Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu

Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.

L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.

Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).

Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.

Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.

Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019

Protegit: Vilassar de Mar – Informe sociolaboral 4t trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Report d’Atur – Gener 2022

Nou increment de l’atur al Maresme. La taxa d’atur ja frega el 17%

 

La xifra de persones desocupades continua creixent al Maresme. Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 38.688 maresmencs i maresmenques cerquen feina, 594 més que el mes d’octubre. Aquest increment situa la taxa d’atur a la comarca en el 16,92%.

El Maresme segueix un ritme d’ocupació diferent al de la província de Barcelona i a la del conjunt de Catalunya. Durant el mes de novembre, la comarca ha registrat un increment de l’1,56%, un percentatge molt superior al registrat al conjunt de Catalunya (0,02%) i al de la província de Barcelona que ha aconseguit reduir la seva xifra de persones en atur en un 0,08%.

En el conjunt de la comarca es continua notant la dependència laboral del sector serveis que és el que concentra gairebé la totalitat de l’increment de la xifra d’aturats. En concret, aquest sector ha generat 626 nous desocupats el mes de novembre; 16 nous inscrits a les oficines d’ocupació provenen de l’agricultura i 48 es declaren sense ocupació anterior. La part positiva és la reducció de persones aturades a la construcció (-61) i a la construcció (-35).

Els municipis on hi ha hagut un increment més accentuat de l’atur han estat Calella (145 nous aturats), Malgrat de Mar (169) i Pineda de Mar (133). Per contra, 11 municipis han rebaixat el seu nombre de ciutadans en situació d’atur: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Pineda de Mar encapçala el rànking amb la taxa d’atur més alta (el 22,88%). Li segueixen Mataró amb el 20,99% i Tordera amb el 19,89%. Es mantenen per sota del 10%: Alella (9,47%), Cabrera de Mar (8,87%), Cabrils (9,62%), Sant Vicenç de Montalt (9,42%), Teià (8,88%) i Tiana (9,42%).

Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

 

 

 

Baixa la població estrangera resident al Maresme

Per primera vegada des de 2017, baixa el nombre de persones estrangeres residents al Maresme. Segons reflecteix l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades oficials del padró a 1 de gener de 2021, al Maresme resideixen 56.737 persones de nacionalitat estrangera. Són 532 menys que l’any anterior. Probablement aquesta disminució és un efecte directe de la pandèmia.

Amb aquestes xifres, el pes de la població provinent d’altres països se situa a la comarca en el 12,34%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 27,67%. De fet, el Maresme és la trentena comarca catalana en percentatge de població estrangera.

La seva distribució en els 30 municipis és molt desigual, sent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera( 18,57%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,57%).

La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (38,97%), seguides de les d’Europa (28%), d’Amèrica (22,07%), de l’Àsia (10,87%) i d’Oceania (0,08%).
Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Segueix Itàlia, Gàmbia i Senegal.

Podeu ampliar aquesta informació en aquesta infografia interactiva:

La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer

Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.

L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.

El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.

Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.

Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.

Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).

Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.

La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca

La taxa bruta de mortalitat al Maresme supera la catalana

L’any 2021 es van registrar 4.321 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens del 4,55% respecte a 2020 en què es van comptabilitzar 4.527 morts. Cal recordar que el 2020 es va produir un intens creixement de la mortalitat a conseqüència de l’esclat de la COVID-19.

El recull fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el Maresme encara no ha recuperat les xifres de mortalitat prèvies a la pandèmia. De fet, tot i la disminució registrada el 2021, la comarca encara va sumar un 13% més de defuncions que l’any 2019.

Les dades de 2021 col·loquen la taxa bruta de mortalitat del Maresme en les 9,46% defuncions per cada 1.000 habitants, per sobre de la catalana que és del 8,95%. També el percentatge de disminució de la mortalitat comarcal va ser inferior en 8,55 punts al descens registrat l’any passat a nivell català.

