França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger
12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.
El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.
Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.
Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).
En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.
A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).
Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
Un resum en la següent infografia interactiva:
El Maresme continua guanyant població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors
Segons les dades estretes de la revisió dels padrons municipals, la xifra oficial de població del Maresme a 1 de gener de 2021 és de 459.625 habitants, el que representa un increment del 0,22% respecte a l’any anterior. Es tracta del creixement menys intens registrat des de 2014, però sobresurt del conjunt català on les estadístiques mostren un retrocés poblacional també del 0,22%.
El Maresme es continua mantenint com la quarta comarca catalana amb pes poblacional, només darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. La població maresmenca representa el 5,92% del conjunt català.
El darrer any, el Maresme ha guanyat 999 nous habitants que mantenen la correlació entre dones i homes. Tot i mantenir una distribució poblacional per sexe força equitativa, la població femenina supera la masculina.
Dels 459.625 habitants, 232.460 són dones (el 50,58%) i 227.165 homes (el 49,42%), sent el col·lectiu femení el que ha tingut un increment més destacat el darrer any (el 0,26% davant del 0,18% masculí).
La piràdime poblacional reflecteix una tendència a l’envelliment que ha anat creixent els darrers vint anys de manera que al 2000 l’edat mitjana de la població maresmenca era de 38,8 anys, va pujar als 40,2 anys el 2010 i en la darrera dècada ha experimentat un nou increment fins arribar als 42,9 anys.
A nivell local, 23 dels 30 municipis maresmencs han augmentat d’habitants, mentre Vilassar de Mar, Mataró, Canet de Mar, Calella, Premià de Dalt, Pineda de Mar i Premià de Mar comptabilitzen menys població.
Podeu ampliar més informació consultant l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Cliqueu aquí
Trobareu les dades més destacades en aquesta infografia interactiva:
La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%
13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.
El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).
Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.
En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).
Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).
El Maresme a 90 països
La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.
Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).
En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).
Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
DADES MÉS DESTACABLES
La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer
Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.
L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.
El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.
Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.
Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.
Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.
Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).
Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.
La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca
La sinistralitat laboral augmenta un 36,75% durant el primer trimestre de 2006
Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei del Consell Comarcal, sobre la sinistralitat laboral registrada a la comarca durant el primer trimestre de 2006 són força preocupants. 1.663 treballadors i treballadores han sofert un accident en el lloc de feina, fet que els ha obligat a agafar la baixa laboral. Aquesta xifra és un 36,75% superior a la registrada en el mateix període de temps de 2005. Tot i això, la dada positiva és que cap dels accidents va provocar víctimes mortals.
L’evolució mensual de la sinistralitat durant el primer trimestre de l’any mostra un creixement progressiu dels accidents laborals a la comarca. El mes de gener se’n van produir 440, el febrer 505 i el març 718. Total: 1663 accidents laborals. D’aquests, el 99% són lleus. Sectorialment, els serveis registren la majoria dels sinistres (el 36%), seguits per la construcció (el 31%), la indústria (el 30%) i, finalment, el sector primari (el 3%). Pràcticament el 80% dels sinistres registrats els han patit homes i un 38% d’aquests han estat en la construcció, un sector altament masculinitzat. Com a dada curiosa, només l’1% dels sinistres patits per dones es registren a la construcció, mentre que el 71% de la sinistralitat laboral femenina es produeix en els serveis. La distribució de la sinistralitat per tipus de contracte, durant el primer trimestre de 2006, ha estat la següent: un 56% dels accidentats són persones amb un contracte laboral fix i el 44% restant són treballadors i treballadores amn contracte eventual. Per tenir més dades sobre la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme durant el primer trimestre de 2006, Cliqueu aquí