L’atur baixa al Maresme durant el mes d’abril i 872 persones aconsegueixen feina

 

Per primera vegada en el que portem d’any, la xifra de persones aturades a la comarca ha baixat. Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur a la comarca se situa en el 16,1%, un 0,4% menys que el mes anterior. Tot i això, continuem amb una taxa superior a la de la província i a la mitjana de Catalunya i amb una xifra de 36.865 persones sense feina.

El mes d’abril ha tingut un comportament positiu pel que fa a la creació d’ocupació. 872 persones han abandonat la llista de l’atur per incorporar-se al mercat laboral. Les activitats econòmiques en les quals s’han concentrat les noves contractacions han estat el comerç i la restauració. De fet, el sector serveis és el que ha experimentat la reducció absoluta de persones aturades més elevada (663 aturats menys). La interpretació per tant que cal fer és que es tracta d’un comportament estacional de l’ocupació ja que manté una relació directa amb el turisme i les activitats que s’impulsen a partir de la Setmana Santa.

Aquesta lectura també sintonitza amb els municipis que han experimentat un descens de l’atur més intens i que són aquells en els quals el sector turístic està més desenvolupat. És el cas de Pineda de Mar (-192), Malgrat de Mar (-186) o Calella (-120)

En el conjunt de la comarca hi ha dos municipis que es mantenen amb una taxa d’atur superior al 20% són Pineda de Mar (21,12%) i Mataró (20,36%). També es troben amb una taxa superior a la mitjana de la comarca: Tordera (19,11%), Calella (17,81%), Premià de Mar (17,64%) i Malgrat de Mar (16,54%).

Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal del Maresme:

 

 

 

Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer

Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.

L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.

El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.

Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.

Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.

Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).

Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.

La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

El nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme continua creixent. El passat mes d’octubre es va registrar un repunt del 0,25% respecte al mes anterior. El percentatge és inferior al provincial (+0,31%) i al del conjunt català (+1,33%). En total, 29.756 maresmenques i maresmencs cerquen feina.

Les dades del mes d’octubre, analitzades en el Report d’Atur per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 55,38% de l’atur comarcal es concentra en les activitats econòmiques de comerç a l’engròs i al detall, activitats administratives i serveis auxiliars, hostaleria i indústries manufactureres. Afecta a 16.478 persones.

La comparativa intermensual del comportament dels diferents sectors econòmics mostra que la indústria i la construcció han estat els únics que registren un descens de l’atur. En canvi, l’agricultura, els serveis i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) sumen més persones sense feina.

La desocupació al Maresme es continua caracteritzant per una marcada feminització (el 55,67% de les persones sense feina són dones) i per una concentració en les persones d’edat més avançada (el 54,5% de les persones aturades té més de 45 anys). De fet, el passat mes d’octubre els únics col·lectius que van registrar un descens de la desocupació van ser els de 25 a 44 anys.

Per franges d’edat, l’increment intermensual més destacat ha estat entre els joves de 16 a 24 anys, seguit del grup de persones majors de 55 anys i del col.lectiu de més de 45 anys.

A nivell municipal, 15 poblacions de la comarca registren un lleuger descens en el nombre de persones sense feina, Cabrera de Mar no registra cap variació respecte a les dades del mes anterior i les 14 restants, amb diferents intensitats, concentren l’increment de l’atur del mes d’octubre.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades en la següent infografia interactiva:

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Lleuger descens de la sinistralitat al Maresme durant 2023

El Maresme tanca 2023 amb un lleuger descens de les xifres de sinistralitat laboral. Segons recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any passat es van comunicar 7.310 accidents laborals, un 0,7% menys que al 2022.

L’anàlisi pormenoritzat mostra que aquesta tendència és desigual en la comparativa per sexes i en la diferenciació del lloc on s’ha produït el sinistre. Així, mentre baixen els accidents patits per dones, agumenten entre els homes i a la vegada que es redueix la sinistralitat en jornada laboral, s’incrementa in itinere.

El 91% dels accidents (6.647) es van produir durant la jornada laboral i la resta (663) van tenir lloc in itinere, és a dir en el trajecte d’anada o tornada al lloc de feina. Pràcticament el 50% de les persones accidentades en jornada laboral van haver de cursar baixa si bé en un 99,17% el diagnòstic de les ferides va ser de pronòstic lleu. Cal ressaltar que 2 persones treballadores van perdre la vida, una menys que al 2022.

L’anàlisi a partir de l’índex d’incidència, que és aquell que posa en relació el nombre d’accidents amb la xifra d’afiliacions a la Seguretat Social, situa la sinistralitat laboral al Maresme per sota de la provincial i la catalana tant pel que fa als accidents en jornada laboral sense baixa com en in itinere. Per aquells accidents en jornada laboral amb baixa l’índex de la comarca és major al de la provínicia i menor al del conjunt de Catalunya. Per sectors, l’índex més elevat s’ha registrat en el sector primari en tot tres tipus d’accidents i el més baix en els serveis, també en tots tres casos

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023