viuen al Maresme dibuixen una piràmide amb base estreta que s’eixampla en la franja d’edat dels 45 als 49 anys i evoluciona en forma de triangle fins arribar al pic on se situen les 159 persones centenàries. Una estructura d’edats que en els darrers anys ha presentat un moviment constant cap a l’envelliment de la població maresmenca.

L’anàlisi de població del Maresme. Any 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix el canvi de patrons de fecunditat que van clarament a la baixa i amb maternitats cada vegada més tardanes. La pauta en els darrers 5 anys és constant i, amb petites variacions percentuals, mostra que més de dos terços dels naixements són de mares entre els 30 i els 39 anys.

L’any 2023 la base piramidal de la població maresmenca (infants i joves de 0 a 16 anys) només representava el 16,80%, un percentatge que sistemàticament -amb alguna excepció de caire estructural- ha anat retrocedint en els darrers 20 anys.

A la banda oposada, el nombre de persones majors de 65 anys ha evolucionat a l’alça passant de representar el 14,5% el 2003 a tenir un pes del 19,6% el 2023.

Aquestes dades indiquen que l‘índex d’envelliment actual del Maresme és del 135,7%., és a dir que hi ha 135,7 persones de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15 anys, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (136,9%). Aquesta tendència a l’envelliment s’intensificarà els propers anys i, segons la projecció feta per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), la població maresmenca major de 65 anys passarà de les 91.641 actuals a les 122.000 l’any 2033.

El Maresme també ha tingut un increment rellevant en el cas de l’índex de sobreenvelliment que en els darrers 20 anys ha evolucionat de l’11,1% al 15,3%. Aquest paràmetre indica que per cada 100 persones majors de 65 anys n’hi ha 15,3 de 85 anys i més. També, en aquest cas, l’índex de la comarca és menor que el del conjunt de Catalunya (16,8%).

Tot i que els índex d’envelliment i sobreenvelliment maresmencs estan lleugerament per sota del català, el de dependència de la gent gran se situa per sobre i en els darrers vint anys ha tingut un creixement més intens. En el 2023 l’índex de dependència de la gent gran a la comarca era del 29,7%, sis dècimes per sobre del català (29,1%). L’índex de dependència s’estableix relacionant la població de 65 anys i més per cada 100 habitants d’entre 15 i 64 anys.

Protegit: Argentona – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Protegit: Vilassar de Mar – Informe sociolaboral 1er trimestre 2024

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

La taxa d’atur a la comarca del Maresme baixa un 3,15% durant el primer trimestre de l’any

Segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el primer trimestre de 2007, l’atur a la nostra comarca ha baixat un 3,15% respecte al mateix període de 2006. Aquesta reducció de la descocupació és especialment important entre el col·lectiu masculí, en canvi, entre el sector femení és gairebé inapreciable.


Durant els tres primers mesos de l’any, va haver-hi 527 homes aturats menys que durant el mateix període de 2006. Això representa una reducció de l’atur masculí del 7,12%. Pel que fa a les dones la diferència és de 37 desocupades menys, el 0,35%.

L’atur disminueix i creix la contractació un 9,96%. El 23,66% de la nova contractació correspon a contractes formalitzats per persones estrangeres -una modalitat de contractació que interanualment ha crescut un 13,58%.

Paralelament, s’ha donat un nou rècord d’afiliacions al règim general de la Seguretat Social amb un total de 96.353 afiliats al Maresme. Els treballadors afiliats al règim especial d’autònoms eran 37.071, de manera que aquests representen el 27.78% del total d’afiliats a la comarca.

Podeu veure l’informe complert elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, clicant aquí

L’atur al Maresme baixa el mes d’abril per primer cop en nou mesos

  


El tancament del mes d’abril ha donat un cert respir a les dades d’atur. La xifra de persones sense feina a la comarca s’ha reduit de 871. Aquesta tendència descendent s’ha manifestat a 24 dels 30 ajuntaments del Maresme. Tot i això, la taxa d’atur de la comarca continua un punt per sobre de la de la província de Barcelona i de la mitjana de Catalunya.


Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en 9 mesos s’ha detectat a la comarca una tendència a la baixa en el nombre de persones desocupades. L’abril es va tancar amb 36.539 aturats, 871 menys que el mes anterior. El col·lectiu de professionals en el qual s’ha detectat un augment de l’ocupació ha estat el del sector serveis (comerç, restauració, hostaleria….), cosa habitual en aquesta època de l’any per l’inici de les contractacions estivals. Aquest descens ha situat la taxa d’atur del Maresme en el 16,16%, 4 dècimes per sota de la registrada el mes de març. Tot i això, a la comarca continuem amb unes xifres d’atur per sobre de la mitjana de Catalunya (15,0%) i de la província de Barcelona (15,3%). Per municipis, només n’hi ha sis on ha continuat augmentant l’atur: Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana. Pineda de Mar, tot i haver experimentat una reducció del nombre de persones aturades, continua encapçalant la taula de la taxa comarcal d’atur amb el 20,84%. Li segueix Mataró amb el 20,11%. Tordera ha aconseguit baixar del 20% i s’ha situat en el 19,95%. També superen la mitjana de la comarca: Malgrat de Mar (17,99%), Calella (17,27%), {N}Canet de Mar (16,78%), Palafolls (16,76%) i Premià de Mar{n} ( 16,21%).
Si voleu ampliar informació, podeu consultar el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

Mataró concentra el 32% dels ERTO presentats al Maresme

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat ja ha publicat les dades dels Expedients de regulació temporal de l’ocupació per municipis. Fan referència a 31 de maig. El 32% dels 5.214 ERTOS presentats al Maresme es concentren a Mataró.

La capital del Maresme suma 1.667 Expedients que afecten a 10.220 persones treballadores. Pineda de Mar és el segon municipi més afectat ( 315 ERTO i 3.084 persones afectades) i segueix Calella (291 Expedients i 1.603 treballladors i treballadores afectades.

Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local, Òrrius, Santa Susanna, Premià de Dalt, Tiana i Vilassar de Mar són els municipis on, percentualment, ha augmentat més la presentació d’EROS durant el mes de maig.

Com ja es va constatar a l’informe publicat amb dades de l’1 de maig, el comerç a l’engrós i al detall és l’activitat econòmia que més s’ha vist afectada per aquesta situació. Segueix l’hostaleria i les insdústries manufactures.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb totes les dades municipals

El Maresme continua guanyant població

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

Sinistralitat laboral al Maresme. 1er trimestre 2022