1.332 persones menys a l’atur

 

Les dades del mes de juny han estat positives. El nombre de persones aturades a la comarca del Maresme s’ha reduït i, percentualment, ho ha fet per sobre de la mitjana de la província de Barcelona i de Catalunya. En concret, segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, al conjunt de la comarca consten com aturades 35.290 persones, 1.332 menys que el mes de maig.

Aquesta disminució de la xifra global de persones en demanda d’ocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 15,4%, la mateixa amb la qual es va tancar el 2010. El descens de l’atur durant el mes de juny ha beneficiat tant a homes (- 4,12%) com a dones (- 3,15%) i ha quedat reflectit en tots els sectors econòmics, si bé és el dels serveis el que acumula una reducció més destacable ( 925 persones aturades menys). La variació dins el sector industrial ha estat de 210 aturats menys; a la construcció s’han registrat 168 persones sense ocupació menys i a l’agricultura 13 menys. També s’ha reduït en 16 el grup de persones sense ocupació anterior (SOA).

Tot i aquesta disminució en el nombre de persones sense ocupació, el Maresme continua registrant una taxa d’atur superior a la de la de Barcelona provincia (14,9%) i a la mitjana de Catalunya (14,6%).

L’atur per municipis

El descens de l’atur s’ha registrat a tots els municipis del Maresme, a excepció de Caldes d’Estrac on s’han registrat 5 persones més a l’atur; Dosrius amb 6 aturats més , Vilassar de Mar amb 11 desocupats més i Tiana on no hi ha hagut cap variació respecte el maig.

En xifres absolutes, els municipis on hi ha hagut un descens més destacat han estat Mataró (-373); Calella (-158); Malgrat de Mar (-134), Pineda de Mar (-131) i Premià de Mar (-99).

Pel que fa a la taxa d’atur, se situen per sobre de la mitjana comarcal: Pineda de Mar (20,09%), Mataró (19,71%), Tordera (18,16%), Premià de Mar (16,73%) i Calella (15,63%).

D’altra banda, 6 municipis maresmencs tenen una taxa d’atur inferior al 10%: Alella (8,95%), Sant Vicenç de Montalt (8,81%), Cabrils (8,77%), Tiana (8,72%), Teià (8,69%) i Cabrera de Mar (7,81%).

Podeu veure les dades de tots els municipis, clicant sobre el Report d’Atur del mes de juny elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Mareme.

 

Lleu repunt de l’atur al Maresme

Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.

Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.

L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.

Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’atur als municipis del Maresme

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.

Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:


Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)