Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Sinistralitat laboral al Maresme – 1er trimestre 2021

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

Puja la renda familiar del Maresme situant-se en els 17.800 € per habitant

7 municipis de la comarca, entre els 15 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2018, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 17.800€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2017. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Cabrera de Mar que registra una davallada.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc vintè.

En el context de la comarca, Alella encapçala, un any més, el rànquing municipal amb una
renda per càpita de 27.400€. Seguidament es troben Teià i Cabrils amb 24.700€/hab., respectivament, Tiana (23.600€/hab.), Sant Vicenç de Montalt (22.900€/hab.), Cabrera de Mar (22.800€/hab.) i Premià de Dalt (22.000€/hab.).

Tot i això, el Maresme és una comarca de grans contrastos i a l’altra part de la balança es troben municipis amb rendes allunyades de les mitjanes comarcal i catalana. És el cas de Pineda de Mar, que amb 14.100€/hab. és el municipi del Maresme amb una menor renda. Seguit de Tordera (14.200€/hab.) i Calella (14.600€/hab.).

Quant a l’estructura de la renda pels principals recursos de les famílies, la majoria del ingressos provenen de la remuneració d’assalariats en tots els municipis. Aquells en
què aquests ingressos tenen un major pes són Sant Vicenç de Montalt (63,1%), Tiana (62,8%) i Palafolls (61,3%). En canvi, el pes és menor a Pineda de Mar (53,2%) seguit per Caldes d’Estrac (53,4%) i Malgrat de Mar (54,2%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe:


Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

El Report d’Atur del mes de març ja ens va portar bones notícies amb una reducció de la desocupació al Maresme. Ara, són les estadístiques de població ocupada i d’afiliacions a la Seguretat Social les que marquen una tendència positiva. Per segon mes consecutiu, creixen les dues.

Tal i com recull l’informe que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 182.992 maresmenques i maresmencs tenen feina, una xifra que supera en un 0,15% la registrada el mes de febrer.

També creix respecte al mateix període de l’any passat, si bé cal tenir en compte que justament va ser el mes de març de 2020 quan va començar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral. La declaració de l’estat d’alarma va reduir l’ocupació al Maresme a 179.374 persones. Així, en termes interanuals, les dades mostren un increment del 2,02% (3.618 persones ocupades més).

Tot i això, encara no s’assoleixen els valors previs a la pandèmia que situaven, el mes de març de 2019, en 184.600 el nombre de persones ocupades.

Les variacions interanuals permeten observar com, fa un any, el primer impacte de les mesures antipandèmiques va recaure en les persones de menys de 45 anys. En concret, la xifra de persones ocupades de menys de 30 anys es va desplomar un 7,96% i la d’edats compreses entre els 30 i 44 anys va baixar un 6,56%.

Les dades provisionals a març de 2021 indiquen una recuperació de la població ocupada en tots els grups d’edat respecte d’un any abans, llevat del grup de 30-44 anys que registra una baixada.

La informació a escala municipal indica que el repunt experimentat per a la mitjana comarcal no es reflecteix en tots el municipis. En 15 ha augmentat la població ocupada respecte del mes de febrer, en 14 ha disminuït i en un municipi s’ha mantingut.

Els increments més intensos s’han produït en municipis del Sistema territorial de Calella; a Malgrat de Mar (2,17%), Pineda de Mar (1,96%) i Calella (1,30%). En canvi, els descensos més rellevants es donen en municipis petits del Sistema territorial de Mataró; Dosrius (0,95%), Cabrera de Mar (-0,65%) i Sant Andreu de Llavaneres (-0,47%).

Afiliacions a la Seguretat Social

Pel que fa a les afiliacions i/o llocs de treball ocupats per persones residents a la comarca, també s’ha registrat un increment tant en els valors intermensuals com interanuals.

El nombre d’afiliacions i/o situacions amb obligatorietat de cotització s’ha situat en les 191.854, el que suposa un increment relatiu del 0,11%. Aquesta pujada es reflectreix només en el col·lectiu masculí que registra un incremtn de les afiliacions del 0,22%. En canvi, en el femení cauen un inapreciable 0,01%.

La comparativa interanual també mostra una recuperació amb un increment de l’1,99% en relació al maç de 2020 (3.738 afiliacions més).

Els increments més intensos s’han registrat als municipis de Malgrat de Mar (2,11%), Pineda de Mar (1,74%), Calella (1,36%) i Santa Susanna (1,05%). En canvi, els descensos més intensos es donen a Sant Iscle de Vallalta (-0,82%), Dosrius (-0,80%) i Cabrera de Mar (-0,75%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe del mes de març “Persones ocupades i llocs de treball ocupat segons residència padronal

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Report d’Atur. Març 2021