Nou descens de l’atur al Maresme

2021 ha estat un any positiu pel que fa a la reducció de l’atur. El Maresme va tancar l’any amb un nou descens de la xifra de persones desocupades, concretament 196 menys que les registrades a finals de novembre.

Aquesta reducció és molt més destacada en la comparativa interanual. Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra oficial de persones en situació d’atur al Maresme és de 23.202, un volum que continua sent important, però sensiblement inferior als registres del mateix període de 2020. En concret, les oficines d’ocupació maresmenca van tancar 2021 amb 7.442 inscripcions menys de demandants d’ocupació.

Amb aquestes xifres, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,89%, un percentatge que es manté per sobre del provincial i del català en poc més d’un punt.

La reducció de l’atur s’ha estès a tots els sectors econòmics, sent la indústria la que ha registrat un major descens (-1,50%), seguit de la constucció (-0,94%), serveis (-0,80) i l’agricultura (-0,23%). En canvi, s’ha registrat un lleu increment del 0,08% en les inscripcions de persones sense ocupació anterior (SOA).

L’anàlisi de les dades indica que la reducció intermensual de la desocupació s’ha centrat en el col·lectiu femení, justament on la incidència de l’atur al Maresme és més destacada. Les dones que cerquen feina representen el 57,46% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació. A més, la taxa d’atur femení es troba molt per sobre de la masculina (el 12,91% davant del 8,99%).

Pel que fa a l’esfera local, els 30 municipis maresmencs recullen importants descensos de l’atur en la comparativa anual. En canvi, l’anàlisi intermensual és més divers. 19 municipis registren disminució de l’atur, 9 sumen persones en situació de desocupació (Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt) i no es registren variacions a les dades d’Argentona i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de desembre de 2021

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres
.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El 17,7% de les defuncions de 2020 al Maresme van ser provocades per la COVID-19

El Maresme va registrar l’any passat 4.527 defuncions (2.314 de dones i 2.213 d’homes) i el pic de mortalitat més elevat es va concentrar els mesos de març i abril coincidint amb la declaració oficial de pandèmia per COVID-19. En aquests 2 mesos es computen el 28% del total de decessos de tot l’any.

L’anàlisi de les dades realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que els registres de defuncions del Maresme de 2020 superen en un 18,11% els de 2019 sent l’increment més intens de la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Les xifres oficials indiquen que l’any passat van morir per coronavirus 803 persones al Maresme el que representa un 17,73% del total de defuncions i gairebé el 62,8% del total de morts per contagi des de l’esclat de la pandèmia (les dades d’aquesta setmana xifren en 1.277 el total de víctimes mortals per COVID19).

El registre de defuncions 2020 al Maresme mostra que el 49,6% de defuncions van ser de persones majors de 85 anys i destaca el substancial increment, respecte a 2019, de la mortaldat en persones d’entre 50 i 69 anys amb un augment del 20%. També és important l’augment de mortaldat de majors de 89 anys (+19,5%) i el de les persones d’entre 70 i 89 anys (+18,7%). En canvi, les defuncions en menors de 30 anys va baixar un 30% i també va haver-hi un descens de l’1,87% entre el col·lectiu de 30 a 49 anys.

A escala local destaquen els increments globals de mortalitat registrats a Alella (+61,11%) i a Sant Andreu de Llavaneres (+50,70%) i els descensos a Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu consultar totes les dades consultant la nota sobre defuncions al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme registra la xifra d’atur més baixa en un mes de novembre des de 2007

Cal remuntar-se a novembre de 2007 per trobar una xifra de persones aturades inferior a la registrada a tancament del mes passat. Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha 23.398 persones en situació de desocupació. Són un 1,66% inferior a les del mes anterior i un 21,86% menys que durant el mateix període de 2020.

També són, tal i com constata l’històric de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, més baixes que el novembre de 2008, any en què va esclatar la crisi econòmica i en el qual es van comptabilitzar 25.835 persones sense feina.

La reducció de l’atur ha estat generalitzada a tots els sectors econòmics, a excepció de la construcció que registra un lleuger increment del 0,62%. També s’estén a tots els grups d’edat menys al col·lectiu d’entre 45 i 54 anys que comptabilitza un augment del 0,09%. És justament aquest grup d’edat conjuntament amb el d’entre 55 i 64 anys el que suma més desocupació.