El 75,14% de les defuncions comptabilitzades l’any passat al Maresme van ser de persones majors de 73 anys.

Les notes diferencials respecte a 2020, són la disminució de les defuncions en les persones majors de 50 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 26,09% en persones menors de 30 anys i la pujada del 2,86% de mortalitat entre les persones d’entre 30 i 49 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis, sent Premià de Mar el que registra una reducció percentual més destacada (-30,26%), seguida d’Alella (-26,21%) i Tiana (-21,52%).

A l’altra banda, ressalta l’increment de defuncions a Òrrius (+400%) i Sant Cebrià de Vallalta (+110%).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2021 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

Salut demana la col·laboració dels ajuntaments i de la població per evitar la transmissió comunitària de la COVID-19

El Maresme es troba actualment en nivell 2, segons els criteris establerts en el Pla de control de la transmissió de la COVID-19 a Catalunya aprovat per la Generalitat. Això vol dir que els brots de coronavirus detectats en diversos municipis de la comarca ara per ara estan controlats. Cal, però, no baixar la guàrdia, seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i no relaxar les mesures personals de prevenció. Aquest és el missatge que Salut ha transmès a les alcaldies en la reunió mantinguda avui i en la qual també ha participat el Delegat Territorial del Govern, Juli Fernández.

La prioritat és aplicar l’estratègia comunitària basada en la prevenció, ràpida detecció de casos, registre de contactes estrets i aïllament, tant dels casos positius com dels possibles, per tal de trencar la cadena de transmissió. En aquest punt, Salut ha demanat la col·laboració dels ajuntaments en totes les necessitats puntuals i urgents que puguin sorgir en cada municipi.

En l’apartat de prevenció, la població és la principal actora. El virus continua present i la única forma de contenir-lo és seguir les normes de protecció: ús correcte de la mascareta en espais oberts i tancats, higiene de mans, mantenir una distància física de seguretat de metre i mig, evitar les aglomeracions i reduir les interaccions fora del nucli per persones convivents.

El Maresme ha registrat 550 defuncions per coronavirus (una aquesta setmana), el que representa una taxa de mortalitat de 12,15 per cada 10.000 habitants, lleugerament inferior a la global de Catalunya que se situa en el 12,74.

Segons les dades recollides a l’informe “Seguiment de l’impacte de la COVID-19 al Maresme. Salut / Mercat de treball i teixit empresarial / Activitat econòmica” que actualitza cada divendres l’Observatori de Desenvolupament Local, els casos positius continuen creixent en els municipis de la comarca.

Durant la darrera setmana, s’han detectat 154 nous positius amb PCR i 2.748 persones estan dins del col.lectiu de “casos sospitosos”.

Durant els 9 primers mesos de 2003 s’han produït més de 5.000 baixes per accident laboral a la comarca del Maresme

 


Durant els primers nou mesos d’aquest any, s’ha registrat menys sinistralitat laboral amb baixa a la comarca del Maresme que durant el mateix període de 2002. Tot i això, ha augmentat el nombre de ferits greus i s’ha mantingut en 2 la xifra de víctimes mortals. Aquestes dades s’extreuen del seguiment que realitza l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal del Maresme dels accidents que pateixen els treballadors i treballadores en el desenvolupament de la seva feina.


De gener a setembre de 2003 es van produir a la comarca del Maresme un total de 4.923 baixes laborals provocades per accident en el treball. D’aquestes, 4.871 van ser per ferides de pronòstic lleu, 50 per ferides greus i dues persones van perdre la vida. Pel que fa al mateix període de 2002, es va registrar un total de 5.027 baixes laborals, de les quals 4.980 van ser per ferides lleus, 45 van ser diagnosticades de greus i 2 treballadors van morir. En els nou mesos analitzats, el sector serveis és el que aglutina més accidents amb baixa laboral, seguit de la indústria, la construcció i l’agricultura. Per accedir a les dades de sinistralitat laboral mes a més,  
Cliqueu aquí