Baixa la població estrangera resident al Maresme
Per primera vegada des de 2017, baixa el nombre de persones estrangeres residents al Maresme. Segons reflecteix l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades oficials del padró a 1 de gener de 2021, al Maresme resideixen 56.737 persones de nacionalitat estrangera. Són 532 menys que l’any anterior. Probablement aquesta disminució és un efecte directe de la pandèmia.
Amb aquestes xifres, el pes de la població provinent d’altres països se situa a la comarca en el 12,34%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 27,67%. De fet, el Maresme és la trentena comarca catalana en percentatge de població estrangera.
La seva distribució en els 30 municipis és molt desigual, sent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera( 18,57%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,57%).
La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (38,97%), seguides de les d’Europa (28%), d’Amèrica (22,07%), de l’Àsia (10,87%) i d’Oceania (0,08%).
Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Segueix Itàlia, Gàmbia i Senegal.
Podeu ampliar aquesta informació en aquesta infografia interactiva:
Baixa el nombre total de defuncions al Maresme, però augmenta entre les persones de menys de 30 anys
L’any 2022 es van registrar 4.277 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens de l’1,02% respecte a 2021, any en què es van comptabilitzar 4.321 morts. El recull fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el comportament maresmenc difereix del registrat en el conjunt català on les defuncions han agumentat un 2%. En canvi, la taxa bruta de mortalitat del Maresme és superior a la catalana. A la comarca, es comptabilitzen 9,35 morts per cada 1.000 habitants mentre que al conjunt de Catalunya són 9,02.
El 82,11% de les defuncions han estat de persones majors de 70 anys, el 53% de les quals es concentra en la franja dels 84 als 94 anys. L’any passat es van comptabilitzar 66 morts de persones que superaven els 100 anys.
Les notes diferencials respecte a 2021, són la disminució de les defuncions en les persones de 30 a 89 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 20,69% en persones menors de 30 anys i la pujada del 0,84% de mortalitat entre les persones majors de 90 anys.
A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis. En termes relatius, Arenys de Mar és el municipi on més han augmentat (23,5%) seguit per Òrrius (20%), mentre que Cabrera de Mar (-36,6%) i Sant Vicenç de Montalt (-20,3%) són les poblacions que experimenten els descensos relatius més intensos.
En termes absoluts, Arenys de Mar experimenta també l’augment més nombrós (+47 defuncions) mentre que Mataró és el municipi amb un descens més elevat (-100 defuncions).
Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2022 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.
Disminueixen en més d’un 5% els accidents laborals amb baixa al Maresme
![](http://ARXIUS/2008/fotos/construccio.gif)
La Construcció ha estat l’únic sector que ha incrementat el nombre d’accidents laborals amb baixa (l’augment ha estat del 2,92%); en canvi, l’agricultura ha registrat el descens més important (23,31%). El mes més fatídic va ser el de juliol. S’hi van produir els dos accidents laborals amb víctimes mortals. Un va ser al sector de la Construcció i l’altre al sector Serveis.
Dades de sinistralitat laboral al Maresme any 2002

Dades de sinistralitat laboral al Maresme any 2001

La població del Maresme augmenta un 1,2%, segons dades oficials de l’INE
El creixement de la població ha estat diferent en el territori. Els municipis que han experimentat un augment d’habitants més destacat han estat Sant Cebrià de Vallalta (el 7%), Palafolls (el 6,3%), Tordera (el 4,4%), Dosrius (el 4,2%) i Montgat (el 3,7%). En canvi, Premià de Dalt, Premià de Dalt i Alella experimenten un creixement negatiu. Els dos municipis primers perden un 1% de població i Alella un 0,2%.
Un cas que crida l’atenció és Òrrius. Les dades de l’INE li atorguen un creixement del 65,1%. Aquest percentatge però, no és del tot real. Obeeix a l’actualització recent dels registres de l’ajuntament, fet que havia ocasionat que en anys anteriors se li haguessin comptabilitzat recomptes de població a la baixa.
- Per accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme sobre les dades de població a 1 de gener de 2007,
- Per consultar l’històric de dades de població del Maresme, Cliqueu aquí
La taxa d’atur al Maresme torna a superar el 15%
Al conjunt de Catalunya també ha sigut negatiu per a l’ocupació el mes de setembre. La desocupació ha augmentat una mitjana del 0,25%, tanmateix a la província de Barcelona s’ha registrat un lleuger descens (-0,52%).
La comarca del Maresme ha tingut un creixement de l’atur de l’1,30% el mes de setembre i se situa amb una taxa de desocupació un 0,70% superior a la registrada del setembre de l’any 2009 (14,61%). L’any passat l’atur va anar creixent mes rera mes fins a tancar el desembre amb una taxa del 15,5%. Pel que fa al 2010, el comportament ha estat desigual en funció dels mesos. Fins el mes d’abril la desocupació va anar augmentant. De l’abril al juliol es van registrar baixades i agost i setembre han tornat a ser mesos de pujada de la desocupació.
Taxa d’atur al Maresme 2010
- Gener: 16,2%
- Febrer: 16,5%
- Març: 16,6%
- Abril: 16,2%
- Maig: 15,5%
- Juny: 14,91%
- Juliol: 14,56%
- Agost: 14,94%
- Setembre: 15,13%
Podeu accedir al Report d’Atur del mes de setembre que ha elaborat el Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre el document:
Puja la renda familiar al Maresme situant-se en els 17.200 euros per habitant
Alella, Cabrils, Teià, Tiana i Sant Vicenç de Montalt entre els 10 municipis catalans amb una renda familiar més elevada
Un any més, l’anàlisi que presenta l’Observatori de Desenvolupament Local sobre la Renda bruta familiar disponible (corresponent a 2017) evidencia que el Maresme és un territori de contrastos. Si bé hi ha una certa imatge de la comarca com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats molt diferenciades, on conviuen municipis: Alella, Cabrils, Teià Tiana, i Sant Vicenç de Montalt que se situen entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya i d’altres que es troben molt distanciats de les mitjanes catalana i comarcal.
La renda familiar bruta disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Les dades corresponents a 2017, segons la revisió estadística publicada per IDESCAT, estableixen que cada maresmenc va disposar de 17.200 €, 800 euros més que al 2016.
La mitjana comarcal, però, es veu ampliament superada per Alella, municipi que encapçala el rànquing municipal amb una renda per càpita de 26.900€. Segueix Cabrils amb 24.000€/hab, Teià (23.500€/hab.), Tiana (22.700€/hab.) i Sant Vicenç de Montalt (21.700€/hab.). Tots aquests municipis no només superen amb escreix la renda mitjana per habitant de la comarca, sinó que també se situen entre els 10 municipis catalans amb major renda.
A l’altra banda, hi ha 8 municipis que es troben per sota de la mitjana maresmenca. Són Tordera (13.600€/hab), Pineda de Mar (14.000€/hab), Calella (14.500€/hab), Malgrat de Mar (14.800€/hab), Palafolls (14.900€/hab), Mataró (15.100€/hab), Canet de Mar (16.500€/hab) i Arenys de Mar (16.800€/hab).
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Renda Bruta Familiar Disponible. 2017”