Nou descens de l’atur al Maresme

5 juliol 2023

El mes de juny ha tancat amb 20.123 persones registrades com a aturades al Maresme (11.698 dones i 8.425 homes). És una xifra inferior a la del mes passat (-1,78%) i també a la d’un any abans (-3,72%).

El descens de l’atur en el conjunt de la comarca no ha estat generalitzat a escala municipal. En comparació amb les dades del mes de maig, la xifra de persones que cerquen feina ha augmentat en 9 dels 30 municipis del Maresme. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tiana i Vilassar de Dalt; i s’ha mantingut en els mateixos termes a Teià i Tordera.

En termes interanuals, també hi ha diferències municipals. El còmput de persones aturades ha baixat en 18 municipis, ha incrementat en 11 (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) i s’ha mantingut estable a Saant Cebrià de Vallalta.

Amb les dades dels mes de juny, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,10% i a nivell local es mou en una forquilla d’entre el 4,66% d’Alella i l’11,84% de Tordera.

Perfil de l’atur al Maresme

El sector dels serveis segueix encapçalant la distribució sectorial de l’atur registrat a la comarca. Concentra el 71,03% de les persones aturades davant un 12,85% a la indústria, un 7,88% a la construcció i un 1,31% al sector primari. Un 6,94% de les persones registrades com a aturades no tenien una ocupació anterior.

Practicament una quarta part de les persones aturades registrades a la comarca demanden una ocupació elemental (24,87%). I un 23,57% sol·liciten una ocupació en la restauració, serveis personals i venda.

Respecte al mes interior, augmenten les demandes en el grup de professionals científics i intel·lectuals (2,15%), tècnics i professionals de suport (0,58%), operadors d’instal·lacions (0,48%) i empleats d’oficina comptables i administratius (0,48%).

Pel,que fa a grups d’edat, l’atur maresmenc segueix clarament concentrat en el col·lectiu de persones de 55-64 anys, el qual aplega el 39,06% de l’atur total amb 7.860 persones registrades. De fet, l’atur en aquest grup és el que baixa amb menys intensitat en relació al maig i, interanualment, és l’únic on repunta (0,29%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme genera 145.465 llocs de treball, la segona xifra més elevada des de 2006

10 maig 2024

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

Els accidents laborals causen dues morts a la comarca del Maresme en el primer quadrimestre de l’any

13 juny 2003

Tot i haver-se reduït el nombre total d’accidents laborals amb baixa, durant el primer quadrimestre de 2003 s’han produït dues morts a la comarca del Maresme, les mateixes que va haver-hi en el decurs dels dotze mesos de 2002. Els dos accidents laborals amb víctimes mortals van tenir lloc el mes de gener.Un es va registrar al sector de la indústria i l’altre al sector serveis. En xifres globals, durant els mesos de gener, febrer, març i abril de 2003 s’han produït 2121 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 109 menys que en el mateix període de 2002. Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2003,
cliqueu aquí
-Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2002,
cliqueu aquí

Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal

L’atur al Maresme continua creixent i situa la taxa de desocupació en el 15,5%

9 desembre 2009

El mes de novembre ha tornat a deixar males noticies al Maresme pel que fa a l’evolució de l’atur. Segons les dades facilitades per l’
Observatori de Desenvolupament Local
del Consell Comarcal, durant el mes de novembre la xifra de persones sense feina s’ha incrementat en 976 i la taxa d’atur s’ha situat en el 15,5% de la població activa.

Novembre s’ha tancat amb un rècord de persones aturades al Maresme. Concretament 34.981. Aquesta xifra situa la comarca en una taxa de desocupació del 15,5%, per sobre de la de la província de Barcelona que s’ha estabilitzat en el 14,11% i de la mitjana de Catalunya que, tot i haver crescut un 0,2%, és del 14,16%. Segons publica l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en el Report d’atur corresponent al mes de novembre, la desocupació ha crescut més entre el col·lectiu d’homes que entre el de dones. Del conjunt de persones aturades, 18.073 són homes i 16.908 dones. Tot i els nombres absoluts, la taxa percentual d’atur femení és superior a la del masculí. Entre les dones és del 17% i entre els homes del 14,3%. La desocupació ha crescut en tots els sectors, però es detecta un increment més destacat en les activitats econòmiques vinculades amb els serveis. En concret, en les activitats de les llars (augment del 11,76%) i a l’hostaleria (increment del 9,81%). Pineda de Mar ja supera el 20% de taxa d’atur Pel que fa als muncipis, només s’han detectat lleugeres disminucions de l’atur en 7 municipis: Cabrera de Mar. Argentona. Arenys de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta. Pineda de Mar és el municipi del Maresme amb una taxa d’atur més elevada i l’únic de la comarca que supera el 20%. Concretament´, té una taxa d’atur del 20,86%. Li segueix Tordera amb un 19,42%, Mataró amb un 18,84% i Malgrat de Mar amb un 18,54%. També superen la mitjana comarcal els municipis de Calella (17,16%), Canet de Mar (16,08%). Podeu accedir a més dades, consultant el Report d’atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Clic aquí per a pdf

L’atur torna a pujar al Maresme per tercer mes consecutiu

10 novembre 2010

670 persones s’han sumat el mes d’octubre a la llista de maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Igual que ha passat a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, les xifres d’atur es van incrementar al Maresme durant el mes passat. segons la informació facilitada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa d’atur al Maresme és del 15,40%.

Les darreres dades recollides per l’Observatori indiquen que al conjunt del Maresme hi ha 34.886 persones desocupades després de l’increment de l’atur el mes d’octubre. Aquest augment es reflecteix en tots els grups d’edat, menys en el dels ciutadans d’edats compreses entre els 16 i 19 anys, i als sectors de l’agricultura i els seveis. En canvi, a la indústria i a la construcció hi ha hagut una certa remuntada de l’ocupació.

El sector més castigat és el dels serveis i aquelles activitats més directament vinculades al món turístic. En concret, dins l’àmbit de l’hostaleria l’augment percentual de persones aturades respecte al mes de setembre ha estat del 14,05%.

Pel que fa a les dades per municipis, el comportament ha estat desigual, en 18 hi ha hagut un increment de l’atur i en 12 s’ha detectat una lleugera disminució. Entre aquests darrers es troba: Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Alella, Cabrils, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana són els municipìs que tenen unes xifres d’atur inferiors al 10%.

Pineda de Mar, amb una taxa d’atur del 19,50% encapçala la comarca en nombre de persones aturades, seguit molt d’aprop de Mataró (19,47%).

Podeu accedir al Report d’atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, clicant sobre la imatge:

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

3 juny 2021

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

7 octubre 2022

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

22 novembre 2023

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al tercer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals a la comarca

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.941 accidents laborals, dels quals prop de la meitat han tingut resultat de baixa (49,51%); un 41,63% han estat sense baixa laboral i el 8,86% han estat in itinere, és a dir, en els trajectes d’anada i/o tornada del lloc de treball.

En comparació amb el mateix període de 2022, es detecta una reducció dels sinistres amb baixa laboral tant entre homes (-5,35%) com entre dones (-7,07%). En canvi, els accidents que no han obligat a la persona treballadora a cursar baixa laboral han augmentat un 17,47% entre els homes i un 8,79% entre les dones. Pel que fa als accidents in itinere han augmentat entre les dones (12,64%) i han disminuït entre els homes (-22,92%).

En el cas dels homes, la majoria d’accidents han tingut resultat de baixa (53,46%) mentre que en el cas de les dones han estat aquells sense baixa (43,42%). Els ocorreguts in itinere són els que tenen menys presència en tots dos sexes (5,89%; 14,33% respectivament).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars

3 agost 2005

El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.

Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.

Nou mètode de càlcul de la població activa local estimada i de la taxa d´atur registrat

9 març 2009