Descens intermensual de l’atur al Maresme, però augment respecte al juliol de 2019
La xifra de persones aturades ha baixat al Maresme un 2,50% respecte al mes de juny, situant en 28.876 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. Són dades positives en la comparativa intermensual, però negatives si agafem com a referència el mes de juliol de 2019.
Tal i com recull el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el juliol de 2020 passa a la història com el major increment interanual de l’atur des de 2007. Les dades indiquen que cerquen feina 6.233 maresmenques i maresmencs més que en el mateix període de l’any passat. L’increment percentural interanual és del 27,53%.
La comparativa respecte als registres del mes de juny és més positiva. 741 persones han abandonat la situació d’atur, el que representa un descens de la desocupació del 2,50%. la baixada de demandants d’ocupació es dona en tots els sectors econòmics i només incrementa lleugerament en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA)
Podeu ampliar aquesta informació i consultar el comportament de cada municipi en la següent infografia interactiva
El Maresme perd 10.753 llocs de treball en un any
Les dades són crues. En un any, el Maresme ha perdut 10.753 llocs de treballs, majoritàriament assalariats però també autònoms. Són els efectes que està tenint la crisi sanitària de la COVID-19 sobre el mercat laboral en una comarca fortament depenent del sector serveis.
L’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, reflecteix un important canvi d’escenari en un trimestre habitualment positiu per a l’ocupació.
El Maresme va tancar el mes de juny amb 131.208 afiliacions a la Seguretat Social, una xifra lleugerament superior a la registrada durant el primer trimestre de l’any, però sensiblement inferior a la del mateix període de 2019. En concret, la davallada interanual és del 7,57%, un percentatge que traslladat a xifres absolutes indica la pèrdua de 10.753 llocs de feina, el 52,45% dels quals (5.640) corresponen a l’hostaleria.
El treball assalariat és el que ha experimentat una davallada més intensa amb una pèrdua de 10.171 afiliacions al règimen general de la Seguretat Social, però les xifres també sòn negatives per al treball autònom. Durant el segon trimestre de l’any el Maresme ha perdut 582 persones autònomes. Cal tenir en compte que el treball autònom a la comarca també està fortament concentrat en activitats econòmiques del sector serveis. La radiografia de l’ocupació maresmenca al Règim Especial de Persones Autònomes mostra que el 76,63% estan vinculades a activitats relacionades amb els serveis, el 13,11% a la construcció, el 8,42% a la indústria i l’1.84% al sector primari.
Les dades de juny de 2020 indiquen El Maresme ocupa 131.208 persones, 95.739 en el règim general de la Seguretat Social i 35.469 en el del treball autònom.
L’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al segon trimestre de l’any també analitza l’evolució dels llocs de treball i l’estructura productiva, la població ocupada segons la residència padronal, els procediments de regulació d’ocupació, l’atur registrat, la contractació laboral i la sinistralitat laboral.
Salut demana la col·laboració dels ajuntaments i de la població per evitar la transmissió comunitària de la COVID-19
El Maresme es troba actualment en nivell 2, segons els criteris establerts en el Pla de control de la transmissió de la COVID-19 a Catalunya aprovat per la Generalitat. Això vol dir que els brots de coronavirus detectats en diversos municipis de la comarca ara per ara estan controlats. Cal, però, no baixar la guàrdia, seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i no relaxar les mesures personals de prevenció. Aquest és el missatge que Salut ha transmès a les alcaldies en la reunió mantinguda avui i en la qual també ha participat el Delegat Territorial del Govern, Juli Fernández.
La prioritat és aplicar l’estratègia comunitària basada en la prevenció, ràpida detecció de casos, registre de contactes estrets i aïllament, tant dels casos positius com dels possibles, per tal de trencar la cadena de transmissió. En aquest punt, Salut ha demanat la col·laboració dels ajuntaments en totes les necessitats puntuals i urgents que puguin sorgir en cada municipi.
En l’apartat de prevenció, la població és la principal actora. El virus continua present i la única forma de contenir-lo és seguir les normes de protecció: ús correcte de la mascareta en espais oberts i tancats, higiene de mans, mantenir una distància física de seguretat de metre i mig, evitar les aglomeracions i reduir les interaccions fora del nucli per persones convivents.
El Maresme ha registrat 550 defuncions per coronavirus (una aquesta setmana), el que representa una taxa de mortalitat de 12,15 per cada 10.000 habitants, lleugerament inferior a la global de Catalunya que se situa en el 12,74.
Segons les dades recollides a l’informe “Seguiment de l’impacte de la COVID-19 al Maresme. Salut / Mercat de treball i teixit empresarial / Activitat econòmica” que actualitza cada divendres l’Observatori de Desenvolupament Local, els casos positius continuen creixent en els municipis de la comarca.
Durant la darrera setmana, s’han detectat 154 nous positius amb PCR i 2.748 persones estan dins del col.lectiu de “casos sospitosos”.
Baixa l’atur al Maresme, però creix interanualment un 30,26%
29.617 persones estan inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina. Aquesta xifra és inferior en un 0,77% als registres del mes de maig, però un 30,26% superior a la del mes de juny de l’any passat.
El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de juny ha seguit un camí diferent al provincial i al català que han registrat lleugers repunts de l’atur oscil·lants entre el 0,39 (mitjana catalana) i el 0,91 a l’àmbit de la província de Barcelona.
Les dades del Maresme, analitzades en el Report d’Atur per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la recuperació de l’ocupació només ha afectat als homes que comptabilitzen un descens intermensual de l’atur del 2,06%. Les dones, en canvi, registren un increment de la desocupació del 0,25%. Aquest fet reforça encara més la feminització de l’atur maresmenc, si bé en la comparativa interanual el creixement de l’atur registrat pel col·lectiu masculí és superior. Concretament, el juny de 2020 hi ha un 36,39% més d’homes aturats que fa un any i un 25,84% més de dones.
Pel que fa a sectors econòmics, tots ells registren un descens intermensual de l’atur, sent la construcció la que mostra un percentatge superior de recuperació de l’ocupació. L’increment de persones demandants de feina es concentra en el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior).
Les dades per municipis
Els 30 municipis de la comarca reflecteixen increments de l’atur en la comparativa interanual, en canvi hi ha variacions en la comparativa intermensual. L’ocupació reflecteix dades positives en 17 municipis: Alella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, El Masnou, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar,
En canvi, puja l’atur a 12 municipis: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Malgrat de Mar, Montgat, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.
Premià de Dalt no registra cap variació respecte al mes anterior.
Pel que fa a la taxa d’atur, torna a haver-hi municipis que superen el 20%. És el cas de Pineda de Mar (22,63%) i Santa Susanna (21,24%). Molt lluny de la taxa d’atur del Maresme que se situa en el 14,44%.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la següen infografia interactiva:
Augmenta l’índex de sinistralitat i el nombre d’accidents laborals al Maresme
El Maresme ha tancat 2019 amb prop de 4.000 accidents laborals. En concret, al llarg de 2019, es van registrar 3.956 persones accidentades a la feina, un 6,46% més que l’any anterior. També ha augmentat l’índex d’incidència laboral que relaciona el nombre total d’accidents per cada 100.000 afiliacions a la Seguretat Social.
Segons apunta l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex d’incidència al Maresme se situa en els 3.863,12 accidents amb resultat de baixa laboral per cada 100.000 afiliacions al règim general de la Seguretat Social, un 5,15% més elevat que el de l’any 2018.
Un any més, l’índex d’incidencia laboral al Maresme està per sobre del provincial i del català.
Els municipis amb un major índex d’incidència d’accidents són Teià, Caldes d’Estrac i Santa Susanna amb xifres que es mouen entre els 7.029,75 accidents per cada 100.000 afiliats al règim general de la seguretat social de Santa Susanna als 7.248,02 de Teià. Al costat oposat trobem –de menor a major incidència- Òrrius, Mataró, Sant Iscle de Vallalta i Premià de Dalt.
Pel que fa a dades absolutes, encara que el 99,92 dels sinistres són de pronòstic lleu, s’ha de lamentar la mort de dues persones treballadores.
Les dades de 2019 reflecteixen una elevada masculinització dels accidents a la feina. El 67,75% dels accidentats han sigut homes.
Podeu ampliar aquesta informació, amb dades municipals, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local i amb la infografia interactiva que resumeix les dades més destacades
Puja la renda familiar al Maresme situant-se en els 17.200 euros per habitant
Alella, Cabrils, Teià, Tiana i Sant Vicenç de Montalt entre els 10 municipis catalans amb una renda familiar més elevada
Un any més, l’anàlisi que presenta l’Observatori de Desenvolupament Local sobre la Renda bruta familiar disponible (corresponent a 2017) evidencia que el Maresme és un territori de contrastos. Si bé hi ha una certa imatge de la comarca com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats molt diferenciades, on conviuen municipis: Alella, Cabrils, Teià Tiana, i Sant Vicenç de Montalt que se situen entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya i d’altres que es troben molt distanciats de les mitjanes catalana i comarcal.
La renda familiar bruta disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Les dades corresponents a 2017, segons la revisió estadística publicada per IDESCAT, estableixen que cada maresmenc va disposar de 17.200 €, 800 euros més que al 2016.
La mitjana comarcal, però, es veu ampliament superada per Alella, municipi que encapçala el rànquing municipal amb una renda per càpita de 26.900€. Segueix Cabrils amb 24.000€/hab, Teià (23.500€/hab.), Tiana (22.700€/hab.) i Sant Vicenç de Montalt (21.700€/hab.). Tots aquests municipis no només superen amb escreix la renda mitjana per habitant de la comarca, sinó que també se situen entre els 10 municipis catalans amb major renda.
A l’altra banda, hi ha 8 municipis que es troben per sota de la mitjana maresmenca. Són Tordera (13.600€/hab), Pineda de Mar (14.000€/hab), Calella (14.500€/hab), Malgrat de Mar (14.800€/hab), Palafolls (14.900€/hab), Mataró (15.100€/hab), Canet de Mar (16.500€/hab) i Arenys de Mar (16.800€/hab).
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Renda Bruta Familiar Disponible. 2017”