El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

19 maig 2023

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

INFOGRAFIA: Població resident a l’estranger 2020

18 juny 2020

El Maresme creix demogràficament a un ritme inferior al català

4 juny 2024

La població del Maresme ha crescut el darrer any un 1,29% situant-se, segons les xifres oficials, en 467.398 persones. És la vuitena comarca barcelonina i la vint-i-setena catalana en el rànquing de creixement demogràfic amb un increment percentual per sota de la mitjana del conjunt català que s’enfila a l’1,81%.

Les posicions s’inverteixen en matèria de poblament. El Maresme apareix com una de les comarques més densament poblades amb 1.172,80 habitants per km2 davant dels 246,1 hab./km2 que es registren en el conjunt de Catalunya. I dins de la comarca els contrastos entre municipis són evidents. Premià de Mar, amb 13.603 hab./km2, és el més densament poblat seguit del Masnou amb 7.132 hab./km2. En canvi, Sant Iscle de Vallalta (81 hab./km2) i Òrrius (141 hab./km2) presenten les densitats més baixes.

L’anàlisi de la població del Maresme 2023 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que tots els municipis maresmencs han augmentat de població el darrer any, a excepció de Vilassar de Mar que ha tingut un lleuger retrocés del 0,11%.

En termes relatius, Sant Cebrià de Vallalta ha experimentat l’increment més intens (5,01%) seguit per Dosrius (3,51%) i Santa Susanna (3,30%). En termes absoluts, els augments més voluminosos s’han produït a Mataró (1.187), Pineda de Mar (646) i Calella (520).

L’estudi també reflecteix que El Maresme creix gràcies a les migracions ja que el saldo natural o vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) és negatiu des de 2017. És a dir, a la comarca hi ha més defuncions que naixements.

Els únics municipis que presenten un saldo vegetatitu positiu són Cabrera de Mar (2,24‰), Dosrius (4,12‰) i Sant Cebrià de Vallalta (0,81‰). Els casos més extrems de taxa vegetativa negativa són Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

En canvi, el Maresme continua sent una comarca receptora de població tant provinent d’altres comarques catalanes com de la resta de l’Estat i d’altres països. La població estrangera ha augmentat el darrer any un 8,3% situant-se en 60.524 persones a 1 de gener de 2023.

Aquesta xifra indica un 12,9% de pes poblacional a nivell comarcal, un percentatge que situa el Maresme en valors mitjans-baixos de població estrangera. Novament, en el context intracomarcal s’observen diferències importants entre municipis. Així, Calella es manté, l’any 2023, com aquell en què la població nascuda a l’estranger hi té un major pes respecte de la resta de municipis de la comarca amb un 26,74%. El segueixen Caldes d’Estrac (23,81%), Pineda de Mar (21,55%), Mataró (20,37%) i Santa Susanna (20,19%). En el costat oposat trobem Òrrius i Tiana amb pesos del 5,38% i 7,97%, respectivament.

Baixa la població estrangera resident al Maresme

1 abril 2022

Per primera vegada des de 2017, baixa el nombre de persones estrangeres residents al Maresme. Segons reflecteix l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades oficials del padró a 1 de gener de 2021, al Maresme resideixen 56.737 persones de nacionalitat estrangera. Són 532 menys que l’any anterior. Probablement aquesta disminució és un efecte directe de la pandèmia.

Amb aquestes xifres, el pes de la població provinent d’altres països se situa a la comarca en el 12,34%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 27,67%. De fet, el Maresme és la trentena comarca catalana en percentatge de població estrangera.

La seva distribució en els 30 municipis és molt desigual, sent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera( 18,57%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,57%).

La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (38,97%), seguides de les d’Europa (28%), d’Amèrica (22,07%), de l’Àsia (10,87%) i d’Oceania (0,08%).
Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Segueix Itàlia, Gàmbia i Senegal.

Podeu ampliar aquesta informació en aquesta infografia interactiva:

Tots els municipis de la comarca, excepte Premià de Mar, augmenten de població

29 desembre 2009

El Maresme continua augmentant de població i, segons les dades oficials que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants a 1 de gener de 2009, un 1,44% més que l’any anterior. Tots els municipis guanyen població menys Premià de Mar que segueix la tendència detectada el 2008 i perd 236 habitants.

Les xifres publicades al BOE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que el Maresme ha tingut un creixement demogràfic el darrer any de 6.044 habitants, que es tradueix a nivell percentual en un augment de població de l’1,44% respecte a l’any anterior.

De les 426.565 persones empadronades a la comarca, el 49,82% són homes i el 50,18% dones.

Els municipis que han registrat majors increments absoluts han estat Mataró amb 1.942 ciutadans més, Tordera amb 545 persones més i Vilassar de Mar amb 392 nous habitants empadronats.

Per contra, els municipis que registren un creixement més petit són Òrrius amb 5 nous veïns, Calella amb 12 empadronats més i Sant Iscle de Vallalta amb 32 habitants més. Premià de Mar, el segon municipi del Maresme en població, és l’únic que perd població.

Podeu consultar les dades de tots els municipis, en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Podeu accedir a l’històric de les dades de població dels municipis del Maresme, clicant aquí

Report d’Atur – Juliol 2022

31 agost 2022

Report-Juliol-2022
Infogram

Creixement històric de l’atur al Maresme en un mes de maig

3 juny 2020

Les dades d’atur han registrat un increment històric durant el mes de maig i s’enfilen a xifres de persones sense feina similars a les registrades durant el mateix període de 2016. De fet, és el segon increment de l’atur més intens en un mes de maig en la sèrie temporal 2005-2020.

El total de maresmencs i maresmenques registrades com a demandants de feina és de 29.848. Aquesta xifra fa referència només a les persones en situació d’atur. No incorpora les que es troben en situació de regulació de l’ocupació temporal que, a 2 de juny, pujava a 30.898.

Segons el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la comparativa intermensual indica un creixement de la desocupació del 2,86%. El percentatge es dispara fins el 26,13% en valors interanuals.

Si bé els increments són considerables, es troben per sota, tant en valors intermensuals com interanuals, dels registrats a nivell provincial i del conjunt de Catalunya. En termes intermensuals la província registra un increment de la desocupació del 4,12% i el territori català del 3,28%. En la comparativa interanual, l’increment provincial ascendeix al 28,78% i el català al 30,30%. Tot i això, la taxa d’atur maresmenca (14,54%) continua sent superior a la provincial (13,02%) i a la catalana (13,31%).

A nivell municipal, només Sant Iscle de Vallalta ha registrat un lleuger descens de l’atur. A la resta els increments intermensuals han oscil·lat entre l’1,36 de Calella i el 17,24% d’Òrrius. En la comparativa interanual, tots els municipis registren augment de la desocupació arribant a superar el 50% en Òrrius i Calella.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de maig:

Protegit: Canet de Mar – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

19 febrer 2024

Report d’Atur – Octubre 2022

4 novembre 2022

La taxa bruta de mortalitat al Maresme supera la catalana

13 desembre 2022

L’any 2021 es van registrar 4.321 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens del 4,55% respecte a 2020 en què es van comptabilitzar 4.527 morts. Cal recordar que el 2020 es va produir un intens creixement de la mortalitat a conseqüència de l’esclat de la COVID-19.

El recull fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el Maresme encara no ha recuperat les xifres de mortalitat prèvies a la pandèmia. De fet, tot i la disminució registrada el 2021, la comarca encara va sumar un 13% més de defuncions que l’any 2019.

Les dades de 2021 col·loquen la taxa bruta de mortalitat del Maresme en les 9,46% defuncions per cada 1.000 habitants, per sobre de la catalana que és del 8,95%. També el percentatge de disminució de la mortalitat comarcal va ser inferior en 8,55 punts al descens registrat l’any passat a nivell català.

El 75,14% de les defuncions comptabilitzades l’any passat al Maresme van ser de persones majors de 73 anys.

Les notes diferencials respecte a 2020, són la disminució de les defuncions en les persones majors de 50 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 26,09% en persones menors de 30 anys i la pujada del 2,86% de mortalitat entre les persones d’entre 30 i 49 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis, sent Premià de Mar el que registra una reducció percentual més destacada (-30,26%), seguida d’Alella (-26,21%) i Tiana (-21,52%).

A l’altra banda, ressalta l’increment de defuncions a Òrrius (+400%) i Sant Cebrià de Vallalta (+110%).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2021 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.