En concret, 6.360 persones d’entre 45 i 54 anys es troben inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina. Representen el 27% del total. El col·lectiu més nombrós, però, és el que es troba més proper a l’edat de jubilació. 8.207 maresmenques i maresmencs d’entre 55 i 64 anys estan aturades (el 35% del total).

En xifres absolutes, durant el mes de novembre, el Maresme ha reduït el nombre de persones aturades en 395 i, com ja és habitual, han tingut un repartiment municipal desigual. 20 municipis registren una caiguda de la desocupació, 9 tenen petits increments i Cabrils no experimenta cap variació respecte al mes anterior.

Amb aquestes dades, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,96% mantenint-se un punt per sobre de la provincial i la del conjunt del territori català.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades que recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Lleu repunt de l’atur al Maresme

Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.

Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.

L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.

Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’atur als municipis del Maresme

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.

Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:


L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

La reducció interanual de l’atur al Maresme s’acosta al 20%

Per vuitè mes consecutiu el Maresme registra una destacada baixada de l’atur. En concret, la xifra de persones en situació de desocupació al finalitzar el mes de setembre era de 23.780, 479 menys que el mes anterior i 5.901 menys que durant el mateix període de 2020.

En termes percentuals, el descens de la desocupació comarcal mensual és de l’1,97%, un percentatge que s’enfila al 19,88% en la comparativa interanual. Tot i aquesta substancial reducció de l’atur, els percentatges maresmencs són inferiors als registrats a nivell provincial (variació mensual del -4,31% i interanual del -21,17%) i al conjunt del territori català (-3,24% en la comparativa mensual i -20,86% en l’anual).

De fet, la taxa d’atur al Maresme (11,20%) també es manté més d’un punt per sobre de la provincial i de la catalana.

L’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització, un important pes de l’atur de llarga (+ de 12 mesos sense feina) i molt llarga durada (+ de 24 mesos a l’atur) i una concentració de la desocupació en les persones majors de 45 anys.

Les dades indiquen que el 58,26% de les persones inscrites a les oficines del SOC com a demandants d’ocupació no ocupades són dones, el 62,51% porten més de 12 mesos cercant feina i el 61,73% de les persones aturades tenen més de 45 anys.

El mes de setembre ha estat favorable a la reducció de l’atur tant entre el col·lectiu femení que ha registrat un descens del 2,20% davant l’1,66% del masculí com en les persones majors de 45 anys. En canvi, ha augmentat entre les persones aturades que porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació.

Pel que fa als sectors econòmics, tots ells registren baixades de la desocupació, sent la indústria la que comptabilitza un descens més destacat, en concret del 3,88%. Segueix la construcció amb un 2,18%, el sector serveis amb un 1,73% i l’agricultura amb el 0,95%. La desocupació ha augmentat un 0,66% entre les persones registrades com a SOA (sense ocupació anterior).

A nivell local, 7 dels 30 municipis maresmencs han tingut lleugers increments de la població aturada. Són Cabrils, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. La resta registren descens en la desocupació sent Òrrius, Cabrera de Mar i Tiana els mucipis amb descensos percentuals més intensos.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

El 80% de les persones ocupades del Maresme treballen en el sector serveis

El nombre de persones residents al Maresme ocupades se situa en 190.327. Tal i com recull l’Informe Sociolaboral del Maresme del segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra s’aproxima als registres de 2019 evidenciant la progressiva recuperació del mercat laboral després de l’aturada provocada per la pandèmia.

Les maresmenques i maresmencs ocupen 199.099 llocs de treball ja sigui dins o fora de la comarca i, majoritàriament, són del sector serveis. En concret, el 80% dels llocs de treball s’emmarquen en aquest sector, mentre que un 13% pertanyen a la indústria, un 6% a la construcció i l’1% restant al sector primari.

Els llocs de treball són majoritàriament per compte d’altri (81%) i a jornada completa (69,1%). La comparativa, però, mostra que són els contractes fixos-discontinus els que han experimentat un creixement més destacat. En concret, han pujat un 26,13% en relació al primer trimestre de 2021 i un 72,38% respecte al mateix període de 2020.

Les dades per municipis mostren recuperació interanual als 30 municipis del Maresme, destacant els percentatges de Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Pol de Mar. En tots ells la població ocupada ha augmentat més d’un 10% respecte a 2020 arribant gairebé a triplicar la mitjana comarcal (5,28%) en els casos de Calella i Santa Susanna.

D’altra banda, les poblacions que han tingut un increment més suau són Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.