Baixa l’atur registrat al Maresme deixant en 20.712 el nombre de persones que cerquen feina

Seguint la tendència general, el Maresme ha registrat durant el mes d’abril una baixada de l’atur que ha permès reduir en 375 el nombre de persones sense treball. A la comarca hi ha 20.712 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. És una xifra que representa un descens intermensual de l’1,78% i interanual del 0,68%.

Ha estat un descens general en tots els sectors econòmics i en tots els grups d’edat registrant-se la baixada més intensa en el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys). També ha caigut en els dos sexes, si bé amb major intensitat en l’atur masculí eixamplant d’aquesta manera la bretxa de gènere.

Una de les característiques de l’atur maresmenc és la seva elevada feminització. Segons apunta l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 57,5% de les persones registrades com a aturades són dones. De la mateixa manera, el gruix de l’atur segueix ancorat en el grup de persones de 55 anys i més (7.906, segons les dades del mes d’abril). El 60,4% d’aquestes persones són dones.

Un altre dels trets característics de la desocupació a la comarca és l’elevada concentració en l’atur de llarga durada. El 49,6% de les persones que cerquen feina al Maresme porta més d’un any en situació de desocupació. Aquí també hi ha una major incidència entre el col·lectiu femení (54,2%).

L’atur en els municipis maresmencs

Les dades del mes d’abril estableixen la taxa d’atur registral del Maresme en el 9,47%, però hi ha substancials diferències entre els 30 municipis. Així, Cabrera de Mar amb un 4,56% és el municipi amb una taxa d’atur més baixa i Tordera amb el 12,44% el que presenta una taxa més elevada.

En relació al mes passat, l’atur registrat ha baixat en 17 dels 30 municipis de la comarca, en 2 s’ha mantingut i en la resta ha incrementat. El més destacat és l’increment experimentat a Òrrius (24,2%). Interanualment, l’atur registrat ha baixat en 16 municipis i ha incrementat en la resta. En aquests termes torna a destacar Òrrius amb un augment del 95,2%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La població maresmenca presenta un índex d’envelliment del 135,7%

Les 467.398 persones que viuen al Maresme dibuixen una piràmide amb base estreta que s’eixampla en la franja d’edat dels 45 als 49 anys i evoluciona en forma de triangle fins arribar al pic on se situen les 159 persones centenàries. Una estructura d’edats que en els darrers anys ha presentat un moviment constant cap a l’envelliment de la població maresmenca.

L’anàlisi de població del Maresme. Any 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix el canvi de patrons de fecunditat que van clarament a la baixa i amb maternitats cada vegada més tardanes. La pauta en els darrers 5 anys és constant i, amb petites variacions percentuals, mostra que més de dos terços dels naixements són de mares entre els 30 i els 39 anys.

L’any 2023 la base piramidal de la població maresmenca (infants i joves de 0 a 16 anys) només representava el 16,80%, un percentatge que sistemàticament -amb alguna excepció de caire estructural- ha anat retrocedint en els darrers 20 anys.

A la banda oposada, el nombre de persones majors de 65 anys ha evolucionat a l’alça passant de representar el 14,5% el 2003 a tenir un pes del 19,6% el 2023.

Aquestes dades indiquen que l‘índex d’envelliment actual del Maresme és del 135,7%., és a dir que hi ha 135,7 persones de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15 anys, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (136,9%). Aquesta tendència a l’envelliment s’intensificarà els propers anys i, segons la projecció feta per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), la població maresmenca major de 65 anys passarà de les 91.641 actuals a les 122.000 l’any 2033.

El Maresme també ha tingut un increment rellevant en el cas de l’índex de sobreenvelliment que en els darrers 20 anys ha evolucionat de l’11,1% al 15,3%. Aquest paràmetre indica que per cada 100 persones majors de 65 anys n’hi ha 15,3 de 85 anys i més. També, en aquest cas, l’índex de la comarca és menor que el del conjunt de Catalunya (16,8%).

Tot i que els índex d’envelliment i sobreenvelliment maresmencs estan lleugerament per sota del català, el de dependència de la gent gran se situa per sobre i en els darrers vint anys ha tingut un creixement més intens. En el 2023 l’índex de dependència de la gent gran a la comarca era del 29,7%, sis dècimes per sobre del català (29,1%). L’índex de dependència s’estableix relacionant la població de 65 anys i més per cada 100 habitants d’entre 15 i 64 anys.

Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

El Maresme genera 145.465 llocs de treball, la segona xifra més elevada des de 2006

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

Repunt de la natalitat al Maresme

El 2021 va tancar la tendència dels darrers 6 anys i el Maresme va registrar un increment de la natalitat. Hi van nèixer 3.170 nadons, un 1,77% més que l’any anterior. Aquest augment constrasta amb les dades del conjunt de Catalunya que continuen a la baixa. En concret, el territori català va registrar un descens de la natalitat de l’1,3%.

Tot i això, la taxa bruta de naixements al Maresme és inferior a la catalana. Mentre a la comarca és del 6,9%, al conjunt de Catalunya arriba al 7,4%.

15 dels 30 municipis del Maresme van registrar l’any passat més naixements que el 2020 destacant els increments relatius registrats a Caldes d’Estrac (66,67%) i Premià de Mar (40,67%). En canvi, 14 municipis van seguir la tendència a la baixa en el nombre de naixements sent Santa Susanna i Teià les poblacions on el descens ha estat més intens. Per la seva banda, Sant Cebrià de Vallalta no ha registrat cap variació respecte a l’any anterior.

Júlia, Ona i Jan desbanquen Emma i Martí

Quins noms en posen als nadons maresmencs? Hi ha canvis. Marc, que va encapçalar el raquing durant 18 anys ara ocupa la dissetena posició i també han quedat desbancats Emma i Martí que van ser els noms més posats a nadons l’any 2020. El guanyador del 2021 és Jan, en els nens, seguit de Nil i Liam. En el cas de les nenes hi ha un empat entre Júlia/Julia i Ona.

Per ordre, els 20 noms més posats a nadons en el Maresme el 2021 van ser: Jan, Júlia/Julia, Nil, Ona, Liam, Martí, Mia, Leo, Arnau, Martina, Pol, Pau, Eric/Éric/Èric, Bruno, Àlex/Álex, Abril, Marc, Jana, Noa, Emma, Chloe/Chloé i Lia/Lià.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’any 2005 es va reduir el nombre d’accidents laborals al Maresme, però va haver-hi la mateixa mortalitat que el 2004

 


Les xifres de sinistralitat laboral continuen sent preocupants. Tot i que l’any 2005 es va detectar una disminució en el nombre total d’accidents a la feina, la xifra de víctimes mortals no ha baixat. A l’igual que l’any anterior, 5 treballadors van perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral.


Segons les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal, l’any passat va haver-hi una disminució d’un 7% en la xifra total d’accidents amb baixa laboral a la comarca del Maresme. Dels 6.033 sinistres registrats el 2004, es va passar a 5.615 el 2005. Aquesta reducció, però, afecta només als accidents lleus i greus. Malauradament es va mantenir el nombre de sinistres mortals. Del total d’accidents laborals registrats durant l’any 2005, 5540 van ser lleus, 70 greus i 5 mortals. Si voleu veure les estadístiques de cada mes,  
Cliqueu aquí

El nombre d’accidents a la feina torna a pujar al Maresme

 


El baròmetre sobre la sinistralitat laboral al Maresme torna a ser negatiu. Les dades publicades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal corresponent al segon trimestre de 2008 posa de manifest que el nombre d’accidents a la feina ha tingut un increment del 6,75% respecte al primer trimestre de l’any.


Durant els mesos d’abril, maig i juny es van registrar 1.613 accidents laborals al Maresme, una xifra sensiblement superior a la corresponent al primer trimestre de l’any (1.511) i a la registrada en el mateix període de 2007 (1.547). La nota més positiva és que no s’ha hagut de lamentar cap víctima personal. La majoria dels sinistres han provocat ferides de pronòstic lleu als treballadors. En concret, la xifra d’accidents laborals lleus van ser 1.604 i els sinistres que van provocar ferides greus van ser 9. Pel que fa a la distribució de la sinistralitat laboral per sectors d’activitat, el percentatge més important (47,24%) es concentra als serveis, li segueix la indústria amb un 27%, la construcció amb un 21,8% i el sector primari amb un 1,85%. Fent la comparació amb les registrades en el mateix període de l’any 2007, s’evidencia un augment del 17,77% dels sinistres ocorreguts al sector serveis i un increment del 12,62% dels accidents registrats a la indústria. En canvi, es redueixen en un 20,33% els ocorreguts a la construcció i es manté el percentatge d’accidents en el sector primari.

 

Clic aquí per a pdf

L’increment de l’atur al Maresme es focalitza en les persones més joves

El Maresme, igual que la resta de Catalunya, ha començat 2024 amb un augment de l’atur. A la comarca és el quart mes consecutiu de creixement del nombre de persones desocupades. Segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les oficines d’ocupació del Maresme han sumat 248 nous demandants de feina, una xifra que eleva a 21.259 el nombre de persones en situació d’atur i col·loca la taxa d’atur maresmenca en el 9,67%.

Tot i aquest increment intermensual (que percentualment arriba a l’1,18%), el comportament de l’atur es manté a la baixa en comparació amb el mateix període de 2023 en el qual es comptabilitzaven 701 persones aturades més.

L’increment de la desocupació el mes de gener s’ha focalitzat entre les persones més joves, l’únic col·lectiu que també reflecteix un augment en la comparativa interanual. Concretament, hi ha 1.221 joves d’entre 16 i 24 anys inscrits a les oficines d’ocupació del Maresme, un 5,17% més que fa un any i un 8,92% més que al mes de desembre.

Intermensual també hi ha hagut un important repunt de la desocupació entre les persones de 25 a 34 anys (+3,80%), si bé aquest col·lectiu és el que reflecteix una disminuació interanual de l’atur més elevada (-5,75%).

Tot i això, la radiografia de l’atur maresmenc continua mostrant que la desocupació es concentra en les persones majors de 45 anys. El 62,41% de l’atur registrat a la comarca és d’homes i dones d’entre 45 i 64 anys.

Per sectors econòmics, l’agricultura i la construcció són les úniques que el mes de gener van tenir una evolució positiva i van reduir la desocupació. Contràriament, els serveis, la indústria i, amb major intensitat les persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA), van sumar persones a l’atur.

En termes interanuals, tots els sectors econòmics i, especialment l’agricultura, presenten una disminució de l’atur. En canvi, l’atur creix un 4,21% entre les persones englobades en el col·lectiu SOA.

L’atur a nivell municipal

En relació al mes de desembre, l’atur registrat ha augmentat en 18 municipis de la comarca, en uns altres 10 ha baixat i a Calella i Montgat s’ha mantingut amb el mateix còmput total. Les dades canvien en la comparativa interanual. Així respecte al mes de gener de 2023, la desocupació ha baixat en 20 municipis i en els altres 10 ha incrementat.

La taxa d’atur registral es mou en una forquilla de valors del 4,79% de Tiana -com a valor més baix- i el 13,43% de Pineda de Mar com a valor més elevat. La mitjana de la comarca se situa en el 9,67%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

5 treballadors van perdre la vida el 2004 en accidents laborals al Maresme

 


L’any 2004 va ser especialment dramàtic pel que fa a sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. 5 persones van perdre la vida en accidents mentre duien a terme la seva activitat professional. Segons les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal, l’any passat 3 treballadors de la construcció van patir un accident mortal. També van perdre la vida un treballador del sector agrícola i un altre del sector serveis.


L’any ja va començar malament. Els accidents mortals en el sector de la construcció es van produir els mesos de gener, febrer i abril. El mes d’octubre va perdre la vida un treballador del sector agrícola i el mes de desembre un sinistre en el sector serveis va provocar la mort d’un altre treballador. En el decurs del 2004 es van registrar un total de 6.033 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme. A banda de les 5 persones que van morir, 99 van patir ferides de pronòstic greu i 5.929 van resultar ferides lleus. El mes de maig, amb 699 accidents, va encapçalar el rànquing de la sinistralitat laboral, seguit del mes de març amb 606 accidents. Per veure amb detall les estadístiques mes a mes i per sectors d’activitat econòmica  
Cliqueu aquí

El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars

No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.

En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.

Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.

l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.

Retrocés del mercat immobiliari

El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.

Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.

Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.

Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.

El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.

Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.

Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.

D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).

1.063 nous habitatges

L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).

Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.

A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).

1.103 habitatges en construcció

L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.

En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.

La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).

A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.

Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.

Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).

Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme