Nou augment de l’atur al Maresme amb una marcada feminització

 

La xifra de persones aturades ha augmentat al Maresme durant el mes de febrer, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. L’increment de la desocupació, que percentualment ha estat de l’1,30%, ha afectat tots els sectors econòmics, exceptuant la construcció que ha registrat un descens del 2,36%. El col.lectiu de dones, que representa el 56,7% del total de personeas aturades a la comarca, és el que ha registrat un increment més intens de la desocupació.

Les dades del mes de febrer situen en 25.174 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina. Aquesta xifra supera en 324 la del mes de gener i situa la taxa d’atur comarcal en el 12,15% distanciant-se de la provincial (10,49%) i de la catalana (10,81%).

La comparativa interanual de les xifres deixa un balanç més positiu. El Maresme registra un descens de la desocupació de l’1,50% respecte al mateix període de 2019, mentre la reducció catalana queda en el 0,39% i a nivell provincial es detecta un increment del 0,30%.

L’atur maresmenc es continua caracteritzant per una destacada feminització. Les dades són contundents:  el 56,7% de totes les persones registrades com a demandants de feina són dones i la taxa d’atur femení s’eleva al 14,55% davant del 9,98% masculí. A més, hi ha una important concentració d’atur femení en el col·lectiu major de 55 anys. De fet, el 33,3% del total de dones en situació d’atur es troben en aquest grup d’edat.

Pel que fa al comportament de l’ocupació durant el mes de febrer, també es detecten diferències de gènere. La desocupació augmenta l’1,93% entre les dones davant del 0,49% entre els homes. 

DADES MUNICIPALS

18 dels 30 municipis de la comarca han augmentat de població aturada, mentre 11 han registrat un descens i Canet de Mar no ha tingut cap variació respecte a les xifres del mes de gener. La diversitat municipal es reflecteix en les taxes d’atur. mentre Alella, Cabrera de Mar, Òrrius i Tiana no arriben al 7% de població activa desocupada, Pineda de Mar supera i 19% i Santa Susanna s’enfila al 18,90%.

 

Report d’Atur. Maig 2021

L’atur colpeja més a les dones al Maresme

La igualtat d’oportunitats en el mercat laboral continua sent una de les grans reivindicacions de les dones. La radiografia maresmenca mostra clarament que són les dones les que tenen una taxa d’ocupació més baixa (el 60,7% davant del 65,7%), una taxa d’atur més elevada i més dificultats per sortir de la situació de desocupació.

Cal afegir que el 57% de l’atur registrat maresmenc és femení. També recau sobre les dones un percentatge superior de contractes temporals i de jornades a temps parcial.

Baixen els accidents laborals al Maresme, però augmenten els sinistres ocorreguts “in itinere”

Important descens de la sinistralitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de l’any. Les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una reducció interanual tant dels sinistres amb baixa laboral com d’aquells en què la persona accidentada va poder continuar desenvolupant la seva feina. En canvi, hi ha un repunt dels accidents patits en el trajecte d’anada i/o tornada del treball.

Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.798 sinistres laborals al Maresme, gairebé la meitat dels quals (887) van ocasionar la baixa de la persona accidentada; el 41,60% (748) van ser sense baixa laboral i el 9,07% restant es van produir “in itinere”.

La comparativa interanual mostra una substancial davallada tant del nombre total d’accidents laborals (108 menys) com d’aquells que han ocasionat baixa laboral (96 menys) i dels que no han requerit la baixa de la persona accidentada (26 menys); en canvi, hi ha un lleuger repunt en el nombre de sinistres “in itinere” (4 més).

Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu (1.045). Només 5 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, no s’ha registrat cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

Protegit: Premià de Dalt – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació: