Nou descens de l’atur al Maresme

El mes de juny ha tancat amb 20.123 persones registrades com a aturades al Maresme (11.698 dones i 8.425 homes). És una xifra inferior a la del mes passat (-1,78%) i també a la d’un any abans (-3,72%).

El descens de l’atur en el conjunt de la comarca no ha estat generalitzat a escala municipal. En comparació amb les dades del mes de maig, la xifra de persones que cerquen feina ha augmentat en 9 dels 30 municipis del Maresme. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tiana i Vilassar de Dalt; i s’ha mantingut en els mateixos termes a Teià i Tordera.

En termes interanuals, també hi ha diferències municipals. El còmput de persones aturades ha baixat en 18 municipis, ha incrementat en 11 (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) i s’ha mantingut estable a Saant Cebrià de Vallalta.

Amb les dades dels mes de juny, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,10% i a nivell local es mou en una forquilla d’entre el 4,66% d’Alella i l’11,84% de Tordera.

Perfil de l’atur al Maresme

El sector dels serveis segueix encapçalant la distribució sectorial de l’atur registrat a la comarca. Concentra el 71,03% de les persones aturades davant un 12,85% a la indústria, un 7,88% a la construcció i un 1,31% al sector primari. Un 6,94% de les persones registrades com a aturades no tenien una ocupació anterior.

Practicament una quarta part de les persones aturades registrades a la comarca demanden una ocupació elemental (24,87%). I un 23,57% sol·liciten una ocupació en la restauració, serveis personals i venda.

Respecte al mes interior, augmenten les demandes en el grup de professionals científics i intel·lectuals (2,15%), tècnics i professionals de suport (0,58%), operadors d’instal·lacions (0,48%) i empleats d’oficina comptables i administratius (0,48%).

Pel,que fa a grups d’edat, l’atur maresmenc segueix clarament concentrat en el col·lectiu de persones de 55-64 anys, el qual aplega el 39,06% de l’atur total amb 7.860 persones registrades. De fet, l’atur en aquest grup és el que baixa amb menys intensitat en relació al maig i, interanualment, és l’únic on repunta (0,29%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El 90% de les transaccions immobiliàries que es fan al Maresme són d’habitatges de segona mà

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha analitzat el mercat immobiliari i els moviments registrats al Maresme el 2022.

Les dades -recollides a partir de la Direcció General del Cadastre; el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat- apunten que els béns immobles van crèixer al Maresme un 0,7% respecte a 2021, un percentatge superior al del conjunt català (0,5%).

La comarca va acabar l’any amb 336.439 béns immobles registrats. D’aquests, el 62% es destina a l’ús residencial, un 26,4 a magatzem, un 4,2% a comerç, un 1,8% a indústria i un 1,5% a úsos diversos (cultural, esportiu, religiós…). Un 4% són immobles buits.

L’any 2022 es van iniciar 1.127 habitatges, un 80,48% dels quals són de tipologia pljurifamiliar, i se n’han acabat 923. Tant les xifres de construccions iniciades com les de finalitzades són superiors a les de 2021 tot i que encara queden per sota dels nivells prepandèmics.

El Maresme disposa del 28,41% de sòl vacant (parcel·les sense edificar) sent Premià de Mar el municipi amb menys sòl vacant (el 6,29%)

Transaccions immobiliàries

L’any 2022 s’han realitzat 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges en el conjunt de la comarca, pràcticament les mateixes que l’any anterior (+0,4%). Un creixement molt per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya (5,8%).

El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou. En termes absoluts n’han estat, respectivament, 5.969 i 659.

En relació al 2021, la compravenda d’habitatge nou ha baixat (-0,9%) mentre que la d’habitatge de segona mà ha incrementat (0,5%).

Vilassar de Mar és el municipi de la comarca on, de mitjana, el metre quadrat de l’habitatge és més car (3.460,4€) amb independència que sigui nou (4.649,51€) o usat (3.407,84€) i Tordera és la població on el metre quadrat és més econòmic (1.449,66€). En aquest municipi, és més car el metre quadrat de segona mà (1.467,65€) que el nou (1.289,54€).

El lloguer

L’any 2022 s’han registrat 8.322 contractes de lloguer d’habitatge a la comarca, menys que un any abans (-8,8%), un descens que també s’ha produït en el conjunt de Catalunya (-9,0%).

El preu mitjà anual del lloguer, segons les fiances dipositades a l’Incasòl, s’ha situat en els 777,05€ al Maresme, pràcticament igual que en el conjunt de Catalunya. Igual que en la compravenda, els preus de lloguer varien molt en funció dels municipis. Sant Vicenç de Montalt i Cabrils són les localitats que el 2022 van registrar un preu mitjà anual de lloguer més elevat. En el cas de Sant Vicenç de 1.489,95€ i de 1.444,31€ en Cabrils. En canvi, a Sant Iscle de Vallalta va ser de 558,18€ i a Tordera de 527,28€.

S’ha de tenir en compte que aquestes dades fan referència al preu dels contractes de lloguer. No hi ha informació oficial per saber el preu del lloguer per m2 i aquesta informació és bàsica a l’hora de veure les diferències existents entre municipis en habitatges d’iguals dimensions.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Mercat immobiliari al Maresme

1er trimestre 2024

4t trimestre 2023

El Maresme registra un descens de l’atur de l’1,76%

El mes de maig ha tornat a tenir un bon comportament pel que fa a l’ocupació. Seguint la mateixa tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un nou descens del volum de persoens sense feina. En concret, 366 persones han abandonat la llista de demandants d’ocupació.

Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme hi ha 20.487 persones aturades. És una xifra important, però inferior a la de mesos i anys anteriors. En termes intermensuals, la desocupació a la comarca ha baixat un 1,76% i un 5,12% en comparació al mes de maig de 2022.

Aquests percentatges mostren la tendència general al Maresme, però -com és habitual- el comportament local marca diferències. Així, en relació al mes d’abril, la xifra de persones aturades ha repuntat en 7 municipis: Cabrils, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar. I també ha augmentat interanualment la desocupació en 7 dels 30 municipis de la comarca: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, el Masnou, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Les dades del mes de maig situen la taxa d’atur maresmenca en el 9,29%, escurçant distàncies amb la provincial (9,00%) i la catalana (8,72%). En els extrems es troben Alella, Cabrera de Mar i Tiana amb taxes d’atur inferiors al 5% i Pineda de Mar, Tordera, Mataró i Calella que superen el 10%.

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al primer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals registrades a la comarca.

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del primer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.838 accidents laborals, 1.670 dels quals s’ha produït en jornada laboral i els 168 restants han estat “in itinere“. En ambdós casos es detecta un repunt respecte a les xifres registrades durant el mateix període de l’any anterior.

El 50% dels sinistres han obligat la persona accidentada a cursar la baixa laboral tot i que la majoria ha patit ferides de pronòstic lleu.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2024