Torna a crèixer l’atur deixant gairebé 30.000 persones al Maresme sense feina
Novembre ha deixat una nova repuntada de l’atur al Maresme en un valor superior al del conjunt de Catalunya que ha sumat un imperceptible 0,04% a la llista de persones sense feina i en un comportament diferent al del conjunt de la província de Barcelona que redueix el nombre de persones desocupades en un 0,24%.
Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Obsevatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el creixement intermensual al Maresme és del 0,61%, però s’enfila al 18,59% en termes interanuals.
Aquestes dades situen en 29.938 el nombre de persones inscrites com a demandants de feina a les oficines d’ocupació del Maresme i estableixen la taxa d’atur comarcal en el 14,47%, molt per sobre de la provincial (12,88%) i de la mitjana catalana (13,28%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades a nivell municipal i comarcal en la següent infografia interactiva:
Puja la renda familiar del Maresme situant-se en els 17.800 € per habitant
7 municipis de la comarca, entre els 15 catalans amb una renda per càpita més elevada
Les darreres dades publicades, corresponents a 2018, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 17.800€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2017. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Cabrera de Mar que registra una davallada.
L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc vintè.
En el context de la comarca, Alella encapçala, un any més, el rànquing municipal amb una
renda per càpita de 27.400€. Seguidament es troben Teià i Cabrils amb 24.700€/hab., respectivament, Tiana (23.600€/hab.), Sant Vicenç de Montalt (22.900€/hab.), Cabrera de Mar (22.800€/hab.) i Premià de Dalt (22.000€/hab.).
Tot i això, el Maresme és una comarca de grans contrastos i a l’altra part de la balança es troben municipis amb rendes allunyades de les mitjanes comarcal i catalana. És el cas de Pineda de Mar, que amb 14.100€/hab. és el municipi del Maresme amb una menor renda. Seguit de Tordera (14.200€/hab.) i Calella (14.600€/hab.).
Quant a l’estructura de la renda pels principals recursos de les famílies, la majoria del ingressos provenen de la remuneració d’assalariats en tots els municipis. Aquells en
què aquests ingressos tenen un major pes són Sant Vicenç de Montalt (63,1%), Tiana (62,8%) i Palafolls (61,3%). En canvi, el pes és menor a Pineda de Mar (53,2%) seguit per Caldes d’Estrac (53,4%) i Malgrat de Mar (54,2%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe:
Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones
Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.
Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.
La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.
En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.
Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
8.800 maresmencs van perdre la feina durant el 2008
En valors absoluts, però, l’atur ha crescut més en el sector serveis. L’any 2007 registrava 9.911 persones aturades, l’any 2008 es va tancar amb 14.279 desocupats en aquest sector.
Pel que fa a la indústria, van ser 1.928 maresmencs els que van perdre la feina durant el 2008, passant el total registrat de 5.256 persones aturades el 2007 a 7.184 el 2008.
A l’agricultura també va haver-hi un substancial increment de pèrdues de lloc de treball. L’any 2007 hi havia resgistrats 282 aturats, xifra que va crèixer fins els 478 el desembre de 2008.
Perfil de les persones aturades
Del total de persones registrades com a desocupades, el 50,9% són homes i és precisament el col·lectiu masculí el que ha experimentat un augment més significatiu. La xifra d’homes aturats el 2007 era de 7.653. Al tancament de 2008, l’atur masculí al Maresme havía pujat fins als 13.576.
En el cas de les dones, les maresmenques sense feina a finals de 2008 era de 13.075 (10.196 el 2007).
Pel que fa a grups d’edat, el col·lectiu que aplega més persones aturades és el de la franja de 30 a 44 anys (10.457 persones), seguit del grup de 45 o més (10.415). Entre 25 i 29 anys hi havia registrats 3.154 aturats; entre 20 i 24 anys, 2.064 i entre 16 i 19 anys, 561.
El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars
No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.
En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.
Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.
l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.
Retrocés del mercat immobiliari
El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.
Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.
Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.
Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.
El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.
Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.
Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.
D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).
1.063 nous habitatges
L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).
Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.
A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).
1.103 habitatges en construcció
L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.
En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.
La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).
A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.
Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.
Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).
Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme