L’informe sociolaboral del Maresme del 3er trimestre apunta a un augment interanual dels llocs de treball assalariats i a una estabilització dels autònoms

El Maresme va tancar el tercer trimestre de l’any amb 145.255 llocs de treball, el 76,72% dels quals són assalariats i el 23,28% restant autònoms. La xifra total indica un descens de 220 respecte al trimestre anterior, però un augment de 4.775 respecte al mateix període de l’any passat.

L’informe sociolaboral de periodicitat trimestral que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme fila més prim i mostra l’evolució en cada sector econòmic.

El sector serveis ha augmentat un 4,01% interanualment i un 0,10% en el darrer trimestre és el que aplega més de tres quartes parts dels llocs de treball al Maresme. En concret 115.740 (el 76,68%). En segon lloc i molt distanciada es troba la indústria amb 18.245 llocs de treball després d’haver baixat un 0,71% el darrer trimestre i haver augmentat un 0,885 interanualment.

La construcció ofereix 10.450 llocs de treball al Maresme, una xifra que és un 1,70% més que la de fa un any tot i que respecte al trimestre anterior s’ha reduït un 1,55%. Finalment, el sector primari compta amb 830 llocs de treball i és l’únic en números negatius tant en la comparativa interanual com en la intertrimestral.

una certa estabilitat dels llocs de treball autònoms tant respecte al trimestre anterior (cauen un 0,01%) com en la comparativa interanual (augmenten un 0,4%); en canvi, el nombre de llocs de treball assalariats presenta diferències més significatives. Si bé, la comparativa respecte al trimestre anterior mostra un descens del 0,19%, ene termes interanuals es comptabilitza un increment de 3,40%.

Pel que fa a la tipologia dels llocs de treball, 111.435 són assalariats i 33.820 s’inclouen en el Règim de Treballadors Autònoms. Tots dos han tingut una evolució interanual positiva, si bé els llocs assalariats són els que han experimentat un increment anual més significatiu (4,33%). Les xifres d’autònoms només han crescut un 0,4%.

Tot i que els llocs de treball assalariats representen a nivell comarcal el 72,26% del total. L’estructura econòmica per municipis és dispar i, per exemple a Tiana, assalariats i autònoms estan gairebé equiparats (695 assalariats i 655 autònoms). El percentatge de llocs de treball autònom també supera el 40% a Teià, Òrrius, Cabrils.

Expedients de Regulació Laboral

L’informe presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també recull els ERE. Aquest trimestre s’han resolt procediments de 6 municipis de la comarca. En ordre alfabètic, han estat els següents: Arenys de Mar, 1 procediment resolt amb la suspensió del contracte laboral de 65 llocs de treball; El Masnou, amb 1 procediment resolt amb l’extinció de la relació laboral per 14 llocs de treball; Mataró, amb 2 procediment resolts amb l’extinció de la relació laboral per 27 llocs de treball; Pineda de Mar, amb 1 procediment resolt amb la reducció de la jornada laboral per a 1 lloc de treball; Premià de Mar, amb dos procediments resolts que han comportat la suspensió del contracte en 4 llocs de treball, i un altre amb l’extinció de la relació laboral per a 7 llocs de treball; i Vilassar de Mar, amb un procediment resolt amb la reducció de la jornada per a 39 llocs de treball.

L’informe socioeconòmic també recull informació relativa a la població ocupada, l’atur registrat i les persones beenficiàries de prestacions, la contractació i evolució de la sinistralitat laboral.

El nombre de turistes estrangers que visita el Maresme ja supera les xifres de 2022

Sens dubte el Maresme viu un bon any turísticament parlant i, en especial, pel que fa a les visites de turistes estrangers. Així ho corroboren les xifres recollides en el recurs estadístic “Turistes estrangers al Maresme” que l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal actualitza mensualment.

Les darreres dades indiquen que el passat mes de setembre ja es van superar les xifres de 2022 en gairebé 49.000 visitants procedents d’altres països. En concret, el Maresme va rebre l’any passat 649.339 turistes estrangers i a tancament del mes de setembre el registre és de 689.207.

La comparativa interanual dels municipis amb més pes turístic indica que Santa Susanna i Calella són les poblacions amb un augment més intens (el 23,2% i el 19,9% respectivament), seguida de Malgrat de Mar que suma un increment del 6,09%.

Aquesta tendència a l’alça també és extrapolable a altres municipis del Maresme amb menor tradició turística. Així, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Teià han més que duplicat el nombre de turistes estrangers que els van visitar el 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França continua sent el primer país emissor, seguit molt de prop per Regne Unit. Més distanciats es troben Alemanya i Països Baixos.

Durant el mes de setembre, els municipis maresmencs van rebre la visita de 114.592 turistes estrangers, un 13% menys que al mes d’agost, però un 34,5% més que al setembre de 2022.

“Turistes estrangers al Maresme” és una eina que ha activat recentment el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a fer un seguiment dels visitants estrangers que arriben al municipi i poder desplegar les polítiques adients. Aquest recurs estadístic presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

Creix l’atur al Maresme, però hi ha menys persones sense feina que fa un any

Seguint la tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un increment de l’atur durant el mes d’octubre. Les oficines d’ocupació de la comarca han sumat 201 persones com a demandants de feina, el que percentualment representa un increment del 0,98% respecte al mes de setembre.

Tot i aquest increment, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que al Maresme hi ha 871 persones aturades menys que a l’octubre de 2022, el que en termes percentuals representa una reducció interanual de la desocupació del 4,02%.

El tancament del mes d’octubre deixa al Maresme 20.788 persones com a demandants de feina, una xifra que, respecte al mes anterior, ha crescut en tots els sectors econòmics amb major intensitat a l’agricultura i a l’indústria i també és general a tots els grups d’edat, a excepció del comprés entre els 25 i els 34 anys que mostra una lleugera davallada.

Amb aquestes noves dades, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,34%, elevant-se a l’11,07% entre les dones i baixant al 7,71% entre els homes. La mitjana comarcal té les seves puntes a l’esfera local. Així, Alella (4,58%) i Tiana (4,73%) són els municipis amb una taxa de desocupació més baixa que contrasta amb el 12.44% de Tordera, l’11,81% de Pineda de Mar o l’11,43% de Mataró.

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis és divers. Així, en 18 municipis hi ha hagut un repunt intermensual de l’atur, en 10 hi ha hagut una reducció i a Dosrius i a Sant Pol de Mar no hi ha hagut variació respecte al mes de setembre.

La desocupació ha baixat a Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En termes interanuals, l’evolució local també és desigual. 18 municipis tenen menys persones aturades que al 2022 i 12 en tenen més. Són: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tordera .

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011
i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).



Protegit: Santa Susanna – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Protegit: Vilassar de Mar – Informe sociolaboral 2n trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Protegit: Tordera – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Protegit: Sant Vicenç de Montalt – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació: