Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 7

Info Observatori

Aleatori

Presentació de les dades de competitivitat empresarial del Maresme corresponents al segon semestre de 2005


RODA DE PREMSA: El proper divendres, 7 d’abril, a les 13:00h, tindrà lloc a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada 1 de Mataró) la presentació de les dades recollides per l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme durant el segon semestre de 2005. Aquest Observatori és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) que publica dos cops a l’any tot un conjunt de dades econòmiques i empresarials que serveixen de baròmetre per conèixer la conjuntura econòmica i les perspectives empresarials de la comarca. Les dades seran presentades en roda de premsa per Genís Bargalló, conseller delegat de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme, i per Joan Ripoll, professor de l’EUM i autor de l’estudi.

Data: 2006-04-07

El 19,4% de les llars del Maresme estan ocupades per persones que viuen soles

 


L’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal ha extret informació de l’estudi elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les característiques de les llars de la comarca a partir del cens de 2001. Segons aquestes dades, des de 1996 el nombre de llars al Maresme ha augmentat el 20%. El 2001 hi havia 127.148 habitatges. Mireu la gràfica d’evolució (document excel)  
Cliqueu aquí .


De les més de 127.000 llars, el 27,3% estan formades per 2 membres, i el 22,6% per tres membres. Cal remarcar però, el fet que el 19,4% de les llars a la comarca siguin unipersonals. De fet, la llar unipersonal ha estat la tipologia que ha sofert un major increment des de 1996, passant de representar el 15% al 19% l´any 2001, i registrant una variació del 54% respecte de l´any 1996. Per altra banda, el seu pes varia força d´uns municipis a uns altres; així, mentre a Caldes d´Estrac representen el 28,70%, a Tiana només representen l´11´70%. D’altra banda, el 44% són llars ocupades per tres o quatre membres, i les llars de més de 5 membres representen menys del 3%. Per veure la situació de l’habitatge a cada municipi del Maresme, consulteu la gràfica, (document excel)  
Cliqueu aquí El 81% de les llars al Maresme són en propietat D’altra banda i pel que fa al règim de tinença de l’habitatge, segons les dades del Cens 2001 publicades aquest mes per l´Institut Nacional d´Estadística, el 81% de les llars al Maresme es tenen en propietat (103.285). D´aquestes, el 52% estan totalment pagades, el 42% tenen hipoteca, mentre el 6% han estat heretades. Només el 14% de les llars del Maresme estan llogades. Consulteu la gràfica, municipi per municipi, (document excel)  
Cliqueu aquí .

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

1.325 aturats menys al Maresme durant el mes de juny

  


Per primera vegada en els darrers 9 mesos, la taxa d’atur del Maresme s’ha situat per sota del 15%. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de juny es van registrar 1.325 persones aturades menys a la comarca. El col·lectiu de joves d’entre 20 i 24 anys ha estat el més beneficiat per aquest descens.


La disminució de l’atur ha afectat principalment als serveis que han vist reduir el nombre de persones desocupades en 892. Aquest sector, però, continua sent el que registra un nombre d’aturats més elevat (18.312 persones). El sector industrial té 7.176 persones en atur, 252 menys que el mes de maig i la construcció ha disminuit el seu atur al Maresme en 202 persones (va tancar el mes de juny amb 5.935 aturats). En canvi, l’agricultura ha augmentat el nombre de desocupats i té 476 desocupats i també s’ha detectat un lleuger augment de l’atur en el grup SOA (persones aturades sense ocupació anterior). El nombre total de persones en demanda d’ocupació a la comarca del Maresme es va situar en 33.713 el mes de juny, el que representa una disminució del 3,78% respecte al mes anterior. Pel que fa a la taxa d’atur comarcal es manté per sobre de la de la província i de la de Catalunya. (14,91% al Maresme, 14,43 a la província de Barcelona i 14,05% a Catalunya). L’atur per municipis La reducció de l’atur el mes de juny ha estat una tendència general a la majoria de municipis del Maresme. Només Arenys de Munt, Cabrils i Premià de Mar han experimentat nous creixements respecte al mes de maig, mentre que Premià de Dalt ha mantingut la xifra de persones desocupades. Els municipis que han registrat un major descens percentual d’atur han estat: Caldes d’Estrac (-10,33%), Sant Vicenç de Montalt (-8,10%), Pineda de Mar (- 7,84%), Santa Susanna (-7,69%), {N}Malgrat de Mar (- 7,65%), Calella (- 7,40%), Òrrius (- 7,32%) i Tordera{n} (- 6,32%). Aquestes variacions han situat Mataró a la capçalera de la comarca amb una taxa d’atur del 18,92%. Aquest lloc havia estat ocupat els darrers mesos per Pineda de Mar que ara es troba el segon amb una taxa del 18,47%. Els altres municipis que mantenen un percentatge d’aturats superior al comarcal són: Tordera (17,40%), Malgrat de Mar (15,72%), Premià de Mar (15,71%) i Palafolls (15,66%). En canvi, no arriben al 10% d’atur: Cabrera de Mar (8,25%), Cabrils (8,47%), Teià (8,61%), Tiana (8,74%), Alella (8,81%), Sant Vicenç de Montalt (9,09%), Sant Andreu de Llavaneres (9,87%) i Sant Pol de Mar (9,93%).
Podeu veure l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte al comportament de l’atur el mes de juny clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars

No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.

En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.

Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.

l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.

Retrocés del mercat immobiliari

El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.

Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.

Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.

Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.

El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.

Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.

Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.

D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).

1.063 nous habitatges

L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).

Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.

A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).

1.103 habitatges en construcció

L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.

En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.

La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).

A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.

Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.

Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).

Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

L’atur torna a pujar al Maresme durant el mes d’agost

 

El mes d’agost ha trencat la tendència dels darrers mesos i la taxa d’atur ha tornat a repuntar. En concret, la llista d’aturats ha crescut en 735 persones provinents, principalment del sector serveis. També ha perdut ocupació la indústria i la construcció, si bé en un percentatge inferior. El Maresme manté una taxa d’atur del 15,6%, unes dècimes superior a la mitjana de la província de Barcelona i a la del conjunt de Catalunya.

Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’atur ha augmentat durant el mes d’agost a tots els municipis de la comarca a excepció d’Alella, Calella, Dosrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Tordera, on la xifra de persones en situació d’atur s’ha reduit molt lleugerament. Aquest increment ha afectat  més a dones (+414) que a homes (+321) i a tots els grups d’edat, menys al col·lectiu de joves d’edats compreses entre els 16 i els 24 anys

En el conjunt de la comarca s’han comptabilitzat 735 nous aturats, el 81,4% dels quals prové del sector serveis. De fet, de les quatre principals activitats que experimenten una pujada en la desocupació, les dues primeres són del sector serveis: educació i comerç.

Per municipis, Mataró és el que té la taxa d’atur més elevada del Maresme i l’únic que supera el 20%. En concret, l’atur registrat és del 20,12%. Li segueix Pineda de Mar amb el 18,99%, Tordera amb el 17,53% i Premià de Mar amb el 17,25%.

En canvi, a 6 municipis, la taxa d’atur es manté per sota del 10%: Cabrera de Mar (8,74%), Alella (8,91%), Teià (9,10%), Cabrils (9,15%), Sant Vicenç de Montalt (9,29%) i Tiana (9,62%).

Podeu ampliar aquesta informació amb les dades de cada municipi, consultant el Report d’Atur del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal:

 

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

Creix l’atur al Maresme en 1.909 persones durant el mes de gener

Dosrius és l’únic municipi on disminueix la desocupació laboral

  


La comarca del Maresme ha començat l’any amb un nou augment de l’atur registrat. Durant el mes de gener, es van comptabilitzar 28.560 persones desocupades a la comarca, 1.909 més que el desembre de 2008 i 9.742 més que el gener de l’any passat.


L’augment de la desocupació, segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, es reflecteix en tots els grans sectors econòmics, però l’increment absolut més elevat es dóna en els serveis (1.134 nous desocupats). De fet, el sector serveis és el que encapçala el rànquing de persones a l’atur amb 15.422 persones. Tot i això i fent la comparativa interanual, el creixement relatiu més important es registra en la construcció tota vegada que des de gener de 2008 ha augmentat un 109,7% (2.148 desocupats més). L’atur afecta tant els homes com les dones. Si bé el col·lectiu d’homes és el que registra un nombre absolut de desocupats més elevats (14.492), el de dones és el que, durant el mes de gener, ha tingut un increment major. L’atur per municipis Dosrius és l’únic municipi de la comarca on la variació intermensual de l’atur ha estat negatiu. Ha tancat el mes de gener de 2009 amb 2 persones aturades menys que el desembre de 2008. La resta de poblacions del Maresme mostren augments de la desocupació tant en termes intermensuals com interanuals. Els municipis amb majors increments relatius de l’atur respecte el mes de desembre són: Sant Iscle de Vallalta (25,00%), Sant Pol de Mar (18,13%) i Premià de Dalt (15,31%). En canvi, interanualment, els municipis que experimenten una pujada de la desocupació més important són Tordera (74,7%), Òrrius (72,22%) i Sant Iscle de Vallata (66,67%).
Podeu accedir a les dades de tots els municipis:
 

Clic aquí per a pdf

El nombre d’accidents a la feina torna a pujar al Maresme

 


El baròmetre sobre la sinistralitat laboral al Maresme torna a ser negatiu. Les dades publicades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal corresponent al segon trimestre de 2008 posa de manifest que el nombre d’accidents a la feina ha tingut un increment del 6,75% respecte al primer trimestre de l’any.


Durant els mesos d’abril, maig i juny es van registrar 1.613 accidents laborals al Maresme, una xifra sensiblement superior a la corresponent al primer trimestre de l’any (1.511) i a la registrada en el mateix període de 2007 (1.547). La nota més positiva és que no s’ha hagut de lamentar cap víctima personal. La majoria dels sinistres han provocat ferides de pronòstic lleu als treballadors. En concret, la xifra d’accidents laborals lleus van ser 1.604 i els sinistres que van provocar ferides greus van ser 9. Pel que fa a la distribució de la sinistralitat laboral per sectors d’activitat, el percentatge més important (47,24%) es concentra als serveis, li segueix la indústria amb un 27%, la construcció amb un 21,8% i el sector primari amb un 1,85%. Fent la comparació amb les registrades en el mateix període de l’any 2007, s’evidencia un augment del 17,77% dels sinistres ocorreguts al sector serveis i un increment del 12,62% dels accidents registrats a la indústria. En canvi, es redueixen en un 20,33% els ocorreguts a la construcció i es manté el percentatge d’accidents en el sector primari.

 

Clic aquí per a pdf
1...678...20Pàgina 7 de 20
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats