La població del Maresme augmenta un 1,2%, segons dades oficials de l’INE

L’1 de gener de 2007, la comarca del Maresme tenia una població de 414.081 habitants, segons les dades oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això representa un increment percentual de l’1,2% respecte a les xifres que va publicar la meteixa font l’any anterior.


La població del Maresme continua creixent, tot i que ho fa a un ritme menor que en anys anteriors. Mentre les dades de l’any passat apuntaven un augment del 2,7%, les darreres publicades per l’INE indiquen un creixement del 1,2% en relació al 2006. Aquest percentatge es tradueix en un increment real de 4.956 persones.

El creixement de la població ha estat diferent en el territori. Els municipis que han experimentat un augment d’habitants més destacat han estat Sant Cebrià de Vallalta (el 7%), Palafolls (el 6,3%), Tordera (el 4,4%), Dosrius (el 4,2%) i Montgat (el 3,7%). En canvi, Premià de Dalt, Premià de Dalt i Alella experimenten un creixement negatiu. Els dos municipis primers perden un 1% de població i Alella un 0,2%.

Un cas que crida l’atenció és Òrrius. Les dades de l’INE li atorguen un creixement del 65,1%. Aquest percentatge però,  no és del tot real. Obeeix a l’actualització recent dels registres de l’ajuntament, fet que havia ocasionat que en anys anteriors se li haguessin comptabilitzat  recomptes de població a la baixa.

  • Per accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme sobre les dades de població a 1 de gener de 2007,  
  • Per consultar l’històric de dades de població del Maresme, Cliqueu aquí

Radiografia del mercat laboral al Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha publicat l’informe sociolaboral del 4t trimestre de 2023 que, entre d’altres, caracteritza els llocs de treball, la població ocupada i la contractació.

La fotografia mostra que la comarca va tancar l’any amb 141.840 llocs de treball, una xifra que en termes absoluts ha suposat un increment de 3.545 respecte al mateix període de 2022. Aquest increment s’ha concentrat en els llocs de treball assalariats que se situen en 108.075. El nombre de persones donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms s’ha mantingut pràcticament estable en 33.765.

El model productiu del Maresme continua sent molt dependent del sector serveis que aglutina el 79,16% dels llocs de treball assalariats i autònoms a la comarca (112.280), mentre la indústria, amb un pes percentual del 12,92%, ofereix 18.330 llocs de treballs i la construcció és el tercer sector amb 10.405 (un 7,34%). Finalment l’agricultura amb 825 llocs de treball té un pes del 0,58%.

L’estructura sectorial dels comptes de cotització amb alguna persona assalariada, que se situen en 11.912, és la mateixa. El 78,2% del teixit empresarial maresmenc es concentra en el sector serveis mentre la indústria aplega el 10,5%, la construcció el 10,9% i el sector primari el 0,3%.

Les microempreses, aquelles que ocupen menys de 10 persones, continuen sent les dominants al Maresme (el 85,42%) i concentren prop del 26% dels llocs de treball assalariats donant feina a gairebé 28.000 persones. Les empreses petites representen el 12,33% i ocupen 28.410 treballadors (26,29%). Les mitjanes, amb una plantilla d’entre 50 i 249, respresenten l’1,97% de les empreses de la comarca i n’ocupen el 20,56%. Per últim, la gran empresa és, pràcticament, testimonial al Maresme (0,28%) encara que, proporcionalment, és la que més persones ocupa (27,35%).

Caracterització dels llocs de treball

Les 198.640 persones residents al Maresme que treballen ocupen 208.555 llocs ja sigui dins o fora de la comarca. El 82,13% estan lligats a un contracte de caràcter indefinit, l’11,21% a un de temporal i el 6,66% són “no classificables”.

Pel que fa la jornada laboral, el 68,18% de les persones assalariades tenen jornada completa, el 20,70% jornada parcial, el 4,47% estan lligats a contractes fixos-discontinus i el 6,66% restant, sota la nomenclatura no classificables, corresponen a afiliacions relacionades, majoritàriament, amb el sector públic en què no consta el tipus de contracte ni, per tant, el tipus de jornada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe sociolaboral del Maresme corresponent al 4t trimestre de 2023

L’atur al Maresme baixa el mes d’abril per primer cop en nou mesos

  


El tancament del mes d’abril ha donat un cert respir a les dades d’atur. La xifra de persones sense feina a la comarca s’ha reduit de 871. Aquesta tendència descendent s’ha manifestat a 24 dels 30 ajuntaments del Maresme. Tot i això, la taxa d’atur de la comarca continua un punt per sobre de la de la província de Barcelona i de la mitjana de Catalunya.


Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en 9 mesos s’ha detectat a la comarca una tendència a la baixa en el nombre de persones desocupades. L’abril es va tancar amb 36.539 aturats, 871 menys que el mes anterior. El col·lectiu de professionals en el qual s’ha detectat un augment de l’ocupació ha estat el del sector serveis (comerç, restauració, hostaleria….), cosa habitual en aquesta època de l’any per l’inici de les contractacions estivals. Aquest descens ha situat la taxa d’atur del Maresme en el 16,16%, 4 dècimes per sota de la registrada el mes de març. Tot i això, a la comarca continuem amb unes xifres d’atur per sobre de la mitjana de Catalunya (15,0%) i de la província de Barcelona (15,3%). Per municipis, només n’hi ha sis on ha continuat augmentant l’atur: Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana. Pineda de Mar, tot i haver experimentat una reducció del nombre de persones aturades, continua encapçalant la taula de la taxa comarcal d’atur amb el 20,84%. Li segueix Mataró amb el 20,11%. Tordera ha aconseguit baixar del 20% i s’ha situat en el 19,95%. També superen la mitjana de la comarca: Malgrat de Mar (17,99%), Calella (17,27%), {N}Canet de Mar (16,78%), Palafolls (16,76%) i Premià de Mar{n} ( 16,21%).
Si voleu ampliar informació, podeu consultar el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

Creix l’atur al Maresme per tercer mes consecutiu

Seguint la tendència registrada a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, l’atur va crèixer al Maresme durant el mes d’agost. A nivell comarcal es van computar 491 persones aturades més que al juliol, una xifra que en termes percentuals representa un increment de la desocupació del 2,42%.

En total al Maresme hi ha 20.821 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. El nombre ha anat creixent des del mes de juny, però en termes interanuals, l’ocupació comarcal es troba millor. En concret, hi ha 890 persones menys a l’atur que al mes d’agost de 2022.

Les dades del mes passat -tal com recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal- situen el Maresme amb una taxa d’atur del 9,48%, lleugerament superior a la taxa provincial (9,23%) i a la catalana (8,85%).

Com és habitual, l’anàlisi a escala municipal deixa substancials diferències. 21 dels 30 municips de la comarca han registrat increments intermensuals en el nombre de persones aturades; Tordera ha mantingut les mateixes xifres i en 8 localitats (Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de LLavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna) ha disminuït la desocupació.

En termes interanuals es detecta majoritàriament una reducció de l’atur, però hi ha 8 municipis que registren increment de la seva població aturada (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). En canvi, Vilassar de Dalt manté la mateixa xifra de persones sense feina que a l’agost de 2022.

Pel que fa a la taxa d’atur registral, Alella és el municipi amb uns percentatges més baixos (4,95%) i Pineda de Mar el municipi maresmenc amb una taxa més elevada (12,87%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’agost elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Nou increment de l’atur al Maresme. La taxa d’atur ja frega el 17%

 

La xifra de persones desocupades continua creixent al Maresme. Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 38.688 maresmencs i maresmenques cerquen feina, 594 més que el mes d’octubre. Aquest increment situa la taxa d’atur a la comarca en el 16,92%.

El Maresme segueix un ritme d’ocupació diferent al de la província de Barcelona i a la del conjunt de Catalunya. Durant el mes de novembre, la comarca ha registrat un increment de l’1,56%, un percentatge molt superior al registrat al conjunt de Catalunya (0,02%) i al de la província de Barcelona que ha aconseguit reduir la seva xifra de persones en atur en un 0,08%.

En el conjunt de la comarca es continua notant la dependència laboral del sector serveis que és el que concentra gairebé la totalitat de l’increment de la xifra d’aturats. En concret, aquest sector ha generat 626 nous desocupats el mes de novembre; 16 nous inscrits a les oficines d’ocupació provenen de l’agricultura i 48 es declaren sense ocupació anterior. La part positiva és la reducció de persones aturades a la construcció (-61) i a la construcció (-35).

Els municipis on hi ha hagut un increment més accentuat de l’atur han estat Calella (145 nous aturats), Malgrat de Mar (169) i Pineda de Mar (133). Per contra, 11 municipis han rebaixat el seu nombre de ciutadans en situació d’atur: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Pineda de Mar encapçala el rànking amb la taxa d’atur més alta (el 22,88%). Li segueixen Mataró amb el 20,99% i Tordera amb el 19,89%. Es mantenen per sota del 10%: Alella (9,47%), Cabrera de Mar (8,87%), Cabrils (9,62%), Sant Vicenç de Montalt (9,42%), Teià (8,88%) i Tiana (9,42%).

Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

 

 

 

Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu

Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.

L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.

Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).

Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.

Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.

Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

Disminueix un 20% la sinistralitat laboral al Maresme

  


La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme s’ha reduït en gairebé un 20% durant el darrer any. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el tercer trimestre de 2009 es van comunicar un total de 1.050 accidents de treball mentre que en el mateix període de 2008 en van ser 1.312.


L’informe trimestral que realitza l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constata que durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2009, el 58% dels sinistres a la feina es van produir en el sector serveis; el 21% a la construcció; el 19% al sector industrial i el 2% restant a les activitats del sector primari. En comparació a les dades del mateix període de 2008, augmenta el percentatge d’accidents laborals al sector serveis en poc més d’un 4% i disminueix a la construcció en poc més d’un 3%. La diferència en la resta de sectors és gairebé inapreciable. Del conjunt d’accidents laborals registrats el tercer trimestre de 2009, el 99,62% han estat lleus i el 0,38% greus. La dada més positiva és que no s’ha regsitrat cap accidents mortal. Segons acaba de publicar l’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (European Agency for Safety and Healh at Work), els treballadors de l’Estat Espanyol són els que fan una valoració més positiva de les mesures posades en pràctica per millorar la seguretat en els llocs de treball. En concret, el 71 % dels ciutadans espanyols consideren que en els darrers cinc anys la salut i la seguretat a la feina ha millorat, mentre que pel conjunt de països de la UE el percentatge és del 57%. A més, el 63% dels treballadors espanyols es considera ben informat respecte als riscos per la seguretat i la salut en el lloc de feina. De fet, aquest tema ocupa la tercera posició dins dels factors decisius a l’hora de triar una nova ocupació (la primera és la seguretat a no perdre la feina i la segona el sou a percebre). D’altra banda, el 61% dels ciutadans espanyols considera que les condicions de seguretat i salut a la feina podrien deteriorar-se com a resultat de la crisi econòmica i el 63% es consideren ben informats respecte als riscos en matèria de seguretat i salut a la feina.

 

Clic aquí per a pdf

Baixa l’atur registrat al Maresme deixant en 20.712 el nombre de persones que cerquen feina

Seguint la tendència general, el Maresme ha registrat durant el mes d’abril una baixada de l’atur que ha permès reduir en 375 el nombre de persones sense treball. A la comarca hi ha 20.712 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. És una xifra que representa un descens intermensual de l’1,78% i interanual del 0,68%.

Ha estat un descens general en tots els sectors econòmics i en tots els grups d’edat registrant-se la baixada més intensa en el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys). També ha caigut en els dos sexes, si bé amb major intensitat en l’atur masculí eixamplant d’aquesta manera la bretxa de gènere.

Una de les característiques de l’atur maresmenc és la seva elevada feminització. Segons apunta l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 57,5% de les persones registrades com a aturades són dones. De la mateixa manera, el gruix de l’atur segueix ancorat en el grup de persones de 55 anys i més (7.906, segons les dades del mes d’abril). El 60,4% d’aquestes persones són dones.

Un altre dels trets característics de la desocupació a la comarca és l’elevada concentració en l’atur de llarga durada. El 49,6% de les persones que cerquen feina al Maresme porta més d’un any en situació de desocupació. Aquí també hi ha una major incidència entre el col·lectiu femení (54,2%).

L’atur en els municipis maresmencs

Les dades del mes d’abril estableixen la taxa d’atur registral del Maresme en el 9,47%, però hi ha substancials diferències entre els 30 municipis. Així, Cabrera de Mar amb un 4,56% és el municipi amb una taxa d’atur més baixa i Tordera amb el 12,44% el que presenta una taxa més elevada.

En relació al mes passat, l’atur registrat ha baixat en 17 dels 30 municipis de la comarca, en 2 s’ha mantingut i en la resta ha incrementat. El més destacat és l’increment experimentat a Òrrius (24,2%). Interanualment, l’atur registrat ha baixat en 16 municipis i ha incrementat en la resta. En aquests termes torna a destacar Òrrius amb un augment del 95,2%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme continua guanyant població

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia: