La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El nombre de turistes estrangers que visiten el Maresme segueix a l’alça els primers mesos de 2024

L’Observatori de Desenvolupament Local ha publicat les dades del mes de febrer sobre l’impacte del turisme estranger en els municipis del Maresme. La comparativa interanual consolida la tendència a l’alça de la comarca com a pol d’atracció de visitants procedents d’altres països.

Entre els mesos de gener i febrer han escollit el Maresme per passar uns dies de lleure 54.064 turistes estrangers, un 18,33% més que en el mateix període de 2023, un any rècord en què es van disparar totes les estadístiques comptabilitzant-se 845.047 visitants estrangers a la comarca amb un creixement del 30,1% respecte a 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França s’ha mantingut durant els dos primers mesos de 2024 com a primer país de procedència i Països Baixos han substituït en el segon lloc Regne Unit mentre que Alemanya manté la tercera posició.

Podeu consultar les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

Augmenta la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2007

Un treballador va perdre la vida el mes de març

 


Les dades de sinistralitat laboral, recollides per l’Observatori de Desenvoluoament Local del Consell Comarcal del Maresme durant el primer trimestre de 2007, són força preocupants. En tres mesos 1714 treballadors i treballadores van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident laboral. En un d’aquests sinistres una persona va perdre la vida.


La xifra d’accidents laborals comptabilitzada al Maresme durant el primer trimestre de 2007 és la més elevada dels últims tres anys. Una possible explicació d’aquesta dada és que ha estat el trimestre en el qual s’han registrat més afiliats a la seguretat social des de l’any 2002 (en concret, a 31 de març la xifra era de 96.353) la qual cosa fa que augmenti el nombre de treballadors potencials a tenir un accident de treball. L’increment de la sinistralitat laboral s’ha produit entre el col·lectiu d’homes i s’ha reduït en el de dones. Durant els tres primers mesos de 2007, els homes han tingut 1.391 accidents laboral (el 81,2% del total) i les dones el 18,8% restant. Comparant aquestes xifres amb les de fa un any, es detecta un augment dels accidents de l’1,2% en el col·lectiu d’homes i una davallada de l’1,8% entre les dones. La dada més positiva del trimestre ha estat que en el 98,8% dels casos les lesions dels accidentats han estat de pronòstic lleu. Tot i això, cal lamentar la mort d’un treballador de la construcció durant el mes de març. En el decurs de l’any 2006, van perdre la vida en accident de treball a la comarca del Maresme 3 persones. Com ja és habitual el sector serveis és el que ha registrat un percentatge més elevat de sinistres (41,3%), seguit de la construcció (32,6%), la indústria (24,4%) i l’agricultura (1,6%). Pel que fa a la tipologia de contracte de les persones que van patir un sinistre laboral, en un 58% dels accidents eren persones amb contracte laboral fix i en el 42% restant de casos el contracte era eventual. Per accedir a totes les dades,
Cliqueu aquí

Els accidents laborals al Maresme es van cobrar una vida durant el segon trimestre de 2007

El 99,2% dels treballadors accidentats van patir ferides lleus

 


L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat les dades de sinistralitat laboral corresponents al segon trimestre de l’any. 1.547 treballadors van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident en el lloc de feina.


La xifra d’accidents laborals al Maresme continua sent preocupant. Si fem la comparativa amb el primer trimestre de 2007, les dades són positives tota vegada que es detecta un descens del 9,74%, però si la comparativa és respecte al mateix període de l’any 2006, s’observa un augment del 2,86%. En total, durant els mesos d’abril, maig i juny de 2007, es comptabilitzen 1.547 ciutadans i ciutadanes que van haver d’agafar la baixa laboral com a conseqüència d’haver tingut un accident de treball. La majoria, 1536 treballadors ( el 99,2%), van patir ferides de pronòstic lleu; 10 assalariats van resultar ferits de gravetat i,el mes de juny, es va haver de lamentar la mort d’un treballador. La comparativa per sectors, indica que els serveis continuen encapçalant el rànquing de sinistralitat laboral, seguit de la construcció, la indústria i la agricultura. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el sector serveis és el que aplega un major nombre de contractes laborals, per tant és el que potencialment té més probabilitat de sumar un major nombre d’accidents. Podeu accedir a les dades detallades de sinistralitat laboral al Maresme del 2n trimestre de 2007 
Clicant aquí
-Si voleu ampliar informació, amb dades corresponents a trimestres anteriors, ho podeu fer,
clicant aquí

L’índex de sinistralitat laboral baixa al Maresme per sobre de la mitja catalana

Una dada positiva per al món laboral del Maresme és la sensible reducció del nombre d’accidents laborals durant el 2010 i no tant per la xifra global, que té l’efecte distorsionador de la disminució de llocs de treball, sinó per l’índex d’incidència laboral que relaciona el nombre de sinistres per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Segons les dades fetes públiques per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex de sinistralitat laboral es va reduir al Maresme un 8,05%, un 2,22% més que al conjunt de Catalunya.


En xifres globals, durant el 2010 es van registrar 3.969 accidents laborals a la comarca del Mareme, 443 menys que el 2009. Les dades generals també indiquen que aquesta reducció va ser en els sinistres de pronòstic greu perquè va haver-hi una remuntada en els greus (de 25 a 35) i en els mortals. Malauradament un treballador va perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral quan el 2009 no va haver-hi cap víctima mortal.

Aquestes dades relacionades amb les d’afiliats a la Seguretat Social indiquen que l’índex d’incidència va ser de 4.741,91 sinistres per cada 100.000 afliats, el que representa una reducció del 8,05% respecte al 2009. Aquesta tendència a la baixa en la sinistralitat laboral també es detecta a nivell de Catalunya, on la disminució ha estat del 5,83%.

Les xifres absolutes d’accidentabilitat laboral per serveis reflecteixen una disminució de sinistres a la indústria del 10,77%, a la construcció del 19,23% i als serveis del 6,83%. Aquesta tendència s’inverteix en el sector primari on el nombre d’accidents laborals ha crescut un 6,38%.

Podeu veure en detall l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

Repunt de la natalitat al Maresme

El 2021 va tancar la tendència dels darrers 6 anys i el Maresme va registrar un increment de la natalitat. Hi van nèixer 3.170 nadons, un 1,77% més que l’any anterior. Aquest augment constrasta amb les dades del conjunt de Catalunya que continuen a la baixa. En concret, el territori català va registrar un descens de la natalitat de l’1,3%.

Tot i això, la taxa bruta de naixements al Maresme és inferior a la catalana. Mentre a la comarca és del 6,9%, al conjunt de Catalunya arriba al 7,4%.

15 dels 30 municipis del Maresme van registrar l’any passat més naixements que el 2020 destacant els increments relatius registrats a Caldes d’Estrac (66,67%) i Premià de Mar (40,67%). En canvi, 14 municipis van seguir la tendència a la baixa en el nombre de naixements sent Santa Susanna i Teià les poblacions on el descens ha estat més intens. Per la seva banda, Sant Cebrià de Vallalta no ha registrat cap variació respecte a l’any anterior.

Júlia, Ona i Jan desbanquen Emma i Martí

Quins noms en posen als nadons maresmencs? Hi ha canvis. Marc, que va encapçalar el raquing durant 18 anys ara ocupa la dissetena posició i també han quedat desbancats Emma i Martí que van ser els noms més posats a nadons l’any 2020. El guanyador del 2021 és Jan, en els nens, seguit de Nil i Liam. En el cas de les nenes hi ha un empat entre Júlia/Julia i Ona.

Per ordre, els 20 noms més posats a nadons en el Maresme el 2021 van ser: Jan, Júlia/Julia, Nil, Ona, Liam, Martí, Mia, Leo, Arnau, Martina, Pol, Pau, Eric/Éric/Èric, Bruno, Àlex/Álex, Abril, Marc, Jana, Noa, Emma, Chloe/Chloé i Lia/Lià.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El nombre de turistes estrangers que visita el Maresme ja supera les xifres de 2022

Sens dubte el Maresme viu un bon any turísticament parlant i, en especial, pel que fa a les visites de turistes estrangers. Així ho corroboren les xifres recollides en el recurs estadístic “Turistes estrangers al Maresme” que l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal actualitza mensualment.

Les darreres dades indiquen que el passat mes de setembre ja es van superar les xifres de 2022 en gairebé 49.000 visitants procedents d’altres països. En concret, el Maresme va rebre l’any passat 649.339 turistes estrangers i a tancament del mes de setembre el registre és de 689.207.

La comparativa interanual dels municipis amb més pes turístic indica que Santa Susanna i Calella són les poblacions amb un augment més intens (el 23,2% i el 19,9% respectivament), seguida de Malgrat de Mar que suma un increment del 6,09%.

Aquesta tendència a l’alça també és extrapolable a altres municipis del Maresme amb menor tradició turística. Així, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Teià han més que duplicat el nombre de turistes estrangers que els van visitar el 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França continua sent el primer país emissor, seguit molt de prop per Regne Unit. Més distanciats es troben Alemanya i Països Baixos.

Durant el mes de setembre, els municipis maresmencs van rebre la visita de 114.592 turistes estrangers, un 13% menys que al mes d’agost, però un 34,5% més que al setembre de 2022.

“Turistes estrangers al Maresme” és una eina que ha activat recentment el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a fer un seguiment dels visitants estrangers que arriben al municipi i poder desplegar les polítiques adients. Aquest recurs estadístic presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

El nombre de persones aturades al Maresme baixa de les 20.000 per primera vegada en 16 anys

El Maresme registra la xifra més baixa de persones aturades dels darrers 16 anys. Per primera vegada des del mes de maig de 2008, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca se situa per sota de les 20.000. El bon comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis ha fet caure la desocupació durant el mes de juny deixant la xifra oficial de persones en situació d’atur en 19.956 i situant la taxa d’atur registral en el 8,83%.

El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que la construcció és l’únic sector econòmic on s’ha incrementat en un 0,55% el nombre de demandants de feina respecte al mes anterior. També en termes interanuals la construcció, conjuntament amb el grup de persones sense ocupació anterior (SOA), són els únics que reflecteixen un increment de la desocupació.

En total, durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 405 persones a la comarca, una xifra que s’eleva a 1.067 en la comparativa interanual.

Tot i la reducció del nombre de persones sense feina, l’atur maresmenc manté el mateix perfil: una elevada feminització, una concentració en el grup de 55 a 64 anys i una acumulació en les situacions de llarga durada (més de 12 mesos sense feina).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és dispar. En relació al mes anterior, l’atur ha baixat en 21 poblacions, ha augmentat en 6 (Alella, Cabrils, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana) i s’ha mantingut sense variacions en 3 (Dosrius, Òrrius i Vilassar de Mar). En termes interanuals canvia la foto i la reducció de la desocupació es concentra en la meitat dels municipis maresmencs sent Palafolls el que registra un desces interanual més intens (-13,07%) seguit per Sant Pol de Mar (-8,57%) i Cabrils (-7,08%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Un treballador va perdre la vida en accident laboral durant el primer trimestre de 2005

 


Durant el primer trimestre d’aquest any 1.216 treballadors i treballadores van patir accidents laborals a la comarca del Maresme i van haver d’agafar la baixa per recuperar-se de les ferides que van patir. L’accident més greu es va produir al sector serveis on el passat mes de febrer un operari va perdre la vida. En comparació amb les dades registrades el primer trimestre de 2004, s’ha notat una lleugera davallada dels accidents amb baixa laboral a la nostra comarca.


Les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal del Maresme sobre sinistralitat laboral a la comarca, apunten que del total de treballadors i treballadores que van tenir un accident laboral durant els mesos de gener, febrer i març d’aquest any, 1.196 van patir ferides de pronòstic lleu, 19 en van resultar greus i 1 va morir. El treballador que va perdre la vida treballava en el sector serveis i és precisament en aquest sector on s’han comptabilitat més baixes laborals per accident dins del lloc de treball, concretament 523. Li segueix la indústria amb 369 treballadors, la construcció amb 289 i l’agricultura amb 35. Fent la comparació amb les dades registrades el primer trimestre de 2004, es nota un lleuger descens de la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. Durant el primer trimestre de 2004, es van produir 1383 baixes laborals per accident, 187 més que aquest any, i 2 treballadors van perdre la vida, 1 més que en el 2005. L’any 2004 es va tancar amb un total de 6.033 baixes laborals per accident. 5 treballadors van perdre la vida, 99 van patir ferides de pronòstic greu i 5.929 persones van resultar ferides lleus. Si voleu accedir a les gràfiques de sinistrabilitat laboral del primer trimestre de 2005 (document excel)  
Cliqueu aquí
-Si voleu accedir a les dades de sinistrabilitat laboral de 2004, (document excel)  
Cliqueu aquí