Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu
Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.
Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.
L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.
Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).
Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.
Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.
Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019
Lleuger repunt de l’atur al Maresme
29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.
Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).
Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.
El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.
Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.
L’atur per municipis
Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.
Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.
Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:
Baixa la població ocupada al Maresme
Les dades de població ocupada confirmen que agost no ha sigut un bon mes per al Maresme en el terreny laboral. El registre de dades mostra un descens respecte al mes de juliol, tant pel que fa a persones com a comptes d’afiliació. En el primer dels casos la reducció és del 0,40% i en el segon arriba al 0,52%.
Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que la població ocupada del Maresme és de 181.483 persones, 733 menys que a tancament del mes de juliol.
Dels 30 municipis de la comarca, només 3 mostren lleugers increments de la població ocupada. Són Argentona, Santa Susanna i Teià. Les dades no varien en els casos d’Òrrius i Sant Vicenç de Montalt i la resta presenten davallades que a Cabrera de Mar arriben a l’1,32%.
Les afiliacions o comptes de cotització de persones treballadores amb residència en algun dels municipis del Maresme també es redueixen de manera que a finals d’agost es van computar 188.845, un 0,52% menys que el mes de juliol.
En el cas de les afiliacions, només Argentona presenta dades més positives que el mes anterior.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de persones del Maresme ocupades.
El nombre de persones aturades al Maresme s’acosta a les 30.000
El nombre de persones aturades al Maresme s’acosta a les 30.000 després de l’increment de la desocupació registrat durant el mes d’agost. Segons l’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’agost de 2020 passarà a la història com el que ha registrat un increment de la desocupació més intens des de 2007.
En concret, la llista de persones aturades a la comarca és de 29.645, 769 més que al juliol i 6.442 més que el mes d’agost de 2019. En termes percentuals, l’increment intermensual ha estat del 2,66% i en la comparativa interanual ascendeix al 27,76%.
A nivell municipal, tots els municipis comptabilitzen més persones sense feina que fa un any i només 3 milloren molt lleugerament l’ocupació respecte al mes de juliol: Malgrat de Mar, Òrrius i Sant Vicenç de Montalt. Per la seva banda, Caldes d’Estrac i Teià no experimenten cap variació respecte a les dades del mes anterior i els 25 municipis restants comptabilitzen pujades que oscil·len entre el 0,96% d’Alella i el 7,61% de Sant Iscle de Vallalta. També han superat l’augment mensual del 7% Cabrera de Mar (7,27%), Cabrils (7,38%) i Vilassar de Dalt (7,06%)
L’increment de la desocupació ha afectat a tots els sectors econòmics i deixa una taxa d’atur comarcal del 14,47%, mantenint-se per sobre de la provincial (13,23%) i de la catalana (13,30%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes d’agost:
L’aturada de l’activitat per la COVID-19 redueix la sinistralitat laboral al Maresme
Forta caiguda de la sinistralitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de l’any com a conseqüència de la paralització de l’activitat. Entre els mesos d’abril i juny es van comunicar 461 sinistres que van provocar baixa laboral, una xifra que representa un descens del 47,01% respecte al trimestre anterior i d’un 52,03% en comparació amb el mateix període de 2019.
Tot i aquesta significativa baixada dels accidents al lloc de treball, el Maresme manté un Índex d’Incidència més elevat que l’àmbit territorial de la província i que el conjunt de Catalunya. L’Índex d’Incidència és l’indicador que permet veure millor l’evolució de la sinistralitat laboral tota vegada que relaciona el nombre d’accidents declarats per cada 100.000 afiliacions a la Seguretat Social.
En el cas del Maresme, segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local en el seu informe, l’Índex d’Incidència durant el segon trimestre de l’any va ser de 481,52 sinistres per cada 100.000 afiliacions quan en el conjunt de Catalunya es va situar en 441,60 i a la província en 393,90.
Podeu ampliar aquesta informació amb la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local: