Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 3

Info Observatori

Aleatori

Repunt de la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de l’any

Durant el primer trimestre de l’any s’han comunicat 1.932 accidents laborals al Maresme, una xifra que mostra un increment de la sinistralitat laboral a la comarca tant respecte al trimestre anterior com en la comparativa amb el mateix període de 2023. La nota més negativa és la mort d’una persona com a conseqüència d’un accident in itinere.

El 91,25% dels accidents (1.763) es van produir en jornada laboral i 169 en el desplaçament fins o des del lloc de feina. Com és habitual, donada la concentració del mercat de treball, el sector serveis continua sent el que concentra un major volum de sinistres tant en jornada laboral (amb i sense baixa) com in itinere.

Les dades, recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local en l’informe trimestral de sinistralitat laboral al Maresme, mostren que la majoria de les persones que han requerit baixa laboral al Maresme han patit ferides de pronòstic lleu, concretament el 98,58%.

L’Índex d’incidència maresmenc per sota del català

Tot i aquest repunt de la sinistralitat laboral, l’índex d’incidència (que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social) es troba per sota del provincial i del del conjunt català en les tres modalitats estadístiques (accidents en jornada laboral amb i sense baixa i in itinere)

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’atur al Maresme continua creixent i situa la taxa de desocupació en el 15,5%

  


El mes de novembre ha tornat a deixar males noticies al Maresme pel que fa a l’evolució de l’atur. Segons les dades facilitades per l’
Observatori de Desenvolupament Local
del Consell Comarcal, durant el mes de novembre la xifra de persones sense feina s’ha incrementat en 976 i la taxa d’atur s’ha situat en el 15,5% de la població activa.


Novembre s’ha tancat amb un rècord de persones aturades al Maresme. Concretament 34.981. Aquesta xifra situa la comarca en una taxa de desocupació del 15,5%, per sobre de la de la província de Barcelona que s’ha estabilitzat en el 14,11% i de la mitjana de Catalunya que, tot i haver crescut un 0,2%, és del 14,16%. Segons publica l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en el Report d’atur corresponent al mes de novembre, la desocupació ha crescut més entre el col·lectiu d’homes que entre el de dones. Del conjunt de persones aturades, 18.073 són homes i 16.908 dones. Tot i els nombres absoluts, la taxa percentual d’atur femení és superior a la del masculí. Entre les dones és del 17% i entre els homes del 14,3%. La desocupació ha crescut en tots els sectors, però es detecta un increment més destacat en les activitats econòmiques vinculades amb els serveis. En concret, en les activitats de les llars (augment del 11,76%) i a l’hostaleria (increment del 9,81%). Pineda de Mar ja supera el 20% de taxa d’atur Pel que fa als muncipis, només s’han detectat lleugeres disminucions de l’atur en 7 municipis: Cabrera de Mar. Argentona. Arenys de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta. Pineda de Mar és el municipi del Maresme amb una taxa d’atur més elevada i l’únic de la comarca que supera el 20%. Concretament´, té una taxa d’atur del 20,86%. Li segueix Tordera amb un 19,42%, Mataró amb un 18,84% i Malgrat de Mar amb un 18,54%. També superen la mitjana comarcal els municipis de Calella (17,16%), Canet de Mar (16,08%). Podeu accedir a més dades, consultant el Report d’atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Clic aquí per a pdf

El Maresme continua guanyant població i ja suma 467.914 habitants

Tots els municipis, a excepció de Vilassar de Mar, continuen guanyant població i el Maresme, segons les darreres dades oficials corresponents a la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2023, ja té 467.914 habitants. Durant el darrer any, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic de l’1,23% sumant 5.701 persones.

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostren que Santa Susanna i Dosrius són els municipis amb major creixement demogràfic en percentatges que en el cas de Santa Susanna s’enfilen al 3,52% i a Dosrius arriben al 3,50%. En canvi, Vilassar de Mar recula un 0,06%.

Mataró, amb prop de 130.000 habitants, continua sent el municipi més poblat si bé el seu pes respecte al total de la comarca descendeix al 27,76%. Per la seva banda, Premià de Mar (28.767) es manté en segon lloc encara que seguida molt de prop per Pineda de Mar (28.751). El Masnou (24.181) és el quart municipi maresmenc en població i Vilassar de Mar (21.055) el cinquè.

Dues localitats: Calella (19.862) i Malgrat de Mar (19.213) queden a les portes de formar part del bloc de municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants.


L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Disminueix un 20% la sinistralitat laboral al Maresme

  


La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme s’ha reduït en gairebé un 20% durant el darrer any. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el tercer trimestre de 2009 es van comunicar un total de 1.050 accidents de treball mentre que en el mateix període de 2008 en van ser 1.312.


L’informe trimestral que realitza l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constata que durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2009, el 58% dels sinistres a la feina es van produir en el sector serveis; el 21% a la construcció; el 19% al sector industrial i el 2% restant a les activitats del sector primari. En comparació a les dades del mateix període de 2008, augmenta el percentatge d’accidents laborals al sector serveis en poc més d’un 4% i disminueix a la construcció en poc més d’un 3%. La diferència en la resta de sectors és gairebé inapreciable. Del conjunt d’accidents laborals registrats el tercer trimestre de 2009, el 99,62% han estat lleus i el 0,38% greus. La dada més positiva és que no s’ha regsitrat cap accidents mortal. Segons acaba de publicar l’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (European Agency for Safety and Healh at Work), els treballadors de l’Estat Espanyol són els que fan una valoració més positiva de les mesures posades en pràctica per millorar la seguretat en els llocs de treball. En concret, el 71 % dels ciutadans espanyols consideren que en els darrers cinc anys la salut i la seguretat a la feina ha millorat, mentre que pel conjunt de països de la UE el percentatge és del 57%. A més, el 63% dels treballadors espanyols es considera ben informat respecte als riscos per la seguretat i la salut en el lloc de feina. De fet, aquest tema ocupa la tercera posició dins dels factors decisius a l’hora de triar una nova ocupació (la primera és la seguretat a no perdre la feina i la segona el sou a percebre). D’altra banda, el 61% dels ciutadans espanyols considera que les condicions de seguretat i salut a la feina podrien deteriorar-se com a resultat de la crisi econòmica i el 63% es consideren ben informats respecte als riscos en matèria de seguretat i salut a la feina.

 

Clic aquí per a pdf

L’activitat econòmica del Maresme manté una trajectòria ascendent

L’Observatori de la Competitivitat Empresarial edita l’informe del segon semestre de 2006

El dinamisme de l’economia de Catalunya té el seu reflex també a la comarca del Maresme. Segons conclou l’informe del segon semestre de 2006 elaborat per l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme, el 84% de les empreses que formen part de la mostra d’estudi projecten ampliar el seu negoci.


L’Observatori de la Competitivitat Empresarial és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i de l’Escola Universitària del Maresme que té com a objectiu dotar-se d’un instrument d’anàlisi econòmica de la comarca tot valorant, semestralment, el nivell de competència de la indústria i dels serveis del Maresme. L’estudi es fa a partir d’un pannell d’empreses que per les seves dimensions i característiques són una mostra representativa del dinamisme de l’activitat econòmica de la comarca.

L’informe corresponent al segon semestre de 2006, recull que durant aquest període, el 75% de les empreses ha augmentat la seva facturació 2 punts per sobre del primer semestre del mateix any i 5 punts més si es compara amb el segon semestre de 2005. La proporció d’empreses que considera que la seva facturació s’ha estancat és de l’11,4% i correspon, principalment, a empreses del sector químic i de noves tecnologies.


La consolidació de la conjuntura econòmica favorable, explica que les empreses manifestin la seva voluntat d’expandir la seva activitat. El 84% de les empreses consultades projecten ampliar el seu negoci fora de la comarca i el 56,8% preveu obrir nous establiments al Maresme. Aquest biaix cap a l’expansió fora de la comarca, segons s’apunta a l’informe, no ha de generar recels sobre un risc de deslocalització de l’activitat productiva al Maresme, sinó que obeeix a la pròpia naturalesa de les empreses que conformen la mostra: empreses de dimensió mitjana i gran que tenen una escala d’operacions d’àmbit nacional, estatal i/o internacional. En períodes d’expansió econòmica, aquestes empreses han de cercar nous mercats per crèixer.

Tot i això, alguna empresa sí que ha manifestat la seva voluntat d’ampliar l’activitat industrial fora de la comarca per la dificultat de trobar al Maresme sòl a bon preu.  Precisament, el preu del sól és l’element que pitjor valoren els empresaris. En canvi, les empreses valoren molt positivament del Maresme com a lloc de localització el fet que és un territori que disposa de bones infrastructures de comunicació, la proximitat als consumidors, la facilitat en l’accés a les noves tecnologies, unes condicions de finançament avantatjoses, la presència d’institucions que faciliten la formació continuada dels seus treballadors i l’existència de bons serveis locals i de treballadors qualificats.

  • Podeu consultar l’informe de l’Observatori de la Competitivitat Empresarial corresponent al 2n semestre de 2006, Clicant aquí

L’atur al Maresme bat un rècord el mes de gener i situa la taxa de desocupació en el 16,2%

  


Les dades d’atur a la comarca del Maresme durant el mes de gener no han estat gens positives. El ritme de creixement de l’atur a la comarca ha estat superior al registrat a Catalunya i a la província de Barcelona. La xifra de desocupats s’ha incrementat en 1.438 i la taxa d’atur ha arribat al 16,2%, segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en base a les dades actualitzades de població activa local estimada.


El nombre total de maresmencs registrats com a desocupats és de 36.546, una xifra que supera en un 4,10% les del mes de desembre de 2009 i en un 27,96% les registrades en el mateix mes de gener de l’any passat. El creixement de l’atur a nivell comarcal ha estat superior al de la província de Barcelona (3,55%) i al del conjunt de Catalunya (3,94%). També és superior la taxa d’atur al Maresme (16,2%) respecte a la mitjana de la provincia (15,0%) i a la de Catalunya (14,8%). Del total de persones aturades al Maresme, 19.022 són homes i 17.524 dones. És en el col·lectiu de dones en el qual s’ha detectat un increment de l’atur més elevat (el 4,66%). Entre els homes l’augment ha estat del 3,58%. Pel que fa a grups d’edat, el col·lectiu comprés entre els 30 i els 44 anys és el que ha experimentat un augment més destacat respecte al mes de desembre, concretament del 4,91%. Les dades per municipis Tots els municipis de la comarca, a excepció d’Alella, han registrat un increment de persones aturades. Pineda de Mar és la localitat que té una taxa superior d’atur (el 21,47%), Mataró ocupa el segon lloc amb el 19,84% i Tordera el tercer amb el 19,77%. També superen la mitjana de la comarca: Malgrat de Mar amb el 19,07% i Palafolls i Calella que empaten amb el 18,18%. Els municipis amb menys taxa de desocupació són: Cabrera de Mar (8,25%), Alella (8,61%), Cabrils (8,67%) i Tiana (8,96%). Podeu veure totes les dades, municipi per municipi clicant sobre el Report d’Atur del mes de gener de 2010 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Clic aquí per a pdf

1.500 persones en situació d’atur troben feina durant el mes de maig

L’atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu

  


A les 801 persones que van trobar feina el mes d’abril se sumen les 1.501 que ho han aconseguit al llarg del mes de maig. Aquest descens de l’atur ha fet tornar el Maresme als valors de desocupació que es registraven el mes de desembre de 2009, segons l’anàlisi de dades elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. En concret, el mes de maig s’ha tancat amb 35.038 persones sense feina i una taxa d’atur al Maresme del 15.5%.


Tot i que ha estat una tendència generalitzada al conjunt de Catalunya, l’ocupació al Maresme ha experimentat un creixement molt més alt que el registrat al conjunt de la província de Barcelona i a Catalunya. Al llarg del mes de maig, el 4,11% dels maresmencs i maresmenques en situació d’atur van aconseguir treball. Aquest percentatge és del 2,84% al conjunt de la província de Barcelona i del 3,19% a tot el territori català. La reducció de persones aturades s’ha vist reflectida als principals sectors econòmics, sent el sector serveis el que té més aturats en xifres absolutes i també el que ha fet una contractació més important (1.061 persones), però també s’ha detectat una reactivació en el sector indústria que ha rebaixat el nombre de persones aturades en 252 i la construcció que té 234 aturats menys. També en l’agricultura hi ha hagut una baixa de la llista d’atur d’11 persones. Aquesta tendència positiva s’ha registrat a tots els municipis, tret d’Òrrius que compta amb 2 veïns més a les llistes de l’atur i Tiana on hi ha la mateixa xifra de persones en atur que el mes d’abril. El municipi que registra una taxa més elevada de persones en atur és Pineda de Mar amb una taxa del 20,05%, però durant el mes de maig ha aconseguit reduir la desocupació en 110 persones. Per primer cop en els darrers mesos, Mataró baixa del llindar del 20% i se situa en una taxa d’atur del 19,51% amb la incorporació al món laboral de 391 veïns i veïnes. Per la seva banda, Tordera contiuna distanciant-se del 20% i durant el mes de maig ha arribat al 18,57% de taxa d’atur. Es mantenen per sobre de la mitjana comarcal: Calella que, tot i haver aconseguit inserir laboralment al 7,05% dels ciutadans desocupats, té una taxa d’atur del 16,05% i Malgrat de Mar amb el 17,02%. Per la banda baixa de la graella, no arriben al 10% de taxa d’atur: Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Teià (8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicenç de Montalt (9,89%).
Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de maig elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).



1234...20Pàgina 3 de 20
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats