Xifra rècord de llocs de treball en les activitats turístiques del Maresme

Les activitats turístiques maresmenques han deixat enrera el gran sotrac provocat per la COVID-19 i van tancar 2023 amb una xifra rècord de llocs de treball que, fins i tot, supera els registres prepandèmics. Així queda reflectit a l’informe “Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

L’informe que analitza l’evolució de l’activitat empresarial i dels llocs de treball que generen les activitats turístiques al Maresme mostra la bona salut de la que gaudeix el sector pel que fa a dinamisme laboral. Els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatges i operadors turístics van generar l’any passat 16.008 llocs de treball, una xifra que supera amb escreix tots els registres des de 2008, i concentren l’11,16% de la mitjana dels llocs de treball del Maresme, un percentatge només superat l’any 2016 quan els registres es van situar en l’11,45%.

Encara són més positives les xifres si, seguint la metodologia recomanada a nivell internacional, s’amplia l’anàlisi incorporant les divisions de transport, activitats culturals i de lleure. Aplicant aquests paràmetres, la mitjana de llocs de treball generats al Maresme l’any passat s’eleva a 21.300 i el seu pes comarcal puja a 14,86%.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local s’ha centrat en la metodologia catalana que només inclou com a “activitats turístiques” els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatge i operadors turístics.

Com és habitual, la majoria dels llocs de treball generats en aquestes activitats han estat de tipus assalariat. En concret 12.823, el 80,10% del total. L’anàlisi també mostra que el ritme de creixement dels llocs de treball autònom presenta moviments alcistes més discrets.

L’estacionalitat del sector queda reflectida en l’anàlisi trimestral on es visibilitza que el còmput més elevat de llocs de treball es registra en el segon i tercer trimestre de l’any coincidint amb el període àlgid d’activitat del subsector, molt lligat, encara, al binomi sol i platja. Hi ha diferències, però, en funció de la divisió econòmica. Així, les variacions més intenses les experimenta la secció dels serveis d’allotjament, es produeixen amb menys intensitat en la dels serveis de menjars i begudes i encara més discretes són les que es registren en les activitats de les agències de viatges i operadors.

El teixit empresarial

Quant a les empreses, la mitjana de comptes de cotització l’any 2023 ha estat de 1.673, un 1,83% superior a la mitjana de l’any anterior, però encara sense arribar als nivells prepandèmics.

Pel que fa a l’estructura, la dimensió de les empreses és, globalment, molt petita. El 83,49% són microempreses amb menys de 10 treballadors assalariats; el 14,6% són empreses petites (tenen entre 10 i 49 treballadors); l’1,79% són mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i només el 0,12% són empreses grans amb més de 250 treballadors.

Les empreses petites concentren el 35,41% dels llocs de treball del subsector, seguit per les microempreses amb el 35,12%, l’empresa mitjana amb el 19,74% i l’empresa gran amb el 9,70%.

DOCUMENT

Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral. Anualitat 2023

Disminueixen en més d’un 5% els accidents laborals amb baixa al Maresme

  


L’any 2002 es van registrar 6.732 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 370 menys que en el decurs de 2001. Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, servei del CCM, apunta que en termes absoluts, el major descens ha tingut lloc entre els accidents lleus (passant de 7.030 al 2001 a 6.665 al 2002), tot i que en termes relatius, han estat els accidents mortals els que han baixat més. L’any 2001 es van produir 4 morts per accident laboral i l’any 2002 es van registrar 2 víctimes. Pel que fa a accidents amb ferits de pronòstic greu, de 68 l’any 2001 s’ha passat a 65 l’any 2002.


La Construcció ha estat l’únic sector que ha incrementat el nombre d’accidents laborals amb baixa (l’augment ha estat del 2,92%); en canvi, l’agricultura ha registrat el descens més important (23,31%). El mes més fatídic va ser el de juliol. S’hi van produir els dos accidents laborals amb víctimes mortals. Un va ser al sector de la Construcció i l’altre al sector Serveis.
 
Dades de sinistralitat laboral al Maresme any 2002  
Dades de sinistralitat laboral al Maresme any 2001

La població del Maresme augmenta un 1,2%, segons dades oficials de l’INE

L’1 de gener de 2007, la comarca del Maresme tenia una població de 414.081 habitants, segons les dades oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això representa un increment percentual de l’1,2% respecte a les xifres que va publicar la meteixa font l’any anterior.


La població del Maresme continua creixent, tot i que ho fa a un ritme menor que en anys anteriors. Mentre les dades de l’any passat apuntaven un augment del 2,7%, les darreres publicades per l’INE indiquen un creixement del 1,2% en relació al 2006. Aquest percentatge es tradueix en un increment real de 4.956 persones.

El creixement de la població ha estat diferent en el territori. Els municipis que han experimentat un augment d’habitants més destacat han estat Sant Cebrià de Vallalta (el 7%), Palafolls (el 6,3%), Tordera (el 4,4%), Dosrius (el 4,2%) i Montgat (el 3,7%). En canvi, Premià de Dalt, Premià de Dalt i Alella experimenten un creixement negatiu. Els dos municipis primers perden un 1% de població i Alella un 0,2%.

Un cas que crida l’atenció és Òrrius. Les dades de l’INE li atorguen un creixement del 65,1%. Aquest percentatge però,  no és del tot real. Obeeix a l’actualització recent dels registres de l’ajuntament, fet que havia ocasionat que en anys anteriors se li haguessin comptabilitzat  recomptes de població a la baixa.

  • Per accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme sobre les dades de població a 1 de gener de 2007,  
  • Per consultar l’històric de dades de població del Maresme, Cliqueu aquí

La taxa d’atur al Maresme torna a superar el 15%

La taxa d’atur al Maresme s’ha tornat a situar per sobre del 15%, concretament, el mes de setembre s’ha tancat amb un augment de 439 persones desocupades i una taxa d’atur del 15,13%. Segons el Report d’atur que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, a la comarca hi ha 34.216 persones sense feina.


Mataró és el municipi que registra una taxa d’atur més elevada (el 19,10%), li segueix Pineda de Mar amb el 18,47% i Tordera amb el 17,57%. També se situen per sobre de la mitjana de la comarca: Palafolls (15,75%); Premià de Mar (15,62%); Malgrat de Mar (15,58%); Calella (15,34%) i Canet de Mar (15,26%). En canvi, no arriben al 10%: Alella (8,31%); Cabrera de Mar (5,59%); Teià (8,90%); Cabrils (9,25%); Sant Vicenç de Montalt (9,51%); Tiana (9,53%) i Sant Andreu de Llavaneres (9,60%).

Al conjunt de Catalunya també ha sigut negatiu per a l’ocupació el mes de setembre. La desocupació ha augmentat una mitjana del 0,25%, tanmateix a la província de Barcelona s’ha registrat un lleuger descens (-0,52%).

La comarca del Maresme ha tingut un creixement de l’atur de l’1,30% el mes de setembre i se situa amb una taxa de desocupació un 0,70% superior a la registrada del setembre de l’any 2009 (14,61%). L’any passat l’atur va anar creixent mes rera mes fins a tancar el desembre amb una taxa del 15,5%. Pel que fa al 2010, el comportament ha estat desigual en funció dels mesos. Fins el mes d’abril la desocupació va anar augmentant. De l’abril al juliol es van registrar baixades i agost i setembre han tornat a ser mesos de pujada de la desocupació.

Taxa d’atur al Maresme 2010

  • Gener: 16,2%
  • Febrer: 16,5%
  • Març: 16,6%
  • Abril: 16,2%
  • Maig: 15,5%
  • Juny: 14,91%
  • Juliol: 14,56%
  • Agost: 14,94%
  • Setembre: 15,13%

Podeu accedir al Report d’Atur del mes de setembre que ha elaborat el Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre el document:
 

Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

Augment de l’atur a 21 dels 30 municipis del Maresme

Agost sol ser un mes negatiu per a l’ocupació i aquest 2022 no ha estat cap excepció. La desocupació va augmentar al Maresme un 3,37% respecte al mes anterior en el qual ja es va comptabilitzar un lleuger increment del 0,50%.

En xifres absolutes, les oficines d’ocupació del Maresme tenen registrades 21.711 persones que cerquen feina, 707 més que al juliol.

Segons mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’augment de persones aturades ha afectat a tots els grups d’edat i a tots els sectors econòmics, a excepció de l’agricultura que registra un descens del 5,07%. També baixa un 7, 26% el nombre de persones que cerquen feina dins el col·lectiu SOA ( sense ocupació anterior). La construcció és la que ha registrat un major increment de la desocupació (4,78%) tot i que també són destacables els augments en el sector serveis (4,22) i en la indústria (4,20%)

Taxa d’atur del 10%

Les dades del mes d’agost situen la taxa d’atur del Maresme en el 10%, amb un ampli ventall -a escala municipal- que oscil·la entre el 4,95% d’Alella i el 12,87% de Pineda de Mar.

El Maresme manté una taxa d’atur superior a la provincial (9,59%) i catalana (9,32%) tot i que es van reduint distàncies.

A nivell municipal, el mes d’agost va deixar xifres negatives per a l’ocupació a 21 dels 30 municipis de la comarca. En canvi, el nombre de persones en situació d’atur ha baixat a Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Tordera manté les mateixes xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’informe sociolaboral del Maresme del 3er trimestre apunta a un augment interanual dels llocs de treball assalariats i a una estabilització dels autònoms

El Maresme va tancar el tercer trimestre de l’any amb 145.255 llocs de treball, el 76,72% dels quals són assalariats i el 23,28% restant autònoms. La xifra total indica un descens de 220 respecte al trimestre anterior, però un augment de 4.775 respecte al mateix període de l’any passat.

L’informe sociolaboral de periodicitat trimestral que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme fila més prim i mostra l’evolució en cada sector econòmic.

El sector serveis ha augmentat un 4,01% interanualment i un 0,10% en el darrer trimestre és el que aplega més de tres quartes parts dels llocs de treball al Maresme. En concret 115.740 (el 76,68%). En segon lloc i molt distanciada es troba la indústria amb 18.245 llocs de treball després d’haver baixat un 0,71% el darrer trimestre i haver augmentat un 0,885 interanualment.

La construcció ofereix 10.450 llocs de treball al Maresme, una xifra que és un 1,70% més que la de fa un any tot i que respecte al trimestre anterior s’ha reduït un 1,55%. Finalment, el sector primari compta amb 830 llocs de treball i és l’únic en números negatius tant en la comparativa interanual com en la intertrimestral.

una certa estabilitat dels llocs de treball autònoms tant respecte al trimestre anterior (cauen un 0,01%) com en la comparativa interanual (augmenten un 0,4%); en canvi, el nombre de llocs de treball assalariats presenta diferències més significatives. Si bé, la comparativa respecte al trimestre anterior mostra un descens del 0,19%, ene termes interanuals es comptabilitza un increment de 3,40%.

Pel que fa a la tipologia dels llocs de treball, 111.435 són assalariats i 33.820 s’inclouen en el Règim de Treballadors Autònoms. Tots dos han tingut una evolució interanual positiva, si bé els llocs assalariats són els que han experimentat un increment anual més significatiu (4,33%). Les xifres d’autònoms només han crescut un 0,4%.

Tot i que els llocs de treball assalariats representen a nivell comarcal el 72,26% del total. L’estructura econòmica per municipis és dispar i, per exemple a Tiana, assalariats i autònoms estan gairebé equiparats (695 assalariats i 655 autònoms). El percentatge de llocs de treball autònom també supera el 40% a Teià, Òrrius, Cabrils.

Expedients de Regulació Laboral

L’informe presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també recull els ERE. Aquest trimestre s’han resolt procediments de 6 municipis de la comarca. En ordre alfabètic, han estat els següents: Arenys de Mar, 1 procediment resolt amb la suspensió del contracte laboral de 65 llocs de treball; El Masnou, amb 1 procediment resolt amb l’extinció de la relació laboral per 14 llocs de treball; Mataró, amb 2 procediment resolts amb l’extinció de la relació laboral per 27 llocs de treball; Pineda de Mar, amb 1 procediment resolt amb la reducció de la jornada laboral per a 1 lloc de treball; Premià de Mar, amb dos procediments resolts que han comportat la suspensió del contracte en 4 llocs de treball, i un altre amb l’extinció de la relació laboral per a 7 llocs de treball; i Vilassar de Mar, amb un procediment resolt amb la reducció de la jornada per a 39 llocs de treball.

L’informe socioeconòmic també recull informació relativa a la població ocupada, l’atur registrat i les persones beenficiàries de prestacions, la contractació i evolució de la sinistralitat laboral.

Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

5 treballadors van perdre la vida el 2004 en accidents laborals al Maresme

 


L’any 2004 va ser especialment dramàtic pel que fa a sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. 5 persones van perdre la vida en accidents mentre duien a terme la seva activitat professional. Segons les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal, l’any passat 3 treballadors de la construcció van patir un accident mortal. També van perdre la vida un treballador del sector agrícola i un altre del sector serveis.


L’any ja va començar malament. Els accidents mortals en el sector de la construcció es van produir els mesos de gener, febrer i abril. El mes d’octubre va perdre la vida un treballador del sector agrícola i el mes de desembre un sinistre en el sector serveis va provocar la mort d’un altre treballador. En el decurs del 2004 es van registrar un total de 6.033 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme. A banda de les 5 persones que van morir, 99 van patir ferides de pronòstic greu i 5.929 van resultar ferides lleus. El mes de maig, amb 699 accidents, va encapçalar el rànquing de la sinistralitat laboral, seguit del mes de març amb 606 accidents. Per veure amb detall les estadístiques mes a mes i per sectors d’activitat econòmica  
Cliqueu aquí

Creix l’atur al Maresme en 1.909 persones durant el mes de gener

Dosrius és l’únic municipi on disminueix la desocupació laboral

  


La comarca del Maresme ha començat l’any amb un nou augment de l’atur registrat. Durant el mes de gener, es van comptabilitzar 28.560 persones desocupades a la comarca, 1.909 més que el desembre de 2008 i 9.742 més que el gener de l’any passat.


L’augment de la desocupació, segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, es reflecteix en tots els grans sectors econòmics, però l’increment absolut més elevat es dóna en els serveis (1.134 nous desocupats). De fet, el sector serveis és el que encapçala el rànquing de persones a l’atur amb 15.422 persones. Tot i això i fent la comparativa interanual, el creixement relatiu més important es registra en la construcció tota vegada que des de gener de 2008 ha augmentat un 109,7% (2.148 desocupats més). L’atur afecta tant els homes com les dones. Si bé el col·lectiu d’homes és el que registra un nombre absolut de desocupats més elevats (14.492), el de dones és el que, durant el mes de gener, ha tingut un increment major. L’atur per municipis Dosrius és l’únic municipi de la comarca on la variació intermensual de l’atur ha estat negatiu. Ha tancat el mes de gener de 2009 amb 2 persones aturades menys que el desembre de 2008. La resta de poblacions del Maresme mostren augments de la desocupació tant en termes intermensuals com interanuals. Els municipis amb majors increments relatius de l’atur respecte el mes de desembre són: Sant Iscle de Vallalta (25,00%), Sant Pol de Mar (18,13%) i Premià de Dalt (15,31%). En canvi, interanualment, els municipis que experimenten una pujada de la desocupació més important són Tordera (74,7%), Òrrius (72,22%) i Sant Iscle de Vallata (66,67%).
Podeu accedir a les dades de tots els municipis:
 

Clic aquí per a pdf