Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

El nombre de turistes estrangers que visiten el Maresme segueix a l’alça els primers mesos de 2024

L’Observatori de Desenvolupament Local ha publicat les dades del mes de febrer sobre l’impacte del turisme estranger en els municipis del Maresme. La comparativa interanual consolida la tendència a l’alça de la comarca com a pol d’atracció de visitants procedents d’altres països.

Entre els mesos de gener i febrer han escollit el Maresme per passar uns dies de lleure 54.064 turistes estrangers, un 18,33% més que en el mateix període de 2023, un any rècord en què es van disparar totes les estadístiques comptabilitzant-se 845.047 visitants estrangers a la comarca amb un creixement del 30,1% respecte a 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França s’ha mantingut durant els dos primers mesos de 2024 com a primer país de procedència i Països Baixos han substituït en el segon lloc Regne Unit mentre que Alemanya manté la tercera posició.

Podeu consultar les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

El Maresme continua guanyant població

La comarca té oficialment 434.897 habitants

 

Les darreres dades oficials basades en la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2011 indiquen que la població del Maresme és de 434.897 habitants, 3.900 persones més que un any abans. Percentualment, la població maresmenca ha augmentat un 0,90% respecte a l’any anterior. Aquest increment, però, és el més baix des de 1998.

El Maresme concentra el 5,77% del total de població de Catalunya i es manté com a la quarta comarca més poblada, darrera del Barcelonès, del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. Tanmateix, d’entre les 100 poblacions catalanes amb més habitants en trobem 10 del Maresme: Mataró ocupa el vuitè lloc amb un pes poblacional de l’1,643% sobre el total català; Premià de Mar se situa en el lloc 45 amb un 0,375% de l població catalana; Pineda de Mar té el lloc 50 i un pes poblacional del 0,345%; El Masnou ocupa el lloc 58; Vilassar de Mar el 64; Calella el 68; Malgrat de Mar el 70; Tordera el 81; Arenys de Mar el 87 i Canet de Mar el 93.

L’anàlisi de les darreres dades oficials fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que només 5 dels 30 municipis del Maresme han perdut població: Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius i Sant Pol de Mar. En canvi, Dosrius, Palafolls, Tiana i Tordera han registrat augments per sobre del 2%.

Per municipis, Mataró concentra el 28,48% de la població total de la comarca i entre la capital, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar sumen la meitat de la població del Maresme (el 50,72%).

La població oficial de la comarca és de 434.897 habitants, el 49,72% dels quals són homes (16.248) i el 50,28% dones (218.649).

Podeu ampliar aquesta informació i veure les dades de cada municipi, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

 

L’informe sociolaboral del Maresme del 3er trimestre apunta a un augment interanual dels llocs de treball assalariats i a una estabilització dels autònoms

El Maresme va tancar el tercer trimestre de l’any amb 145.255 llocs de treball, el 76,72% dels quals són assalariats i el 23,28% restant autònoms. La xifra total indica un descens de 220 respecte al trimestre anterior, però un augment de 4.775 respecte al mateix període de l’any passat.

L’informe sociolaboral de periodicitat trimestral que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme fila més prim i mostra l’evolució en cada sector econòmic.

El sector serveis ha augmentat un 4,01% interanualment i un 0,10% en el darrer trimestre és el que aplega més de tres quartes parts dels llocs de treball al Maresme. En concret 115.740 (el 76,68%). En segon lloc i molt distanciada es troba la indústria amb 18.245 llocs de treball després d’haver baixat un 0,71% el darrer trimestre i haver augmentat un 0,885 interanualment.

La construcció ofereix 10.450 llocs de treball al Maresme, una xifra que és un 1,70% més que la de fa un any tot i que respecte al trimestre anterior s’ha reduït un 1,55%. Finalment, el sector primari compta amb 830 llocs de treball i és l’únic en números negatius tant en la comparativa interanual com en la intertrimestral.

una certa estabilitat dels llocs de treball autònoms tant respecte al trimestre anterior (cauen un 0,01%) com en la comparativa interanual (augmenten un 0,4%); en canvi, el nombre de llocs de treball assalariats presenta diferències més significatives. Si bé, la comparativa respecte al trimestre anterior mostra un descens del 0,19%, ene termes interanuals es comptabilitza un increment de 3,40%.

Pel que fa a la tipologia dels llocs de treball, 111.435 són assalariats i 33.820 s’inclouen en el Règim de Treballadors Autònoms. Tots dos han tingut una evolució interanual positiva, si bé els llocs assalariats són els que han experimentat un increment anual més significatiu (4,33%). Les xifres d’autònoms només han crescut un 0,4%.

Tot i que els llocs de treball assalariats representen a nivell comarcal el 72,26% del total. L’estructura econòmica per municipis és dispar i, per exemple a Tiana, assalariats i autònoms estan gairebé equiparats (695 assalariats i 655 autònoms). El percentatge de llocs de treball autònom també supera el 40% a Teià, Òrrius, Cabrils.

Expedients de Regulació Laboral

L’informe presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també recull els ERE. Aquest trimestre s’han resolt procediments de 6 municipis de la comarca. En ordre alfabètic, han estat els següents: Arenys de Mar, 1 procediment resolt amb la suspensió del contracte laboral de 65 llocs de treball; El Masnou, amb 1 procediment resolt amb l’extinció de la relació laboral per 14 llocs de treball; Mataró, amb 2 procediment resolts amb l’extinció de la relació laboral per 27 llocs de treball; Pineda de Mar, amb 1 procediment resolt amb la reducció de la jornada laboral per a 1 lloc de treball; Premià de Mar, amb dos procediments resolts que han comportat la suspensió del contracte en 4 llocs de treball, i un altre amb l’extinció de la relació laboral per a 7 llocs de treball; i Vilassar de Mar, amb un procediment resolt amb la reducció de la jornada per a 39 llocs de treball.

L’informe socioeconòmic també recull informació relativa a la població ocupada, l’atur registrat i les persones beenficiàries de prestacions, la contractació i evolució de la sinistralitat laboral.

El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars

 


El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.


Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.

L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

La sinistralitat laboral es redueix al Maresme en gariebé un 11% el 2008

4 treballadors van perdre la vida en accidents a la feina

  


5.845 treballadors i treballadores van patir accidents laborals al Maresme durant el 2008. Tot i que la xifra continua sent elevada, la sinistralitat laboral a la comarca s’ha reduit d’un 10,73% respecte l’any anterior, segons l’anàlisi de les dades fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.


La reducció més significativa es fa evident en les xifres d’accidents greus que experimenten un descens del 17,3% passant de 52 el 2007 a 43 el 2008. El sinistres lleus són els més nombrosos i durant el 2008 se’n van produir 5.798, un 10,69% menys que l’any anterior. La nota negativa són els accidents mortals. 4 treballadors van perdre la vida durant el 2008, la mateixa xifra que es va registrar l’any anterior. Analitzant les dades per sectors econòmics, l’agricultura és l’única activitat en la qual es detecta un increment de sinistralitat laboral. De 110 treballadors ferits el 2007 es va passar a 136 el 2008. En la resta de sectors la disminució és força variable en funció de l’activitat. Així, en la construcció és on es detecta una reducció més significativa (el 27,89%) passant de 1.972 accidentats el 2007 a 1.422 el 2008. A la indústria el percentatge de disminució és de l’11.02% (de 1.615 ferits el 2007 es va passar a 1.437 el 2008). Finalment, en el sector serveis només va haver-hi una reducció del 0,04% (el 2007 es van comptabilitzar 2.851 sinistres i el 2008 2.850). Si en comptes d’analitzar les dades partint de les xifres absolutes, es fa agafant com a model l’índex d’incidència laboral (nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social), la reducció de la sinistralitat laboral al Maresme durant el 2008 seria del 7,33%, una xifra molt similar a la registrada en el conjunt de Catalunya (el 7,4%). Si voleu ampliar aquesta informació, podeu consultar el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Clic aquí per a pdf

Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Creix la sinistralitat laboral coincidint amb la flexibilització de les mesures per frenar la COVID-19

Lìnforme de sinistralitat laboral al Maresme corresponent al tercer trimestre de 2020 reflecteix un increment dels accidents al lloc de feina del 54,66% respecte al trimestre anterior. Una dada que s’ha de llegir en el context de mesures adoptades per frenar l’expansió de la pandèmia. El mes de juny va començar el desconfinament i la tornada de molts sectors a l’activitat.

Durant aquests tres mesos es van registrar al Maresme 713 accidents laborals que, en termes interanuals, representen un descens del 36,79%. Si bé el 99,30% van ser tipificats de lleu, cal lamentar la mort d’una persona treballadora en el sector de la construcció.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

Els accidents laborals al Maresme es van cobrar una vida durant el segon trimestre de 2007

El 99,2% dels treballadors accidentats van patir ferides lleus

 


L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat les dades de sinistralitat laboral corresponents al segon trimestre de l’any. 1.547 treballadors van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident en el lloc de feina.


La xifra d’accidents laborals al Maresme continua sent preocupant. Si fem la comparativa amb el primer trimestre de 2007, les dades són positives tota vegada que es detecta un descens del 9,74%, però si la comparativa és respecte al mateix període de l’any 2006, s’observa un augment del 2,86%. En total, durant els mesos d’abril, maig i juny de 2007, es comptabilitzen 1.547 ciutadans i ciutadanes que van haver d’agafar la baixa laboral com a conseqüència d’haver tingut un accident de treball. La majoria, 1536 treballadors ( el 99,2%), van patir ferides de pronòstic lleu; 10 assalariats van resultar ferits de gravetat i,el mes de juny, es va haver de lamentar la mort d’un treballador. La comparativa per sectors, indica que els serveis continuen encapçalant el rànquing de sinistralitat laboral, seguit de la construcció, la indústria i la agricultura. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el sector serveis és el que aplega un major nombre de contractes laborals, per tant és el que potencialment té més probabilitat de sumar un major nombre d’accidents. Podeu accedir a les dades detallades de sinistralitat laboral al Maresme del 2n trimestre de 2007 
Clicant aquí
-Si voleu ampliar informació, amb dades corresponents a trimestres anteriors, ho podeu fer,
clicant aquí