El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

Radiografia de la població estrangera resident al Maresme. Any 2021

El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars

 


El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.


Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.

Els accidents laborals al Maresme es van cobrar una vida durant el segon trimestre de 2007

El 99,2% dels treballadors accidentats van patir ferides lleus

 


L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat les dades de sinistralitat laboral corresponents al segon trimestre de l’any. 1.547 treballadors van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident en el lloc de feina.


La xifra d’accidents laborals al Maresme continua sent preocupant. Si fem la comparativa amb el primer trimestre de 2007, les dades són positives tota vegada que es detecta un descens del 9,74%, però si la comparativa és respecte al mateix període de l’any 2006, s’observa un augment del 2,86%. En total, durant els mesos d’abril, maig i juny de 2007, es comptabilitzen 1.547 ciutadans i ciutadanes que van haver d’agafar la baixa laboral com a conseqüència d’haver tingut un accident de treball. La majoria, 1536 treballadors ( el 99,2%), van patir ferides de pronòstic lleu; 10 assalariats van resultar ferits de gravetat i,el mes de juny, es va haver de lamentar la mort d’un treballador. La comparativa per sectors, indica que els serveis continuen encapçalant el rànquing de sinistralitat laboral, seguit de la construcció, la indústria i la agricultura. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el sector serveis és el que aplega un major nombre de contractes laborals, per tant és el que potencialment té més probabilitat de sumar un major nombre d’accidents. Podeu accedir a les dades detallades de sinistralitat laboral al Maresme del 2n trimestre de 2007 
Clicant aquí
-Si voleu ampliar informació, amb dades corresponents a trimestres anteriors, ho podeu fer,
clicant aquí

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

Protegit: Premià de Dalt – Informe sociolaboral 2n trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Protegit: Sant Vicenç de Montalt – Informe sociolaboral 4t trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El 17,7% de les defuncions de 2020 al Maresme van ser provocades per la COVID-19

El Maresme va registrar l’any passat 4.527 defuncions (2.314 de dones i 2.213 d’homes) i el pic de mortalitat més elevat es va concentrar els mesos de març i abril coincidint amb la declaració oficial de pandèmia per COVID-19. En aquests 2 mesos es computen el 28% del total de decessos de tot l’any.

L’anàlisi de les dades realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que els registres de defuncions del Maresme de 2020 superen en un 18,11% els de 2019 sent l’increment més intens de la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Les xifres oficials indiquen que l’any passat van morir per coronavirus 803 persones al Maresme el que representa un 17,73% del total de defuncions i gairebé el 62,8% del total de morts per contagi des de l’esclat de la pandèmia (les dades d’aquesta setmana xifren en 1.277 el total de víctimes mortals per COVID19).

El registre de defuncions 2020 al Maresme mostra que el 49,6% de defuncions van ser de persones majors de 85 anys i destaca el substancial increment, respecte a 2019, de la mortaldat en persones d’entre 50 i 69 anys amb un augment del 20%. També és important l’augment de mortaldat de majors de 89 anys (+19,5%) i el de les persones d’entre 70 i 89 anys (+18,7%). En canvi, les defuncions en menors de 30 anys va baixar un 30% i també va haver-hi un descens de l’1,87% entre el col·lectiu de 30 a 49 anys.

A escala local destaquen els increments globals de mortalitat registrats a Alella (+61,11%) i a Sant Andreu de Llavaneres (+50,70%) i els descensos a Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu consultar totes les dades consultant la nota sobre defuncions al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

Cau l’ocupació generada per les indústries tèxtils maresmenques

El subsector de les Indústries Tèxtils, el segon del Maresme en termes de facturació per darrera de les químiques i farmacèutiques, ha tancat 2023 amb una mitjana de 4.976 llocs de treball, una xifra important però inferior a la de l’any anterior. També, tal com constata l’informe anual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de comptes de cotització ha experimentat un retrocés.

Les indústries tèxtils maresmenques generen el 9,6% de la facturació de la comarca (756 milions d’euros) i apleguen més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província. Van experimentar una ràpida recuperació després del sotrac econòmic provocat per la pandèmia del COVID-19, però la tendència alcista va girar l’any passat i el sector va perdre 202 llocs de treball i 8 comptes de cotització.

La reculada s’ha mantingut tant en els negocis englobats en la divisió d’indústria tèxtil com en la de confecció de peces de vestir, si bé ha estat en aquesta darrera on el descens ha estat més intens arribant al 5,5%.

La contractació laboral és una altra variable que es manté en negatiu. Al llarg de l’any es van formalitzar 1.654 contractes, 766 menys que l’any anterior. Aquestes xifes indiquen una disminució percentual del 31,65%.

Al Maresme hi ha 408 empreses tèxtils (comptes de cotització), 8 menys que fa un any, que generen 4976 llocs de treball. 4.188 d’aquests són de caràcter assalariat i 789 d’autònoms.

DOCUMENT:

Situació de les indústries tèxtils. 2023

Infografia amb les dades més destacades